{"id":1084,"date":"2022-04-13T08:07:51","date_gmt":"2022-04-13T08:07:51","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1084"},"modified":"2022-05-11T11:52:55","modified_gmt":"2022-05-11T11:52:55","slug":"diversitat-i-maduresa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/diversitat-i-maduresa\/","title":{"rendered":"Diversitat i maduresa"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La poesia valenciana es d\u00f3na d’alta, en la poesia contempor\u00e0nia, amb la generaci\u00f3 dels setanta, amb l’obra de S. J\u00e0fer, J. Navarro, J. Piera, J. Bonet, M. Granell, E. J. Verger i V. Alonso, entre altres. Aquests autors han anat, en la d\u00e8cada present, llimant asprors i consolidant la seua poesia, d’una qualitat inq\u00fcestionable. A\u00e7\u00f2 explica que els nous poetes inicien indefugiblement el seu viatge po\u00e8tic a partir de les bases que ells falcaren.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, al comen\u00e7ament dels vuitanta, al marge dels poetes de la generaci\u00f3 anterior, les veus que sorgien eren \u2014tret d’algunes excepcions\u2014 d’una mediocritat aclaparadora: nom\u00e9s cal ata\u00fcllar les antologies Brossa Nova<\/em> (1981) i L’espai del vers jove<\/em> (1985). Aix\u00ed i tot, anaven editant els seus llibres. La situaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a remuntar-se a partir del 1985, quan inicien les seues publicacions una colla de gent m\u00e9s preparada, i a\u00e7\u00f2, amb l’aparici\u00f3 de noves col\u00b7leccions \u2014de Gregal (1986), Bromera (1987), Edicions de la Guerra (1987), La Forest d’Arana (1987) i Alfama (1989)\u2014, fa que en aquests moments visca Val\u00e8ncia un ambient relativament exuberant. Aquesta vitalitat, a m\u00e9s, ha despertat un elogiable inter\u00e8s per la traducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Entre els poetes que han aparegut \u2014E. S\u00f2ria, R. Guillem, J. Ballester, I. Mart\u00ednez i Marzo, V. Berenguer, M. P\u00e9rez Saldanya, W. Ventura, M. Garcia i Grau, A. Montero, T. Pascual, X. Ricardo Trigo, J. A. Fluix\u00e0, M. Fullana, L. Roda, J. Mir, J. Igual, J. V. Clar\u2014 s’observa una evoluci\u00f3, no un rebuig, dels plantejaments dels setanta. Ara, el que s\u00ed que hi trobem \u00e9s una mirada diferent, la recerca d’un estil propi, individual, perqu\u00e8 els nous poetes ja no senten la necessitat de ser moderns<\/em>, en tant que ells mateixos s\u00f3n contemporanis.<\/p>\n\n\n\n

En tots els escriptors de la nova fornada<\/em> all\u00f2 que primer atrau l’atenci\u00f3 \u00e9s la diversitat, sens dubte per la perplexitat que suposa tot el que \u00e9s coetani. Potser siga un fet normal, per\u00f2 pense que a Val\u00e8ncia es d\u00f3na d’una manera m\u00e9s manifesta, i aix\u00f2 segurament \u00e9s degut a la manca de centres de control de les tend\u00e8ncies liter\u00e0ries com n’hi ha, per dar-ne un exemple, a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, podem trobar un seguit de motius recurrents diferents que apareixen en gran part de les seues obres. Tots tenen una voluntat l\u00edrica i emotiva amb contenci\u00f3 formal. En la majoria de les seues obres trobem la pres\u00e8ncia d’un jo manifest; a vegades s’elabora una poesia de l’experi\u00e8ncia preocupada per la vida quotidiana, amb un rerefons urb\u00e0 formulat narrativament, com ara a Varia et Memorabilia<\/em>, d’E. S\u00f2ria, un dels llibres m\u00e9s reeixits dels publicats darrerament. Aquest jo<\/em> generalment serveix per a elaborar una poesia confessional i intimista d’arrels simbolistes en l’obra de I. Mart\u00ednez i Marzo, X. R. Trigo i R. Guillem.<\/p>\n\n\n\n

Al marge de l’estil, sovint veiem que els poemes tendeixen a aprimar-se, a despullar-se d’un excedent sint\u00e0ctic i gramatical, amb una finalitat de condensaci\u00f3 expressiva. Davant els poemes llargs i les cab\u00f2ries te\u00f2riques de la gent dels setanta, ara prefereixen suggerir: una mirada, una sensaci\u00f3, una evocaci\u00f3… A\u00e7\u00f2 permet tant una visi\u00f3 de la quotidianitat \u2014W. Ventura\u2014, com un plantejament abstracte per a elaborar una poesia simbolista A. Montero\u2014. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia n’\u00e9s una significativa reducci\u00f3 del nombre de poemes en prosa i l’augment de l’atenci\u00f3 a la m\u00e8trica i l’estrofisme cl\u00e0ssics, que duu fins i tot a una predilecci\u00f3 pel sonet, en autors com J. A. Fluix\u00e0, I. Mart\u00ed i T. Pascual.<\/p>\n\n\n\n

Plantejament formal<\/strong>
Hi ha, d’altra banda, autors que tenen una prefer\u00e8ncia per una poesia m\u00e9s formal, centrada, m\u00e9s que en l’an\u00e8cdota, en el treball de la imatge per a. explorar tot un ventall de suggeriments. Aquest plantejament s’ha desenvolupat b\u00e0sicament en els autors que han publicat a La Forest d’Arana. Ressaltem, a m\u00e9s, J. Ballester, que enguany ha publicat dos lli-bres molt interessants: Oasi<\/em> i Tatuatge<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Existeix tamb\u00e9 una tend\u00e8ncia minorit\u00e0ria preocupada per una pr\u00e0ctica m\u00e9s experimental, que els lectors solen estimar poc perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil de construir una obra coherent a partir d’ac\u00ed. Amb tot, la l\u00ednia iniciada per L. Roda a La fi de l’hemicicle<\/em>, on fa una exploraci\u00f3 de noves relacions sint\u00e0ctiques, \u00e9s prometedora.<\/p>\n\n\n\n

Un aspecte important ha estat la progressiva evoluci\u00f3 de la llengua liter\u00e0ria: del model m\u00e9s de laboratori, basat en la modalitat ling\u00fc\u00edstica barcelonina, de les primeres obres publicades pels autors dels setanta, a un llenguatge m\u00e9s d\u00factil i matisat, m\u00e9s arrelat en les varietats gramaticals i expressives del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Per a concloure assenyalar\u00e9, demanant excuses per les omissions, les obres que trobe m\u00e9s interessants entre les publicades darrerement: la ja mencionada Varia et Memorabilia<\/em>, d’E. S\u00f2ria, L’hivern remot<\/em>, de R. Guillem, Inici de les hores<\/em>, d’I. Mart\u00ednez i Marzo, les obres abans esmentades de J. Ballester, Les hores<\/em>, de T. Pascual, i els llibres d’A. Montero, V. Berenguer, J. A. Fluix\u00e0 i M. Garcia i Grau.<\/p>\n\n\n\n

Enguany ixen moltes novetats a la Fira. Tres i Quatre trau Oasi<\/em>, de Josep Ballester, Not\u00edcia de murmuris<\/em>, de Joan Climent, Amb ungles lleus li esquin\u00e7a…<\/em>, d’Herm\u00ednia Mas, Lliri entre cards<\/em>, de Gerard Verg\u00e9s, Pols al retrovisor<\/em>, de Feliu Formosa i Joan Casas, i Llengua abolida<\/em> (1973-1988), de Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al. La col\u00b7lecci\u00f3 de poesia de Gregal publica Blues<\/em> (Premi Senyoriu Ausi\u00e0s March 1986), de Maria Fullana, Antologia<\/em> de Blai Bonet \u2014a cura de Xavier Lloveras\u2014, i la traducci\u00f3 de l’obra del portugu\u00e8s Herberto Heider, Photomaton 7 Vox \/ Flash \/ El cap entre les mans<\/em>, a cura de Vimala Devi. L’editorial Bromera edita Vol de mans<\/em>, d’Antoni Forn\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

La col.lecci\u00f3 de La Forest d’Arana presenta els quadernets S\u00e9nia de petits vicis<\/em>, d’Encarna Sant-Celoni, i Homenatge als trobadors<\/em>, de diversos autors. Tamb\u00e9 ix una nova col\u00b7lecci\u00f3, d’Alfama, de presentaci\u00f3 molt acurada, de l’editor Am\u00f3s Belinchon, amb L’acr\u00f2bata dels ponts<\/em>, de Manel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3, i Sessi\u00f3 cont\u00ednua<\/em>, d’Alfons Cervera. La col\u00b7lecci\u00f3 Biblioteca d’Autors Valencians<\/em>, d’Edicions Alfons el Magn\u00e0nim, ha editat Antologia dels poetes valencians, vol. III. El segle XX (Primera part)<\/em>, a cura d’Eduard J. Verger, i Obra religiosa<\/em>, de Jaume Gassull, a cura de Rosanna Cantavella i Salvador J\u00e0fer.<\/p>\n\n\n\n

Per \u00faltim, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s presenta dos llibres nous: Puig Antich<\/em>, a l’editorial Emp\u00faries, i Odes temporals<\/em>, a Edicions 62; i Josep Mir publica He vist Di\u00f2genes que esbocinava el bol<\/em> (Premi M. Rodr\u00edguez Castell\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, 19\/05\/1989<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Dos universos narratius<\/a><\/p>\n\n\n\n

La recepci\u00f3 de Maragall en els escriptors del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a><\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Teresa Pascual. Font: El Pa\u00eds
Etiquetes: 1989<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Panor\u00e0miques<\/a> Poesia<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La poesia valenciana es d\u00f3na d’alta, en la poesia contempor\u00e0nia, amb la generaci\u00f3 dels setanta, amb l’obra de S. J\u00e0fer, J. Navarro, J. Piera, J. Bonet, M. Granell, E. J. Verger i V. Alonso, entre altres. Aquests autors han anat, en la d\u00e8cada present, llimant asprors i consolidant la seua poesia, d’una qualitat inq\u00fcestionable. A\u00e7\u00f2 … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1084","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1084","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1084"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1084\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2841,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1084\/revisions\/2841"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1084"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}