La poesia de Ramon Guillem

La publicació d’una antologia de l’obra de Ramon Guillem és una ocasió per actualitzar la nostra visió de la seua poesia, fent-nos-en una visió de conjunt on podem veure l’evolució i les constants de la seua activitat creativa. També és per als més joves una oportunitat per accedir a una part de la seua obra, difícil ara de trobar en el mercat.

L’íntima realitat retrata l’evolució que ha suposat cada nou llibre de l’autor. Aquest progrés està fet a partir dels seus temes habituals (el desig, l’amor, la memòria, la por, la mort, el diàleg entre l’home i la poesia i la conflictiva relació entre la paraula i la realitat), tot i que cada nou llibre aporta una perspectiva nova o diferent. Els poemes d’Un gran desig s’engendra(1985), com va escriure Vicent Alonso, centren la reflexió poètica "en l’activitat demiúrgica del llenguatge i de la memòria". L’hivern remot (1987) és un llibre de maduresa expressiva. En els seus poemes, Ramon Guillem ens manifesta la seua personal manera d’entendre l’ofici líric: la poesia entesa com una dedicació a la bellesa, com a trampolí idoni per tal de conjurar la solitud, de servar la memòria, o millor dit, de crear-la.

Les ombres seduïdes (1990) creix en el camí triat del poema com a creador de memòria, de bellesa, on la realitat, que sempre és el punt de partida dels seus poemes, es difumina progressivament per donar pas a la construcció d’un món interior personal. En aquest sentit s’intensifica la càrrega simbòlica dels poemes, bastida generalment a partir d’elements de la natura.

En Terra d’aigua (1992) el lector trobarà un canvi de to: la poesia més discursiva i anecdòtica dels poemes anteriors deixa pas a una poesia més opaca, més enigmàtica.
Ara, Guillem extrema la intensitat de les imatges. Aprofundeix en la densitat simbòlica de la paraula. La poesia es converteix en un forcejament més tens amb la llengua per explorar aquells aspectes més inexplicables de la vida. El desarrelament present en el llibre anterior creix. Els poemes inèdits, tot i mantenir-se en la mateixa línia estètica, són guiats per una nova actitud, més vitalista, de no furgar només en les deixalles, ja que entre elles pot trobar "un reflex encés".

En L’íntima realitat Ramon Guillem ha elaborat, així, una bona selecció del bo i millor dels seus versos i ha sabut mostrar les diferents pulsions que els impulsen. Una vegada llegida aquesta antologia, crec que els seus poemes resisteixen molt bé el pas del temps. La distància permet de valorar amb més precisió la singularitat del seu univers poètic i la qualitat dels seus poemes. El lector d’aquesta antologia advertirà la presència d’una bona mà en la construcció melòdica dels versos, el rigorós treball en la selecció d’imatges, fèrtil en reverberacions semàntiques, i la mostra d’un sòlid ofici en la concepció global dels poemes.

CARÀCTERS, núm. 7, abril 1999, pàg. 12

Descarrega't l'original: 
Ramon Guillem. Font: vimeo.com

Ramon Guillem. Font: vimeo.com

L’íntima realitat (antologia, 1981-1996). Ramon Guillem. 7 i Mig, Benicull, 1998. 76 pàgs.