{"id":1136,"date":"2022-04-13T12:28:53","date_gmt":"2022-04-13T12:28:53","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1136"},"modified":"2022-05-11T13:46:07","modified_gmt":"2022-05-11T13:46:07","slug":"lexaltacio-meditada-dun-artista-2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/lexaltacio-meditada-dun-artista-2\/","title":{"rendered":"L’exaltaci\u00f3 meditada d’un artista"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Del vendaval que va significar l’informalisme en els anys de la postguerra, que va obrir nous camins en la pintura, potser en queda poca cosa. En tot cas, pertany a la hist\u00f2ria de la pintura. Per\u00f2, com sempre, hi ha excepcions que sobreviuen al moviment en qu\u00e8 sorgiren per estar els seus conreadors tan avesats que la seua imaginaci\u00f3 queda protegida de l’erosi\u00f3 del temps. R\u00e0fols-Casamada, al meu modest entendre, \u00e9s un d’aquests artistes.<\/p>\n\n\n\n

Als seus setanta-un anys es podria suposar que el pintor va entrant en una etapa en qu\u00e8 es pot viure dels llorers de la seua obra passada, per\u00f2 la seua activitat pl\u00e0stica i liter\u00e0ria constant evidencia que la paraula jubilaci\u00f3, aplicada als vertaders artistes, \u00e9s si m\u00e9s no una impertin\u00e8ncia. Una bona ra\u00f3 perqu\u00e8 se li dedique un magn\u00edfic llibre –Veure \u00e9s sentir<\/em>– on es valora la personalitat i la traject\u00f2ria d’un artista proteic, capa\u00e7 de fer conviure en la seua creaci\u00f3 l’her\u00e8ncia avantguardista i l’anhel cl\u00e0ssic. A l’igual d’altres pintors del segle vint, la seua sensibilitat creativa no s’ha limitat a la pintura i ha conreat la poesia i la prosa. El llibre mostra la imatge d’un creador discret i pulcre, d’una immensa curiositat; d’una obra que \u00e9s el resultat d’una imperiosa necessitat de crear i de convertir en art les impressions produ\u00efdes per l’observaci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, D’un mateix tra\u00e7<\/em>, dietari corresponent a 1978-1982, \u00e9s una prova m\u00e9s de l’energia vital que abans coment\u00e0vem, i obliga a recon\u00e8ixer que l’art R\u00e0fols-Casamada s’origina en les interseccions entre la paraula i la imatge. En les seues paraules -essencialment en la seua poesia- veiem sorgir, de sobte, les imatges. Altrament: en veure els colors dels llen\u00e7os els escoltem com si foren remors d’un llengua imperceptible. Els colors, els espais i els versos s’enlla\u00e7en i s’allunyen, regits pel ritme po\u00e8tic, il\u00b7luminant la tela i omplint el full, com si foren reflectors de les emocions evocades per l’artista. D’aquesta manera, l’obra pict\u00f2rica i l’obra escrita no corresponen a impulsos diferents; sorgeixen d’un mateix tra\u00e7 creatiu: unes vegades en pintura i d’altres en escriptura.<\/p>\n\n\n\n

El dietari recull moments fuga\u00e7os de la vida quotidiana, idees molt diverses, breus apunts \u00edntims, intel\u00b7ligents aforismes, impressions de viatges a Europa Central, M\u00e8xic i Estats Units. Les reflexions a cop calent sobre la pintura i la poesia constitueixen la part m\u00e9s voluminosa i atractiva del llibre: les temptatives per dilucidar les motiva-cions art\u00edstiques, les intu\u00efcions que originen les obres, els dubtes, el q\u00fcestionament constant dels problemes formals. Observem com moltes obres s\u00f3n una condensaci\u00f3 de la realitat, condu\u00efda pels espais i els colors. I permet de comprendre l’abstracci\u00f3 com una forma de generalitzaci\u00f3, de plasmar de manera sint\u00e8tica i senzilla les emocions essencials que la percepci\u00f3 motiva, el lirisme crom\u00e0tic de la descripci\u00f3 del paisatge.<\/p>\n\n\n\n

Si en alguna cosa es diferencia R\u00e0fols-Casamada d’altres pintors que parlen de pintura moderna \u00e9s perqu\u00e8 defuig les elucubracions transcendentals i l’espessor conceptual. Les seues explicacions s\u00f3n precises i sovint es concentra a analitzar detalls i obres concretes; ben notables resulten aix\u00ed els comentaris aguts sobre l’obra de pintors com ara Matisse o Picasso, per posar nom\u00e9s dos exemples.<\/p>\n\n\n\n

L’inter\u00e8s del dietari rau en la sensibilitat i el bon gust de R\u00e0fols-Casamada, producte d’un refinada cultura projectada en una prosa ajustada, elegant i plena d’est\u00edmuls per al lector; en el fet de ser l’itinerari d’un personatge sobri i receptiu a les palpitacions de la vida, d’un home que observa, interioritza i persegueix l’harmonia de les tensions en una obra d’intensa simplicitat: d’un artista que paga la pena llegir i contemplar.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFlexaltacio-meditada-dun-artista.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Albert R\u00e0fols-Casamada, en el seu estudi l’any 2003.
Fotografia: Carles Ribas. Font: ccaa.elpais.com
D’un mateix tra\u00e7. Albert R\u00e0fols-Casamada. Fulls de dietari (1978-1982). Ed. 62. Barcelona, 1994. 172 p\u00e0gs.
\u00c0lbums R\u00e0fols-Casamada. Veure \u00e9s sentir. A cura de S. Abrams. Quaderns Crema\/Fundaci\u00f3 Eina. Barcelona, 1994. 492 p\u00e0gs
Etiquetes:\u00a0 1994<\/a> El Temps<\/a> Assaig<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Del vendaval que va significar l’informalisme en els anys de la postguerra, que va obrir nous camins en la pintura, potser en queda poca cosa. En tot cas, pertany a la hist\u00f2ria de la pintura. Per\u00f2, com sempre, hi ha excepcions que sobreviuen al moviment en qu\u00e8 sorgiren per estar els seus conreadors tan avesats … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1136","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1136","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1136"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1136\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2892,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1136\/revisions\/2892"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}