Els distints camins de la novel·la actual

Els llibres de narrativa ompliran bona part de les parades de la Fira del llibre d’enguany. Entre piràmides de títols de personatges famosos dels mitjans de comunicació, de best-sellers de tota mena, el lector trobarà també un ventall ampli i variat de novetats que ofereixen els novel·listes valencians. Aquesta primavera literària les novel·les històriques, tan abundants en altres temporades, han deixat pas a ficcions de temàtica més actual i a escenaris més familiars al lector.

Entre les llibres dignes de menció, editats fa uns mesos, cal citar El orden alfabético (Alfaguara), de Juan José Millás, qui amb el seu estil brillant i ironia acerada passa repàs al món actual; Sombras sobre el Vaticano (Plaza & Janés), de Francisco Asensi, un best-seller fet a base d’assassinats, intrigues i acció trepidant que ofereix una visió demolidora de les esferes més altes de la cúria. En l’òrbita de la literatura catalana són dignes d’atenció: les Quatre qüestions d’amor (3 i 4), de l’assagista i novel·lista Joan F. Mira, que recrea quatre passions amoroses ocorregudes en diferents períodes històrics; una novel·la breu, molt bona, d’Antoni Cucarella, titulada L'última paraula ( Columna), on a través d’uns personatges franquistes se’ns recrea, en clau d’humor negre, una part significativa de la nostra història més recent; i, finalment, Espiral (Columna), el primer llibre de Manuel Baixauli, un recull de relats estimables que pinten les múltiples facetes en què l’irreal i el pànic s’instal·len en la vida quotidiana.

L’última obra de Manuel Vicent, Son de mar (Alfaguara), serà, sens dubte, uns dels llibres de més èxit. L’aparició d’un nàufrag a la platja on va desaparéixer temps enrere és l’inici d’aquesta novel·la inundada d’hedonisme i ressons mítics. Amb una prosa brillant, Vicent segueix l’impacte que el temps efectua sobre les persones i sobre la força de l’amor per transformar les ànimes mortes. L’amor és igualment el centre de Tiranos y traidores ( Seix Barral) de Susana Fortes. La protagonista recorda un fet clau de seua adolescència: una història d’amor i traïcions que protagonitzen tres personatges que seguiran camins diferents. Un estil sobri i emotiu condueix la recuperació d’unes experiències que ajuden a alleujar els malsons que, en el seu moment, foren somnis.

La llarga nit de la postguerra travessa els llibres d’Alfons Cervera i Carme Miquel. Alfons Cervera corona amb la La noche inmóvil (Montesinos) una trilogia novel·lística sobre la postguerra a les terres valencianes de l’interior. En aquesta notable novel·la, elaborada amb una prosa lírica i un to irònic, un home ja gran i de poques paraules reconstrueix la seua vida personal i la de la seua col·lectivitat en un temps de silencis, d’injustícies i exilis. Carme Miquel fa servir en Aigua en cistella (Bromera) un estil realista i ressons de fulletó per parlar de les penes i les desigualtats socials de la València d’aquells anys. Una prosa oral, fecunda en sensacions i inquietuds, condueixen la narració dels vaivens existencials de la protagonista. Amb La casa de les flors l’escriptor alacantí Joaquim G. Caturla parteix també de les vivències d’una dona a fi de recrear la realitat política d’una època, la transició, i mostrar la confusió d’un poble sense identitat definida. Moments de la història recent –d’Espanya i Argentina- poblen Cita en el Café Molière (Huerga & Fierro), la segona incursió creativa de l’exconseller Andrés García Reche, construïda sobre l’enfrontament de dos escriptors.

Altres novetats són El gust amarg de la cervesa (Columna), un llibre de factura atractiva de la popular escriptora Isabel-Clara Simó, on els personatges s’espien els uns altres i on les seues observacions permeten teixir les relacions íntimes i socials dels habitants de la ciutat moderna; Notes finals (Bromera), de Vicent Borràs, és el dietari d’un professor que retrata la fauna de personatges que circulen pels centres d’ensenyament secundari, acolorit amb pinzellades d’humor i amb una intriga policial, i Trinquet trincat, (Caixa d’Estalvis d’Ontinyent), de l’actor teatral Josep E. Gonga, qui se serveix del llenguatge dels pelotaris per narrar les secrecions libidinoses dels protagonistes.

Per concloure, remarcar l’aparició de novel·listes joves que conten històries de joves ambientades en un marc urbà i que deixen testimoni d’algunes de les preocupacions pròpies de la seua edat, escrites amb un estil fresc, desimbolt, sense grans pretensions, i plenes de referències cinematogràfiques, televisives i musicals. Així, posem per cas, Armand Company en Viatge a Winona (3 i 4) descriu les peripècies dutes a terme per un adolescent per tal de trobar-se amb la seua actriu predilecta, i Vicent Dasí, un narrador més fet, en una primera novel·la interessant, Rebeka (La Magrana), basteix, per mitjà de monòlegs molts àgils, una història d’amor en la València universitària.

QUADERN, EL PAÍS, 29/04/1999

Fotografia: Josep Martínez

Fotografia: Josep Martínez