Eduard J. Verger tradueix el llibre "Capital del dolor", de Paul Éluard

La publicació de Capital del dolor, de Paul Éduard; de Cant Espiritual, del valencià Antoni Ferrer, i Pòrtic d'aura-mar, d'lnma Sarduc, confirmen la col·lecció Poesia d'Edicions Alfons el Magnanim-IVEI, dirigida per Marc Granell i Eduard Verger, com ambiciosa i atractiva. Aquesta col·lecció centra la seua programació tant en la publicació d'autors en actiu dels territoris de llengua catalana com en la traducció d'autors i títols significatius de la poesia europea, col·laborant en la nova embranzida que està prenent la traducció poètica tant a Barcelona com a València.

Capital del dolor, publicada l'any 1926, és un dels títols més emblemàtics de l'avantguardisme i el primer llibre important de Paul Éduard. I això és així perquè l'autor, superats els poemes dadaistes on buscava la destrucció del llenguatge per mitjà de l'absurd, sap transmetre d'una manera insòlita, sense brusquedat i amb senzillesa associacions il·lògiques, imatges insòlites, que en el paper agafen una nova innocència, com disposades a una nova aventura en la recerca de la puresa, atés que com havia escrit en un llibre anterior: "Tractem, és difícil, de romandre absolutament purs. Percebem llavors tot allò que ens nuga. I el llenguatge desagradable que és suficient per als xerraires... reduïm-lo, transformem-lo en un llenguatge encantador, vertader..."

El poeta, en definitiva, creu en les paraules, que són la veritat i la bellesa. En el poema «La paraula» ens presenta una història d'aquesta com si haguera viscut una vida paral·lela a la de l'home, com si tingués vida pròpia.

Aquesta necessitat d'una expressió depurada, que fa conviure elements de distinta procedència, provoca en el lector un impacte inmediat -no reflexiu-, amb un atractiu que pot despertar la curiositat dels lectors jóvens d'ara de la mateixa manera que ho va aconseguir en els jóvens de fa uns quants anys.

Voldria acabar fent una crida a la lectura d'aquestes poemes que, amb les seus imatges de misteri, la seua sintaxi el·líptica i el seu llenguatge sensual, ens mostren una
admirable sinceritat, constituint una de les obres més extraordinàries degudes al surrealisme.

HOJA DEL LUNES, pàg. 58, 22/03/1992

Paul Éluard

Paul Éluard

Capital del dolor. Paul Éluard. Traducció d’Eduard J. Verger. Ed. Alfons el Magnànim (IVEI), València, 1991.

Etiquetes: