Homenatge a Marc Granell

L’acte que ens ha convocat avui ací va sorgir fa ara quasi un any quan a un grup d’escriptors joves, en una conversa informal, se’ls va ocórrer la idea de manifestar l’amistat i l’agraïment a Marc Granell per tot allò que havia fet per la literatura del nostre país. Així, sense més, sense saber molt bé què fer ni com. En poc temps l’entusiasme inicial va contagiar moltes persones i, la veritat siga dita, l’aventura ha estat fàcil, com prova la mostra plural de poetes que participen en aquest volum de Versos per Marc, l’editorial que l’ha fet possible i la universitat que ens ha acollit.

Tots els que avui heu vingut coneixeu de sobres el valor de la seua poesia, el lirisme, l’emoció i la lucidesa que recorren els seus versos. També sabeu de les hores que ha dedicat, com a editor, per donar a conèixer al públic gran nombre d’autors i llibres i del paper discret i efectiu, estrictament volenterós, de Marc per fer possible que la lírica dispose d’un lloc honorable en aquest estrany país. Marc du a les seus espatles unes col·leccions de poesia de mèrit innegable, com ara les de Gregal i l’IVEI. Si no res ho impedeix, i esperem que no res ho impedesca, tal vegada no tarde a dirigir-ne una de nova. Les col·leccions per ell dirigides han sigut sempre plurals, obertes a autors de totes les edats i estètiques. En aquest periple han tingut un pes notable les traduccions, perquè la poesia és una terra sense fronteres: allò que precisament la separa dels lectors -les llengües- és allò que els uneix. El poeta només pot fer vibrar les fibres més profundes amb aquella llengua que fa seua. Hem de subratllar, a més, l’atenció especial que el nostre autor ha dedicat als joves. Els poetes joves sempre han trobat a casa de Marc una rebuda càlida, consells i estímuls. I un entusiasme encomanadís. Fins i tot molts hem vist com Marc, en els moments que no podia editar, perseguia algun editor per cantar-li les lloes d’un llibre per tal que no romangués sense publicar un autor novell de mèrit.

Quan ens van posar a redactar aquestes ratlles no van poder eludir preguntar-nos: ¿Qui és realment Marc Granell? Pot ser la pregunta resulte estranya, perquè la imatge de l’escriptor sembla molt clara a qualsevol que el tracte i que conega la seua poesia. Em principi sí que n’és, de clara. Però si algú de nosaltres tracta d’ajuntar tot el que sap sobre Marc Granell, aqueixa imatge de colp i volta assumeix contorns segmentats i complexos, engloba elements difícils d’encaixar. I quantes més peces aconseguim de traure a la llum, més ens adonem que se’ns escapen altres per encaixar en una figura unitària totes les cares del políedre. Aquest escriptor que sembla acollir-nos amb una invitació a sentir-nos còmodes, a adoptar una posició confortable i a sentir-nos amb ell tan relaxats com si anàrem a jugar una partida entre amics, és en realitat un personatge amb un rerafons que mai no s’acaba d’explorar; per més que ho desitgem, mai no aconseguim d’arribar al fons de sentiments i implicacions que conté la seua figura i la seua obra. I no hi ha cap dubte que aqueixes zones d’ombra, aqueixes intuïcions que entreveus però que se t’enfugen, et desperten l’interés per la seua personalitat i et creen noves expectatives quan t’acostes de nou a la seua obra, al joc de miralls que és tot llibre.

Hem volgut assenyalar les virtuts de Marc Granell sense caure en la hagiografia. Tota hagiografia sol caure en la mitificació, en l’exaltació en excés, sense veure i comprendre, però nosaltres no podem fer això amb Marc, perquè per a Marc la literatura, a més del plaer, és sempre una exigència ètica, un constant veure i comprendre les coses.

Tots els que d’alguna manera hem participat en aquesta aventura només preteníem de mostrar el nostre agraïment, la nostra amistat i complicitat. En aquest país sovint no sabem ser agraïts amb les persones de mèrits; o ho fem quan ja és massa tard. Una de les petites sorpreses que ens hem dut és que algunes de les persones amb què ens vam posar en contacte per invitar-les a col·laborar en aquest homenatge van donar per entès que Marc estava malalt, i amb tota la bona voluntat del món li trucaren interessant-se per la seua salut. Nosaltres, però, no volíem esperar, desitjàvem fer ja un gest de simpatia i respecte, ara que l’autor es troba en la plenitud de la seua maduresa intel·lectual i immergit en una etapa de febrosa creativitat. Ens semblava que ara és l’hora per tornar-li el que ell havia fet per nosaltres, donar-li ànims i estímuls perquè continue amb més força encara els seus interessos literaris.

En una etapa tant poc favorable per a la cultura en català, idear un acte com aquest és també, per modest que siga, un gest d’afirmació de la dignitat de la poesia i de la cultura feta en català.

Per això volem dir que en la figura de Marc aquest acte havia d’anar adreçat a tots aquells que treballen per dignificar la nostra poesia, la nostra literatura. I la raó és ben senzilla: quan llegim els nostres autors ho fem per plaer, però igualment mirem de descobrir com la nostra col·lectivitat ha esdevingut allò que és, ens esforcem per descobrir allò que som. Raons suficients totes elles perquè celebrem aquest acte dedicat a Marc en particular i a la poesia en general. Això és tot. Moltes gràcies.

Acte celebrat al Col·legi Major Rector Peset, de València, l'any 1999, que després va continuar amb la publicació del volum col·lectiu Versos per a Marc

Marc Granell. Font: escriptors.cat

Marc Granell. Font: escriptors.cat