{"id":1132,"date":"2022-04-13T08:36:22","date_gmt":"2022-04-13T08:36:22","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1132"},"modified":"2022-05-11T13:43:10","modified_gmt":"2022-05-11T13:43:10","slug":"el-rostre-del-fracas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-rostre-del-fracas\/","title":{"rendered":"El rostre del frac\u00e0s"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Baltasar Porcel parodia en una novel\u00b7la desbordant, Lola i els peixos morts<\/em>, la vida pol\u00edtica i social des dels anys seixanta en\u00e7\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Fa poc una persona que coneix b\u00e9 el m\u00f3n del llibre em deia que el nom de Baltasar Porcel sovint despertava opinions no gaire positives, que molta gent no se’l creia, perqu\u00e8 el consideraven un espavilat i un arribista. A m\u00e9s a m\u00e9s d’aix\u00f2, continuava, el fet de ser un personatge provocador, una mi\u00e7a engolat, amb una pres\u00e8ncia p\u00fablica permanent a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3 del Principat pot fer que la gent, els lectors, se senten aclaparats i preferesquen desentendre’s del personatge i no tinga els lectors que la seua obra liter\u00e0ria es mereix. No s\u00e9 si a\u00e7\u00f2 \u00e9s cert o no. S\u00ed que crec que des del sud aquesta imatge \u00e9s menys perceptible i la visi\u00f3 que predomina -almenys per aquest lector- \u00e9s la d’un senyor d’idees incisives, iconoclasta, per\u00f2, al cap i a la fi, un senyor. Un escriptor provocador, que viu i opina sobre la not\u00edcia di\u00e0ria, i que des d’una perspectiva d’un home liberal presenta an\u00e0lisis amb les quals podem estar d’acord o no, per\u00f2 que s\u00f3n intel\u00b7ligents.<\/p>\n\n\n\n

L’obra d’un escriptor que mobilitza l’atenci\u00f3 dels lectors dia a dia sempre desperta la curiositat. I Porcel sorpr\u00e8n amb Lola i els peixos no nom\u00e9s perqu\u00e8 aprofundeix una l\u00ednia nova, sin\u00f3 fonamentalment per destruir els ambients i personatges a qu\u00e8 ens tenia acostumats; aix\u00ed, en aquesta nova obra esborra sense contemplacions l’aire m\u00e0gic i la fam\u00edlia com a eix del seu univers literari.<\/p>\n\n\n\n

Lola i els peixos morts<\/em> \u00e9s un extens mon\u00f2leg que s’allarga el que dura un \u00abmenjar leuc\u00e8mic\u00bb en un restaurant de plats combinats a la Rambla de Catalunya. H\u00e8lios, agent immobiliari, \u00abex\u00bb de quasi tot -ex-diputat de CiU, ex-militant d’un grupuscle catalanista, ex-editor i escriptor fracassat- es troba amb una ex-amant i es veu obligat a compartir taula i conversa. A partir d’aquesta situaci\u00f3 m\u00ednima l’autor deixa que H\u00e8lios dispare una cascada sense aturador de pensaments i records. El personatge -que fa pensar en una mena d’alter ego de Porcel- \u00e9s barroer, exagerat, desgrana una visi\u00f3 deformada de la pol\u00edtica i de la cultura des dels anys seixanta al llarg de la conversa.<\/p>\n\n\n\n

En les seues digressions, H\u00e8lios es defineix com a \u00e0crata de dretes, c\u00ednic, i manifesta de manera exacerbada un comportament masclista, amb el qual gaudeix enravenant la seua interlocutora. Amb posat iconoclasta i una argumentaci\u00f3 farcida de t\u00f2pics del liberalisme, passa per la t\u00farmix c\u00e0ustica del seu cinisme els t\u00f2pics dels ismes de la seua generaci\u00f3, el comunisme, el feminisme, el catalanisme, el cristianisme, el sionisme, el progressisme. I els personatges que els encarnen.<\/p>\n\n\n\n

El seu ressentiment no procedeix, per\u00f2, de la prepot\u00e8ncia, sin\u00f3 de sentir- se un impotent poca-solta que se sap part insignificant de l’engranatge de la vida, davant la qual l’\u00fanica forma que t\u00e9 de no eixir gaire escaldat \u00e9s assumir el paper de depredador, encara que en aquest paper tampoc no tinga gaire \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

Les disquisicions i les petites hist\u00f2ries dins de la hist\u00f2ria, les refer\u00e8ncies m\u00faltiples la cultura i a la pol\u00edtica actuals, i la narraci\u00f3 desbocada s’integren en una prosa contundent, descurada i dispersa, per\u00f2 efectista. L’estil \u00e9s rabiosament directe, amb un llenguatge ple d’impureses i de vegades vulgar, barrejat amb un to culte, per afegir efectivitat a la intenci\u00f3 sat\u00edrica. A m\u00e9s, Porcel empra diversos registres -l’\u00edntim, el pornogr\u00e0fic, el costumista, la recreaci\u00f3 de passatges b\u00edblics, hom\u00e8rics i de Les mil i una nits<\/em>– per elaborar un magma literari francament atractiu.<\/p>\n\n\n\n

No tot en aquest edifici ret\u00f2ric \u00e9s perfecte: la trama t\u00e9 una base poc s\u00f2lida i cau a vegades en una dispersi\u00f3 gratu\u00efta. Per\u00f2, per damunt d’aquestes irregularitats, hem de valorar la valentia d’elaborar una narrativa totalment diferent en un projecte d’aquestes dimensions, l’observaci\u00f3 que aporta Porcel del seu entorn, la sang i la fel que hi fica.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 531, p\u00e0g. 72, 22\/08\/1994<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFel-rostre-del-fracas.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els fulgors del vertigen<\/a><\/p>\n\n\n\n

Viure \u00e9s cremar, anar cremant-se<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre
Lola i els peixos morts. Baltasar Porcel. Editorials Proa i Columna. Barcelona, 1994. 384 p\u00e0gs.
Etiquetes:\u00a0 1994<\/a> El Temps<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Baltasar Porcel parodia en una novel\u00b7la desbordant, Lola i els peixos morts, la vida pol\u00edtica i social des dels anys seixanta en\u00e7\u00e0. Fa poc una persona que coneix b\u00e9 el m\u00f3n del llibre em deia que el nom de Baltasar Porcel sovint despertava opinions no gaire positives, que molta gent no se’l creia, perqu\u00e8 el consideraven … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1132","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1132","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1132"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1132\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2888,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1132\/revisions\/2888"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1132"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}