{"id":1370,"date":"2022-04-27T07:59:16","date_gmt":"2022-04-27T07:59:16","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1370"},"modified":"2022-05-12T10:37:49","modified_gmt":"2022-05-12T10:37:49","slug":"entre-la-quotidianitat-i-la-cronica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/entre-la-quotidianitat-i-la-cronica\/","title":{"rendered":"Entre la quotidianitat i la cr\u00f2nica"},"content":{"rendered":"\n<div class=\"wp-block-columns alignwide is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-9d6595d7 wp-block-columns-is-layout-flex\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<p>Vicent Josep Escart\u00ed \u00e9s un dels autors de novel\u00b7la hist\u00f2rica m\u00e9s reputats de la literatura catalana, sobretot per&nbsp;<em>Dies irae<\/em>, una novel\u00b7la que sorprengu\u00e9 per la s\u00e0via recreaci\u00f3 del passat i per la pot\u00e8ncia d&#8217;hist\u00f2ria m\u00e0gica que fascin\u00e0 molts lectors en el seu moment. En els seus llibres posteriors, encara que no han tingut tanta transcend\u00e8ncia, \u00e9s merit\u00f2ria la recreaci\u00f3, o si voleu, la invenci\u00f3 liter\u00e0ria i ling\u00fc\u00edstica del segle XVIII valenci\u00e0. El tracte directe amb documentaci\u00f3 i llengua antiga han permet a l\u2019autor fer-se un estil molt personal gr\u00e0cies al fet que ha sabut assumir com a seu la sumptuositat i la flexibilitat de la llengua cl\u00e0ssica. Ara, com \u00e9s natural, Escart\u00ed ha sentit la necessitat de provar nous m\u00f3ns i, per aix\u00f2, en la recent novel\u00b7la,&nbsp;<em>Naum\u00e0quia<\/em>, per b\u00e9 que ens puga enganyar el t\u00edtol, ens situa de ple en la Val\u00e8ncia actual. De fet, el llibre m\u00e9s que una novel\u00b7la en sentit estricte, amb una trama i una hist\u00f2ria progressiva, \u00e9s una recol\u00b7lecci\u00f3 de sis hist\u00f2ries i sis personatges que tenen poc en com\u00fa. Bo, \u00e9s cert que els personatges que obrin i clouen l\u2019obra han sigut parella, per\u00f2 la pres\u00e8ncia dels altres en la seua vida \u00e9s purament fortu\u00efta i moment\u00e0nia, com es veu d\u2019una manera palm\u00e0ria al final, moment en qu\u00e8 es lliguen els caps solts que el fabulador ha escampat al llarg del llibre.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb tota certesa les hist\u00f2ries m\u00e9s afortunades s\u00f3n la primera, on la protagonista \u00e9s un ser anod\u00ed, poc resolutiu i amb tend\u00e8ncia a interpretar la realitat amb imatges o fantasies f\u00edlmiques. Est\u00e0 divorciada, per\u00f2 li vindria de gust conservar l\u2019esp\u00f2s, encara que sense saber massa ben b\u00e9 perqu\u00e8. Amb aquest objectiu recorre bruixot rere bruixot a fi que facen el que siga per tal que li retornen el marit. Una altra \u00e9s la de l\u2019arquitecte foll que somia arquitectures impossibles i amb capacitat extraordin\u00e0ria per transformar els espais rutinaris en gran urbs fant\u00e0stica, enmig de dissenys de Miquel \u00c0ngel i Lebouc. I, per \u00faltim, est\u00e0 la hist\u00f2ria del personatge obsedit en cercar fantasmes del passat, per\u00f2 que asfixiat de perdre&#8217;s en abismes estranys decideix desempallegar-se\u2019n buidant totalment la casa. La ll\u00e0stima \u00e9s que la m\u00e0gia i la inquietud d\u2019aquests relats no sempre encaixen b\u00e9 en les situacions reals i banals on l\u2019autor les col\u00b7loca. Amb tot i que el llibre \u00e9s irregular, tenim al davant un narrador d\u2019estil potent i amb sugger\u00e8ncies i idees d\u2019altura.<\/p>\n\n\n\n<p>El segon t\u00edtol que ressenyem avui \u00e9s de Josep Franco, un narrador solvent i amb immensa experi\u00e8ncia en els distints \u00e0mbits de la ficci\u00f3. Bona part del seu imaginari narratiu gira al voltant de Sueca i la Ribera, de les realitats del Pa\u00eds Valenci\u00e0 al llarg del segle XX i els problemes que es generen al voltant de la identitat del Pa\u00eds valenci\u00e0. En aquest sentit, la tem\u00e0tica d\u2019<em>Aix\u00f2 \u00e9s llarg de contar<\/em>&nbsp;no \u00e9s novedosa, per\u00f2 no massa habitual el procediment que fa servir l\u2019autor: desapareix la narraci\u00f3 convencional i no tenim una intriga que conduesca el fil argumentatiu. Ac\u00ed el que val \u00e9s qui ho conta i com ho conta: la protagonista i narradora de la hist\u00f2ria, la mare de l\u2019autor, el qual dialoga amb la mare i fa el paper conductor i d\u2019ordenar i aclarir els aspectes que resultem confusos en el discurs de la mare. El nucli de la hist\u00f2ria s\u00f3n les aventures i les dissorts, essencialment les dissorts, dels components de la fam\u00edlia al llarg del XX i de les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i socials que les condicionen. Aix\u00ed veiem desfilar un familiar periodista anticlerical i comunista que acaba el seus dies foll i pregant per la seua salvaci\u00f3, la gens harmoniosa vida familiar de la protagonista, l\u2019esclat de la guerra, l\u2019afusellament del pare, la dura superviv\u00e8ncia de la postguerra, que coincideix amb la joventut i els millors moments de la seua vida, i els seus eterns anys de festeig fins poder-se casar&#8230; Josep Franco encerta en la caracteritzaci\u00f3 de l\u2019\u00e8poca i de les persones. M\u2019ha agradat com pinta, amb quatre tra\u00e7os, amb tota la seua veritat la forma de ser dels pares de la narradora, persones que podien ser rectes, per\u00f2 eren tossudes, eixutes de car\u00e0cter, que tracten tots els seus fills amb la mateixa desconsideraci\u00f3. Tamb\u00e9 com retracta un ambient familiar multicolor i gens harmoni\u00f3s, amb embolics d\u2019envergadura i baralles ostentoses. D\u2019altra banda, la constant pres\u00e8ncia de mort (les dones sempre van de dol), les malalties, el fred, la precarietat presenten una realitat dura .En aquest m\u00f3n rural i dominat pel temor religi\u00f3s, el coneixement venia guiat pels rumors, per all\u00f2 que la gent deia, i la mem\u00f2ria personal va lligada al ritual de les festes i dels cicles temporals.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan la narraci\u00f3 arriba als anys setanta, com \u00e9s normal, la veu del fill guanya protagonisme per explicar els factors de la transici\u00f3. En aquest punt l\u2019autor vol ser did\u00e0ctic i pamfletari per tal de fer veure com les raonables intencions valencianistes de construir un pa\u00eds amb cara i ulls foren totalment dinamitades pels partits estatals. Com el llibre no es podia tancar un ad\u00e9u tan pat\u00e8tic, l\u2019autor ens reserva un final de festa amb jocs artificials en la millor l\u00ednia del humor grotesc. A partir d\u2019un surrealista somni de la mare, on apareixen emblemes i figures de la cultura valenciana, el fill arriba a la conclusi\u00f3 que el somni i la vida de la seua mare s\u00f3n de totes totes un s\u00edmbol de la decad\u00e8ncia del valenci\u00e0. Aquesta representaci\u00f3 simb\u00f2lica culmina en una escena al ritme musical del Misteri d\u2019Elx, on la mare de l\u2018escriptor levita i s\u2019enlaira com la Mare de D\u00e9u del misteri assumpcionista. Per a l\u2019autor aquest final on\u00edric recorda els or\u00edgens primitius d\u2019aquest ritual religi\u00f3s, en el qual el creient reivindica la seu fe i abra\u00e7a la doctrina de la salvaci\u00f3 per l\u2019amor. Delirant s\u00ed que ho \u00e9s, aquesta cloenda. El que jo no s\u00e9 \u00e9s si tinc paraules per valorar-lo. En tot cas, la for\u00e7a i gr\u00e0cia del llibre recau en la veu de la mare, i no nom\u00e9s per les expressions m\u00e9s o menys pintoresques o col\u00b7loquials, sin\u00f3 sobretot en les modulacions de la veu, en les distintes estrat\u00e8gies de narrar, en la forma de retractar les persones o referir-se al problemes grossos&#8230; En fi, i per dir-ho una vegada m\u00e9s, el reclam del llibre \u00e9s la figura de la mare.<\/p>\n\n\n\n<p>EL PA\u00cdS, QUADERN, 11\/11\/2004<\/p>\n\n\n\n<p><a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#facebook\" target=\"_blank\">Facebook<\/a>\u00a0<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"http:\/\/calafat.cat\/#twitter\" target=\"_blank\">Twitter<\/a>\u00a0<a href=\"https:\/\/www.addtoany.com\/share#url=http%3A%2F%2Fcalafat.cat%2Farticles%2Fentre-la-quotidianitat-i-la-cronica&amp;title=Entre%20la%20quotidianitat%20i%20la%20cr%C3%B2nica\">\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-teatre-de-manuel-la-tralla-que-allibera-4\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1582\">El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/lunivers-dens-de-lalfabet-2\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2010\">L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/els-estrats-profunds-de-limaginari-de-soria\/\" data-type=\"page\" data-id=\"1982\">Els estrats profunds de l\u2019imaginari de S\u00f2ria<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\" style=\"flex-basis:50%\">\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"379\" height=\"278\" src=\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/entre-la-quotidianitat-i-la-cronica1.jpeg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3148\" srcset=\"https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/entre-la-quotidianitat-i-la-cronica1.jpeg 379w, https:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/entre-la-quotidianitat-i-la-cronica1-300x220.jpeg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 379px) 100vw, 379px\" \/><figcaption>Portades del llibres<br><br>Naum\u00e0quia. Vicent Josep Escart\u00ed. Edicions T\u00e0ndem. Val\u00e8ncia, 2004. 220 p\u00e0gs.<br>Aix\u00f2 \u00e9s llarg de contar. Josep Franco. Edicions Bromera. Alzira, 2004. 220 p\u00e0gs.<br><br>Etiquetes:\u00a0<a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/2004-3\/\" data-type=\"page\" data-id=\"2153\">2004<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/publicat-a\/el-pais\/\" data-type=\"page\" data-id=\"108\">El Pa\u00eds<\/a> <a href=\"http:\/\/calafat.cat\/index.php\/per-generes\/narrativa\/\" data-type=\"page\" data-id=\"94\">Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vicent Josep Escart\u00ed \u00e9s un dels autors de novel\u00b7la hist\u00f2rica m\u00e9s reputats de la literatura catalana, sobretot per&nbsp;Dies irae, una novel\u00b7la que sorprengu\u00e9 per la s\u00e0via recreaci\u00f3 del passat i per la pot\u00e8ncia d&#8217;hist\u00f2ria m\u00e0gica que fascin\u00e0 molts lectors en el seu moment. En els seus llibres posteriors, encara que no han tingut tanta transcend\u00e8ncia, &#8230; <a title=\"Entre la quotidianitat i la cr\u00f2nica\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/entre-la-quotidianitat-i-la-cronica\/\" aria-label=\"M\u00e1s en Entre la quotidianitat i la cr\u00f2nica\">Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1370","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1370"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1370\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3150,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1370\/revisions\/3150"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}