{"id":1210,"date":"2022-04-26T10:45:00","date_gmt":"2022-04-26T10:45:00","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1210"},"modified":"2022-05-19T14:59:06","modified_gmt":"2022-05-19T14:59:06","slug":"parlament-de-paper","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/parlament-de-paper\/","title":{"rendered":"Parlament de paper"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

No \u00e9s gaire freq\u00fcent l’aparici\u00f3 de col\u00b7leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees. Fa bo de veure, per aix\u00f2 mateix, que una editorial jove \u2014Germania, d’Alzira\u2014 encete una nova col\u00b7lecci\u00f3 que, sota la direcci\u00f3 de Gustau Mu\u00f1oz, es decante decididament per un g\u00e8nere que tots reclamen i pocs assumeixen. La nova col\u00b7lecci\u00f3 obre el foc amb aquests tres llibres, d’estil i tem\u00e0tiques ben diferents: Joan Fuster, el contemporani<\/em>, de Francesc P\u00e9rez Moragon, una recol\u00b7lecci\u00f3 d’articles sobre les diverses facetes de l’escriptor de Sueca; La teoria cr\u00edtica avui. Horheimer, Adorno, L\u00f6wenthal<\/em>, de l’alemany Detlev Claussen, un conjunt d’articles molt interessant sobre la significaci\u00f3 intel\u00b7lectual d’alguns dels components de l’Escola de Frankfurt, i en darrer terme, una nova obra d’Enric S\u00f2ria, Sermonari laic<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El llibre d’Enric S\u00f2ria permet als qui vivim m\u00e9s al sud del S\u00e9nia de llegir una selecci\u00f3 dels articles publicats al suplement d’El Observador<\/em>, papers que tenien com a principals destinataris els valencians i que, paradoxalment, no vam poder llegir perqu\u00e8 aquest diari no es distribu\u00efa al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per damunt de la tem\u00e0tica, el que justifica a bastament la seua edici\u00f3 \u00e9s la qualitat de la seua prosa, vehicle d’un intel\u00b7ligent tr\u00e0fic d’idees i d’una curiositat intel\u00b7lectual inesgotable. Aix\u00f2, ens ho havien dit alguns lectors de Barcelona. I la lectura, ara i des d’ac\u00ed, ho confirma. Perqu\u00e8 ben mirat i rellegit, el volum \u00e9s un festival d’eloq\u00fc\u00e8ncia liter\u00e0ria, apresa en els grans mestres de la prosa period\u00edstica. Una prosa dotada de vigor i flu\u00efdesa, directa i efica\u00e7. Unes vegades col\u00b7loquial, d’altres ir\u00f2nica i fins i tot punyent, per\u00f2 sempre educada, tolerant, oberta al debat i a l’intercanvi intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n

En les paraules preliminars, i com sol ser habitual en els seus llibres, S\u00f2ria raona sobre el paper i el valor d’all\u00f2 que escriu, aix\u00ed, en aquest llibre incideix en les llums i les ombres del conreu de l’article d’opini\u00f3, l’efic\u00e0cia i els excessos. Considera que les tones de desficacis que s’han produ\u00eft en nom d’una autoproclamada intel\u00b7lectualitat no han de minvar el seu \u00fas. En tot cas, s’ha d’aprendre dels errors i saber-ne els l\u00edmits, ja que l’opini\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria i compleix una funci\u00f3 social saludable: \u00abla de permetre que els ciutadans es comuniquen\u00bb. Per un altre costat, aquesta mena d’articles s\u00f3n una temptativa de posar una mica d’ordre en el cafarna\u00fcm dels esdeveniments: una pregunta, una recerca i una pro-posta. I per aquesta ra\u00f3 no \u00e9s estrany que tinguen un to admonitori, ja que s\u00f3n una mena de \u00abparlament de paper\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Els centres d’inter\u00e8s d’aquests articles, escrits l’any 1992, es vertebren des de la fiblada encara sensible que ocasionaren esdeveniments com ara la guerra a l’antiga Iugosl\u00e0via i les tensions en les zones ex-sovi\u00e8tiques, la construcci\u00f3 europea, o l’empresonament d’insubmisos, fins a reflexions m\u00e9s independents de la quotidianitat immediata sobre la literatura i la llengua catalanes, la ciutat de Val\u00e8ncia i alguns escriptors estimats (Mann, Borges, Fuster, Espriu). Elabora les seues argumentacions al voltant d’un fet concret, i no deixa passar l’ocasi\u00f3 de denunciar la xenof\u00f2bia i el racisme, la intransig\u00e8ncia i el proteccionisme cultural i pol\u00edtic, la mania de crear barreres f\u00edsiques i mentals. Advoca, en canvi, amb apassionament, per la dignitat humana, la qual creu que nom\u00e9s es podr\u00e0 desenvolupar mitjan\u00e7ant la solidaritat, el coneixement i el contacte amb els altres<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Triar \u00e9s, al capdavall, definir-se. I els temes \u2014 i els arguments\u2014 triats s\u00f3n prou eloq\u00fcents: connecten l’autor amb la tradici\u00f3 assag\u00edstica m\u00e9s preocupada pel desenvolupament del pensament cr\u00edtic (Fuster i Aracil entre altres), que no s’acontenta amb les declaracions vagues i que posa tota la seua capacitat argumentativa a desarmar les mitificacions vives tant de casa nostra com de fora, amb la sana pretensi\u00f3 d’airejar una mica les preocupacions massa locals que ens dominen.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, p\u00e0gs. 86-87, 10\/10\/94<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFparlament-de-paper.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Viure \u00e9s cremar, anar cremant-se<\/a><\/p>\n\n\n\n

Un \u00e0mbit d\u2019\u00e0mbits literaris<\/a><\/p>\n\n\n\n

La literatura com a combat i joia<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Enric S\u00f2ria. Fotografia: Pere Virgili. Font: nuvol.com
Sermonari laic. Enric S\u00f2ria. Editorial Germania. Col\u00b7lecci\u00f3 \u00abSagitari\u201d. Alzira, 1994. 205 p\u00e0gs.
Etiquetes:\u00a01994<\/a> El Temps<\/a> Assaig<\/a> Enric S\u00f2ria<\/a>
<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No \u00e9s gaire freq\u00fcent l’aparici\u00f3 de col\u00b7leccions de llibres dedicades a barallar-se amb els reptes de cada dia o amb les idees. Fa bo de veure, per aix\u00f2 mateix, que una editorial jove \u2014Germania, d’Alzira\u2014 encete una nova col\u00b7lecci\u00f3 que, sota la direcci\u00f3 de Gustau Mu\u00f1oz, es decante decididament per un g\u00e8nere que tots reclamen … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1210","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1210"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1210\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4190,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1210\/revisions\/4190"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}