Defensa del goig estètic i de les idees

La trajectòria de Joan Francesc Mira és rellevant pel compromís cívic i per l’elaboració d’una obra extensa i variada —que inclou narrativa, novel·la, estudis d’antropologia,
assaig, articles de premsa, divulgació i traducció— bastida amb tres fils difícils de destriar —voluntat comunicativa i estètica i pensament—, que assoleix fites de notable altura. Vista en conjunt, el gruix intel·lectual i l’amplitud de mires fan que l’obra de Mira siga, a hores d’ara, una de les més completes i complexes de la cultura expressada en llengua catalana.

La seua personalitat polièdrica, la claredat i l’eloqüència amb què comunica, el seu desig de convéncer, mentre rebutja qualsevol entrebanc a l’exercici de la bellesa i de la llibertat de pensar, ha convençut els editors i el periodista mallorquí que seria d’interés fer un vademècum on es tracten un ventall fabulós d’assumptes i conflictes. En la llarga conversa, Joan F. Mira traça amb tota mena d’arguments els moments claus del seu itinerari, desplega les línies mestres del seu pensament, allunyat de les modes i, malgrat tot, atent als fets contemporanis que toquen la història actual, tant la pròxima com la més llunyana.

El llibre s’obri amb un capítol dedicat als orígens familiars, a la infància a la vora de València, als estudis als escolapis, la marxa a la selecta Universitat Gregoriana de Roma. Tot seguit ens relatarà el retorn a València i la connexió amb els personatges més inquiets del moment, valencianistes una gran part, corcats per la urgència d’ordir, al marge del règim, una cultura amb cara i ulls que fóra el germen d’una societat diferent. En els apartats següents els temes giren al voltat de política, la ideologia, i els país; de l’antropologia i de l’educació; i de la literatura en general i de la pròpia. L’enfocament es caracteritza per repensar- ne les interpretacions i els conceptes més habituals, inclosos els propis, i desmuntar algunes de les línies d’actuació del valencianisme polític, per rígides i simples. I fa servir tal quantitat de referències que Pere Antoni Pons qualifica l’entrevistat de “l’home que tenia el món dins del cap”. Mira explica la transformació del seu pensament per “l’observació de la realitat”. Aquesta maduresa ha influït en les seues idees polítiques d’esquerra, que des dels anys seixanta ha deixat pel camí, entre altres coses, el recel al sistema capitalista i un antiamericanisme desbocat. Unes altres qüestions que l’obsessionen són la desfeta total de l’educació i l’esvaïment progressiu dels referents cristians de la cultura europea. A banda de la força interpretativa de Mira, un observador agut pot trobar-hi un valor afegit. Els darrers temes esmentats formen part del mapa mental d’algunes persones que ja tenim una edat, i un observador crític hi podria veure unes tendències cap a uns posicionaments un pèl més moderats o conservadors d’un sector progressista. Siga com vulga, són aportacions interessants per a un debat rigorós.

Per moments certs lectors es poden irritar per l’excés d’ego que plana sobre algunes fulles del llibre. És una llàstima, perquè el discurs és suficientment potent i no calien subratllats sobrers. Al marge d’aquesta ombra menuda, la llarga i densa conversa amb Joan Francesc Mira ofereix un gran ventall de moments fructífers, producte d’una
voracitat intel·lectual omnívora que tracta punts que ens toquem de prop amb passió renovada i rigor. Un fet extraordinari, tot s’ha de dir, per aquestes terres de Déu.

EL PAÍS, QUADERN. 11/07/2011

Portada del llibre

Portada del llibre

Defensa del goig estètic i de les idees. La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira. Pere Antoni Pons. PUV, València, 2009. 378 pàgs.