{"id":1092,"date":"2022-04-13T08:09:52","date_gmt":"2022-04-13T08:09:52","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1092"},"modified":"2022-05-11T12:09:28","modified_gmt":"2022-05-11T12:09:28","slug":"literatura-catalana-a-valencia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/literatura-catalana-a-valencia\/","title":{"rendered":"Literatura catalana a Val\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

A Val\u00e8ncia ara s’escriu i es publica m\u00e9s que mai: noves editorials, revistes liter\u00e0ries i d’informaci\u00f3 general, un munt de premis de primera i segona fila configuren un panorama cultural potencialment esperan\u00e7ador, per\u00f2 que a hores d’ara est\u00e0 b\u00e0sicament dirigit a satisfer les necessitats d’un p\u00fablic escolar a partir de la demanda generada per l’ensenyament obligatori del catal\u00e0. A\u00e7\u00f2 ha for\u00e7at l’aparici\u00f3 d’escriptors dedicats a la literatura juvenil, o a una literatura f\u00e0cil i llegible, de g\u00e8neres, essent el m\u00e9s acceptat la novel\u00b7la negra, de la qual Ferran Torrent va ser el capdavanter.<\/p>\n\n\n\n

La relativa consolidaci\u00f3 del mercat valenci\u00e0 ha possibilitat una major facilitat en la publicaci\u00f3, per\u00f2 alhora ha evidenciat un rosari d’esculls que enterboleixen el panorama literari: l’escassa resson\u00e0ncia de l’escriptor en els grans mitjans de comunicaci\u00f3 (els diaris, per\u00f2 sobretot la televisi\u00f3 i r\u00e0dio p\u00fabliques), l’ambig\u00fcitat interessada de les autoritats davant la cultura catalana.<\/p>\n\n\n\n

La cr\u00edtica ha assenyalat que a mesura que avan\u00e7aven els anys vuitanta amainava paral\u00b7lelament l’ambici\u00f3 creativa dels narradors. Amb tot, en la segona meitat de la d\u00e8cada va apar\u00e8ixer una nova fornada de prosistes, molts dels quals encara en una etapa de rodatge a pesar d’haver publicat diverses obres, com poden ser Manuel Joan i Ariny\u00f3, Josep Franco, Josep Gregori, Ignasi Mora, i Rafael Gomar per una banda, i per l’altra una s\u00e8rie d’autors d’una \u00fanica obra: Juli Avinent, Josep Escart\u00cd, Rosa Serrano o Maria Fullana. Entre tots ells destacaria Belaire i Mora. Belaire perqu\u00e8, en els seus reculls de contes Crims relatius<\/em> (1988) i Els penitents<\/em> (1991), aconsegueix p\u00e0gines inoblidables per l’eleg\u00e0ncia i cruel bellesa amb qu\u00e8 basteix una particular galeria de personatges desventurats i grotescos. En canvi, Mora sobresurt per la seua habilitat pros\u00edstica i per la s\u00e0via recreaci\u00f3 de la llengua parlada, per\u00f2 tamb\u00e9 pel seu domini de l’estil directe i dur, com en la novel\u00b7la Finale<\/em> (1990), en qu\u00e8 el protagonista expressa el seu rebuig per la societat que l’envolta en una faula crua, que encara que no \u00e9s una novel\u00b7la arredonida -perqu\u00e8 probablement requeria m\u00e9s extensi\u00f3 per a recrear-se en les obsessions del protagonista- cal tenir-la ben present, aix\u00ed com a l’autor, per la volada del projecte i pel domini dels recursos narratius que hi demostra.<\/p>\n\n\n\n

Les fites indiscutibles dels darrers anys s\u00f3n obra de dos autors veterans: l’una, Alfabet<\/em> (tant en la versi\u00f3 de 1987 com en la de 1989) de Josep Pal\u00e0cios, el qual manipula magistralment una llengua pouada en els cl\u00e0ssics a fi d’oferir una tensi\u00f3 barroca a la m\u00e0gia torturada dels seus relats; l’altra, Els treballs perduts<\/em> (1990), de Francesc Mira, \u00e9s una bona novel\u00b7la que amb clau de farsa teixeix una visi\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica i realista de la complexa realitat de la ciutat de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

De poesia
La situaci\u00f3 de la poesia \u00e9s bastant diferent al de la prosa, possiblement perqu\u00e8, per les caracter\u00edstiques del g\u00e8nere, no dep\u00e8n tant de les tiranies del mercat. Per aquest motiu s’ha donat un recanvi generacional d’una manera m\u00e9s clara, amb la publicaci\u00f3 d’una considerable quantitat de llibres d’un nivell de qualitat acceptable, la qual cosa, junt amb la publicaci\u00f3 de la poesia completa i d’antologies d’alguns autors dels setanta (J\u00e0fer, Piera i Granell) o de novetats dels poetes anteriors (Estell\u00e9s, Climent, Pal\u00e0cios), fa que la nostra l\u00edrica visca uns moments relativament exuberants.<\/p>\n\n\n\n

En els versos dels autors que s’han afermat en els darrers anys es percep una sensibilitat po\u00e8tica una mica diferent, un distanciament respecte a la verbositat dels primers anys setanta, tot i que comparteixen amb els poetes anteriors la concepci\u00f3 de la poesia com a espai demi\u00fargic. \u00c9s a dir, autors com Josep Ballester, Vicent Berenguer, Ramon Guillem, Mart\u00ednez i Marzo, Xulio Ricardo Trigo i Anna Montero procuren fer una poesia m\u00e9s controlada a fi de no caure en un barroquisme metaf\u00f2ric gratu\u00eft. Preocupaci\u00f3 que els ha condu\u00eft, per una banda, a una major contenci\u00f3 verbal i a reducci\u00f3 dels poemes llargs; de l’altra, a fer que els poemes siguen m\u00e9s permeables a la realitat, a una poesia reclosa en l’expressi\u00f3 de la individualitat.<\/p>\n\n\n\n

A\u00e7\u00f2 darrer \u00e9s perceptible en autors com Enric S\u00f2ria, Teresa Pascual, Antoni Fornes o Josep Antoni Fluix\u00e0, els quals arrelen la seua veu -en la poesia de l’experi\u00e8ncia, en la recreaci\u00f3 de realitats concretes. Aquests poetes assumeixen la precarietat del llenguatge, ra\u00f3 per la qual consideren la poesia no tant com un exercici d’aud\u00e0cies expressives, com una eina d’assimilaci\u00f3 de la llengua comuna per tal d’extraure’n -mitjan\u00e7ant mecanismes po\u00e8tics- la for\u00e7a d’una viv\u00e8ncia intensa.<\/p>\n\n\n\n

Existeix tamb\u00e9 una poesia m\u00e9s experimental, essent el poeta m\u00e9s valu\u00f3s Llu\u00eds Roda, autor que explora noves relacions sint\u00e0ctiques i el potencial sem\u00e0ntic de les paraules.<\/p>\n\n\n\n

Gran part de les activitats pol\u00edtiques i culturals, com \u00e9s l\u00f2gic, es gestionen i concentren a Val\u00e8ncia capital, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que des de fa vint anys es realitzen esfor\u00e7os per tal de projectar una din\u00e0mica cultural a nivell comarcal. Els motius b\u00e0sics, a banda d’un plantejament nacionalista, en s\u00f3n l’extensi\u00f3 de la cultura i la proced\u00e8ncia comarcal d’una gran part dels escriptors en catal\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 una resposta a la impot\u00e8ncia de les inst\u00e0ncies p\u00fabliques. Siga com siga, la cosa certa \u00e9s que darrerament hi ha una fermentaci\u00f3 cultural incipient, de qualitat acceptable, en diverses comarques de Val\u00e8ncia, en les quals participen fonamentalment creadors i historiadors, per\u00f2 tamb\u00e9 altres agents culturals. Persones de fora potser s’estranyarien de veure que autors de v\u00e0lua, com poden ser Piera, Mora o Pal\u00e0cios, per citar-ne tres noms significatius, malden per portar endavant diverses empreses culturals comarcals i publiquen per a \u00e0mbits tan redu\u00efts. La ra\u00f3 \u00e9s ben senzilla: generar una vida cultural, en la qual conviuen productes prims i localistes amb d’altres de m\u00e9s volada, en qu\u00e8 els creadors, a banda de ser productors, en s\u00f3n beneficiaris.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta batalla quotidiana per bastir una identitat comarcal, la Safor \u00e9s un cas emblem\u00e0tic. S\u00f2ria ha reconstru\u00eft la seua traject\u00f2ria en el rigor\u00f3s 30 anys de cultura liter\u00e0ria a la Safor (1959-1990)<\/em>. Aquesta comarca, per mitj\u00e0 dels premis literaris Ausi\u00e0s March i Tirant lo Blanch, les activitats de la Instituci\u00f3 Alfons el Vell i les publicacions de l’editorial Comolar, intenta convertir en realitat el mite del qual els seus habitants s’enorgulleixen.<\/p>\n\n\n\n

Altres comarques, encara que no tenen unes condicions objectives tan favorables -un espai redu\u00eft i el prestigi dels cl\u00e0ssics- porten a cap un conjunt d’activitats importants, com \u00e9s el cas de la Ribera amb l’editorial Bromera i el Premi Ciutat d’Alzira de novel\u00b7la, o de la Vall d’Albaida i la Costera que duen a terme un important proc\u00e9s de cohesi\u00f3 cultural. La comarca de l’Horta ho t\u00e9 m\u00e9s dif\u00edcil a l’hora de construir una identitat comarcal, pel pes de la capital.<\/p>\n\n\n\n

Ll\u00e0stima que tota aquesta voluntat de ser i viure en catal\u00e0 no tinga la difusi\u00f3 i el suport que es mereix.<\/p>\n\n\n\n

CULTURA. Abril 1991Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFliteratura-catalana-a-valencia.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

Vitalitat de la lletra impresa. La literatura valenciana sobreviu als efectes d’una crisi que s’acarnissa tamb\u00e9 amb el m\u00f3n de la cultura<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els estrats profunds de l\u2019imaginari de S\u00f2ria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada de la publicaci\u00f3
Etiquetes:\u00a01991<\/a> Altres<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Val\u00e8ncia ara s’escriu i es publica m\u00e9s que mai: noves editorials, revistes liter\u00e0ries i d’informaci\u00f3 general, un munt de premis de primera i segona fila configuren un panorama cultural potencialment esperan\u00e7ador, per\u00f2 que a hores d’ara est\u00e0 b\u00e0sicament dirigit a satisfer les necessitats d’un p\u00fablic escolar a partir de la demanda generada per l’ensenyament … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1092","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1092"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1092\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2852,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1092\/revisions\/2852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}