{"id":1234,"date":"2022-04-26T11:08:22","date_gmt":"2022-04-26T11:08:22","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1234"},"modified":"2022-05-11T14:57:37","modified_gmt":"2022-05-11T14:57:37","slug":"iborra-un-home-de-moltes-lletres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/iborra-un-home-de-moltes-lletres\/","title":{"rendered":"Iborra, un home de moltes lletres"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El nom de Josep Iborra va associat al dels escriptors de la postguerra que maldaren per superar la barrera d’una cultura de campanar. I sobretot va lligat a una figura clau, la de Joan Fuster, qui el va estimular en els seus inicis com a escriptor. Amb Fuster, Iborrra va compartir, des d’un primer moment, una actitud cr\u00edtica cap a la realitat circumcidant i la urg\u00e8ncia d’elaborar una an\u00e0lisi, sense mistificacions, sobre la cultura del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Josep Iborra, encara que \u00e9s m\u00e9s conegut com a cr\u00edtic literari i estudi\u00f3s de l’obra de Fuster, es va donar a con\u00e9ixer, sent molt jove, com a prosista. Un breu volum de relats, titular Par\u00e0boles i prou<\/em> (als quals s’han d’afegir alguns relats publicats en revistes, recollits tamb\u00e9 en la present edici\u00f3), publicat el 1955, va representar tota una sorpresa al seu moment pel vigor i la presentaci\u00f3 d’un imaginari allunyat dels vents narratius casolans. Iborra connectava amb aquella literatura que entra en el sac gen\u00e8ric de literatura existencialista o de l’absurd, dominant en aquells moments, per\u00f2 que venia de d\u00e8cades anteriors. Si hi havia alguna idea comuna que recorria tota la literatura europea era aqueixa sensaci\u00f3 de trag\u00e8dia i absurd que es vivia dia a dia. Una literatura que no era tant una moda com un sentiment, una filosofia com una sensibilitat psicol\u00f2gica i liter\u00e0ria. Una viv\u00e8ncia que ac\u00ed, a la Val\u00e8ncia terrible dels anys cinquanta, Iborra va ser un dels primers a donar-li factura narrativa. Una escriptura que no aspirava a delatar el sentit secret de les coses, sin\u00f3 a servir de consci\u00e8ncia a l’home que desconfiava de les il\u00b7lusions i de les mistificacions.<\/p>\n\n\n\n

Els personatges dels contes d’Iborra s\u00f3n individus als quals la plenitud de la vida els \u00e9s negada radicalment i es veuen vivint en un m\u00f3n estrany i condemnats irremissiblement a viure-hi. Par\u00e0boles i prou<\/em> \u00e9s una obra que encara t\u00e9 inter\u00e9s per al lector d’avui, perqu\u00e8 els seus relats han sobreviscut b\u00e9 el pas del temps i tingueren el m\u00e8rit d’obrir la narrativa valenciana als corrents tem\u00e0tics del seu moment i d’introduir noves t\u00e8cniques (el mon\u00f2leg interior i la simultane\u00eftat de distintes veus).<\/p>\n\n\n\n

Iborra va projectar la sensibilitat i la curiositat que respirava aquest primer i \u00fanic llibre de creaci\u00f3, vint anys despr\u00e9s, a la cr\u00edtica liter\u00e0ria. Una activitat indispensable si es vol que un circuit literari funcione com cal. Ell mateix ha dit en alguna ocasi\u00f3 \u201cla cr\u00edtica \u00e9s la consci\u00e8ncia de la literatura\u201d. Aix\u00ed, a partir dels anys setanta, Iborra va ser testimoni de la nova efervesc\u00e8ncia creadora del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per mitj\u00e0 d’una cr\u00edtica ponderada i valorativa. Una bona mostra de la seua estimulant i rigorosa tasca la formen Conflu\u00e8ncies: una mirada sobre la literatura valenciana actual<\/em> i La trinxera liter\u00e0ria (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>. El primer volum recull treballs dedicats a autors o obres concretes (des d’Enric Valor, Estell\u00e9s i Fuster fins a Mira, passant per Valls i Rodr\u00edguez-Bernabeu, per concloure amb un estudi sobre l’impacte del m\u00f3n \u00e0rab en la literatura valenciana actual), mentre que l’altre est\u00e0 consagrat a moviments, g\u00e8neres i situacions liter\u00e0ries. Possiblement els articles m\u00e9s coneguts han estat els centrats en l’an\u00e0lisi i valoraci\u00f3 de la narrativa i la poesia dels anys setanta. Tant aquest, com els dedicats a repassar la cultura valenciana de postguerra i el centrat en l’evoluci\u00f3 de la novel\u00b7la valenciana des del segle passat, posen de manifest l’esfor\u00e7 interpretatiu, assag\u00edstic, del nostre autor. Iborra conjuga literatura, an\u00e0lisi hist\u00f2rica i perspectiva sociol\u00f2gica amb la finalitat d’aprofundir en l’estudi de la literatura del nostre segle, tot seguint les l\u00ednies interpretatives encetades per Fuster: mirar d’explicar la \u201cdefici\u00e8ncia obscura\u201d, el corol\u00b7lari de factors que justifiquen els d\u00e8ficits d’una cultura en catal\u00e0 i, sobretot, per qu\u00e8 la nostra narrativa (tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0) ha estat cega a la realitat del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

EL TEMPS, n\u00fam. 608, p\u00e0g. 82, 12\/02\/1996<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Josep Iborra. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar.
Font: ccaa.elpais.com
Par\u00e0boles i prou. Bromera, Alzira, 1995. 112 p\u00e0gs.
La trinxera liter\u00e0ria (1974-1990). IIFV\/Abadia de Montserrat, Val\u00e8ncia\/Barcelona, 1995. 248 p\u00e0gs.
Conflu\u00e8ncies. Alfons el Magn\u00e0nim, Val\u00e8ncia, 1995. 269 p\u00e0gs.
Etiquetes:\u00a01996<\/a> El Temps<\/a> Assaig<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nom de Josep Iborra va associat al dels escriptors de la postguerra que maldaren per superar la barrera d’una cultura de campanar. I sobretot va lligat a una figura clau, la de Joan Fuster, qui el va estimular en els seus inicis com a escriptor. Amb Fuster, Iborrra va compartir, des d’un primer moment, … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1234","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1234"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2946,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1234\/revisions\/2946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}