{"id":1071,"date":"2022-04-13T08:01:53","date_gmt":"2022-04-13T08:01:53","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1071"},"modified":"2022-05-17T10:11:44","modified_gmt":"2022-05-17T10:11:44","slug":"dos-universos-narratius","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/dos-universos-narratius\/","title":{"rendered":"Dos universos narratius"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Ning\u00fa negar\u00e0 que els moments actuals s\u00f3n totalment incerts per a la literatura en catal\u00e0 al nostre pa\u00eds. El lector en coneix de sobres les raons. No hi insistir\u00e9. Malgrat el malestar, els escriptors i editors miren de traure l\u2019orella en un mercat sord i cec a la literatura en catal\u00e0, especialment al Pa\u00eds Val\u00e8ncia. Avui parlar\u00e9 de dos t\u00edtols que exemplifiquen distintes formes d\u2019encarar la situaci\u00f3. Tots dos miren de \u201cmossegar\u201d el mercat, de fer un forat per al seu producte literari. El de Joan Olivares ho intenta per un cam\u00ed m\u00e9s cl\u00e0ssic, m\u00e9s convencional; el de Jaume Monz\u00f3 assaja una via m\u00e9s \u201cexperimental\u201d que prova els possibles r\u00e8dits que es poden als nous llenguatges que generen les xarxes.<\/p>\n\n\n\n

Joan Olivares \u00e9s un autor amb un historial narratiu respectable: s\u2019ha mogut generalment en el terreny de la novel\u00b7la de contextualitzaci\u00f3 hist\u00f2rica, amb un univers lligat a Otos i els seus voltants, la Vall D\u2019Albaida, i en per\u00edodes conflictius, on \u00e9s f\u00e0cil de trobar-se amb tensions socials, rebel\u00b7lies individuals i actes de sang. Els t\u00edtols que toquen aquest \u00e0mbit s\u00f3n L\u2019estrep<\/em>, Pana Negra<\/em> o Vespres de sang<\/em>. Ara, amb El metge del rei<\/em>, premi Enric Valor de novel\u00b7la, Joan Olivares eixampla el visor narratiu: recula en el temps, es centra en la traject\u00f2ria tr\u00e0gica dels jueus -sovint basada en el camuflatge per tal de sobreviure- a trav\u00e9s d\u2019una figura important, el metge Llu\u00eds Alcany\u00eds. Joan Olivares en la seua incursi\u00f3 en la Val\u00e8ncia del segle XV vol amb un tir enxampar tres prop\u00f2sits: com el Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s un pa\u00eds desmemoriat, l\u2019autor considera raonable pouar en la pedrera de temes atractius que pot oferir el passat. A m\u00e9s, la condici\u00f3 de passat ofereix un tot un aire d\u2019exotisme a la ficci\u00f3 i, per tant, d\u2019aventura i d\u2019enteniment. Tot plegat, s\u2019integren en un mateix joc de mans narratiu didactisme \u2013centrat en l\u2019explicaci\u00f3 de les aventures i desventures dels jueus des de la formaci\u00f3 del Regne del Regne de Val\u00e8ncia-, hist\u00f2ria i entreteniment. Al quals podem afegir, si us sembla, un certs conflictes afins al present: col\u00b7lisi\u00f3 de religions i xoc frontal entre llibertat individual i interessos de tota mena dels poders eclesi\u00e0stics i dels pol\u00edtics. Al meu entendre, per ser realment potent aquest front tem\u00e0tic hauria calgut aprofundir una mica m\u00e9s, sobretot en el pensament del metge. Siga com es vulga, aquests objectius li permeten bastir una hist\u00f2ria bastant equilibrada, gr\u00e0cies a una regulaci\u00f3 del material que manufactura, a una prosa efica\u00e7 i al verisme dels detalls que ambienten la Val\u00e8ncia vital d\u2019aquella \u00e8poca, tant en les min\u00facies com en els fastos reials i en les zones dedicades a l\u2019expansi\u00f3 carnal. Els moments m\u00e9s llampants es troben en les tensions dels protagonistes que han de dur doble vida, en la clandestinitat, en les discussions pol\u00edtiques i religioses, per\u00f2 fonamentalment en la descripci\u00f3 de la pesta i de les intervencions m\u00e8diques, que aconsegueixen una graduaci\u00f3 ben alta de for\u00e7a liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Comptat i debatut, el resultat aconseguit per Joan Olivares \u00e9s positiu, for\u00e7a plausible, en el circuit literari valenci\u00e0, perqu\u00e8 aspira a atraure lectors de sectors de diversos, des dels joves als m\u00e9s competents. Si una proposa com aquesta funciona pot ser realment una via operativa o atraient.<\/p>\n\n\n\n

Jaume Monz\u00f3, professor i amb experi\u00e8ncia de periodista, s\u2019estrena en el camp de batalla de la narrativa amb una proposta molt valenta i refrescant, En L\u00ednia<\/em>, tant en l\u2019aspecte literari com en el visual. L\u2019autor basteix una hist\u00f2ria sense els recursos narratius habituals de la novel\u00b7la: la construeix a trav\u00e9s del llenguatge tallant i sint\u00e8tic que exigeixen les converses de whatsapp, les actualitzacions de perfil de facebook, els correus electr\u00f2nics, les entrades als blogs personals o els sms. Tamb\u00e9 li sap traure rendiment a altres recursos propis d\u2019aquests mitjans. Jaume Monz\u00f3 volatitza la narrativitat com a tal i embasta les trames a trav\u00e9s dels di\u00e0legs en xarxa. Aquests elements ofereixen una gran virtualitat a la hist\u00f2ria, que l\u2019autor aprofita per continuar-la per mitj\u00e0 de les distints conductes que es mouen en l\u2019espai. Els resultats possibles d\u2019aquesta nova creaci\u00f3 en marxa esdevindran, al meu entendre, una altra novel\u00b7la. O la seua continuaci\u00f3. Els resultats de la qual, ara per ara, no s\u00f3n f\u00e0cils de valorar.<\/p>\n\n\n\n

Els protagonistes es divideixen en dos grups d\u2019estudiants, un de xiques i un altre de xics, que es coneixen en un grup de primer de Batxillerat. Aix\u00f2 permet, entre altres coses, veure creuades les impressions, els interessos, els gustos i com es gesten atraccions i parelles i com es desfan. Cal afegir la pres\u00e8ncia d\u2019un professor tutor i la mare d\u2019una alumna que fan de contrap\u00e9s i complement a les perip\u00e8cies dels joves. La hist\u00f2ria de Jaume Monz\u00f3 ofereix lectures diverses: \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019adolescents i per a adolescents reals i cre\u00efbles, gens apardalats. La gr\u00e0cia est\u00e0 sobretot els llenguatge que fan servir, r\u00e0pid, viu, f\u00e8rtil en humor i en doble joc. Tot aix\u00f2 \u00e9s la for\u00e7a del llibre, per\u00f2 tamb\u00e9 la sua limitaci\u00f3. Encara que la narraci\u00f3 t\u00e9 els seus plecs, la forma d\u2019escriptura i cotilla gr\u00e0fica en limita el recorregut i una possible amplitud de les mirades dels personatges. Tot i les restriccions apuntades, no podem, ni volem negar, els aspectes positius i atrevits de la hist\u00f2ria, que poden ser molt atractius a un lector jove que viu enmig del m\u00f3n que proposa l\u2019autor. El problema que es trobar\u00e0 Jaume Monz\u00f3 si vol continuar la via encetada ser\u00e0 tramar recursos diferents que superen les febleses que En l\u00ednia<\/em> presenta.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 22\/01\/2015 <\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFdos-universos-narratius.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a><\/a>Twitter<\/a><\/a>Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L’atracci\u00f3 del desconegut<\/a><\/p>\n\n\n\n

Traficants de viatges i paraules<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portades dels llibres

El metge del rei. Joan Olivares. Edicions Bromera, Alzira, 2014. 235 p\u00e0gs.
En l\u00ednia. Jaume Monz\u00f3. Sembra Llibres, Carcaixent, 2014. 141 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02015<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ning\u00fa negar\u00e0 que els moments actuals s\u00f3n totalment incerts per a la literatura en catal\u00e0 al nostre pa\u00eds. El lector en coneix de sobres les raons. No hi insistir\u00e9. Malgrat el malestar, els escriptors i editors miren de traure l\u2019orella en un mercat sord i cec a la literatura en catal\u00e0, especialment al Pa\u00eds Val\u00e8ncia. … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1071","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1071"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3642,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1071\/revisions\/3642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}