{"id":1276,"date":"2022-04-26T11:44:59","date_gmt":"2022-04-26T11:44:59","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1276"},"modified":"2022-05-11T16:16:32","modified_gmt":"2022-05-11T16:16:32","slug":"la-narrativa-breu-i-merce-rodoreda","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-narrativa-breu-i-merce-rodoreda\/","title":{"rendered":"La narrativa breu i Merc\u00e8 Rodoreda"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Amb una rapidesa inhabitual i que \u00e9s molt d\u2019agrair s\u2019han publicat les Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu<\/em>, celebrat a Val\u00e8ncia els dies 28, 29 i 30 d\u2019abril de 1998. El volum recull les pon\u00e8ncies i comunicacions que s\u2019hi van presentar entorn de dos eixos tem\u00e0tics fonamentals: un, de m\u00e9s te\u00f2ric, centrat sobre el concepte mateix de la brevetat, les distincions de g\u00e8neres i models tradicionals de la literatura breu, la relaci\u00f3 que aquesta estableix amb la realitat, la influ\u00e8ncia de les formes de publicaci\u00f3 i l\u2019especificitat d\u2019algunes t\u00e8cniques; i un altre dedicat a l\u2019estudi de la narrativa breu de Merc\u00e8 Rodoreda en el qual es repassa, des de distints punts de vista i metodologies diferents, aspectes tem\u00e0tics i t\u00e8cnics, aspectes puntuals i de conjunt de la obra cont\u00edstica de la gran escriptora catalana. En conjunt, un ventall de treballs imprescindibles per con\u00e8ixer la seua literatura breu. El lector tamb\u00e9 trobar\u00e0 en aquestes Actes aproximacions a la brevetat en altres g\u00e8neres, com ara la poesia i els mitjans audiovisuals.<\/p>\n\n\n\n

El te\u00f2ric franc\u00e8s Gerard Dessons fa l\u2019aportaci\u00f3 m\u00e9s estrictament te\u00f2rica del llibre i es dedica a analitzar el concepte mateix de brevetat. D\u2019entrada, i amb una postura reticent als estudis ret\u00f2rics, defensa la distinci\u00f3 entre brevetat i forma breu, perqu\u00e8 reduir tota la riquesa del concepte de brevetat a una simple figura est\u00e0tica \u00e9s limitar-ne el seu significat i abast. Per Dessons, la brevetat naix d\u2019una necessitat del discurs i, per tant, \u00e9s una situaci\u00f3 d\u2019expressi\u00f3, no una forma \u2014en el sentit formalista. Des la seua perspectiva, la brevetat \u00e9s una antifigura, constitueix en ella mateixa tota una po\u00e8tica de la literatura i, per tant, cada obra representar\u00e0 una determinada manera de la brevetat. Les cavil\u00b7lacions de Dessons s\u00f3n molt suggerents, per\u00f2 al mateix temps mostren les limitacions d\u2019aquesta mena d\u2019an\u00e0lisi, per les minses aportacions que fa a l\u2019hora d\u2019estudiar obres concretes. Una altra pon\u00e8ncia amb una intensa informaci\u00f3 te\u00f2rica \u00e9s la d\u2019Alan Yates, que analitza els trets que caracteritzen el g\u00e8nere de la nouvelle. Primer repassa l\u2019escassa fortuna que aquesta mena narrativa ha tingut en la majoria dels corrents de la cr\u00edtica liter\u00e0ria i l\u2019aportaci\u00f3 fonamental de la novellentheorie<\/em> \u2014l\u2019\u00fanica tend\u00e8ncia cr\u00edtica que li ha dedicat atenci\u00f3\u2014 per comprendre la seua singularitat. Amb les aportacions d\u2019aquesta \u00faltima escola i l\u2019aportaci\u00f3 te\u00f2rica de la narratologia, Alan Yates exposa aquells aspectes que poden definir la novel\u00b7la curta, un g\u00e8nere que es fonamenta en l\u2019equilibri entre l\u2019economia estricta i l\u2019amplitud ressonant. Aix\u00ed, sense voler fer-ne una definici\u00f3 r\u00edgida, considera que la nouvelle tendeix a dibuixar des d\u2019una experi\u00e8ncia significativa una visi\u00f3 de totalitat, servint-se de recursos imaginatius i simb\u00f2lics. Pere Rossell\u00f3 Bover presenta un article relacionat tamb\u00e9 amb la problem\u00e0tica dels g\u00e8neres, on estudia les semblances i difer\u00e8ncies entre la narrativa breu i els quadres de costums per aprofundir tot seguit en l\u2019obra de Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar. Un altre treball relacionat amb un per\u00edode determinat de la literatura catalana \u00e9s el de Josep Maria Balaguer, un excel\u00b7lent treball que t\u00e9 en compte els darrers estudis sobre la literatura breu francesos. Balaguer fa una contextualitzaci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3 de la brevetat, tot relacionant la tend\u00e8ncia de la literatura moderna a la fragmentaci\u00f3 i la brevetat als canvis de mentalitat que es donen el en segle passat, la qual cosa explicaria la tend\u00e8ncia a valorar m\u00e9s les necessitats d\u2019expressi\u00f3 que no pas la claredat. Al mateix temps, creu que la literatura moderna tendeix a expressar una certa visi\u00f3 de totalitat per mitja d\u2019una literatura cada vegada m\u00e9s condensada i subjectiva. Aquest context europeu de crisi de la novel\u00b7la, segons Balaguer, ajuda a comprendre en totes les seues dimensions l\u2019obra del grup de Sabadell, que aprofita les formes narratives breus per reflexionar sobre la crisi de la literatura i sobre els problemes de percepci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

Santiago Renard adverteix de l\u2019ambig\u00fcitat de molts dels relats que, tot i ser escrits des de la consci\u00e8ncia dels personatges, mostren, a certa dist\u00e0ncia, l\u2019autoritat de l\u2019autor, sensaci\u00f3 contradict\u00f2ria que el cr\u00edtic anomena efecte zoom, at\u00e8s que la pres\u00e8ncia de l\u2019autor impl\u00edcit \u00e9s prou evident en molts contes ir\u00f2nics i fant\u00e0stics en qu\u00e8 l\u2019autor vol presentar el relat com a exemple d\u2019una determinada manera de veure les coses. Vicent Alonso, en un bon treball, adverteix sobre les temptacions en qu\u00e8 sovint cauen els creadors de definir el conte d\u2019una forma essencialista i metaf\u00f2rica. Sense renunciar a aquestes aportacions, Alonso considera m\u00e9s viable una aproximaci\u00f3 m\u00e9s raonable i pragm\u00e0tica a la interpretaci\u00f3 del g\u00e8nere, perqu\u00e8 les propostes creatives s\u2019expliquen en la mesura en qu\u00e8 s\u2019insereixen en un marc comunicatiu que autor i lector comparteixen, i, des d\u2019aquesta perspectiva, mira d\u2019interpretar les conseq\u00fc\u00e8ncies del mode de publicaci\u00f3 del conte catal\u00e0 en el terreny est\u00e8tic. Per a ell, un dels problemes que planteja l\u2019edici\u00f3 de contes \u00e9s que inevitablement solen ser recol\u00b7leccions heterog\u00e8nies, circumst\u00e0ncia que pot dificultar la seua difusi\u00f3. Aix\u00ed les coses, Alonso assenyala els estratagemes que els contistes catalans utilitzen per tal de seduir el lector, com ara l\u2019eliminaci\u00f3 de la refer\u00e8ncia gen\u00e8rica dels t\u00edtols i la seua substituci\u00f3 per altres alternatives com, per exemple, t\u00edtols tem\u00e0tics o amb una c\u00e0rrega simb\u00f2lica atractiva. Aquesta nova orientaci\u00f3, al costat d\u2019altres marcadors, va dirigida a facilitar una lectura m\u00e9s unit\u00e0ria del llibre i se serveix tamb\u00e9 d\u2019altres procediments m\u00e9s literaris, com l\u2019establiment de relacions entre els contes o la seua presentaci\u00f3 com a part d\u2019una unitat superior.<\/p>\n\n\n\n

Tot un altre conjunt d\u2019articles se centren en l\u2019estudi de la narrativa breu de Merc\u00e8 Rodoreda. Ac\u00ed podem trobar un llarg estudi d\u2019Assumpci\u00f3 Bernal, que, a partir d\u2019exemples de l\u2019obra de Rodoreda, estudia la pres\u00e8ncia dels referents m\u00edtics en la narrativa breu moderna, un recurs molt adequat per la capacitat de suggerir i alhora d\u2019expressar la complexitat humana, l\u2019estranyesa en qu\u00e8 sol habitar l\u2019home contemporani condemnat a assumir, com diu l\u2019autora, la responsabilitat de viure el seu \u00e9sser separat de la natura i sense la protecci\u00f3 dels d\u00e9us. Per la seua banda, Carme Arnau, la millor coneixedora de l\u2019obra rodorediana, n\u2019ofereix un visi\u00f3 panor\u00e0mica molt ajustada i segueix l\u2019evoluci\u00f3 de la seua narrativa breu a partir de les afinitats de l\u2019escriptora catalana amb altres escriptors moderns que orienten l\u2019escriptura de postguerra: Mansfield, Tx\u00e8khov i Tolstoi. Aquesta influ\u00e8ncia es manifesta en els contes curts escrits abans dels anys seixanta, contes que presenten retalls d\u2019una vida qualsevol, amb final obert i escrits amb una llengua parlada, on sovint fa acte de pres\u00e8ncia l\u2019humor. Carme Arnau remarca, per\u00f2, que la narrativa breu de Rodoreda esdev\u00e9 m\u00e9s innovadora a partir dels anys seixanta, amb l\u2019\u00fas de components literaris m\u00e9s imaginatius i fant\u00e0stics. Carles Cort\u00e9s i Maria Campillo investiguen la narrativa rodorediana d\u2019abans de la guerra. Cort\u00e9s es dedica a inventariar i a descriure la seua producci\u00f3 dispersa en la premsa de l\u2019\u00e8poca, mentre Campillo explica com la narradora va creant-se progressivament una veu personal en bandejar les t\u00e8cniques tradicionals en favor d\u2019una escriptura capa\u00e7 de pivotar els processos interiors dels personatges.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 trobem un seguit d\u2019articles dedicats als llibres de contes. Jaume Aulet argumenta perqu\u00e8 els Vint-i-dos contes<\/em> constitueixen una fita en la narrativa curta de tradici\u00f3 psicologicorealista, ja que, malgrat no tenir una finalitat unit\u00e0ria, presenten una visi\u00f3 de totalitat, amb tot un joc de refer\u00e8ncies simb\u00f2liques darrere una visi\u00f3 realista. Marina Gust\u00e0 para atenci\u00f3 en el m\u00f3n de La meva Cristina i altres contes<\/em> per disseccionar els efectes del mon\u00f2leg interior en el resultat final del llibre. Finalment, Margarida Casacuberta analitza com una major interioritzaci\u00f3 del jo en Viatges i flors<\/em> implica una realitat discont\u00ednua i diversa. Enric Balaguer, per la seua banda, analitza el conte de \u00abLa salamandra\u00bb i n\u2019estudia sobretot els components simb\u00f2lics i m\u00edtics. Carme Gregori explica els camins del m\u00f3n fant\u00e0stic en el segle passat i en l\u2019actual, com alguns autors contemporanis se\u2019n serveixen per explorar la complexitat de la realitat i del comportament hum\u00e0 i l\u2019\u00fas que en fa Rodoreda a La meva Cristina i altres contes<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Entre les comunicacions dedicades a l\u2019estudi d\u2019aspectes m\u00e9s concrets, es troba l\u2019an\u00e0lisi for\u00e7a minuciosa de Vicent Simbor sobre el tractament del temps en els contes de Rodoreda, fonamental en la creaci\u00f3 de la visi\u00f3 tr\u00e0gica del personatges. Josepa Mart\u00ednez, Maria Josep Cuenca i Llu\u00eds Messeguer estudien, respectivament, els finals textuals, els mecanismes conversacionals i la pragm\u00e0tica de la cita. Cal, per \u00faltim, assenyalar l\u2019exposici\u00f3 de Heike van Lawick, que cataloga les traduccions que s\u2019han fet a altres idiomes de les novel.les i els contes de Merc\u00e8 Rodoreda, tot detenint-se en les particularitats de les traduccions alemanyes.<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-narrativa-breu-i-merce-rodoreda.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Dies de llibres<\/a><\/p>\n\n\n\n

La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els focs dels secrets<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Merc\u00e8 Rodoreda. Fotografia: Antoni Bernad.

Font: mercerodoreda.cat
Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu, edici\u00f3 a cura de Vicent Alonso, Assumpci\u00f3 Bernal i Carme Gregori, Barcelona, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 1998 (\u00abBiblioteca Abat Oliba\u00bb, 207)

Etiquetes:\u00a01998<\/a> Narrativa<\/a> Altres<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb una rapidesa inhabitual i que \u00e9s molt d\u2019agrair s\u2019han publicat les Actes del Primer Simposi Internacional de Narrativa Breu, celebrat a Val\u00e8ncia els dies 28, 29 i 30 d\u2019abril de 1998. El volum recull les pon\u00e8ncies i comunicacions que s\u2019hi van presentar entorn de dos eixos tem\u00e0tics fonamentals: un, de m\u00e9s te\u00f2ric, centrat sobre el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1276","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1276","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1276"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1276\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3014,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1276\/revisions\/3014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}