Carles Jorro: totes les lletres d’una entesa cordial

Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila com a llibreter m’adone del seu pes en la meua vida de lector, supose que també en la de molts altres lectors de la ciutat de València. Carles és una persona molt discreta i diligent, amb una paciència inesgotable, si més no amb aquest lector. Si no vaig massa errat assistesc a la Llibreria 3 i 4 des de l’any 1978 o 1979. Al principi, només de tant en tant. Però quan m’establí definitivament a València el 1985 la llibreria 3 i 4 va esdevenir la meua llibreria de referència, perquè m’entenien, sabien de què parlava, especialment Carles Jorro, amb qui amb el temps vaig establir una entesa cordial, per a mi gratificant. I també beneficiosa. Entre altres coses, no sé massa ben bé perquè, part de les coses que he demanat de vegades han costat en arribar. I Carles es preocupava, insistia i tornava a insistir per fer-se amb els el llibres que volies. Aquesta perseverança no ha amainat amb el temps, si no que a voltes semblava que creixia. Recorde, farà ara dos anys o una cosa així, que ens costa déu i ajuda fer-nos amb un llibre publicat a Sud-amèrica. Costà mesos aconseguir-lo a causa de malentesos de mena diversa i al fet que les persones que duen els encàrrecs només lligen lletres, i no veuen ni títols ni autors. Per tant, amb una lletra equivocada ja tot se’n en orris. Després de molta paciència i un grapat de telefonades, el llibre aplegà. Davant d’aquest fet, vaig remugar: “Fotre! Si ni tan sols es paren a pensar i veure si s’han equivocat. No els sonen ni els autors de la seua editorial”. Carles, comprensiu i amb més raó que un sant, em corregí i em digué que no era això, que calia pensar que aquelles persones segurament tenien molta més faena que aquella que podien fer. La seua atenció no s’ha limitat a les comandes. En alguna ocasió m’ha arribat a deixar algun llibre que no trobava i ell tenia en la seua casa.

Quan era jovenet tenia una certa tirada cap la bibliofilia, tenia dèria per tenir repertoris bibliogràfics així com els anuaris que abans editava ISBN. Per això, em resultava molt simpàtica la figura de Carles, perquè controlava les referències bibliogràfiques en diferents àmbits i llegia –com m’agradava fer a mi— els suplements literaris dels distints periòdics per saber les novetats i tenir en compte els llibres de referència i les preferències dels seus clients. D’altra banda, a mesura que li tenia més confiança, vaig descobrir en ell un lector apassionat amb un olfacte literari refinat, sobretot en literatura estrangera. I compartim passió o interés per autors, com ara, John Berger, Paul Auster, Margaret Atwood, Anthony Powel i Don Delillo. Alguns d’aquests autors –Atwood i Delillo—els vaig llegir gràcies la seua insistència.

Les afinitats i el temps fan fer que la relació cordial amb el llibreter fos una cosa més. No sé bé que vol “una cosa més”. El que si sé és que a partir d’un moment s’establí una certa confiança entre els dos i començaren a parlar de llibres; de temes d’actualitat, fonamentalment cultural; de viatges i menjars, uns dels temes predilectes de Carles...

Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila caic en el compte que m’ha acompanyat en la meua passió per la lletra impresa. Suportar els maniosos dels llibres no és fàcil, per això, per a mi, era una tranquil·litat saber que sempre hi hauria una mà amiga a la llibreria 3 i 4, Carles Jorro -- també els treballadors de la llibreria, els divertits i afables Empar i Vicent--, disposat a buscar, aconseguir i posar damunt del taulell les teues quimeres.

En més d’una ocasió he pensat que m’hagués agradat eixamplar la meua relació amb Carles fora de la vigilància màgica i fixa dels llibres. No ha pogut ser. Coses de la vida. Però no perd l’esperança; ara que tindrà més temps, qui sap. Però el que sí ha sigut ho guardaré en la meua memòria i ho trobaré, encara que ell no hi siga, en cada racó de la llibreria.

Llibreria Tres i Quatre. Imatge de la inauguració (12/03/1968). Font: mesvilaweb.cat

Llibreria Tres i Quatre. Imatge de la inauguració (12/03/1968). Font: mesvilaweb.cat