Setge literari a la tardor

La maquinària editorial mai no s’atura. A l’estiu domina la calma, si és que ho fa, però al setembre la infraestructura es greixa i a poc a poc comença a rodar a tota virolla per a posar en marxa el nou curs literari. I comencen a sortir els primers títols per a reclamar l’atenció del lector, enmig d’un pic temporal dominat pel terbolí escolar. És cert que la represa editorial no és compassada per la música mediàtica que pot tenir la Fira del Llibre, a l’abril, però sempre apareixen llibres meritoris. Amb tot, en els darrers anys hi ha esforços per a fixar un esdeveniment que moga el llibre i ajude a fer-lo visible, engresque els editors i atraga els lectors. Enguany, que se celebra la IV Plaça del Llibre de València, entre el 20 i el 23 d’octubre, a la plaça de l’Ajuntament, s’espera que es consolide com un esdeveniment estable de la literatura en català a València.

A més, la tardor literària és animada per la celebració d’alguns dels premis literaris més rellevants (els Octubre de València, els de la Ciutat d’Alzira i els la Ciutat de Gandia), que estan precedits d’activitats culturals de tota mena.

Per envergadura editorial, Bromera és l’empresa que més novetats literàries trau al llarg del primer trimestre, amb oferta de pes en els reclams literaris per a “enganxar” el lector infantil i jove. Al seu costat, la resta de les editorials (Sembra Llibres, Tres i Quatre, Drassana Llibres, Edicions del Buc, Onada Edicions, Edicions 96, Tivoli Edicions...) es mouen frenèticament per no perdre cap oportunitat i poder divulgar els seus productes.

Narrativa
La novel·la més primerenca en eixir al carrer ha estat Arribarà el dematí (Bromera), de Joanjo Garcia, un dels escriptors emergents que en tres anys ha fet una evolució espectacular. Mesos enrere va traure El temps és mentida, una història molt ben pautada i amb un toc temporal efectiu que balla entre la denúncia i el silenci, entre la memòria i l’oblit. Per ara, la seua obra més reeixida. L’última novel·la és un altre món, però aconsegueix fer-ne un artefacte literari llegidor i estimulant. Hi combina la formació sentimental i política d’un sector significatiu de joves. La protagonista, que viu entre el País Valencià i Catalunya, està en via de repensar-se la seua militància i tracta de comprendre el suïcidi de la mare. La jove fa un viatge accelerat i accidentat a la maduresa. El procés sobiranista és el marc de fons, però incideix en la trama i serveix per a apuntar els afanys personals i col·lectius de trobar una identitat pròpia.

Un altre títol que cal valorar és Els ossos soterrats (Editorial Crim.cat), que ha merescut el Premi Memorial Agustí Vehí. L’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana arracona, si més no parcialment, la ficció de misteri i tensió i les situacions esmunyedisses, i se centra en l’excavació per a recuperar els cossos de cinc homes executats a la valenta després de la guerra i en les conseqüències de tot tipus que comporta la investigació. Al final sorgirà un fet inesperat que ho capgirarà tot.

No molt allunyada de l’obra anterior hi ha El secret de les abelles (Tivoli Edicions), de Sico Fons, que a través d’una investigació periodística a partir d’un assassinat ens conduirà a un món nocturn ple de diversió, desenganys, corrupció i malifetes policials. D’altra banda, Vicent Sanxis en Terra de frontera (Edicions 96) ens transporta al 1720, pocs anys després d’acabada la Guerra de Successió. Hi alterna els succeïts estranys i inquietants que ocorren a un frare i la descripció d’una investigació judicial.

El narrador castellonenc Miquel Torres ja demostrà en els seu llibre anterior, Els diumenges, que posseïa força narrativa. Ara, en Low-cost (Drassana Llibres) aprofundeix el seu estil i la seua mirada que, a través d’una diversitat de veus i formes literàries, dibuixa un món nocturn, carregat de tensions i de duresa.

L’escriptor de Benicarló Josep Igual, que viu a les terres de l’Ebre, publica L’incert alberg (Editorial Afers), un dietari força interessant de l’any 2011. Hi narra el paisatge i la vida en aquell territori, des d’on ens endinsa en un món personal, poblat per totes les variants de la música, la literatura, les reflexions sobre la música, l’art, la literatura, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món. La vitalitat de l’autor i de l’entorn contrasta amb el to punyent amb què denuncia que la creativitat i la resistència cultural tenen un ressò ben escàs més enllà dels seus contorns.

D’Agustín Fernández Paz, un dels autors més populars, n’apareix l’obra pòstuma: La neu interminable (Bromera), que crea un ambient inquietant que envolta una colla de guionistes reunits en un hostal per a preparar una sèrie de televisió de por.

També cal esmentar tres novel·les que l’editorial Bromera està a punt de traure:Cinc cadàvers, de Josep Franco, guardonada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva. És una història àcida i entretinguda que basteix una sàtira esperpèntica de la societat actual, de les relacions socials, la corrupció, la política i els mitjans de comunicació. Paco Esteve i Beneito dóna a conéixer Si ha nevat, Premi Enric Valor de Novel·la. Un pacte amb el diable i un dietari són el marc que ens mostra un saludador que va viure durant l’últim terç del segle xix a fi de pintar-nos diversos episodis de la història recent i descobrir secrets que s’amaguen a les caves de gel de la serra de Mariola. Teresa Broseta, coneguda sobretot per la seua dedicació a l’obra infantil i juvenil, ara fa un salt i presenta una novel·la per a adults: El dia de demà, Premi Alfons el Magnànim de Narrativa. La trama integra la feblesa i les ombres del passat per a situar l’esdevenir d’uns protagonistes de la València actual.

Traduccions
Els títols traduïts tenen grapa. Comencem per Pierre Lemaitre, que Bromera transvasa al nostre idioma amb puntualitat europea. El seu darrer títol, Tres dies i una vida, conté els ingredients de la marca de la casa: estil incisiu, lectura àgil, desassossec i final inesperat. Un xiquet mata un amic en un rampell de ràbia. Més que la investigació, hi pesa el que passa després del crim, la por de ser descobert, els fantasmes que l’assetgen. La mateixa editorial traurà La ferocitat, de Nicola Lagioia, Premi Strega. Una desfilada de personatges memorables i les tensions d’una família entre l’esplendor i el desastre són els eixos d’aquesta novel·la audaç, de ritme implacable.

Un clàssic indiscutible per als lectors de totes edats és Les aventures d’Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, amb una traducció íntegra de l’original magnífica a càrrec de Rubén Luzón. Un volum que inclou, a més, les il·lustracions originals de John Tenniel.

Sembra Llibres, d’altra banda, ofereix dos títols molt atractius. Algú com tu, de Roald Dahl, en què explora els conflictes d’identitat i desplega magistralment el seu mortífer i macabre humor negre. Ho fa des d’una òptica despietada, penetrant i corrosiva que ens du a la part fosca de personatges quotidians que col·loca en situacions límit que els empenyen a actuar d’una manera imprevisible. I la novel·la popularíssima, gràcies a la versió cinematogràfica, Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness. És la faula d’un infant que troba un monstre a la finestra. Però no és el monstre dels malsons que té quasi totes les nits d’ençà que la seua mare va començar l’inacabable i pesat tractament. Aquest monstre és tota una altra cosa: és antic i salvatge. I busca el més perillós de tot: la veritat. Una història impactant i plena de compassió.

Assaig
L’assaig polític més valuós de la temporada és el que ha bastit Víctor Maceda, periodista d’El Temps, i que té un títol ben significatiu: El despertar valencià. La caiguda d’un règim i la irrupció del canvi (Editorial Pòrtic). Una crònica rigorosa i una anàlisi penetrant que ofereix moltes claus polítiques i socials per a comprendre el procés que abasta dues dècades de control absolut del PP i que finalment ha estat derrotat per una alternativa progressista valencianista.

En l’àmbit de l’assaig literari cal remarcar El desert i altres palpitacions del nou segle (Editorial Gregal) d’Enric Balaguer, assagista i professor de literatura a la Universitat d’Alacant. Amb una prosa neta i precisa, l’autor ofereix un seguit d’assaigs breus que interroguen el nostre temps: sobre la deriva del capitalisme liberal, el destí de les llengües minoritzades, la hipotètica pèrdua de sentit del llenguatge, el setge de les imatges en la vida quotidiana… En una altra esfera el lector trobarà: Els dimonis que dicten (Afers), de Salvador Vendrell, un recull de columnes periodístiques de l’autor que, amb un estil amé des de referències literàries, s’aproxima a la realitat social i al comportament humà. I L’ofici de lector (Publicacions de la Universitat de València), en què l’escriptor Joan Garí recull les ressenyes més reeixides de la seua llarga trajectòria com a comentarista de llibres.

Josep-Lluís Carod-Rovira ens sorprén amb una extensa Història del protestantisme als Països Catalans (Editorial 3i4). És una panoràmica detallada de l’evolució del cristianisme de la Reforma a les nostres terres, des del segle xvi fins al final del segle xx. S’hi estudien les formes de penetració, els noms més destacats del protestantisme autòcton, els missioners estrangers i el paper de les societats bíbliques, l’acció educativa, cultural i social del protestantisme i les relacions amb el republicanisme, la maçoneria i el cos consular.

Poesia
En el gènere líric sobresurten uns quants llibres. Edicions del Buc ens ofereix dos títols de disseny elegant i d’alta qualitat poètica. L’obra de Josep Porcar s’anomena Nectari, en què es percep un vers més depurat i una mirada més profunda. El lector hi trobarà poemes memorables. Els temps interromputs, de Ramon Ramon, són agosarats, incisius i implacables, en què disseca el comportament individual i social sense pietat. Una part del llibre és una crònica prosaica en què semblen ressonar els ecos de Charles Bukowski, Joan Fuster i potser també Palàcios, per a mostrar una visió demolidora del material humà que habita la ciutat de València. Per acabar, cal esmentar el darrer llibre d’un altre poeta notable, Manel Marí, que amb Tavernàries (Bromera) ha guanyat el Premi Alfons el Magnànim València de Poesia. Una poesia arrauxada, impulsiva, que ordeix una òptica revulsiva contra les inèrcies mentals i socials.

El Diario, blog 'Lectures'. 17/10/2016

Il·lustració de 'Les aventures d'Alícia al país de les meravelles'. John Tenniel

Il·lustració de 'Les aventures d'Alícia al país de les meravelles'. John Tenniel

Les aventures d'Alícia al país de les meravelles. Lewis Carroll. Traducció de Rubén Luzón. Bromera, Alzira, 2016. 152 pàgs.