{"id":1222,"date":"2022-04-26T10:57:42","date_gmt":"2022-04-26T10:57:42","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1222"},"modified":"2022-05-18T10:37:23","modified_gmt":"2022-05-18T10:37:23","slug":"la-ironia-com-a-bandera","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-ironia-com-a-bandera\/","title":{"rendered":"La ironia com a bandera"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparaci\u00f3 d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o prof\u00e0. En aquest sentit \u00e9s merit\u00f2ria la tasca de Bromera d’ofertar una col\u00b7lecci\u00f3 dedicada a la difusi\u00f3 de Ies obres de l’escriptor de Sueca, avalades per signatures de prestigi, com \u00e9s el cas de Joan Francesc Mira i Albert Hauf que han estat els autors dels estimulants estudis que introdueixen Un pa\u00eds sense pol\u00edtica<\/em> i Mis\u00f2gins i enamorats<\/em>. D’altra banda, Josep Ballester ha elaborat per a Edicions 62 una encertada antologia de l’obra m\u00e9s estrictament assag\u00edstica, sense oblidar l’enginy epigram\u00e0tic de Joan Fuster. Obre aquest darrer llibre una bona aproximaci\u00f3 a la seua personalitat i a la seua obra.<\/p>\n\n\n\n

En la renovada atenci\u00f3 per l’obra fusteriana sorpr\u00e8n l’esc\u00e0s inter\u00e8s que hi ha hagut per oferir-ne papers in\u00e8dits o de dif\u00edcil acc\u00e9s. Per aix\u00f2 \u00e9s remarcable l’aparici\u00f3 d’una selecci\u00f3 d’articles, escrits en castell\u00e0, apareguts al peri\u00f2dic Levante<\/em>, entre 1952 i 1957, a cura d’Antoni Furi\u00f3. Un llibre de sobrat inter\u00e8s perqu\u00e8 ens permet de con\u00e8ixer m\u00e9s detalladament els interessos i les l\u00ednies de pensament del Fuster dels anys cinquanta, una d\u00e8cada en qu\u00e8 dominen en els seus escrits els temes art\u00edstics i literaris. Els articles -alguns dels quals s\u00f3n el germen fecund de textos posteriors- en bona part solen ser de car\u00e0cter divulgatiu: uns, amb la voluntat de dignificar i valorar el m\u00e9s viu de la tradici\u00f3 cultural valenciana; uns altres, amb la intenci\u00f3 de fer con\u00e8ixer, al costat dels autors castellans, els darrers llibres dels escriptors catalans m\u00e9s significatius. De m\u00e9s a m\u00e9s, s\u00f3n importants els articles per on circulen els grans autors de la creaci\u00f3 europea contempor\u00e0nia, per tal d’explicar els canvis que s’havien produ\u00eft tant en novel\u00b7la i en poesia com en la pintura.<\/p>\n\n\n\n

Un tema que obsessiona Fuster en aquells anys negres \u00e9s el del paper social de l’escriptor: el seu comprom\u00eds amb el seu temps i amb la seua societat. Fuster defensa el comprom\u00eds \u00e8tic i est\u00e8tic de l’artista, per\u00f2 amb independ\u00e8ncia de criteri, sense renunciar a l’originalitat i amb un fervor\u00f3s desig de transformaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En els quatre llibres que ara comentem dominen tres de les grans constants de Fuster com ara la cr\u00edtica liter\u00e0ria, l’an\u00e0lisi hist\u00f2rica i pol\u00edtica i l’assaig sobre temes generals. Ara, per\u00f2, voldria parlar sobre les seues maneres com a cr\u00edtic literari. Sol dir-se que Fuster no era cap especialista i que les seues lectures es basen en les anotacions d’un lector perspica\u00e7. Hauf afegeix que el seu m\u00e8tode \u00e9s elemental, basat en les motivacions \u00edntimes que hi ha en una obra, en la contestaci\u00f3 a qu\u00e8, qui, a qui, per qu\u00e8 i com. Per\u00f2, com el mateix Hauf confirma, el resultat dep\u00e8n de l’amplitud de les respostes, i aquestes sovint eren m\u00e9s fresques i agosarades que aquelles a qu\u00e8 una gran part dels comentaristes d’ac\u00ed ens tenien acostumats. Potser avui els estratagemes de Fuster resulten una mica conservadors, per\u00f2 en el seu aparell interpretatiu trobem un bon grapat d’idees procedents del pensament literari franc\u00e8s: comprensi\u00f3 de la personalitat de l’escriptor des la mateixa obra -entesa aquesta com un tot unitari-, partint dels temes recurrents i de l’estil; la concepci\u00f3 de la literatura com a testimoniatge del seu temps, que il\u00b7lumina sobre les relacions de l’escriptor amb el seu entorn. Tots aquests plantejaments, ben manifestos en els estudis dedicats als cl\u00e0ssics valencians, ajuden a remarcar el to vital de les obres estudiades, a fer-les m\u00e9s actuals, ressaltant-ne els aspectes conflictius i de tensi\u00f3 interna. A m\u00e9s, els coneixements hist\u00f2rics i biogr\u00e0fics en mans de Fuster en lloc d’excloure l’obra com s’ha fet sovint des de la psicoan\u00e0lisi i la sociologia, la fa m\u00e9s viva i en suscita una m\u00e9s \u00e0mplia intel\u00b7ligibilitat. Aquesta l\u00ednia interpretativa, en un home amb gran capacitat de s\u00edntesi, s’adapta molt a les dist\u00e0ncies curtes i a les exig\u00e8ncies de la premsa.<\/p>\n\n\n\n

El fet que Fuster navegara en un g\u00e8nere sense fronteres, en recerca d’un equilibri entre el rigor i el gaudi est\u00e8tic, fa dif\u00edcil la seua classificaci\u00f3 en cap mat\u00e8ria acad\u00e8mica, encara que la seua obra forme part de la bibliografia indispensable de mat\u00e8ries acad\u00e8miques. Aquest \u00e9s el preu que s’ha de pagar per parlar de tot amb la llibertat de l’escriptor. Com a m\u00ednim, era un especialista en la interpretaci\u00f3, a fer preguntes i aportar suggeriments. I amb l’amenitat i la ironia com a bandera.<\/p>\n\n\n\n

REFER\u00c8NCIES
Un pa\u00eds sense pol\u00edtica<\/em>. Joan Fuster. Ed. de J. F. Mira. Bromera. \u00abBiblioteca Joan Fuster\u00bb. Alzira, 1995.<\/p>\n\n\n\n

Mis\u00f2gins i enamorats<\/em>. Joan Fuster. Ed. d’Albert Hauf. Bromera. \u00abBiblioteca Joan Fuster\u00bb. Alzira, 1995.<\/p>\n\n\n\n

Llegint i escrivint<\/em>. Art\u00edculos period\u00edsticos en Levante-EMV 1952-1957. Joan Fuster. Ed. d’Antoni Furi\u00f3. Editorial Prensa Ib\u00e9rica. \u00abComunicaci\u00f3n y periodismo\u00bb. Val\u00e8ncia, 1995.<\/p>\n\n\n\n

Indagacions i ast\u00facies<\/em>. Antologia de textos assag\u00edstics. Joan Fuster. Ed. De Josep Ballester. Edicions 62. \u00bbEl Garbell\u00bb. Barcelona, 1995.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 593, p\u00e0g. 83, 30\/10\/1995<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-ironia-com-a-bandera.pdf<\/a> <\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan Fuster. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar
Etiquetes:\u00a0 1995<\/a> El Temps<\/a> Assaig<\/a> Panor\u00e0miques<\/a> Joan Fuster<\/a><\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fuster ha esdevingut un referent constant de la cultura catalana. Des de la seua mort, a banda homenatges i estudis, s’han multiplicat les reedicions de la seua obra i s’ha iniciat la preparaci\u00f3 d’antologies dels seus textos, orientades generalment al jove o prof\u00e0. En aquest sentit \u00e9s merit\u00f2ria la tasca de Bromera d’ofertar una col\u00b7lecci\u00f3 … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1222","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1222","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1222"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1222\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3800,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1222\/revisions\/3800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1222"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}