El nou llibre de Josep Navarro Santaeulàlia és una novel·la complexa que se serveix d’una història d’enveges i temors, d’infidelitat i frustracions, a fi d’explorar les febleses d’una existència aparentment estable. Un prodigiós exercici d’estil elaborat a base de frases curtes i diàlegs suggerents.
Josep Navarro Santaeulàlia està forjant pas a pas, sense soroll, una obra molt personal. És un autor d’interessos plurals: ha conreat amb solvència la poesia, l’assaig i la narrativa. Com a novel·lista s’estrenà amb Terra negra, una novel·la d’aventures i de formació ambientada en l’acolorit clima de les guerres carlines. El bon ofici d’aquesta primera novel·la es confirma amb escreix en aquest nou títol. Bulbs aprofita la intriga d’una trama policíaca per bastir una novel·la tensions psicològiques, on els components d’un matrimoni inicien entre ells un combat soterrat, però cruel i sense descans.
El llibre s’inicia presentant-nos el narrador en una situació de benestar envejable (té una bona situació social i econòmica, una confortable casa), en una vida fonamentada en les aparences, molt adequada per veure créixer l’enorme abisme que hi ha entre el que diu el protagonista i el que sent, entre el que ens mostra i el que amaga. En la narració dels fets que envolten un crim, el protagonista -que és el principal sospitós- va fabricant-se una imatge de bona persona, de treballador fidel a l’empresa, d’home equilibrat, generós, sensible i racional, per tal de presentar-se com a víctima de les circumstàncies i dels impulsos dels altres, als quals responsabilitza de les seues frustracions tant sentimentals com laborals. Paral·lelament, el lector hi descobreix els impulsos, l’orgull ferit, els petits actes egoistes: una persona vulnerable a qui li cal un gran gest per a autoafirmar-se.
Com suggereix el títol, el bulb és la imatge que dóna coherència al llibre: el bulb és un òrgan vegetal que hiverna sota terra durant un temps per créixer en tota la seua esplendor en la primavera. La novel·la és això: la latència i l’esclat de tot allò que el protagonista ha anat silenciant.
L’única cosa que se’m resisteix del llibre és la trama policíaca. I no perquè no estiga ben resolta, sinó més aviat perquè em fa pensar que l’autor no acabava de confiar en les pròpies capacitats i va pensar que li calia recórrer a aquest gènere per falcar el progrés de la lectura i donar més colorit a la trama. Siga com siga, això no eclipsa els valors positius
del llibre. D’entrada, ens trobem amb una prosa d’enorme altura: l’autor encaixa amb una precisió de rellotgeria les distintes històries, i es mou amb una agilitat notable en l’ús d’un estil el·líptic i de frases breus. Reforçat amb diàlegs punyents i una descripció concisa i significativa, que denoten la forma de ser dels personatges. En suma, un llibre recomanable.
EL TEMPS, núm. 786, pàg. 68, 12/11/1999
Descarrega’t l’original: l-esclat-dels-impulsos-ocults.pdf
Articles recents: