El potencial de la pissarra

Edicions Bromera des dels seus inicis és una aventura vinculada a l’educació, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d’ensenyament i a un ventall ample d’interessos connectats amb els joves. Però una empresa centrada en productes digestius per a l’aula està condemnada a l’esgotament. Els ha d’atendre, però també sap que els infants creixen, els joves maduren i demanen estímuls plurals i sensibles. Per això, Edicions Bromera, que vol liderar un projecte literari actual no pot ser només un engranatge mercantil, ha de ser alhora iman i reflector: ha d’estimular la recreació de les noves sensibilitats i ser receptiva a veus, pròpies i foranies, que exploren llenguatges i móns nous.

És raonable que una empresa dedicada en carn i ànima a la cultura trobe d’allò més oportú editar literatura on el pinyol siga l’educació, la relació ensenyant i alumne, les connexions i friccions entre els centres i els pares. Així, el 2006 es va publicar El professor de Frank McCourt, on narra des d’un vitalisme desenfadat i bon humor la seua llarga experiència de professor. Es va estrenar en centres on pul·lulaven alumnes desganats, a l’espera de tenir l’edat de treballar, i alguns carregats de problemes de tota mena. En aquest clima el professor abandona el paper d’autoritat que castiga i bonifica, es lleva el vestit de predicador i disfressat de company tracta de remoure les neurones a fi de despertar-los la curiositat a partir de temes poc doctes. En són ben il·lustratives l’elaboració de justificants de no assistència a classe i les múltiples possibilitats que ofereix el menjar com a exercici de la imaginació i la capacitat d’argumentar dels estudiants.

Avui moltes d’aquelles estampes de les escoles de Nova York ja no sorprenen i fins i tot poden semblar descolorides, però encara mostren, tot i els problemes de reconeixement, el mestre com un desvetlador de sensibilitats que creu en l’ofici i confia en la capacitat de reacció dels joves per moltes durícies que duguen al damunt.

En la nostra literatura el protagonisme de l’educació ha sigut menor, tret de referències a la formació en col·legis religiosos o l’olor a resclosit de l’escola franquista. El primer títol que trau relleu a la vida escolar és La mestra de Víctor Labrado, a hores d’ara ha esdevingut un petit clàssic del tema. És la narració de l’actitud èpica d’uns mestres que es proposaren renovar la pedagogia i valencianitzar l’escola en l’època de la transició i topetaren amb el mur del pensament més ranci. Anys després, en un context més estable, Vicent Borràs descriu en Notes finals els vaivens quotidians de docents i alumnes d’un centre d’ensenyament mitjà en els anys noranta del segle passat, enmig d’una trama on un professor es veu implicat en cas d’assassinat.

En els darrers temps el paradigma educatiu ha canviat del cel a la terra i curiosament dues obres de teatre, publicades per Bromera, ho duen a escena. Així, mentre Mans quietes!, de Piti Espanyol, en clau de humor furga en la rigidesa de llenguatges desfasats, Monopatins (Skaters) de Manuel Molins, en canvi, dramatitza en tota la seua complexitat els conflictes educatius a través dels principals protagonistes, els professors i alumnes. Dos personatges desconcertats, un sistema insegur, els dèficits afectius, la vivència de l’assetjador assetjat, la imatge impactant dels volantins dels skaters escenifiquen les mutacions sofertes per l’educació, que ha perdut els valors de centralitat que abans se li atribuïa, i funciona fins a cert punt com a corretja de transmissió de tensions socials, enmig de les quals el col·lectiu educatiu es veu abocat, una mica a cegues, a trobar-hi respostes.

Els llibres esmentats posen sobre la taula que el guix i la pissarra ja no són una nota pintoresca, sinó un material de gran potencial literari i humà que va més enllà de les aules i toca de ple els grans problemes que afecta la societat actual.

L’ILLA, núm. 55, 2010

Descarrega't l'original: 
Portades dels llibres

Portades del llibres