Cicerones de geografies de paper

Per Jaume Ferrer Puig. Setmanari el 3 de vuit, 02/08/2013
Badar als aparadors de les llibreries és una pràctica que m’agrada fer sempre que hi passo pel davant. Tinc curiositat per veure què s’hi exposa i quin criteri o gust té el llibreter; si es decanta per literatura seriosa, els bestsellers o si té la temptació d’incloure el llibre d’autoajuda combinat amb algun manual de ioga per a tothom. En molts casos és una mica de tot perquè cal vendre. Tot això no són qüestions menors perquè el llibreter, encara que avui sembla que estigui en hores baixes, és un dels primers encarregats de desbrossar el camí entre el llibre i el lector, i una peça clau de la institució literària tant com ho és el crític literari, que també intenta adaptar-se als nous temps i posicionar-se en el tauler de la institució literària i la indústria editorial.

Les llibreries cada dia venen menys llibres, moltes tanquen i encara que n’obrin de noves, més petites i especialitzades, això no amaga la crisi del llibre i en conseqüència també de la crítica literària, llastada per la crisi dels mitjans de comunicació. Això fa que cada vegada l’espai destinat a la crítica es redueixi més, i aquest espai que tradicionalment ocupava la crítica seriosa el vagi perdent i el guanyi la ressenya publicitària. Paral·lelament, Internet ha propiciat l’augment de blogs i webs que recomanen llibres, malgrat que el llibre ha perdut el pes social que ha tingut en els últims cinquanta anys.

Aquests dies he acabat de llegir un llibre plaent, substanciós i nutritiu: Països de paper. Notes sobre literatura (Editorial Afers, 2013), un d’aquells llibres que cal llegir amb un llapis a la mà i dels quals se n’editen pocs perquè la crítica és un gènere periodístic que no està de moda, però que demostra el bon criteri de l’editor. L’editorial Afers de Catarroja ha tingut l’encert de compilar les millors crítiques literàries de Francesc Calafat, professor d’institut i crític literari al “Quadern” d’El País del País Valencià i a la revista Caràcters. Calafat és un crític que podríem qualificar com de “clàssic”, en el bon sentit de la paraula, perquè compleix a la perfecció les característiques dels bons crítics: informar, contextualitzar, valorar i aprofundir, gràcies a les seves qualitats de bon lector i coneixedor de la tradició clàssica antiga i moderna. Transitar per la geografia dels Països de paper de Calafat condueix el lector a establir un joc de miralls entre la literatura, la vida i l’art que tracen un itinerari intel·lectual amb un paisatge variat i poblat de referències de tot tipus, sense fer marrada a la comercialitat. Calafat imprimeix en les seves crítiques un llenguatge clar, entenedor i accessible. Aquestes crítiques aplegades adquireixen una nova vida i presenten una lectura renovada del contingut a causa de la força del conjunt. Un dels eixos principals del llibre és l’anàlisi de la novel·la de temàtica valenciana, tant la que mira al passat, com la que retrata la València actual i que té dos grans noms propis: Joan F. Mira i Ferran Torrent.

El llibre es pot llegir com un manual de literatura contemporània actual de la producció feta en català al País Valencià, i que és una eina molt útil per complementar la que es fa al Principat, i tenir una visió de conjunt de la narrativa, poètica i memorialística dels últims vint-i-cinc o trenta anys. Calafat es converteix en un cicerone literari d’excepció en un temps de sobreinformació i massa banalitat pretesament literària.

Etiquetes: