{"id":1270,"date":"2022-04-26T11:42:04","date_gmt":"2022-04-26T11:42:04","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1270"},"modified":"2022-05-11T16:07:24","modified_gmt":"2022-05-11T16:07:24","slug":"ntroduccio-a-olga-de-chiara-zocchi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/ntroduccio-a-olga-de-chiara-zocchi\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3 a \u00abOlga\u00bb de Chiara Zocchi"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La infantesa i l’adolesc\u00e8ncia han sigut sempre una permanent font d’inspiraci\u00f3 per als escriptors. En la novel\u00b7la cl\u00e0ssica es presentaven amb un cert distanciament; normalment, corresponia a un protagonista adult evocar els seus records d’infantesa. La versi\u00f3 moderna d’aquest tema far\u00e0, en canvi, de l’univers infantil i juvenil un m\u00f3n autosuficient. En algunes ocasions, com ara en Nois de vida<\/em> de Pier Paolo de Passolini, per posar un exemple de la literatura italiana, la novel\u00b7la basteix un mosaic en miniatura de la societat dels adults, on es posen en joc els conflictes, les jerarquies i els valors dominants de la societat. En altres, l’aspresa de la vida \u00e9s filtrada a trav\u00e9s de la mirada ingenua i el llenguatge singular d’un infant. En aquesta segona tend\u00e8ncia s’inscriu Olga<\/em>, llibre que en l’any de la seua aparici\u00f3, el 1996, es va convertir en un petit esdeveniment literari a It\u00e0lia, tot revelant a la seua joven\u00edssima autora, Chiara Zocchi, que llavors tenia 19 anys, com una de les veus m\u00e9s prometedores de la prosa italiana, gr\u00e0cies a la desimboltura del seu estil i al seu sentit de la de la narraci\u00f3, de sorprenent maduresa.<\/p>\n\n\n\n

Olga, la narradora i protagonista d’aquesta novel\u00b7la, amb una aguda capacitat d’observaci\u00f3 i un inquiet desig de coneixement, verbalitza des del seu prisma la vida quotidiana, alhora que ens descriu els personatges que l’envolten. Ella viu en un bloc de cases de l’extraradi que representa tot un microcosmos. D’aquest circ hum\u00e0, destaca sobretot el m\u00f3n familiar de la protagonista: un pare agressiu, una mare resignada que supera amb males penes els embats que li presenta el dia a dia i un germ\u00e0 drogadicte i menjat per la sida. Fora del cercle familiar, destaca Franco, l’amic de l’\u00e0nima d’Olga, i personatges com el carter Ugo i l’estanquer que carreguen sobre les seues espatles tot un historial de frustacions, sobretot amoroses, que es mostren davant la xiqueta amb tota la seua tendresa i humanitat adolorida. I tamb\u00e9 la noia dels anells que es nega a admetre que el seu amant l’abandone. Fet i fet, una desfilada de personatges i situacions que posen de relleu les dificultats de la comunicaci\u00f3 entre els humans i la conflictivitat quasi generalitzada en les relacions entre homes i dones.<\/p>\n\n\n\n

Olga<\/em> seria una hist\u00f2ria m\u00e9s si no f\u00f3ra presentada des dels ulls d’un personatge innocent: la candidesa de la protagonista obri perspectives in\u00e8dites dels altres personatges, alhora que la seua sensibilitat i la seua fragilitat ensenyen tamb\u00e9 les ferides, l’estupor i la desorientaci\u00f3 que acompanyen la fi de la infantesa; aix\u00ed, per ella les idees \u00abs\u00f3n confuses, barrejades com a la m\u00e0quina de rentar\u00bb. Amb el seu llenguatge conta l’estranyesa del m\u00f3n que descobreix, com ara el dia que obr\u00ed la porta i es trob\u00e0 amb els policies que anaven a arrestar el seu pare, o b\u00e9 quan se sorpr\u00e9n per la palidesa de la cara del germ\u00e0 moribund a l’hospital. Olga \u00e9s una xiqueta que s’esfor\u00e7a per capir el m\u00f3n sense haver desenvolupat el sentit com\u00fa dels adults. Troba coses estranyes que no s\u00f3n exactament com diuen els grans, o com s’imparteixen a escola o s\u00f3n presentades a la televisi\u00f3. Tot plegat, el valor del llibre resideix en el contrast entre la ingenu\u00eftat dels infants i la duresa de la vida. L’activitat mental de la xiqueta tiny de fantasia i poesia la mat\u00e8ria narrativa, sobretot quan s’imagina un seguit de respostes i remeis per als conflictes que els humans no saben com resoldre.<\/p>\n\n\n\n

La t\u00e8cnica que fa servir l’autora amb l’objectiu que el lector accedesca sense intermediaris a la ment d’Olga -que ens ensenya el que fa, el que li passa i el que pensa- \u00e9s l’\u00fas d’un discurs que no va dirigit a ning\u00fa, que nom\u00e9s mostra la intimitat del personatge. Una bona part de la mat\u00e8ria narrativa es fonamenta en el di\u00e0leg que la protagonista mant\u00e9 amb els altres personatges. Olga \u00e9s una xiqueta que viu la dolorosa experi\u00e8ncia de la solitud, tant pel menyspreu dels companys d’escola i del ve\u00efnat per ser filla de delinq\u00fcent, com per la falta d’una vida familiar normal. Filla del silenci familiar, s’autodefineix ella mateixa. I \u00e9s justament aquesta mancan\u00e7a d’afectivitat la que la impulsa a voler contactar amb els altres. Llevat de Franco, l’\u00fanic amic que conserva, nom\u00e9s aconsegueix d’establir di\u00e0leg amb personatges marginals i frustrats. \u00abJo em sento com si fos una parada de mercat, ben meva, per\u00f2 amb bocins de persona per vendre als altres… encara que no en vengui cap. Generalment els regalo o els canvio per altres bocins\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

En el mon\u00f2leg d’aquest llibre, la descripci\u00f3 dels personatges \u00e9s m\u00ednima, per\u00f2 en sabem m\u00e9s a trav\u00e9s de les seus paraules que si foren detalladament retratats. La seua forma de ser se’ns fa present per mitj\u00e0 del discurs d’Olga. I aquesta percepci\u00f3 tan subjectiva de les coses \u00e9s tamb\u00e9, per dir-ho aix\u00ed, profundament naif<\/em> o popular: Olga descobreix la vida a trav\u00e9s de les paraules dels altres, per b\u00e9 que de vegades no les comprenga. El to narratiu de la novel\u00b7la es justifica perqu\u00e8 permet, d’una banda, d’explicar d’una manera senzilla i molt pl\u00e0stica situacions que de fet s\u00f3n molt complexes: \u00abTothom crida a casa meva, em fa vergonya dir que s\u00f3c filla d’aquest silenci.\u00bb \u00abJa no em veig, i veig tota la gent a dintre de bossetes transparents d’aquelles que serveixen pel formatge. Vull dir que si mires la bossa pots veure formatge, per\u00f2 l’olor gaireb\u00e9 no se sent i si el mossegues t\u00e9 gust de pl\u00e0stic.\u00bb De l’altra, le seua veu es fa ress\u00f2 dels comportaments, dels prejudicis i dels h\u00e0bits culturals del comunitat a la que pertany: \u00abAl final m’ha dit un secret que nom\u00e9s s’ha de dir a les dones i \u00e9s que com m\u00e9s malament els tractes m\u00e9s t’estimen<\/em> (els homes).\u00bb Cal parar esment en el fet que Olga no sempre compr\u00e9n les paraules dels grans i tampoc no sempre les accepta totalment. M\u00e9s aviat matisa, critica o filtra segons la l\u00f2gica fantasiosa pr\u00f2pia d’un infant el que li diuen els altres, recurs que utilitza sovint Chiara Zocchi per tal de provocar un trist somriure ir\u00f2nic en el lector.<\/p>\n\n\n\n

En una parla tan subjectiva i fragment\u00e0ria com la d’Olga que nom\u00e9s verbalitza el que considera m\u00e9s significatiu de les seues viv\u00e8ncies, la descripci\u00f3 de l’espai \u00e9s m\u00ednima. Sabem que la protagonista viu en un bloc de cases pobres, que al costat hi ha un prat, i que el seu lloc predilecte \u00e9s el sota de l’escala. I poca cosa m\u00e9s. Del temps tampoc en sabem gaire, ni tan sols coneixem amb exactitud els anys que t\u00e9 la protagonista. Aix\u00f2 s\u00ed, pel context, es pot deduir que l’\u00e8poca \u00e9s l’actual. Per tant, el temps d’Olga<\/em> \u00e9s fonamentalment subjectiu, lliurat de qualsevol regularitat. Aix\u00ed, els dies carregats d’experi\u00e8ncies noves li resulten \u00abtots m\u00e9s llargs que un dia normal\u00bb. En aquest sentit, el final obert, inconcl\u00fas, de la novel\u00b7la contribueix a donar una forta sensaci\u00f3 de vida.<\/p>\n\n\n\n

Contribueix a generalitzar la impressi\u00f3 de vida l’oralitat de l’escriptura, amb recursos entre els quals tenen especial rellev\u00e0ncia les frases copulatives o inacabades, els sorolls onomatopeics (\u00abA taula nom\u00e9s el soroll de les forquilles…tic…tic…tic…\u00bb, \u00abel seu cor feia pum pum pum pum pum pum pum pum\u00bb), la repetici\u00f3 d’una estructura gramatical o d’una paraula, en molts casos per remarcar una idea (\u00abarran arran\u00bb, \u00abde pressa de pressa\u00bb, \u00abmolt molt\u00bb). A m\u00e9s accentuen la veu ing\u00e8nua de la protagonista l’\u00fas dels diminutius, la deformaci\u00f3 de paraules com sida o egoisme que en boca de Olga esdevenen \u00abs\u00eda\u00bb i \u00ablegoisme\u00bb, o la creaci\u00f3 del mot \u00abpresempre\u00bb per expressar el desig de voler \u00abviure en un altre temps, a mig cam\u00ed del passat i del futur\u00bb. En el llenguatge de la narradora predominen les paraules o les situacions concretes sobre les presentacions gen\u00e8riques o abstractes. Olga ens caracteritza el car\u00e0cter iracund del seu pare per mitj\u00e0 dels seus crits i de la seua forma de caminar; quan veu \u00abla cara bruta de rimmel de la mam\u00e0\u00bb, el lector ja sap quin \u00e9s el seu estat \u00e0nim. El seu camp visual se’ns fa evident a trav\u00e9s de la descripci\u00f3 que fa dels moviments de les faldilles o els pantalons de la mare. Els objectes quotidians sovint serveixen per definir experi\u00e8ncies complexes: els homes s\u00f3n comparats amb un \u00abbrioix amb antibi\u00f2tic\u00bb perqu\u00e8 primer s\u00f3n dol\u00e7os i despr\u00e9s amargs.; \u00ables preguntes s\u00f3n pilotetes dins del cap\u00bb; amb l’amor, segons Ugo, \u00abpassa com amb les campanes del campanar, que sempre n’hi ha un que ha d’estirar la corda i elles que van sonant felices i contentes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Tot plegat, Olga<\/em> ensenya el contrast entre la ingenu\u00eftat i el candor d’una xiqueta i la duresa de la vida. I, alhora, constata una vegada m\u00e9s que la vida dels infants tampoc no \u00e9s un somriure. Per\u00f2 tamb\u00e9 la paraula de la xiqueta, que amb la seua veu aglutina la dels altres (la mare, l’estanquer, Ugo, el Franco…) ens presenta un estampa rica, diversa, conflictiva per\u00f2 vital del seu entorn.
PROPOSTES DID\u00c0CTIQUES<\/p>\n\n\n\n

1. Expliqueu per qu\u00e8 la protagonista comen\u00e7a la novel\u00b7la amb una afirmaci\u00f3 tan contundent com la seg\u00fcent: \u00abA casa meva hi ha el silenci dels que criden.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

2. Caracteritza el comportament del pare d’Olga. Quina actitud mant\u00e9 Olga respecte al seu pare. Canvia en algun moment? Si \u00e9s aix\u00ed, digues quan i per qu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

3. En algunes ocasions es pot considerar la mare d’Olga com una dona convencional. En altres, en canvi, no. Especifiqueu-les i exposeu-ne les raons.<\/p>\n\n\n\n

4. Ja en el cor e la novel\u00b7la, Olga presenta una visi\u00f3 desdoblada de la seua mare. En un altre moment, Olga en diu: \u00abEstic segura que en aquest moment est\u00e0 somiant. A mi de vegades em desagrada veure-la aix\u00ed, com un vaixell que ja no es pot estar a l’aigua perqu\u00e8 \u00e9s ple de forats i s’ensorraria.\u00bb Explica els motius pels quals la protagonista presenta aquesta visi\u00f3 de la seua mare.<\/p>\n\n\n\n

5. En les primeres p\u00e0gines d’Olga<\/em> apareixen interpretacions t\u00f2piques sobre els homes i les dones. Enumereu-les i proposeu-ne una explicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

6. Com qualificar\u00edeu la relaci\u00f3 sentimental que hi ha entre els pares d’Olga? I la dels pares del Franco i la de la noia dels anells i Alberto? Especifiqueu tamb\u00e9 en qu\u00e8 s’assemblem i en qu\u00e8 es diferencien.<\/p>\n\n\n\n

7. Reconstru\u00efu la situaci\u00f3 social i econ\u00f2mica de la fam\u00edlia d’Olga a partir de la informaci\u00f3, escassa tot i que suficient, que n’aporta la narradora.<\/p>\n\n\n\n

8. Olga parla sovint de la seua solitud. Exposeu les causes que aboquen a la protagonista a aquesta viv\u00e8ncia. Digueu tamb\u00e9 quina \u00e9s la seua reacci\u00f3 davant aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

9. Quin tipus de relaci\u00f3 s’estableix entre Olga i Franco? En qu\u00e8 es diferencien respecte a les parelles d’adults? A m\u00e9s, raoneu per qu\u00e8 creeu que Olga troba desagradable els besos en la boca entre les persones que s’estimen.<\/p>\n\n\n\n

10. Olga es comporta de manera diferent el dia que visita el seu germ\u00e0, ja moribund, a l’hospital i el dia del seu soterrament. Exposeu-ne els motius.<\/p>\n\n\n\n

11. Olga ha rebut una educaci\u00f3 religiosa. Sense ser irrespectuosa, des de la seua innoc\u00e8ncia Olga mostra la seua estranyesa davant creences inq\u00fcestionables per a la majoria dels persones religioses. Digueu-ne quines s\u00f3n i expliqueu els motius pels quals considera sospitoses aquestes creences.<\/p>\n\n\n\n

12. Per qu\u00e8 l’autora tria la t\u00e8cnica del mon\u00f2leg interior a Olga<\/em>? \u00bfI quines s\u00f3n les raons que la duen a triar com a protagonista una xiqueta?<\/p>\n\n\n\n

13. Analitza els motius pels quals l’autora al llarg de la novel\u00b7la reprodueix literalment nombroses opinions d’altres personatges.<\/p>\n\n\n\n

14. El mon\u00f2leg interior es caracteritza per una intensa oralitat. Assenyala els recursos, i posa’n exemples, dels recursos habituals del llenguatge col\u00b7loquial. Raona els efectes literaris que produeixen cadascun d’ells.<\/p>\n\n\n\n

15. El contrast entre la ingenu\u00eftat d’Olga i el comportament dels adults posa sovint en evid\u00e8ncia que all\u00f2 que sembla una veritat absoluta en el fons no \u00e9s m\u00e9s que una creen\u00e7a o un prejudici. Cerca’n exemples i explica’ls.<\/p>\n\n\n\n

16. El passatge seg\u00fcent t\u00e9 un to ir\u00f2nic. Digues quin \u00e9s el recurs que fa servir l’autora per tal d’aconseguir els efectes desitjats. I assenyala tamb\u00e9 quin \u00e9s el seu objectiu:<\/p>\n\n\n\n

\u00abEl capell\u00e0 ha dit coses del meu germ\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Deu tenir una malaltia a la boca o alguna cosa que hi ha dins la boca, com les dents o la llengua. El cas \u00e9s que parla fluix\u00edssim i amb un to estrany, com la gent quan badalla.
Diu pregueeeem<\/em>, en lloc de dir de dret preguem<\/em>.
He preguntat a la mam\u00e0 si els diners que es donen a la senyora que passa amb la safata s\u00f3n per la malaltia del capella<\/em>. Per\u00f2 la mam\u00e0 tamb\u00e9 plorava, potser perqu\u00e8 anava vestida de negre. No ho s\u00e9. De totes maneres no m’ha contestat. Hi havia moments que tothom parlava amb el capell\u00e0 i tots parlaven d’aquella manera estranya, lenta. Potser perqu\u00e8 ell no s’adon\u00e9s que estava malalt.<\/p>\n\n\n\n

De totes maneres les esgl\u00e9sies s\u00f3n uns llocs tristos. Per culpa de la malaltia del capell\u00e0, dels ciris i dels bancs fred\u00edssims. Jo no m’ho puc creure que all\u00f2 sigui la casa de D\u00e9u. Fins i tot la meva casa foradada \u00e9s menys freda i menys fosca. I jo no s\u00f3c important com ell. I el commendatore<\/em> t\u00e9 una casa
mil
mil
mil
vegades m\u00e9s bonica que la casa de D\u00e9u, i aix\u00f2 que no \u00e9s tan fam\u00f3s. D\u00e9u el coneix tothom, mentre que ell (em penso) nom\u00e9s els de la nostra escala.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

17. Per qu\u00e8 se sent Olga atreta per uns personatges com l’estanquer i Ugo, el carter? Quins s\u00f3n els aspectes que singularitzen cadascun d’aquests personatges?
GLOSSARI<\/p>\n\n\n\n

aclucar: cloure, tancar.
acotxar: abrigar una persona en el llit.
aixecar: al\u00e7ar.
ajagut: que est\u00e0 descansant sobre la seua llarg\u00e0ria; gitat.
amo\u00efnar: preocupar.
arran: al costat d’alg\u00fa
arrossegar: portar per terra alguna cosa estirant-la.
arrupit: encongit.
atrafegat: que est\u00e0 sempre ocupat.
aturar: parar.
badar (la boca): obrir.
baldufa: trompa.
barret: pe\u00e7a per cobrir el cap.
bategar: executar el cor els seus moviments naturals de contracci\u00f3 i de dilataci\u00f3.
bellugar: moure alguna cosa despla\u00e7ant-la lleugerament.
bibelot: objecte decoratiu menut.
boc\u00ed: tros.
bondat (fer): comportar-se b\u00e9.
botit: inflat.
brioix: past\u00eds amb forma de panet allargat, de poc pes.
brollar: sorgir.
capgirat: desordenat,
capdamunt: a dalt de tot.
carabass\u00f3: fruit de la carbassonera de color verd\u00f3s i de forma allargada.
carallot: badoc.
cargolar: embolicar; enroscar.
catifa: teixit gruixut per cobrir el terra.
clapa: taca.
clucs (ulls): tancats.
comm\u00f3s: molt emocionat.
cot: inclinat avall, cap a terra.
cuit (joc): joc de c\u00f3rrer en qu\u00e8 la persona que paga ha d’atrapar les altres.
deb\u00f2 (de): de veres, de veritat; aut\u00e8ntic.
eixugar: torcar, assecar-se.
empaitar: perseguir; anar darrere d’alg\u00fa per aconseguir alguna cosa.
encongit: arrupit.
encoratjar: animar.
endre\u00e7ar: posar en ordre, disposar b\u00e9.
enganyifa: que sembla una cosa, per\u00f2 n’\u00e9s una altra.
enlaire: amunt.
enyorar: tirar a faltar, tenir nost\u00e0lgia d’alguna cosa.
entrebancar-se: trobar-se amb obstacles.
esbufegar: respirar molt de pressa per efecte de la fatiga.
esgarrinxada: enganx\u00f3, ferida feta amb alguna cosa tallant.
espurna: part\u00edcula incandescent.
esbatanat: amb els ulls ben oberts.
escabellat: amb els cabells desordenats.
escletxa: obertura.
escrutar: escodrinyar, mirar atentament.
esguerrar: frustrar.
esquitxar: esguitar, llan\u00e7ar gotes.
espiell: foradet de la porta.
fastig\u00f3s: repugnant.
fatxenda: fanfarr\u00f3.
feixuc: dif\u00edcil de moure, d’al\u00e7ar, a causa del seu pes.
ferotge: salvatge.
ganyota: contracci\u00f3 del rostre o gest burlesc.
garr\u00f3: part inferior de la cama.
gras: gros.
gratar: fregar amb les ungles.
guerxo: estr\u00e0bic, de mirada desviada, torta.
guspira: espurna.
intercomunicador: int\u00e8rfon, aparell que comunica des del carrer amb els els pisos.
llefisc\u00f3s: apegal\u00f3s, visc\u00f3s.
lir\u00f3: mam\u00edfer de la fam\u00edlia de les rates, molt dormilega.
molsa: planta menuda, sempre verda, que no fa flors i que forma coma catifa a terra als boscos humits.
mormolar: parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’alg\u00fa.
p\u00e0mpol (orelles de): orelles grans.
penedir-se: saber greu una cosa que s’ha fet.
picar: donar colps. Picar l’ull: tancar-lo
pitxi: pe\u00e7a de roba sense m\u00e0negues que es posa damunt de l’altra roba.
remagrit: molt prim.
remenar: buscar una cosa removent objectes.
refredat: constipat.
remor: so lluny\u00e0 i conf\u00fas.
renyar: dir que una cosa no es pot fer d’una determinada manera.
r\u00ednxol: floc de cabells caragolats en espiral.
rodam\u00f3n: vagabund.
rodolar: girar sobre si mateix.
rondinar: murmurar manifestant descontent.
rotlle: rotllo.
rumiar: meditar.
sanglot: sons que es fan amb la gola en el moment de plorar.
tor\u00e7ada: inclinada.
tou (de la cama): la part de darrere de la cama on hi ha m\u00e9s carn.
vela (del balc\u00f3): la lona que s’utilitza per fer ombra.
velomotor: motocicleta lleugera o bicicleta equipada d’un motor auxiliar.
ver\u00ed: subst\u00e0ncia que pot causar malalties o la mort.
xarop: medicina en forma de l\u00edquid esp\u00e8s i ensucrat.
xiuxeuejar: parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l’orella d’alg\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

Joves sensibles<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els estrats profunds de l\u2019imaginari de S\u00f2ria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Olga. Chiara Zocchi. Col\u00b7lecci\u00f3 \u201cEl grill\u201d, 53, Editorial 3i4. Val\u00e8ncia, 1998. 158 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a01998<\/a> Altres<\/a> Pr\u00f2legs i propostes did\u00e0ctiques<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La infantesa i l’adolesc\u00e8ncia han sigut sempre una permanent font d’inspiraci\u00f3 per als escriptors. En la novel\u00b7la cl\u00e0ssica es presentaven amb un cert distanciament; normalment, corresponia a un protagonista adult evocar els seus records d’infantesa. La versi\u00f3 moderna d’aquest tema far\u00e0, en canvi, de l’univers infantil i juvenil un m\u00f3n autosuficient. En algunes ocasions, com … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1270","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1270","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1270"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1270\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3005,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1270\/revisions\/3005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1270"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}