{"id":1065,"date":"2022-04-13T08:00:24","date_gmt":"2022-04-13T08:00:24","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1065"},"modified":"2022-05-18T15:13:14","modified_gmt":"2022-05-18T15:13:14","slug":"en-el-cor-de-la-tempesta-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/en-el-cor-de-la-tempesta-2\/","title":{"rendered":"En el cor de la tempesta"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Molins \u00e9s d\u2019aquells autors extremament inquiet que escodrinya la realitat i amb ulls cr\u00edtics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb qu\u00e8 confegim el discurs. Per aix\u00f2, la seua obra creix sobre la voluntat d\u2019\u201cexperimentar\u201d amb temes, llenguatges i formes. Parlem d\u2019experimentaci\u00f3, en el sentit m\u00e9s cl\u00e0ssic: esculpir llenguatges adequats a la intenci\u00f3 o a les intencions de cada obra. L\u2019afany creatiu el du a rellegir amb llibertat els diversos registres teatrals. Aix\u00ed, ens trobem amb reinterpretacions ben singulars del drama i la trag\u00e8dia, del melodrama, de la farsa i del sainet, etc. I amb la immersi\u00f3 en un ventall ampli de propostes estil\u00edstiques, de registres, enmig d\u2019un viatge constant de la modulaci\u00f3 culta a la popular, i de la popular a la culta. Una de les constants del teatre de Molins \u00e9s l\u2019ambici\u00f3: la voluntat de saltar fronteres i furgar a trav\u00e9s de grans noms (Verlaine, Rimbaud, Nietzsche, Wittgenstein, Maria Callas…) en grans temes (els problemes que han travessat el m\u00f3n modern, com ara la reflexi\u00f3 sobre el poder, les guerres, el pes de les idees en la hist\u00f2ria, el jo escindit i m\u00faltiple \u2014en qu\u00e8 tenen un pes rellevant els engranatges d\u2019engany i autoengany\u2014, la immigraci\u00f3, les noves entitats sexuals, etc.), i on trobem connexions estretes entre pol\u00edtica, est\u00e8tica i \u00e8tica. Tot aix\u00f2 ho trobem de nou en Blut und Boden (\u2018Sang i p\u00e0tria\u2019)<\/em>, en qu\u00e8 a partir de situacions, textos i personatges reals (Heidegger, la seua dona i un jove animador cultural de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e9s) reflexiona sobre q\u00fcestions que no quedaren tancades amb la fi de la Segona Guerra Mundial. L\u2019autor no aspira a fer un teatre realista<\/em> i fuig de fer un biopic<\/em> teatral, per\u00f2 aix\u00f2 empra noms ficticis. Amb tot, \u00e9s remarcable que l\u2019autor filtra amb bon criteri les dades biogr\u00e0fiques i el pensament a partir dels quals aprofundeix en els personatges i el m\u00f3n que representen. Superen un nom i un cognom determinats i esdevenen s\u00edmptoma o signe de tot un univers problem\u00e0tic que ens interroga i interroguem. Tampoc no cerca nom\u00e9s centrar-se en el terbol\u00ed derivat de la Segona Guerra Mundial, sin\u00f3 sobretot en les reaccions i en els mecanismes de camuflatge i perviv\u00e8ncia d\u2019idees que duen el virus d\u2019un pensament totalitari o altament perill\u00f3s per la seua rigidesa.<\/p>\n\n\n\n

Blut und Boden (\u2018Sang i p\u00e0tria\u2019)<\/em> \u00e9s una obra fragment\u00e0ria que gir\u00e0 al voltant del fil\u00f2sof Martin Schwarzwald. Hi trobem Alma, la dona, el jove soldat, animador cultural de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e9s, i una dona jueva reclosa en el gueto de Wiln\u00f6 (Pol\u00f2nia). L\u2019obra es mou en cinc espais (la Universitat de Friburg, la cabana del fil\u00f2sof a la Selva Negra, un centre cultural franc\u00e9s a Rote Lache, el Guetto de Wiln\u00f6, un camp de concentraci\u00f3 i un lloc indefinit, per\u00f2 prop d\u2019un crematori) i en 4 anys diferents (el 1933 \u2014any del fam\u00f3s discurs a la Universitat de Friburg, que obri o clou l\u2019obra\u2014, el 1943, el 1944 i, sobretot, el 1945, any que, sota l\u2019ocupaci\u00f3 dels aliats, s\u2019inicia la restauraci\u00f3 alemanya i es viu enmig d\u2019un per\u00edode de depuraci\u00f3 de responsabilitats. Certament, en aquests moments d\u2019incerteses, es desenvolupen els di\u00e0legs entre el fil\u00f2sof i els altres personatges. Caldria afegir un altre element, que tot i no ser teatral, \u00e9s rellevant per al text, a m\u00e9s de ser una innovaci\u00f3 en l\u2019obra de Molins, i \u00e9s la pres\u00e8ncia d\u2019un collage<\/em> documental, disseminat al llarg del text, format per passatges de fil\u00f2sofs, historiadors, testimonis, etc., que il\u00b7luminen, incideixen o eixamplem l\u2019univers de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

El fil\u00f2sof Martin Schwarzwald \u00e9s un personatge camale\u00f2nic: \u00e9s un fil\u00f2sof de gran cultura i refinat, es vesteix de pag\u00e9s sueu i es presenta com a home arrelat a les profunditats del bosc, de la terra, davant de l\u2019admirador franc\u00e9s; \u00e9s un pare i esp\u00f2s exemplars, aparentment \u00e9s clar; \u00e9s un devora-amants, sobretot jueves; \u00e9s un home afable, per\u00f2 alhora impenetrable, un home d\u2019acer, com volia el r\u00e8gim, per a aconseguir una nova humanitat, \u201cun ordre aut\u00e8ntic\u201d. El personatge domina el camuflatge que li permet, com si no passara res, delatar jueus. Es presenta com un \u201cF\u00fchrerprinzip<\/em> del pensament\u201d que vol transformar la societat, ja que cal destruir per a construir, perqu\u00e8 la societat ha caigut en les febleses de la vida moderna i de la racionalitat, i cal recuperar la \u201crealitat essencial\u201d, la puresa del \u201cSer\u201d i del \u201cSer alemany\u201d. Aquest concepte del \u201cser\u201d era cada vegada m\u00e9s esmunyed\u00eds en el pensament real de Heidegger, que no s\u00e9 sap massa b\u00e9 si representa D\u00e9u, o Alemanya en alguns contextos, o v\u00e9s a saber qu\u00e8. En tot cas, no est\u00e0 al servei de l\u2019home, sin\u00f3 m\u00e9s aviat tot el contrari: el concepte girad\u00eds<\/em> disposa de l\u2019home. El pensament del fil\u00f2sof \u00e9s una barreja d\u2019atavismes i elements moderns. Un dels nuclis durs del seu mapa conceptual \u00e9s que la part m\u00e9s profunda de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ve de la terra, de les profunditats del bosc. Un soci\u00f2leg alemany del segle XIX deia que \u201call\u00f2 que feia alemanya Alemanya\u201d eren els boscos. Com diu el protagonista al franc\u00e9s: Hitler no importava, \u201cnom\u00e9s era un instrument del Ser\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu fonamental del fil\u00f2sof en aquells anys de canvi \u00e9s mantenir-se fidel al seu ideari i que el seu pensament s\u2019escampe pel m\u00f3n \u201cper aconseguir la reconstrucci\u00f3 espiritual\u201d que no ha pogut assolir el nazisme. En aquestes circumst\u00e0ncies apareix el jove animador cultural franc\u00e9s amb la missi\u00f3 de demanar la col\u00b7laboraci\u00f3 del pensador alemany a fi de reconstruir, a trav\u00e9s de la cultura, les relacions francoalemanyes. El franc\u00e9s, profund admirador seu, creu que la seua filosofia t\u00e9 molt de po\u00e8tica, de m\u00edstica, per\u00f2 que alhora \u00e9s una renovaci\u00f3 profunda de la filosofia i que ha influ\u00eft en l\u2019existencialisme i en la fenomenologia. El jove pensa que Fran\u00e7a ser\u00e0 la plataforma de llan\u00e7ament d\u2019aquestes idees genials. Amb tot, el jove pensador en dubta: de vegades no sap si \u00e9s un pensament profund o una pallassada. Per aix\u00f2, afirma: \u201cEl discurs em fascina \/ Alhora que m\u2019inquieta\u2026\u201d. Amb tot el que hem dit, el text suggereix que una bona part de les idees de la filosofia de Heidegger, que formen part en alguns aspectes d\u2019un pensament corrosiu i temerari, han tingut una ascend\u00e8ncia forta en tot un seguit de pensadors que han influ\u00eft molt en el m\u00f3n actual, com ara, Michel Foucault, Jacques Derrida, Paul Ricoeur\u2026<\/p>\n\n\n\n

Un personatge extraordinari \u00e9s la narradora jueva, l\u2019efecte directe de la follia de la suposada restauraci\u00f3 de l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019Alemanya. Un personatge que basa tota la seua dignitat i tota la seua for\u00e7a moral a contar hist\u00f2ries cada nit en situacions terribles, de vegades grotesques, en qu\u00e8 es mofa amb una hist\u00f2ria delirant de Hitler; d\u2019altres, amb la reconversi\u00f3 del conte de la Bella Dorment, relata la seua relaci\u00f3 amb el fil\u00f2sof, i acaba, ja convertida en cendra, amb un parlament esborronador en qu\u00e8 explica el sentit del seu testimoni i del seu art, totalment contraposat amb les grans \u00ednfules abstractes del fil\u00f2sof, obsedit amb la gran poesia. L\u2019art de la narradora, que, amb molles de pa als dits, munta un teatr\u00ed cada nit, es basa en all\u00f2 que tenen de m\u00e0gic el teatre i la narraci\u00f3: el moment ef\u00edmer de contar. \u00c9s ef\u00edmer per la manera de somoure l\u2019espectador, ja que conta transformat all\u00f2 que veuen, viuen i pateixen el narrador i l\u2019espectador. \u00c9s un instant que conjura tota la for\u00e7a humana per a agafar del coll l\u2019oient i transportar-lo al fons de la hist\u00f2ria. Un bufit que pot esdevenir mem\u00f2ria i vida en els o\u00efdors, perqu\u00e8 poden continuar el relat.<\/p>\n\n\n\n

Les hist\u00f2ries estan confegides amb un altre dels plats forts de l\u2019obra: l\u2019estil. Manuel combina registres i tons per canalitzar una hist\u00f2ria de cares diverses, en qu\u00e8 tenen una pot\u00e8ncia extraordin\u00e0ria el lirisme i el recurs del vers<\/em>, per dir-ho d\u2019alguna manera, que serveixen per a modular la dicci\u00f3, la tensi\u00f3 del personatge\u2026, com ho observarem en les cartes del jove franc\u00e9s i en el discurs del fil\u00f2sof. Una menci\u00f3 a part \u00e9s mereixen els relats i els jocs teatrals, entre tr\u00e0gics i divertits, i el discurs fantasmag\u00f2ric i corprenedor del final de la narradora.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra en alguns aspectes pot ser pol\u00e8mica, sobretot all\u00e0 on toca el pensament de Heidegger, per\u00f2 cap lector no pot negar que hi existisca un germen desconcertant. Una altra cosa \u00e9s com se\u2019l puga gestionar o digerir. Siga com vulga, el que planteja l\u2019obra \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que inquieta i cal tenir present. Al marge d\u2019aquest punt, Blut und Boden (\u2018Sang i p\u00e0tria\u2019)<\/em> aconsegueix tocar les fibres de l\u2019espectador amb uns personatges i un llenguatge altament nutritius.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 08\/10\/2014 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFEn-el-cor-de-la-tempesta.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Traficants de viatges i paraules<\/a><\/p>\n\n\n\n

Buscar-se en la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Blut und Boden (Sang i p\u00e0tria). Manuel Molins. Cosset\u00e0nia edicions, Tarragona, 2014. 84 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02014<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Teatre<\/a> Manuel Molins<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molins \u00e9s d\u2019aquells autors extremament inquiet que escodrinya la realitat i amb ulls cr\u00edtics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb qu\u00e8 confegim el discurs. Per aix\u00f2, la seua obra creix sobre la voluntat d\u2019\u201cexperimentar\u201d amb temes, llenguatges i formes. Parlem d\u2019experimentaci\u00f3, en el sentit m\u00e9s cl\u00e0ssic: … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1065","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1065"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3864,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1065\/revisions\/3864"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}