{"id":1021,"date":"2022-04-07T11:39:23","date_gmt":"2022-04-07T11:39:23","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1021"},"modified":"2022-05-19T16:02:32","modified_gmt":"2022-05-19T16:02:32","slug":"el-rostre-ocult-de-lestat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-rostre-ocult-de-lestat\/","title":{"rendered":"El rostre ocult de l’Estat"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Un cap tallat als afores de Porto. Un gitano vell que el troba. Un periodista jove que treballa per a un peri\u00f2dic popular malgrat tenir inquietuds liter\u00e0ries. Un advocat defensor dels pobres. Amb aquests ingredients s’engega una relat sobre els mecanismes de la corrupci\u00f3 policial, en el Portugal democr\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Els primers llibres de Tabucchi eren hist\u00f2ries de fantasmes i d’ombres lleugeres i inquietants com sol ser el m\u00f3n interior. Afirma Pereira<\/em> obria una via narrativa: m\u00e9s concreta, m\u00e9s acostada a la vida quotidiana. Sota l’aparen\u00e7a anodina dels relats realistes, els personatges, ara, mantenen un aire de nost\u00e0lgia marcada per un desassossec misteri\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

El cap perdut de Damasceno Monteiro<\/em> \u00e9s una continuaci\u00f3, una posada al dia, del m\u00f3n d’Afirma Pereira<\/em>, amb un estil lleuger, per\u00f2 dens. Present\u00e0 uns personatges singulars, que filosofen quan seuen a taula, i descriu una ciutat -Porto, en aquesta ocasi\u00f3- amb el mateix encant que ho va fer amb Lisboa en la novel\u00b7la anterior. El comprom\u00eds pol\u00edtic i el periodisme tamb\u00e9 hi tenen un paper important. El di\u00e0leg, \u00e0dhuc el telef\u00f2nic, reflecteix la tensi\u00f3 de la recerca i la incertesa dels protagonistes, alhora que refor\u00e7a el suspens del relat.<\/p>\n\n\n\n

El nou llibre de l’escriptor itali\u00e0, encara que potser no siga tan rod\u00f3 com l’anterior, \u00e9s una bona novel\u00b7la. L’acci\u00f3, situada en l’actualitat, burxa en les clavegueres de l’Estat. Denuncia un fet desgraciadament actual, com \u00e9s que les autoritats, siguen del signe que siguen, poden torturar i fer desapar\u00e8ixer ciutadans inc\u00f2modes, sovint amb total impunitat perqu\u00e8 \u00abla tortura pot venir de qualsevol lIoc\u00bb, com diu el memorable advocat Loton, contractat pel diari sensacionalista per al que treballa el periodista que protagonitza el llibre. Aquest advocat no es fa il\u00b7lusions sobre la condici\u00f3 humana, perqu\u00e8 sap que no es poden eliminar les pulsions destructives de l’home, per\u00f2 no claudica i opta per una lluita humil i pr\u00e0ctica, per la defensa de les v\u00edctimes de la tortura com a condici\u00f3 irrenunciable de la seua \u00e8tica human\u00edstica inspirada en les millors teories de la filosofia del dret, de les quals Tabucchi es mostra un bon coneixedor.<\/p>\n\n\n\n

L’advocat Loton \u00e9s un personatge entranyable i marginal, una mena de S\u00f2crates que dirigeix la investigaci\u00f3 policial del jove periodista, alhora que fa madurar la seua concepci\u00f3 del m\u00f3n. A m\u00e9s dels ja citats, tota una s\u00e8rie d’individus curiosos moblen la novel\u00b7la, com ara el gitano, l’ama de la pensi\u00f3, el director del diari i el travesti del final, que es converteix en un testimoni inesperat de l’activitat delictiva de la policia, tot deixant en evid\u00e8ncia la just\u00edcia oficial.<\/p>\n\n\n\n

Possiblement el que fa de Tabucchi un autor molt llegit \u00e9s el seu art narratiu, l’austeritat exquisida de la seu prosa i la seua capacitat d’introduir elements ambigus i de narrar de forma obliqua moments cabdals de la hist\u00f2ria, a m\u00e9s de l’habilitat amb qu\u00e8 condueix aquesta mena de thriller fins arribar a un final sense final.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, 1987<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFel-rostre-ocult-de-l-estat.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e0ixer de les cendres<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Antonio Tabucchi. Fotografia: In\u00e9s Baucells. Font: abc.es

El cap perdut de Damasceno Monteiro. Antonio Tabucchi. Traducci\u00f3 de Pep Juli\u00e0. Edicions 62, Barcelona, 1987. 224 p\u00e0gs.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Etiquetes: 1987<\/a> El Temps<\/a> Narrativa<\/a> Antonio Tabucchi<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un cap tallat als afores de Porto. Un gitano vell que el troba. Un periodista jove que treballa per a un peri\u00f2dic popular malgrat tenir inquietuds liter\u00e0ries. Un advocat defensor dels pobres. Amb aquests ingredients s’engega una relat sobre els mecanismes de la corrupci\u00f3 policial, en el Portugal democr\u00e0tic. Els primers llibres de Tabucchi eren … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1021","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1021","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1021"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1021\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4285,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1021\/revisions\/4285"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1021"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}