Ressenya de "El conte a València"

Són conegudes les afirmacions contundent de Julio Cortázar a propòsit de l'eficàcia narrativa del conte, i tampoc no són gens menyspreables les observacions de Borges o d'Edgar Allan Poe, entre altres, sobre un assumpte que no deixa de debatre's. En realitat, al marge de la fórmula que cada estudiós pretenga aportar, tothom està d'acord que el conte no té res a veure amb la novel·la, per raons que es vinculem més a l'especificitat de gènere que no amb l'extensió. El conte a València, que publica Edicions de la Magrana a càrrec de Francesc Calafat, és una antologia de relats breus de vuit autors valencians de producció recent, que té el seu origen més remot al Recull de contes valencians editat per Joan Fuster el 1958.

Juli Avinent, Rafa Gomar, Josep Lozano i Joan Francesc Mira són alguns dels autors antologats per Calafat, segons un criteri que tracta de proposar-se com a mostra de les últimes tendències narratives i dels nous valors del conte valencià, en un panorama plural del gènere que va des del realisme rural o urbà fins al conte amb incursions en l'absurd. L'editor inclou en la seua introducció algunes observacions interessants sobre la peculiaritat de la relació entre conte i novel·la al País Valencià, tradició que la distingiria tant de la trajectòria d'altres produccions del seu entorn com d'altres cultures més llunyanes.

EL PAÍS, QUADERN, 18/02/1999

Portada del llibre
Etiquetes: