{"id":1250,"date":"2022-04-26T11:37:49","date_gmt":"2022-04-26T11:37:49","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1250"},"modified":"2022-05-11T15:37:54","modified_gmt":"2022-05-11T15:37:54","slug":"actes-del-primer-simposi-internacional-de-narrativa-breu","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/actes-del-primer-simposi-internacional-de-narrativa-breu\/","title":{"rendered":"Actes del primer simposi internacional de narrativa breu"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La literatura catalana moderna compta amb una hist\u00f2ria de narrativa breu molt estimable. Aquest inter\u00e8s dels narradors no sempre ha tingut el mateix inter\u00e8s per la cr\u00edtica. Per aquesta ra\u00f3 i tot coincidint amb un renovada atenci\u00f3 internacional i espanyola, el departament de literatura catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia, a trav\u00e9s de Vicent Alonso, Assumpci\u00f3 Bernal i Carme Gregori, ha tingut l\u2019encert de crear un espai que canalitze i estimule la creaci\u00f3 te\u00f2rica i cr\u00edtica de la narrativa breu.<\/p>\n\n\n\n

El departament de Literatura catalana per mitj\u00e0 de V. Alonso, A. Bernal i C. Gregori, ha tingut el m\u00e8rit d\u2019organitzar un simposi sobre narrativa breu actual, un terreny d\u2019estudi poc freq\u00fcentat en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic catal\u00e0. La bona qualitat mitjana del qual ara el lector les pot llegir gr\u00e0cies a l\u2019edici\u00f3 feta per l\u2019Abadia de Montserrat. El llibre s\u2019organitza al voltat de dos eixos claus: l\u2019un estrictament te\u00f2ric, centrat en l\u2018an\u00e0lisi de la brevetat i de les estrat\u00e8gies que els autors en fan servir i, l\u2019altre, dedicat a l\u2019estudi de la narrativa breu d\u2019un escriptor catal\u00e0, en aquest cas, Merc\u00e8 Rodoreda. En el primer apartat, les pon\u00e8ncies reflexions sobre l\u2019an\u00e0lisi mateix de la brevetat, les distincions de g\u00e8neres i models tradicionals de la literatura breu, les relacions que s\u2019estableixen amb la realitat, la influ\u00e8ncia de les formes de publicaci\u00f3, l’especificitat d\u2019alguns t\u00e8cniques. El lector trobar\u00e0 tamb\u00e9 aproximacions a la brevetat en altres g\u00e8neres, com ara la poesia i els mitjans audiovisuals. L\u2019estructura al voltant de dos eixos fonamentals: un de m\u00e9s te\u00f2ric, centrat en el concepte de la brevetat, i un altre dedicat a l\u2019estudi de la narrativa breu de Merc\u00e8 Rodoreda. Aquests darrers treballs repassen, des de distints punts de vista tracten tan aspectes tem\u00e0tics i t\u00e8cnics, aspectes puntuals i de conjunt de la obra cont\u00edstica de la gran escriptora catalana. En conjunt, un ventall de treballs imprescindibles per con\u00e8ixer la seua literatura breu.<\/p>\n\n\n\n

El te\u00f2ric franc\u00e8s, Gerard Dessons, \u00e9s l\u2019aportaci\u00f3 estrictament te\u00f2rica sobre el concepte mateix de brevetat. D\u2019entrada, i amb \u00f2ptica reticent respecte a estudis ret\u00f2rics, defensa la distinci\u00f3 entre brevetat i forma breu. Ja que reduir aquesta concepte a una figura est\u00e0tica \u00e9s limitar-ne el seu significat i abast. Per Dessons, la brevetat naix d\u2019una necessitat del discurs i, per tant, \u00e9s una situaci\u00f3 d\u2019expressi\u00f3, no una forma \u2013en el sentit formalista. Des la seua perspectiva, si la brevetat \u00e9s una antifigura, \u00e9s ella mateixa tota una po\u00e8tica de la literatura, cada obra portar\u00e0 una determinada manera de la brevetat. Les cavil\u00b7lacions de Dessons s\u00f3n molt suggerents, per\u00f2 al mateix temps mostren les limitacions d\u2019aquesta mena d\u2019an\u00e0lisi. Un altra pon\u00e8ncia amb una intensa informaci\u00f3 te\u00f2rica \u00e9s la d\u2019Alan Yates, qui analitza les que trets que caracteritzen el g\u00e8nere de la nouvelle. Primer repassa l\u2019escassa fortuna que aquesta mena narrativa ens els estudis literaris i fonamental aportaci\u00f3 de la nouvell en teorie per comprendre la seua singularitat. En tinc present, l\u2019aportaci\u00f3 te\u00f2rica de la narratologia i de la nouvellenteorie, Alan Yates exposa aquells aspecte que poden definir un g\u00e8nere es fonamenta en l\u2019equilibri entre l\u2019economia estricta i l\u2019amplitud ressonant. Aix\u00ed, sense voler fer-ne una definici\u00f3 r\u00edgida, considera que la nouvelle tendeix a dibuixar des d\u2019una experi\u00e8ncia significativa una visi\u00f3 de totalitat, servint-se de recursos imaginatius i simb\u00f2lics. Relacionat tamb\u00e9 amb la problem\u00e0tica dels g\u00e8neres, Pere Rossell\u00f3 Bover estudia les semblances i difer\u00e8ncies entre la narrativa breu i els quadres de costums per aprofundir tot seguit en l\u2019obra de Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar. Un altre treball relacionat amb per\u00edode de la literatura catalana \u00e9s el de J. M. Balaguer un excel\u00b7lent estudi que en compte els darrers estudis de literatura breu francesos. Balaguer fa una contextualitzaci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 de la brevetat, tot relacionat la tend\u00e8ncia de la literatura moderna a la fragmentaci\u00f3 i brevetat al canvis de mentalitat que es donen el en segle passat, que explicaria la tend\u00e8ncia a primer las necessitat d\u2019expressi\u00f3 a la claredat. Al mateix la tend\u00e8ncia expressar una certa visi\u00f3 totalitat per mitja d\u2019una literatura cada vegada m\u00e9s condensada i subjectiva. En aquest context europeu de crisi de la novel\u00b7la a ajuda a comprendre en totes les seus dimensions l\u2019obra de la del grup de Sabadell, que aprofita les formes narratives breus per reflexionar sobre la crisi de la literatura i dels problemes de la percepci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

A un altre nivell, hi ha llarg estudi de Assumpci\u00f3 Bernal a partir d\u2019exemples de l\u2019obra de Merc\u00e8 Rodoreda estudia la presencia del referents m\u00edtics en la narrativa breu moderna. Un recurs que molt a adequat a la narrativa breu per la capacitat de suggerir i alhora d\u2019expressar la complexitat humana, de l\u2019estranyesa de la que sol tenir l\u2019home contemporani condemnat a assumir la responsabilitat de viure, el seu ser separat de la natura i sense la protecci\u00f3 dels d\u00e9us. Per la seua banda, Santiago Renard adverteix de l\u2019ambig\u00fcitat de molts de relats escrits en primera persona presenten a certa dist\u00e0ncia, l\u2019autoritat de l\u2019autor, sensaci\u00f3 contradict\u00f2ria que el cr\u00edtic anomena efecte zoom. La presencia de autor impl\u00edcit \u00e9s prou evident en molt contes ir\u00f2nics i fant\u00e0stics en qu\u00e8 autor presentar el relat com a exemple de manera de veure les coses. Vicent Alonso en bon treball adverteix de les temptacions que sovint es produeixen de relliscar cap la metaf\u00edsica quan es tracta de definir el conte. Sense renunciar aquestes aportacions, considera m\u00e9s viable una aproximaci\u00f3 pragm\u00e0tica a la interpretaci\u00f3 del g\u00e8nere del conte. Perqu\u00e8 les propostes creatives s\u2019expliquen en la mesura que s’\u00ecnsereixen en d\u2019un marc comunicatiu que autor i lector comparteixen. I d\u2019aquesta perspectiva, el professor valenci\u00e0 mira d\u2019interpretar les conseq\u00fc\u00e8ncies del mode de publicaci\u00f3 del conte catal\u00e0. Un dels problemes que planteja l\u2019edici\u00f3 contes es que inevitablement s\u2019han de publicar en recull i per regla general solen ser-ne recol\u00b7leccions. S\u2019ha comprovat que aquests dos fets poden desanimar el lector, per la qual es pot comprovar que els darrers anys els contistes catalans estratagemes noves per tal de seduir el lector, com ara la l’eliminaci\u00f3 de la refer\u00e8ncia gen\u00e8rica dels t\u00edtols i decantar-se per un t\u00edtol tem\u00e0tica o fortament atractiu i de carrega simb\u00f2lica. Aquesta nova orientaci\u00f3, al costa d\u2019altres marcadors, va dirigida a facilitar una lectura m\u00e9s unit\u00e0ria del llibre (notes de la contraportada, els ep\u00edgrafs, etc). Altres procediments m\u00e9s literaris son a establir relacions entre els contes o presentar-los com a part d\u2019una unitat superior.<\/p>\n\n\n\n

Tot un altre conjunt de treballs es centren el l\u2019estudi de la narrativa breu de Merc\u00e8 Rodoreda. Carme Arnau, millor coneixedora de l\u2019obra rodereiana ofereix un visi\u00f3 panor\u00e0mica molt ajustada. Segueix l\u2019evoluci\u00f3 de la narrativa breu i les explica els afinitats de l\u2019escriptora catalana amb escriptors europeus (Mansfield, Tx\u00e8khov i Tolstoi) i que orienten l\u2019escriptura de postguerra: contes que presenten retalls d\u2019una vida qualsevol, amb final obert i escrits amb una llengua parlada, i on sovint fa acte de pres\u00e8ncia l\u2019humor. Quan Rodoreda a partir de dels anys seixanta dedica m\u00e9s atenci\u00f3 a la novel\u00b7la, els seus contes es caracteritzen per explorar una l\u00ednia m\u00e9s innovadora, amb uns components literaris m\u00e9s imaginatius i fant\u00e0stics. Carles Cort\u00e9s i Maria Campillo investiguen la narrativa roderiana d\u2019abans de la guerra. La primera es dedica a inventariar i a descriure dispersa en la premsa de l\u2019\u00e8poca. La segona, explica com la narradora va creant-se una veu personal, el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 de les t\u00e8cniques m\u00e9s tradicionals en els inicis cap una escriptura a adequada a pivotar els processos interiors dels personatges.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, trobem articles dedicats als llibres de relats. Aix\u00ed Jaume Aulet argumenta perqu\u00e8 els Vint-i-dos contes<\/em> constitueixen una fita en la narrativa curta de tradici\u00f3 psicologicorealista, ja que malgrat no tenir una finalitat unit\u00e0ria, presenta una visi\u00f3 de totalitat, amb tota una joc de refer\u00e8ncies simb\u00f2liques darrere una visi\u00f3 realista. Marina Gust\u00e0 recala en el m\u00f3n de La meva Cristina i altre contes<\/em>, per disseccionar els efectes del mon\u00f2leg interior en el resultat final del llibre. Finalment, Margarida Casacuberta analitza com una major interioritzaci\u00f3 del jo en Viatges i flors<\/em> implica una realitat discont\u00ednua i diversa. Enric Balaguer, per la seua banda, analitza el conte de \u201cLa salamandra\u201d, i n\u2019estudia sobretot els components simb\u00f2lics i m\u00edtics. Assumpta Bernal i Carme Gregori estudien la significaci\u00f3 dels referents m\u00edtics i fantastics en Rodoreda, tenint en compte l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquests en la literatura moderna. Carme Gregori explica els camins del m\u00f3n fant\u00e0stic en el segle passat i en l\u2019actual i com autors contemporanis se\u2019n serveixen per explorar la complexitat de la realitats i del comportament hum\u00e0. I amb aquesta \u00f2ptica llig la narrativa rodorediana, centrant-se especialment en el recurs de la metamorfosi.<\/p>\n\n\n\n

Entre les pon\u00e8ncies dedicades a l\u2019estudi d\u2019aspectes m\u00e9s concretes, hi ha l\u2019an\u00e0lisi for\u00e7a minuci\u00f3s de Vicent Simbor del tractament del temps en els contes de Rodoreda, fonamental en la creaci\u00f3 de la visi\u00f3 tr\u00e0gica del personatges. Les altres estudien els finals textuals, els mecanismes conversacions i la pragm\u00e0tica de la cita, signades respectivament per Josepa Mart\u00ednez, Maria Josep Cuenca i Llu\u00eds Messeguer. Cal, per \u00faltim, assenyala l\u2019exposici\u00f3 de Heike van Lawick que cataloga les traduccions que s\u2019han fet a altres idiomes de les novel\u00b7les i els relats de Merc\u00e8 Rodoreda, tot detenint-se en les particularitats de les traduccions alemanyes.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

\u00a0Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Actes del primer simposi internacional de narrativa breu. Ed. Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat. Barcelona, 1998

Etiquetes:\u00a01998<\/a> Altres<\/a> Pr\u00f2legs i propostes did\u00e0ctiques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La literatura catalana moderna compta amb una hist\u00f2ria de narrativa breu molt estimable. Aquest inter\u00e8s dels narradors no sempre ha tingut el mateix inter\u00e8s per la cr\u00edtica. Per aquesta ra\u00f3 i tot coincidint amb un renovada atenci\u00f3 internacional i espanyola, el departament de literatura catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia, a trav\u00e9s de Vicent Alonso, … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1250","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1250","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1250"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1250\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2980,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1250\/revisions\/2980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}