{"id":1050,"date":"2022-04-11T16:43:18","date_gmt":"2022-04-11T16:43:18","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1050"},"modified":"2022-05-17T09:30:25","modified_gmt":"2022-05-17T09:30:25","slug":"una-passio-amorosa-en-la-valencia-del-quatre-cents","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/una-passio-amorosa-en-la-valencia-del-quatre-cents\/","title":{"rendered":"Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Ferran Garcia-Oliver \u00e9s un medievalista amb vocaci\u00f3 liter\u00e0ria forta. Ho demostren els diversos dietaris que ha escrit, com ara el darrer, El vaixell de Genseric<\/em>, un t\u00edtol de pes, i la novel\u00b7la La Veu d\u2019Odil\u00f3<\/em>. Ara torna a la ficci\u00f3 i ens transporta amb La melodia del desig<\/em> al m\u00f3n que millor coneix, la Val\u00e8ncia del quatre-cents, que ha merescut el premi Alfons el Magn\u00e0nim Val\u00e8ncia de Narrativa.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 pret\u00e9n l\u2019autor? No \u00e9s f\u00e0cil tancar una novel\u00b7la en una idea \u00fanica, i no hi ha cap motiu per a fer-ho. Perqu\u00e8 la literatura no limita camps, vol obrir-hi finestres. La melodia del desig aspira a l\u2019explosi\u00f3 de vida en la ficci\u00f3, a omplir de mons el seu m\u00f3n. Vol aconseguir una hist\u00f2ria de personatges \u201cnormals\u201d, amb somnis i desitjos, que han de bregar amb la sort, contra les reixes r\u00edgides de les normes del moment. I ho aconsegueix en bona part, sobretot gr\u00e0cies als protagonistes, joves i tocats per l\u2019arravatament del furor amor\u00f3s. S\u00f3n personatges intel\u00b7ligents i atrevits, per\u00f2, per b\u00e9 que s\u00f3n coneixedors dels l\u00edmits, tenen somnis i anhels, i es neguen a ser anorreats pels prejudicis i per les estretors morals i miren de fer forat en els murs de les contencions per a ser all\u00f2 que volen i viure tal com desitgen fer-ho. Tota la novel\u00b7la balla sobre un joc de contrapesos: entre la mentalitat apocal\u00edptica de la religi\u00f3, les convencions socials i el m\u00f3n interior dels personatges. Aix\u00ed, els diversos protagonistes s\u00f3n conscients del temps i del lloc en qu\u00e8 viuen, per\u00f2 tamb\u00e9 troben escletxes per on fer sortir la dimensi\u00f3 m\u00e9s humana.<\/p>\n\n\n\n

Per tal d\u2019aconseguir l\u2019equilibri buscat, l\u2019autor teixeix una malla amb molts fils i de colors variats i tramats en m\u00faltiples direccions. El resultat \u00e9s una Val\u00e8ncia diversa i dispersa, malgrat tots els intents d\u2019amarrar-la, ca\u00f2tica, vital i canviant, lluminosa i fosca alhora, on entren en conflicte els interessos de l\u2019aristocr\u00e0cia i els nous que afavoreixen l\u2019urbs i el comer\u00e7, entre els ordes religiosos i els agents productius, i on conviuen la gatzara vital del carrer i la vigil\u00e0ncia de l\u2019ortod\u00f2xia. Les friccions tamb\u00e9 es coven en l\u2019interior dels monestirs pel simple fet que les monges ho eren per designi familiar. Per tant, l\u2019adaptaci\u00f3 a la rigidesa monacal no sempre era viable. La madeixa de la novel\u00b7la creix amb l\u2019encreuament de les hist\u00f2ries i de les vides dels protagonistes principals. Magdalena de Bordills, la menuda d\u2019una fam\u00edlia noble, \u00e9s tancada en el monestir de la Sa\u00efdia, pertanyent a l\u2019orde de les monges cistercenques. No li ha estat f\u00e0cil renunciar a tot; amb els anys ha sabut acoblar la dignitat personal, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la curiositat amb els preceptes religiosos. Davant seu hi ha Gen\u00eds Tristany, un jove vital i intu\u00eftiu, fill d\u2019un mestre orguener convers, que ha pogut fugir de les r\u00e0tzies fan\u00e0tiques contra els jueus. La construcci\u00f3 d\u2019un orgue en l\u2019esgl\u00e9sia del monestir, ideat amb l\u2019objectiu d\u2019atraure m\u00e9s feligresos i augmentar-ne el prestigi, \u00e9s la guspira que enc\u00e9n la passi\u00f3 entre els joves. \u00c9s el punt \u2014amb els passos previs\u2014 en qu\u00e8 la hist\u00f2ria fa un viratge important: creix la temperatura de la hist\u00f2ria, gr\u00e0cies a la preparaci\u00f3 de la trobada i la recreaci\u00f3 dels moments clau, amb especial atenci\u00f3 als sobresalts interns dels enamorats i a la gesti\u00f3 del desig.<\/p>\n\n\n\n

La for\u00e7a de la trama resideix fonamentalment en els joves, per\u00f2 l\u2019autor d\u00f3na veu a altres personatges, sense arribar a ser una novel\u00b7la plenament coral: hi trobem la persecuci\u00f3 dels jueus, la vida abans de la Contrareforma de les monges enclaustrades a desgana, amb tota mena de relaxacions i conflictes; les distintes maneres de sobreviure en una \u00e8poca on l\u2019exist\u00e8ncia era extremament fr\u00e0gil; la persecuci\u00f3 d\u2019alguns estaments del suport econ\u00f2mic i pol\u00edtic a fi de mantenir els privilegis; i la pres\u00e8ncia de molts altres aspectes que pinten la mentalitat d\u2019una societat medieval. Corren per la hist\u00f2ria capellans de rang divers, cavallers i dames, la reina i Ausi\u00e0s March, conversos i gent d\u2019origen ben diferent, putes, joglars i rodamons\u2026 Entre els personatges secundaris destaquen el pare, l\u2019abadessa del monestir, la tia de Magdalena, l\u2019amic de Gen\u00eds, el Mut, l\u2019home per a tot servei de les monges. Hi traspuen for\u00e7a els periples de la monja enamorada, que fracassa en la fugida, i de l\u2019esclava t\u00e0rtara del monestir. L\u2019autor dibuixa aix\u00ed una ciutat sorollosa, refinada, brutal, amb una enorme mobilitat. Tot plegat, una Val\u00e8ncia viva, allunyada dels t\u00f2pics m\u00e9s rancis.<\/p>\n\n\n\n

Ferran Garcia-Oliver fa esfor\u00e7os perqu\u00e8 la documentaci\u00f3 no emmascare l\u2019acci\u00f3, la trama. Se\u2019n surt generalment. El text transmet el goig de l\u2019autor en la recreaci\u00f3 d\u2019olors, colors, ambients, costums, transgressions, gestos i menudeses que respira la vida del moment. En aquesta direcci\u00f3 rau un dels punts forts del llibre: fa servir un idioma potent, fecund en expansions liter\u00e0ries. \u00c9s una llengua porosa, sensorial, t\u00e0ctil, sensual, de coloracions cl\u00e0ssiques, gens encarcarada, que trau un r\u00e8dit enorme a les imatges m\u00e9s potents de la literatura de l\u2019\u00e8poca; una llengua que integra en un mateix al\u00e9 finesa i exuber\u00e0ncia i el pebre fort dels registres populars. Una novel\u00b7la, s\u2019ha de dir, que ofereix un ventall gener\u00f3s d\u2019al\u00b7licients literaris per als lectors que gaudisquen d\u2019una prosa proteica i els abellisca gaudir del tumult vital d\u2019un per\u00edode clau en la hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia. Sempre perdre de vista que el gaudi \u00e9s, sobretot, est\u00e8tic. En aquest sentit, La melodia del desig \u00e9s una aportaci\u00f3 d\u2019una gran v\u00e0lua.<\/p>\n\n\n\n

QUADERN, EL PA\u00cdS, 21\/05\/2014 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFUna-passio-amorosa-en-la-valencia-del-quatre-cents.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

\u00a0En el cor de la tempesta<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

La melodia del desig. Ferran Garcia-Oliver. Editorial Bromera, Alzira, 2014. 304 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02014<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ferran Garcia-Oliver \u00e9s un medievalista amb vocaci\u00f3 liter\u00e0ria forta. Ho demostren els diversos dietaris que ha escrit, com ara el darrer, El vaixell de Genseric, un t\u00edtol de pes, i la novel\u00b7la La Veu d\u2019Odil\u00f3. Ara torna a la ficci\u00f3 i ens transporta amb La melodia del desig al m\u00f3n que millor coneix, la Val\u00e8ncia del quatre-cents, que ha … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1050","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1050","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1050"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1050\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3623,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1050\/revisions\/3623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1050"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}