{"id":1358,"date":"2022-04-27T07:46:19","date_gmt":"2022-04-27T07:46:19","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1358"},"modified":"2022-05-12T10:19:20","modified_gmt":"2022-05-12T10:19:20","slug":"un-any-de-lletres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/un-any-de-lletres\/","title":{"rendered":"Un any de lletres"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La vida corre molt de pressa. Els llibres que llegim, passats uns mesos, semblen publicats fa anys. I m\u00e9s si tenim en compte que la majoria dels Ilibres escrits en catal\u00e0 duren poc en els aparadors. Per aix\u00f2, quan m’he posat a revisar la producci\u00f3 liter\u00e0ria publicada des dels primers mesos de l’any 2002 fins ara mateix, m’ha sorpr\u00e9s el nombre i l’inter\u00e9s dels llibres editats en la nostra llengua en el camp de la narrativa i de l’assaig. Aquest per\u00edode ha sigut un any especialment fecund en narrativa, perqu\u00e8 al costat d’autors ja coneguts com Ferran Torrent, Joan Francesc Mira, Josep Piera, Vicent Josep Escart\u00ed i Vicent Us\u00f3, escriptors com Francesc Bayarri, Salvador Company, Manuel Baixauli i Santiago Forn\u00e9 s’han estrenat com a novel\u00b7listes amb una primera obra de qualitat estimable.<\/p>\n\n\n\n

Narrativa
L’any 2002 s’inici\u00e0 amb una obra de Ferran Torrent, Societat limitada<\/em> (Columna), sens dubte la seua novel\u00b7la m\u00e9s ambiciosa i redona fins ara, que ha tingut un gran \u00e8xit de p\u00fablic i ha rebut el Premi Nacional de la Cr\u00edtica. Torrent, amb l’estil lleuger que el caracteritza, elabora un retrat despietat de la Val\u00e8ncia actual a trav\u00e9s d’una allau bigarrada de refer\u00e8ncies al m\u00f3n empresarial i a la pol\u00edtica, alhora que aborda tamb\u00e9 altres temes com ara el tr\u00e0fic de blanques i la destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de l’horta. Tanc\u00e0 l’any una novel\u00b7la arriscada, amb moments de gran altura, Cr\u00f2nica de la devastaci\u00f3<\/em> de l’escriptor castellonenc Vicent Us\u00f3, que se submergeix en un \u00e0mbit gens f\u00e0cil de narrar, el de la guerra. I ac\u00ed rau un dels grans valors del llibre, per la convicci\u00f3 i la credibilitat amb qu\u00e8 ho fa Us\u00f3. L’autor no vol fer la cr\u00f2nica de cap guerra en concret, sin\u00f3 m\u00e9s aviat submergir-se en les reaccions de l’\u00e9sser hum\u00e0 quan es veu enmig del remol\u00ed de la viol\u00e8ncia a gran escala. Per aquesta ra\u00f3, el llibre t\u00e9 com a escenari un territori sense nom, a fi de poder servir d’espill de totes les guerres.<\/p>\n\n\n\n

Enmig d’aquestes dues novel\u00b7les hi ha hagut tot un seguit de t\u00edtols atractius que ofereixen una \u00e0mplia gamma de tem\u00e0tiques i estils ben diferents. En l’esfera de la narrativa hist\u00f2rica fa una nova aportaci\u00f3 Vicent Josep Escart\u00ed, tot un expert, que amb Nomded\u00e9u<\/em> (Bromera) torna al per\u00edode hist\u00f2ric on ha aconseguit els seus millors resultats narratius: el barroc valenci\u00e0. L’ambientaci\u00f3 del llibre es troba a mig cam\u00ed entre la novel\u00b7la hist\u00f2rica i el realisme m\u00e0gic i fa una recreaci\u00f3 admirable d’un m\u00f3n agitat espiritualment amb uns homes confosos per la reestructuraci\u00f3 religiosa que s’esdevenia a l’Europa del segle XVII i sotmesos a les mis\u00e8ries del mal govern i de les pestes.<\/p>\n\n\n\n

Els \u00faltims anys, la postguerra i la transici\u00f3 s’han convertit en un dels pols d’atracci\u00f3 de la creaci\u00f3 narrativa. Aix\u00ed, els t\u00e8rbols anys de la dictadura s\u00f3n el centre d’una altra novel\u00b7lla de Vicent Us\u00f3, L’her\u00e8ncia del vent del sud<\/em> (Columna). Tot i compartir el mateix per\u00edode, La guerra de quatre<\/em> (Bromera) de V\u00edctor G\u00f3mez Labrado \u00e9s tota una altra cosa; \u00e9s la cr\u00f2nica novel\u00b7lada, per\u00f2 fidel, d’un grup de resist\u00e8ncia armada a la Val\u00e8ncia dels primers anys quaranta del segle XX a trav\u00e9s de la documentaci\u00f3 disponible i dels testimonis dels supervivents.<\/p>\n\n\n\n

El periodista Francesc Bayarri s’estrena amb bon peu en la novel\u00b7la amb L’avi\u00f3 del migdia<\/em> (Bromera), obra que entra de ple en el m\u00f3n de la transici\u00f3 pol\u00edtica i mostra una bona m\u00e0 per a la creaci\u00f3 de personatges i situacions. Una altra novel\u00b7la de rerefons hist\u00f2ric interessant i d’estructura complexa \u00e9s N\u00f2mina de dubtes<\/em> (T\u00e0ndem) del periodista radiof\u00f2nic Miquel Mart\u00ednez, el qual, a trav\u00e9s d’un ampli mosaic de personatges, situacions i \u00e0mbits geogr\u00e0fics, basteix la hist\u00f2ria d’una fam\u00edlia que recorre quasi tot el segle vint.<\/p>\n\n\n\n

Manuel Baixauli, Santiago Forn\u00e9 i Salvador Company s\u00f3n tres nous novel\u00b7listes que s’allunyen de les l\u00ednies narratives dominants, perqu\u00e8 encara que puga apar\u00e9ixer Val\u00e8ncia en les seues obres, no tenen cap intenci\u00f3 de testimoniar la situaci\u00f3 social i pol\u00edtica del pa\u00eds. La seua intenci\u00f3 \u00e9s tota una altra. Aix\u00ed, Baixauli fa que el protagonista de Verso<\/em> (Bromera) fingisca davant dels seus coneguts que \u00e9s a Roma quan en realitat s’ha refugiat en un poble costaner per poder pintar i reflexionar sobre la seua activitat mentre escriu un dietari fals en qu\u00e8 s’inventa una vida romana. El llibre, on res \u00e9s el que sembla, \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre les aparences i la realitat. Santiago Forn\u00e9, per la seua banda, en la primera incursi\u00f3 narrativa que fa amb La dona infidel<\/em> (Quaderns Cre-ma), ha convertit una hist\u00f2ria d’amor i desamor en un con-junt de sorpreses liter\u00e0ries. Finalment, Salvador Company, el m\u00e9s complex i ambici\u00f3s dels tres, situa l’acci\u00f3 de Voleriana<\/em> (Emp\u00faries) entre Anglaterra i Val\u00e8ncia, i crea un microcosmos narratiu singular que t\u00e9 com a centre el poble fictici de Benborser, situat a la vora de Val\u00e8ncia, on presenta els protagonistes d’una hist\u00f2ria d’amor tr\u00e0gica d’una gran for\u00e7a liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Del present any cal destacar, d’entrada, l’excel\u00b7lent novel\u00b7la de Joan Francesc Mira, Purgatori<\/em> (Proa), mereixedora del prestigi\u00f3s Premi Sant Jordi, que sens dubte \u00e9s el llibre m\u00e9s madur i m\u00e9s equilibrat de la seua important traject\u00f2ria liter\u00e0ria. La relaci\u00f3 entre dos germans ben diferents, un metge i de vida contemplativa i l’altre vividor i home de negocis, serveix a l’autor per a internar-se pels camins del dolor i la decrepitud dels humans. Mira se serveix de la malaltia d’un dels germans per a convertir-la en una met\u00e0fora de la decad\u00e8ncia de Val\u00e8ncia i de la neglig\u00e8ncia de l’oligarquia de la ciutat, vista a trav\u00e9s d’un seguit de recorreguts espectrals pels eixamples i per les noves urbanitzacions dels tants.<\/p>\n\n\n\n

L’editorial Bromera ha editat dos t\u00edtols d’est\u00e8tiques ben diferents. Un, Tota d’un glop<\/em>, de Pasqual Alapont, tota una aposta per la literatura humor\u00edstica i caricaturesca, centrada en la figura d’un editor exc\u00e8ntric i intrigant capa\u00e7 de fer qualsevol cosa per a eixir-se’n amb la seua; l’altre, L’hereu<\/em> d’\u00c0lan Greus, deriva pels camins de la literatura psicol\u00f2gica per a presentar dos universos diferents centrats en les febleses i les aspiracions d’un funcionari i les perip\u00e8cies d’un immigrant al Par\u00eds dels anys cinquanta, que acaben per confluir en un desenlla\u00e7 inesperat. Per la seua banda, el poeta i assagista Manuel Garcia Grau s’aventura amb El Papa male\u00eft<\/em> (Planeta) en el territori de la novel\u00b7la amb un retrat ple d’inter\u00e8s sobre el Papa Lluna, un dels personatges m\u00e9s desconeguts i mal compresos de la hist\u00f2ria de l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

En l’\u00e0mbit de la prosa liter\u00e0ria enguany podem trobar Arran de precipici<\/em> (Destino) de Josep Piera, que \u00e9s el resultat d’una intensa reescriptura dels seus primers llibres de prosa. Del mateix autor acaba de sortir la versi\u00f3 castellana de Jo s\u00f3c aquest que em dic Ausi\u00e0s March<\/em>, una biografia novel\u00b7lada del gran poeta valenci\u00e0 que es public\u00e0 l’any passat per aquestes dates. I, finalment, cal destacar El cam\u00ed a Fisterra<\/em> (T\u00e0ndem), la primera incursi\u00f3 liter\u00e0ria de Vicent Pitarch, en qu\u00e8 desgrana les impressions i les reflexions que li ha suggerit la fascinant experi\u00e8ncia del cam\u00ed de Santiago.<\/p>\n\n\n\n

Poesia i altres g\u00e8neres
Entre la muni\u00f3 de llibres de poemes que han aparegut el 2002, n’hi ha uns quants que crec que perduraran. En primer lloc, els magn\u00edfics poemes en prosa de Del clam de Jas\u00f3<\/em> (Caf\u00e9 Central\/Eumo) de Vicent Alonso que giren al voltant del temps, la mem\u00f2ria i el llenguatge; els versos despullats i reflexius del millor llibre publicat fins ara per Teresa Pascual, El temps en ordre<\/em> (Proa), amb el qual ha guanyat el Premi Serra d’Or de poesia; i Maregassa<\/em> (Proa), un llibre de Ramon Guillem, poeta de qualitat notable que sempre sorpr\u00e9n amb imatges i poemes de factura brillant. Amb el seu tercer llibre, Tots els noms de la pena<\/em> (Edicions de la Guerra), Maria Josep Escriv\u00e0 esdev\u00e9 un valor ascendent en la nostra poesia. Altres t\u00edtols remarcables s\u00f3n els poemaris Al fons de vies desertes<\/em> (Edicions 62) de Manel Garcia Grau i La part del centaure<\/em> (Brosquil) del prol\u00edfic Alexandre Navarro. Entre les novetats que sortiran a la Fira, destaquem per la qualitat que tenen les aportacions de l’Editorial Bromera, que estrena un nou i elegant disseny de la seua col\u00b7lecci\u00f3 de poesia i edita Bressoleig a l’insomni de la ira<\/em> de la veterana Maria Beneyto, Humus<\/em> de Manel Rodr\u00edguez Castell\u00f3, El llibre de la quietud<\/em> de Xulio Ricardo Trigo, i les \u00faltimes creacions de dos dels poetes joves m\u00e9s prometedors: Encara una olor<\/em> de Joan-Elies Adell i Llibre de N\u00e0pols<\/em> d’Iban L. Llop. Tamb\u00e9 l’Editorial 3 i 4 trau llibres de joves poetes interessants: Mata-rates (i altres vicis)<\/em> d’Elies Barber\u00e0 i La mem\u00f2ria dels mots<\/em> de Ricard Ripoll. Entre les novetats teatrals d’enguany cal tenir present l’\u00faltima obra de Manuel Molins, Elisa<\/em> (Arola Editors), un text sorprenent inspirat en el personatge po\u00e8tic de Jaime Gil de Biedma, que durant la seua malaltia final evoca una Barcelona m\u00faltiple que va des de la ciutat burgesa a la dels immigrants. D’altra banda, s’edita el volum sis\u00e9 de la Correspond\u00e8ncia<\/em> de Joan Fuster (Editorial 3 i 4), on podem llegir la relaci\u00f3 epistolar que va mantenir l’assagista amb Vicent Ventura i Josep Garcia Richart, i que ha sigut editada pel periodista i escriptor Adolf Beltran. La mateixa editorial publica el primer volum de les fabuloses Mem\u00f2ries<\/em> de Josep Maria de Sagarra. Aquest ha estat, doncs, un bon moment dels autors valencians, dels quals cal esperar que eixamplen el seu p\u00fablic lector i consoliden el seu vessant creatiu.<\/p>\n\n\n\n

Assaig
Encara que l’edici\u00f3 d’assaigs siga sempre un viatge ple de penalitats, darrerament se n’han editat uns quants mereixedors de la m\u00e0xima atenci\u00f3, perqu\u00e8 proposen mirades noves i susciten reflexions interessants sobre la nostra complexa realitat. Un primer i meritori exemple el tenim en Roig i blau<\/em> (T\u00e0ndem) del malaguanyat Alfons Cuc\u00f3, una aproximaci\u00f3 documentad\u00edssima i de gran profunditat sobre els a-pectes m\u00e9s conflictius de la transici\u00f3 valenciana feta per un historiador que va ser al mateix temps, com a pol\u00edtic, un protagonista dels fets analitzats. La mateixa editorial public\u00e0 un altre llibre atractiu, Els temps moderns<\/em> d’Adolf Beltran, una reflexi\u00f3 renovadora sobre el Pa\u00eds Valenci\u00e0 modern que revisa els conflictes que l’han marcat al llarg del segle XX a partir dels lligams existents entre modernitat, nacionalisme i cultura de masses.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 \u00e9s una novetat l’assaig del professor universitari Josep Vicent Boira, Euram 2010. La via europea<\/em> (Editorial 3 i 4), el qual, amb argumentacions geogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques, defensa l’exist\u00e8ncia de l’Euroregi\u00f3 de l’Arc Mediterrani i advoca per la posada en marxa d’aquesta. En una altra esfera de les possibilitats que ofereix l’assaig se situa el dietari reflexiu A l’inici del segle<\/em> de Gustau Mu\u00f1oz (Editorial 3 i 4), que repassa les tend\u00e8ncies que conformen la nostra societat i en determinaran, previsiblement, el futur. \u00c9s un llibre l\u00facid i valent on Mu\u00f1oz comenta els aspectes m\u00e9s problem\u00e0tics del present, com ara l’esgotament de les ter\u00e0pies valencianistes i analitza el desconcert de l’esquerra. Les paraules i els dies<\/em> (Bromera) de Vicent Alonso \u00e9s una obra que tamb\u00e9 tracta temes d’actualitat, encara que siga parcialment, at\u00e9s que se centra fonamentalment en els problemes culturals. El llibre d’Enric Balaguer Contra la modernitat i altres quimeres<\/em> (Pag\u00e8s Editors), est\u00e0 dedicat a q\u00fcestions liter\u00e0ries i art\u00edstiques en general i revisa les tensions i els conflictes que han estimulat els artistes m\u00e9s creatius al llarg del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Entre les novetats m\u00e9s recents cal subratllar Des de temps immemorial<\/em> (T\u00e0ndem) de l’historiador i assagista Pau Viciano, el qual, seguint les l\u00ednies m\u00e9s renovadores dels estudis sobre el nacionalisme, revisa i compara les interpretacions que dels herois fundadors i de les vict\u00f2ries i les derrotes s’han fet des del segle XIX a Espanya, Fran\u00e7a i Catalunya, a m\u00e9s de la transcend\u00e8ncia que han tingut en la configuraci\u00f3 de les identitats nacionals respectives. Dins dels estudis sobre el nacionalisme, cal esmentar tamb\u00e9 Teoria social francesa i nacionalisme<\/em> de l’estudi\u00f3s catal\u00e0 Josep R. Llobera (Afers i Universitat de Val\u00e8ncia).<\/p>\n\n\n\n

Sobre la q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica un assaig interessant \u00e9s el de la professora universit\u00e0ria Maria Josep Cuenca, El valenci\u00e0 \u00e9s una llengua diferent?<\/em> (T\u00e0ndem), llibre en qu\u00e8 l’autora planteja amb un to personal gens acad\u00e8mic, i des distints punts de mira, els m\u00faltiples problemes que afecten la situaci\u00f3 actual de la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Altres assaigs a tenir en compte s\u00f3n Cr\u00e9pes aux bananes<\/em> de la professora americana establerta a Castell\u00f3 Mary Farrell; un text fresc que \u00e9s una mena de mem\u00f2ria degustativa, on l’autora repassa impressions i experi\u00e8ncies relacionades sobretot amb el menjar; o els assaigs de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica que publica l’editorial Bromera, entre els quals cal destacar Paraula de robot<\/em> d’\u00d2scar Villarroya, autor que s’endinsa en els temes m\u00e9s cridaners de la ci\u00e8ncia cognoscitiva actual.<\/p>\n\n\n\n

EL PAIS, QUADERN, 01\/05\/2003<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La llum i la paraula<\/a><\/p>\n\n\n\n

En el cor de la tempesta<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Etiquetes:\u00a02003<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vida corre molt de pressa. Els llibres que llegim, passats uns mesos, semblen publicats fa anys. I m\u00e9s si tenim en compte que la majoria dels Ilibres escrits en catal\u00e0 duren poc en els aparadors. Per aix\u00f2, quan m’he posat a revisar la producci\u00f3 liter\u00e0ria publicada des dels primers mesos de l’any 2002 fins … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1358","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1358"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3132,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1358\/revisions\/3132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}