{"id":1088,"date":"2022-04-13T08:08:59","date_gmt":"2022-04-13T08:08:59","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1088"},"modified":"2022-05-11T12:02:02","modified_gmt":"2022-05-11T12:02:02","slug":"aina-tertulies-de-poesia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/aina-tertulies-de-poesia\/","title":{"rendered":"Aina. Tert\u00falies de poesia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

He d’expressar abans de res la satisfacci\u00f3 que em produeix el que AINA m’haja convidat a escriure aquestes l\u00ednies, i no per mi, sin\u00f3 perqu\u00e8 pensen que a trav\u00e9s de Camp de mines<\/em> \u00e9s a deu poetes, i a la poesia com a tal, que ha volgut acollir, per a recordar la seua exist\u00e8ncia i eventual efic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Vaig pensar que una vegada el llibre aparegu\u00e9s en els aparadors de les llibreries me’n desempallegaria o distanciaria, perqu\u00e8 tot just l’obra inicia el darrer tram del viatge de tot llibre en anar a parar a les mans i els ulls dels lectors, els quals el jutgen, gaudeixen, matisen o rebutgen segons gustos i coneixements; deixa de ser propietat de l’autor, ja que, com diu el refrany, una vegada la pedra ix de la m\u00e0 pertany ja al diable.<\/p>\n\n\n\n

Una cosa \u00e9s el que desitges i tota una altra el que vius, que s\u00f3n moments, entre neguitosos i expectants, en qu\u00e8 sospeses les reaccions i opinions -callades o manifestades- que suscita el llibre. Opinions que han sigut de tot tipus com en botica. La majoria de les que he rebut personalment reconeixen l’esfor\u00e7… ara b\u00e9, com \u00e9s natural, manifestaven alguns per\u00f2s, retic\u00e8ncies, que ara voldria repassar. La primera opini\u00f3, potser tamb\u00e9 la que m\u00e9s em va sorprendre, deia que al pr\u00f2leg li faltava passi\u00f3. Com a resposta em v\u00e9nen a la mem\u00f2ria unes paraules de Tocqueville, que venia a dir que de vegades es demana passi\u00f3 quan el que importa s\u00f3n les idees; si de cas la passi\u00f3 ha d’estar en el domini de les dades, en l’habilitat en els arguments i no en la fogositat de l’exposici\u00f3, perqu\u00e8 aix\u00f2 entra en un altre terreny, el de l’estil. La resta es centraven en la part antol\u00f2gica, la m\u00e9s discutible com ocorre en totes les antologies de poesia contempor\u00e0nia, i solien ser emeses per gent del gremi, els quals per ser els protagonistes eren els m\u00e9s afectats. Si uns deien que hagu\u00e9s estat preferible un criteri de selecci\u00f3 geogr\u00e0fica, altres es decantaven per una mena d’almanac po\u00e8tic, per un nou \u00abespai del vers jove\u00bb, mentre uns tercers s’haguessen estimat una diversitat estil\u00edstica m\u00e9s \u00e0mplia. En algun moment vaig pensar, no s\u00e9 si maliciosament, que aquests criteris, tan v\u00e0lids com qualsevol altre, fugien o suavitzaven, en distints graus, els imperatius de tota lectura i valoraci\u00f3, que s\u00f3n triar i destriar, escollir i refusar. I sense por a equivocar-se, perqu\u00e8, com va dir Joan Triad\u00fa en una antologia memorable, \u00abl’\u00fanica real equivocaci\u00f3 ser\u00e0 la insinceritat, i una de les formes de la insinceritat \u00e9s la por\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Fer una antologia \u00e9s un g\u00e8nere delicat no tan sols per les seues limitacions, sin\u00f3 sobretot perqu\u00e8 valores i tries l’obra de persones que t’envolten, que sovint coneixes i saludes, i, per un altre costat, per les dificultats de publicaci\u00f3 i d’eixamplar un p\u00fablic fidel per\u00f2 estable en qu\u00e8 es troba la poesia, que fan que sovint se li done una autoritat que no t\u00e9 perqu\u00e8 tenir. \u00c9s clar que al llarg d’aquest segle hi ha hagut antologies que han deixat petja en el panorama literari, per\u00f2 tamb\u00e9 no \u00e9s menys cert que n’hi ha hagut moltes que han passat sense pena ni gl\u00f2ria. En qualsevol cas el seu valor i repercussi\u00f3 no es deu a cap tret intr\u00ednsec del g\u00e8nere. Per altra banda, \u00e9s l\u00f2gic que espere que despr\u00e9s de l’esfor\u00e7 de lectura que hi ha darrere de Camp de mines<\/em> es considere la poesia de Josep Ballester, Vicent Berenguer, Manuel Garcia, Ramon Guillem, Isidre Mart\u00ednez, Anna Montero, Teresa Pascual, Llu\u00eds Roda, Enric S\u00f2ria i Xulio Ricardo Trigo com una mostra significativa i representativa dels poetes que han sorgit en la darrera d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n

Una antologia, per a mi, a banda del seu paper divulgatiu, \u00e9s una proposta, una eina de reflexi\u00f3, que obliga a repensar un determinat mapa po\u00e8tic, i una de les seues conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s valuoses no \u00e9s nom\u00e9s la divulgaci\u00f3 d’una selecci\u00f3 concreta d’autors i poemes, sin\u00f3 tamb\u00e9 constituir una primera jugada d’una partida que ha de ser continuada pel lector, el qual -si m\u00e9s no te\u00f2ricament- cal que es veja obligat a confrontar i bascular les seues idees amb les de l’ant\u00f2leg.<\/p>\n\n\n\n

Parlant ja del pr\u00f2leg d’aquest volum he de manifestar que no volia fer una defensa, m\u00e9s o menys camuflada, d’una generaci\u00f3 o promoci\u00f3 enfront de l’anterior. La ra\u00f3 \u00e9s ben senzilla: no hi ha cap guerra, i mal f\u00f3ra que alg\u00fa hagu\u00e9s de fer una defensa, ja que les obres i els autors es defensen per ells mateixos. El que s\u00ed he volgut \u00e9s intentar comprendre els motius que ens expliquen la seua escriptura. Per aix\u00f2, encara que per a l’autor el pr\u00f2leg i la selecci\u00f3 de poemes s\u00f3n part d’una mateixa activitat i de la mateixa import\u00e0ncia, vist des de fora poden ser coses diferents. Per al m\u00f3n acad\u00e8mic potser siga m\u00e9s important el pr\u00f2leg, per\u00f2 per a un lector inevitablement all\u00f2 principal seran els poemes, perqu\u00e8 -seguint Steiner i Luck\u00e1cs- no hem d’oblidar que la cr\u00edtica, fins i tot la bona cr\u00edtica, \u00e9s sempre m\u00e9s ef\u00edmera que el llibre m\u00e9s dolent. \u00c9s a dir, el seu paper ha de ser modest, de companyia de l’acte creador.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que no una cr\u00edtica, all\u00f2 que he volgut fer \u00e9s una lectura que fes accessible la \u00abre-creaci\u00f3\u00bb d’una \u00e8poca, de la qual els llibres i la paperassa que l’acompanyen no s\u00f3n nom\u00e9s les \u00abrestes\u00bb, sin\u00f3 tamb\u00e9 la clau d’acc\u00e9s a la seua comprensi\u00f3. All\u00f2 que idealment pretenia aconseguir era elaborar un paper semblant als Companions brit\u00e0nics: ser un company -que no un guia- de la muda solitud de la lletra impresa amb un discurs que, paral\u00b7lelament, desperte sentits ocults, o simplement, pregunte a l’escriptura coses que el lector haur\u00e0 de contestar-se.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar voldria dir que en aquest treball d’alguna manera hi havia una implicaci\u00f3 personal: la meua hist\u00f2ria com a lector de poesia, concretament com a lector de poesia catalana. Unes paraules d’Aron definiran millor que no les meues all\u00f2 que vull dir: \u00abel passat de la meua col\u00b7lectivitat (liter\u00e0ria en aquest cas) el descobresc parcialment en mi mateix: quan m’interesse per ell, no obeesc a tina simple curiositat, no cerque records o imatges: m’esforce per descobrir com la meua col\u00b7lectivitzat ha esdevingut all\u00f2 que \u00e9s, com ha fet all\u00f2 que s\u00f3c (com a lector)\u00bb. Aix\u00ed, aquest treball ha d’entendre’s com un homenatge particular a tots i totes els que han escrit poesia en catal\u00e0 en aquests darrers anys, per tot all\u00f2 que m’han aportat a mi com a lector.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e0ixer de les cendres<\/a><\/p>\n\n\n\n

El periple d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada de la publicaci\u00f3
Aina. Tert\u00falies de poesia (Octubre 1991), p.5-6
Etiquetes: 1991<\/a> Altres<\/a> Poesia<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

He d’expressar abans de res la satisfacci\u00f3 que em produeix el que AINA m’haja convidat a escriure aquestes l\u00ednies, i no per mi, sin\u00f3 perqu\u00e8 pensen que a trav\u00e9s de Camp de mines \u00e9s a deu poetes, i a la poesia com a tal, que ha volgut acollir, per a recordar la seua exist\u00e8ncia i … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1088","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1088"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2849,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1088\/revisions\/2849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}