{"id":1042,"date":"2022-04-11T15:17:18","date_gmt":"2022-04-11T15:17:18","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1042"},"modified":"2022-05-19T14:58:47","modified_gmt":"2022-05-19T14:58:47","slug":"la-literatura-com-a-combat-i-joia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-literatura-com-a-combat-i-joia\/","title":{"rendered":"La literatura com a combat i joia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d\u2019un dietari inici\u00e0tic<\/em>, d\u2019Enric S\u00f2ria. Va mer\u00e9ixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, despr\u00e9s, el de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or de dietari, i va ser ben rebut per la cr\u00edtica. L\u2019assaig sol ser un g\u00e8nere temerari per als editors, i encara m\u00e9s si l\u2019autor, tot i ser un poeta reconegut, s\u2019estrena en la prosa. Total, l\u2019original va haver de patir una pentinada significativa. Ara, les PUV, amb bon ull, l\u2019han reeditat en la versi\u00f3 \u00edntegra. Un encert, no cal dir-ho. La versi\u00f3 editada era un material excel\u00b7lent, per\u00f2 amb els passatges afegits tenim al davant el llibre original, tal com el volia l\u2019autor, tot arredonint i eixamplant les resson\u00e0ncies de l\u2019edici\u00f3 primera.<\/p>\n\n\n\n

La reedici\u00f3 \u00e9s oportuna perqu\u00e8 l\u2019obra \u00e9s un referent indiscutible del g\u00e8nere en les darreres d\u00e8cades. Hi ha diversos motius que justifiquen tal afirmaci\u00f3. D\u2019entrada, perqu\u00e8 representava saba nova en l\u00ednia del dietari amb voluntat reflexiva, assag\u00edstica, ac\u00ed representada per Fuster. Podem trobar moltes afinitats entre tots dos (fam de comprendre i aplicaci\u00f3 d\u2019una racionalitat incisiva, ganes d\u2019aprofundir els problemes sense anest\u00e8sia, visi\u00f3 de gran angular a l\u2019hora d\u2019encarar els problemes\u2026), per\u00f2 la sensibilitat de l\u2019escriptor jove \u00e9s tota una altra: per alguns gustos po\u00e8tics (poesia oriental, Kavafis, Borges\u2026); per la fascinaci\u00f3 pel m\u00f3n centreeuropeu; per l\u2019acceptaci\u00f3 m\u00e9s gran del component irracional en les persones\u2026 i, encara que potser no ho sembla a primer colp d\u2019ull, l\u2019escepticisme \u00e9s d\u2019uns graus m\u00e9s elevat. A m\u00e9s, S\u00f2ria no defuig la nota \u00edntima; li cal, de tant en tant, sondejar el seu car\u00e0cter i les seues relacions m\u00e9s personals. \u00c9s cert que el nostre autor no defuig el model de Fuster, i tampoc el del de Pla; els agraeix l\u2019actitud i alguns recursos, i els fa seus, per\u00f2 cal consignar que retorna al m\u00f3n de Fuster despr\u00e9s d\u2019haver recorregut moltes muntanyes liter\u00e0ries. Aix\u00f2 \u00e9s evident i saludable. Afortunadament. Potser tamb\u00e9 sorprengu\u00e9 que, en un moment en qu\u00e8 es feien les ex\u00e8quies de l\u2019intel\u00b7lectual tastaolletes, S\u00f2ria reivindicara aqueixa l\u00ednia amb una naturalitat astoradora. \u00c9s clar que d\u2019intel\u00b7lectuals de talla entre nosaltres n\u2019hi ha uns quants, i de pes, per\u00f2 ell ho traslladava al paper des d\u2019una perspectiva d\u2019home de lletres i ho transmetia amb una frescor, una gosadia i una maduresa de judici gens habituals en aquell moment. Vist des del costat del valencianisme cultural, que ha tingut un component fortament europeista, va representar un corrent d\u2019aire vivificador. Una altra difer\u00e8ncia amb els intel\u00b7lectuals precedents era que S\u00f2ria defuig la idea del ma\u00eetre \u00e0 penser<\/em>, totalment allunyat de qualsevol temptaci\u00f3 directiva, per\u00f2 no renuncia a opinar sobre els assumptes que cremen, com es veu en els dos dietaris que ha editat i, sobretot, en els articles de premsa. En una entrevista del 1991 va dir que que no es trobava segur de quina era la funci\u00f3 de l\u2019intel\u00b7lectual en la nostra societat, i que si n\u2019havia de tenir cap, aquesta hauria de \u201ctornar a fer evidents les evid\u00e8ncies\u201d. L\u2019\u00fanica cosa que tenia clara era el model que no s\u2019havia de seguir: el d\u2019aquells \u201ccantamanyanes<\/em> pagats pel poder de torn per a dir all\u00f2 que el poder vol\u201d. Encara que entre nosaltres hi havia mostres interessants de dietaris, com eren el cas de Piera i Gomar, al meu modest parer, l\u2019obra de S\u00f2ria va ajudar a prestigiar el g\u00e8nere i potser tamb\u00e9 a estimular-ne la pr\u00e0ctica. Siga com vulga, el ben cert \u00e9s que despr\u00e9s han aparegut autors amb un pes intel\u00b7lectual rellevant, com ara Vicent Alonso, Ferran Garcia Oliver, Toni Moll\u00e0 i Joan Gar\u00ed, entre altres.<\/p>\n\n\n\n

En Mentre parlem<\/em> trobem les tessel\u00b7les d\u2019un mosaic bastit entre el 1979 i el 1984 que perfilen els estrats diferents que formen l\u2019ofici de viure i d\u2019escriure d\u2019Enric S\u00f2ria. El llibre \u00e9s un di\u00e0leg \u2014amb els components habituals de defensar, matisar, dissentir i replicar\u2014 amb tota mena d\u2019autors, temes i situacions. El dia a dia barreja atzar i necessitat i hi gesta d\u2019alguna manera, encara que hi predomina la mirada reflexiva, un retrat personal, generacional i de pa\u00eds. I des d\u2019un punt b\u00e0sic, els interessos vitals de l\u2019autor es mouen en distints \u00e0mbits: l\u2019\u00edntim, el familiar, els amics, els llocs on ha viscut, s\u2019ha format i ha fet el servei militar, el pa\u00eds i la cultura, una constel\u00b7laci\u00f3 en expansi\u00f3 on t\u00e9 cabuda la pr\u00f2pia i amb molt for\u00e7a la resta (el m\u00f3n egipci i grecollat\u00ed, poetes perses i xinesos; el Barroc, el Renaixement i la poesia d\u2019Ausi\u00e0s March, poetes actuals admirats \u2014Kavafis, Gil de Biedma, Borges, Espriu, Estell\u00e9s\u2014, escriptors estimats \u2014Flaubert, Borges, Pavese, Mann\u2014, inter\u00e9s per la filosofia, la literatura centreeuropea, els avatars i els problemes de la literatura catalana i els autors que admira, com ara Fuster, Pla, Sagarra…). Entre els temes, el fascina el cinema i la m\u00fasica cl\u00e0ssica i s\u2019aproxima amb bon olfacte a q\u00fcestions dif\u00edcils d\u2019apamar, com ara la import\u00e0ncia de la religi\u00f3 i la transformaci\u00f3 d\u2019aquesta en l\u2019actualitat; els fen\u00f2mens de la mirada i la mem\u00f2ria, els or\u00edgens de la met\u00e0fora, la g\u00e8nesi, l\u2019evoluci\u00f3 i els usos de la ra\u00f3. Com podran comprovar, la curiositat de l\u2019autor esborrona per les dimensions, per\u00f2 el que importa \u00e9s la implicaci\u00f3 en tot all\u00f2 que toca, els estratagemes d\u2019an\u00e0lisi i la profunditat dels judicis i la idea que les coses no s\u00f3n a\u00efllades, sin\u00f3 que formen part d\u2019una teranyina on tot est\u00e0 interrelacionat.<\/p>\n\n\n\n

Mentre parlem<\/em> \u00e9s una mina de lectures. Una de les que m\u2019interessa ara i ac\u00ed \u00e9s per qu\u00e8 l\u2019autor s\u2019explora i com ho fa. Des del senyor Montaigne, la literatura d\u2019escorcollar el jo \u00e9s una de les vies d\u2019expressi\u00f3 cabdals de la cultura europea. S\u00f2ria la fa servir perqu\u00e8 \u00e9s una eina per a con\u00e9ixer-se de manera m\u00e9s cabal i mirar de comprendre tot el que l\u2019afecta. L\u2019exist\u00e8ncia \u00e9s molt variable, la realitat complexa i canviant i, per tant, els escriptors constaten que no \u00e9s senzill esbrinar qui s\u00f3n, especialment en els darrers segles. Un sap qui \u00e9s, per\u00f2, quan s\u2019intenta definir, el contingut s\u2019escola com l\u2019arena entre els dits. Camus va dir \u201csempre ser\u00e9 un estrany per a mi mateix\u201d. S\u00f2ria remata la q\u00fcesti\u00f3: \u201cMogut per un interior desconegut, irreductible cap ra\u00f3\u201d. Es pot ignorar els mecanismes dels actes, per\u00f2 es poden explicar. El que fa l\u2019autor, per tant, \u00e9s detectar els desitjos, el car\u00e0cter, els fracassos, les contradiccions, els sentiments ef\u00edmers, els pensaments\u2026 Fet i fet, mira d\u2019establir els contorns de la personalitat, radiografia els substrats que la formen. El paper de la introspecci\u00f3, com diu Charles Taylor, \u00e9s l\u2019acceptaci\u00f3 d\u2019un mateix, una manera de con\u00e9ixer els l\u00edmits: \u201cl\u2019intel\u00b7lectual t\u00e9 el deure d\u2019acceptar, amb l\u2019amargor que calga, que no podr\u00e0 mai comprendre ni comprendre\u2019s. Si s\u2019esfor\u00e7a (i cal que s\u2019esforce) podr\u00e0, com a m\u00e0xim, ata\u00fcllar, o traslluir\u201d, dir\u00e0 l\u2019autor. Al mateix temps cal un autocontrol. L\u2019obsessi\u00f3 de l\u2019autor per una certa autoregulaci\u00f3 sorgeix per la urg\u00e8ncia de lligar curt la tirada als rampells descontrolats i a l\u2019impuls an\u00e0rquic.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s, tot plegat, demana capacitat de distanciament i de reflexi\u00f3, dirigida a ordenar i controlar i valorar les viv\u00e8ncies. L\u2019auscultaci\u00f3 de la intimitat \u00e9s un instrument i un objectiu per a saber-se, i est\u00e0 implicat amb el comprom\u00eds personal i amb la llibertat. Amb la reivindicaci\u00f3 de la singularitat i la defensa de la difer\u00e8ncia: mostrar les \u00e0nsies que l\u2019acreixen, per exemple. Per tal que l\u2019aventura tinga un m\u00ednim d\u2019\u00e8xit, cal esmolar l\u2019esgrima de la llengua, polir la capacitat expressiva per a poder dir-se amb efic\u00e0cia i credibilitat. Per aquesta ra\u00f3, s\u2019escarrassa per la precisi\u00f3 i l\u2019horroritza l\u2019arbitrarietat. Ha d\u2019escriure \u201camb descre\u00efment, amb honradesa. Perqu\u00e8 aix\u00f2 potser em justifique\u201d. La prosa, doncs, ser\u00e0 flexible i la paraula justa en cada moment. De vegades ser\u00e0 abrupta, neguitosa, d\u2019explosi\u00f3 curta, mentre d\u2019altres apostar\u00e0 per la respiraci\u00f3 m\u00e9s llarga, anal\u00edtica; ara contundent, ad\u00e9s ir\u00f2nica o col\u00b7loquial. Per\u00f2 sempre aposta per una expressivitat forta, tant pel que fa a la c\u00e0rrega conceptual, com pel que fa a la dicci\u00f3, sovint imaginativa, per\u00f2 clavada. El resultat final \u00e9s un festival de llenguatge, de modulaci\u00f3 \u00e0gil, fresca i alhora rotunda.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s d\u2019una volta S\u00f2ria amolla que el \u201cm\u00f3n \u00e9s absurd i ca\u00f2tic\u201d per la direcci\u00f3 que pren la hist\u00f2ria i la perip\u00e8cia personal. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 l\u2019autor, per a inspeccionar-se, s\u2019ha de mirar des de fora, procediment que li aporta lucidesa, ironia i capacitat de conformar-se. El distanciament el fa contemplar \u2014em sembla\u2014, de vegades desconcertat i astorat, la seua vida, perqu\u00e8 \u00e9s com si vera un mosquit volent remuntar el Mont Blanc. Es veu ensems sensat i rid\u00edcul. Camus deia que l\u2019absurd s\u2019imposa perqu\u00e8 la realitat no compleix les nostres expectatives (\u201cL\u2019absurd neix d\u2019aquesta confrontaci\u00f3 entre l\u2019exig\u00e8ncia humana i el silenci irraonable del m\u00f3n\u201d). No crec que S\u00f2ria el desmentisca, per\u00f2 hi aporta un altre argument no subratllat per l\u2019autor algeri\u00e0: l\u2019absurd de la nostra exist\u00e8ncia no es deu nom\u00e9s al xoc entre el m\u00f3n i les nostres esperances, sin\u00f3 que \u00e9s la conseq\u00fc.ncia d\u2019un combat permanent a dins seu: \u201cs\u00f3c un garbuix de pot\u00e8ncies en pugna\u201d. Malgrat aix\u00f2, S\u00f2ria no renuncia a les seues idees; ans al contrari, la lucidesa injecta a l\u2019escriptura un aspecte singular, l\u2019obliga a ser caut i ir\u00f2nic, conscient de la provisionalitat de les idees. Ho veiem en l\u2019esfera personal, quan les raons no li funcionen o li queden curtes i no t\u00e9 altre remei que acceptar-ho, perqu\u00e8, tot i el desequilibri entre les aspiracions i la realitat, ha de continuar vivint. Per aix\u00f2 es genera, probablement, la seua obsessi\u00f3 per les limitacions i les confusions de la \u201cra\u00f3\u201d, perqu\u00e8 si la duem a l\u2019extrem ens pot conduir a la bogeria, perqu\u00e8 quan perdem la il\u00b7lusi\u00f3 per qualsevol cosa la ra\u00f3 no ens la recupera. Des d\u2019aquesta perspectiva, l\u2019absurd pot tenir un paper clau per a entendre la vida, ja que la mirada esc\u00e8ptica pot ser un instrument per a bascular quina \u00e9s la veritable condici\u00f3 d\u2019una aventura tan problem\u00e0tica com \u00e9s la vida. La concepci\u00f3 tr\u00e0gica de l\u2019home a les darreries del segle xix i una part del xx fou traum\u00e0tica per a molta gent; ara, sense traure-hi dramatisme, es viu d\u2019una manera m\u00e9s \u201cnatural\u201d. Es pensa que les dues cares de la vida s\u00f3n, com ja deia Nietzsche, la cat\u00e0strofe i la rialla, la vida i la mort. Viure \u00e9s consumir la vida, si m\u00e9s no mentre s\u2019hi crega, fins a esgotar-la. O com agrada dir a S\u00f2ria, en l\u2019exist\u00e8ncia cal conjugar \u201cescepticisme i joia de viure\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Els anys d\u2019abstin\u00e8ncia cultural i de beateria m\u00faltiple del franquisme provocaren en els anys setanta un deler en molts joves de tastar tots els radicalismes i transgressions possibles. La voluntat de rebentar-ho tot era pa per a molts, fins i tot algun ventr\u00edloc espavilat gesticul\u00e0 un Panfleto contra el todo<\/em>. Va ser l\u2019\u00e8poca daurada de Derrida i companyia. Tamb\u00e9 va ser el moment que l\u2019ombra de Nietzsche inund\u00e0 Europa. La transgressi\u00f3 era tan alegre que es permetia el luxe de negar la \u201cmateixa realitat del m\u00f3n\u201d, com diu S\u00f2ria. Aquell xarampi\u00f3 va paralitzar, va deixar KO molts cervells rebels per\u00f2 tendres. El mateix autor diu que en visqu\u00e9 una llarga ressaca. Despr\u00e9s d\u2019etapes convulses, de grans transformacions vitals i intel\u00b7lectuals, molts autors enceten viatges de reordenaci\u00f3 i assagen camins que \u00f2briguen portes en lloc de tancar-les. Pense ara en alguns creadors avantguardistes, en Camus, en Hilary Putman\u2026 Crec que Mentre parlem<\/em> \u00e9s una mica aix\u00f2. El llibre testimonia, sense renunciar a les bones lli\u00e7ons de l\u2019escepticisme, un llarg proc\u00e9s d\u2019aprenentatge a extraure sentits a tot el que fa olor d\u2019hum\u00e0. \u00c9s una immersi\u00f3 a gran escala per a gaudir de tot amb una forta c\u00e0rrega vital; tamb\u00e9 amb recan\u00e7a, no cal oblidar-ho, perqu\u00e8 el sentit joi\u00f3s no amaga el sentit dram\u00e0tic que l\u2019acompanya. El periple intel\u00b7lectual de S\u00f2ria \u00e9s una brega a ultran\u00e7a per a capir els nexes complexos que s\u2019estableixen entre llenguatge, pensament i realitat. Sap que la literatura \u00e9s ficci\u00f3, per\u00f2 la literatura que ell fa \u00e9s \u201cl\u2019intent de manifestar en paraules la vida que l\u2019envolta, per convertir en literatura el que encara no ho \u00e9s\u201d. El seu renovat afany per tot va lligat a l\u2019esfor\u00e7 d\u2019aconseguir una \u201cvivacitat nova\u201d en l\u2019escriptura. No podem oblidar que parlem del 1984, un temps en qu\u00e8 els escriptors lluitaven per fabricar-se una llengua flexiva i natural.<\/p>\n\n\n\n

Algunes de les p\u00e0gines m\u00e9s brillants del llibre tracten de la ciutat, de la part antiga i noble, i de la nostra hist\u00f2ria cultural. Ac\u00ed associa el passat amb el present a fi d\u2019entreveure el futur. Pel que fa a la ciutat, n\u2019evoca el passat i l\u2019evoluci\u00f3 per explicar el tractament que han fet els sectors dirigents del patrimoni hist\u00f2ric, apunta les alternatives possibles i assenyala quines han sigut les directrius que han triat. El dibuix que en fa l\u2019autor \u00e9s calamit\u00f3s: els grups dirigents i de poder veuen la ciutat com geografia, no una hist\u00f2ria que cal preservar. El seu programa \u00e9s esborrar-ne la hist\u00f2ria i la fisonomia, cultural i geogr\u00e0fica, en nom de no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8, o s\u00ed. Segons S\u00f2ria, la filosofia dissolvent dels pol\u00edtics ha convertit la Val\u00e8ncia creadora i d\u2019aires europeus d\u2019altres temps en una ciutat sense subst\u00e0ncia, que s\u2019autoenganya amb una ret\u00f2rica delirant i fastuosa. Aquell retrat era clarivident i hem acabat veient que la pol\u00edtica de doble llenguatge no ha deixat cap branca verda, tot s\u2019ensorra a un ritme trepidant. El poder rebenta el sistema. El desastre no \u00e9s producte d\u2019un sol dia, \u00e9s un treball de talp, d\u2019anys i panys: el resultat durant els anys que reporta S\u00f2ria era dram\u00e0tic, ara \u00e9s una trag\u00e8dia, dirigida i protagonitzada per la gent benpensant. Tot un luxe\u2026 luctu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Com el lector podr\u00e0 comprovar, al cap de m\u00e9s de vint anys, el llibre de S\u00f2ria continua sent plenament actual, amb temes i mirades que poden atraure el lector d\u2019ara, motivat per \u00e0nsies vitals i escrit amb una prosa poderosa, vibrant i plena de matisos. Tot plegat, un llibre gens f\u00e0cil d\u2019oblidar.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 11\/12\/2013<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-literatura-com-a-combat-i-joia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> <\/a>Twitter<\/a> <\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Enric S\u00f2ria. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar. Font: ccaa.elpais.com

Mentre parlem. Fragments d’un dietari inici\u00e0tic. Enric S\u00f2ria. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, Val\u00e8ncia, 2013. 312 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02013<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Enric S\u00f2ria<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 1991 es va publicar Mentre parlem. Fragments d\u2019un dietari inici\u00e0tic, d\u2019Enric S\u00f2ria. Va mer\u00e9ixer uns quants premis, primerament el Joanot Martorell de Gandia i, despr\u00e9s, el de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or de dietari, i va ser ben rebut per la cr\u00edtica. L\u2019assaig sol ser un g\u00e8nere temerari per als editors, i encara m\u00e9s si … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1042","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1042"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4189,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1042\/revisions\/4189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}