{"id":1379,"date":"2022-04-27T08:08:32","date_gmt":"2022-04-27T08:08:32","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1379"},"modified":"2022-05-19T14:17:56","modified_gmt":"2022-05-19T14:17:56","slug":"anatomia-de-la-paraula","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/anatomia-de-la-paraula\/","title":{"rendered":"Anatomia de la paraula"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perqu\u00e8 amb el llenguatge al\u00b7lucinat i les seus imatges llampants tradu\u00efen el desassossec vital i social del Pa\u00eds Valenci\u00e0 als anys setanta. Posteriorment el seu lirisme esdevindria m\u00e9s complex, m\u00e9s filos\u00f2fic com al darrer llibre publicat La pa\u00fcra dels crancs<\/em> de l\u2019any 1986. En conseq\u00fc\u00e8ncia, si deixem de banda, Tria Personal<\/em> publicat el 1992, Joan Navarro portava quasi vint anys sense publicar un llibre. Per tant, per a molts, Magrana<\/em> era esperat amb candeletes perqu\u00e8 suposa el retorn a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019un dels poetes m\u00e9s singulars del nostre m\u00f3n l\u00edric. De fet, \u00e9s un llibre escrit sense presses, sense concessions, amb un total de cincuanta poemes ben calculats, tots en prosa, exceptuant-ne dos, que alhora s\u00f3n dos poemes extraordinaris.<\/p>\n\n\n\n

En Magrana<\/em> continua les l\u00ednies metres del seu pensament po\u00e8tic, essencialment les que es troben en el llarg poema Salvatge, per\u00f2 amb noves derivacions. D\u2019entrada, i encara que l\u2019estil de Navarro \u00e9s sumptu\u00f3s, preciosista, les seues proses s\u2019aprimen, la seua paraula esdev\u00e9 una mica m\u00e9s s\u00f2bria amb unes estructures sint\u00e0ctiques senzilles com les nominatives que ofereixen un ritme sincopat, que li va molt b\u00e9 -encara que n\u2019abusa- per juxtaposar idees, pensaments d\u2019objectius d\u2019orientaci\u00f3 molt variada. Tot plegat, com a gran il\u00b7lusionista barreja materials de tota mena (cient\u00edfics, de l\u2019art, m\u00edtics, de la cultura oriental….) i trau del seu barret una prosa el\u00e0stica, neta i acolorida i que t\u00e9 com a resultat estampes d\u2019una gran for\u00e7a visual. En les mans de Navarro no s\u00f3n termes antit\u00e8tics: l\u2019autor els complementa i els fon. Joan Navarro rebutja tota mena de fronteres com els autors amb els qual s\u2019identifica en aquest llibre, com ara Celan, Rothko, Valente, T\u00e0pies, Beuys, d\u2019una gran dels quals explora en la seua obra la dimensi\u00f3 espiritual i imaginativa del ser hum\u00e0, perqu\u00e8 com ha dit Joan Goytisolo de Valente fan servir el fulgor creatiu per rescatar l\u2019home de la seua mutilaci\u00f3, empobriment i desgr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n

Una poesia que es mou en aquestes latituds acaba decantant-se per la recerca del mite primigeni capa\u00e7 de contenir en ella mateixa la confusi\u00f3 i el caos: \u201cCaure dins de l\u2019ullal de l\u2019\u00e9sser i dissoldreu entre sucs(…) L\u00edquids seminals. Pou de l\u2019esperan\u00e7a i de l\u2019\u00e0nsia (…) Qu\u00e8 \u00e9s el que s\u2019esdev\u00e9? El buit inexistent. El buit ple de saba. Cr\u00e0ter de l\u2019anima. Forat originari que en lliga amb l\u2019arena dels deserts i amb les lianes humides de l\u2019Amaz\u00f2nia. Espai sagrat.\u201d Es tracta, per tant, d\u2019explorar tot all\u00f2 que s\u2019escapa a l\u2019aprenentatge emp\u00edric del m\u00f3n. La poesia de Navarro es concreta en una recerca d\u2019una altra paraula i una altra veritat, de la poesia origin\u00e0ria, oculta, creadora. Una paraula total, germinativa que crea la seua pr\u00f2pia geografia, un univers en constant transmutaci\u00f3. \u00c9s una poesia que crema, es consumeix i renaix amb noves llums com diu el poema que tanca el llibre: \u201cHabitant-me em va deshabitar. (…) On \u00e9reu quan demanava ajuda? S\u00f3c el n\u00favol negre que penja damunt la mar gla\u00e7ada, la boira freda dels boscos, el cam\u00ed que mena al no-res, estendard de dol, copa de totes les nits, bol d\u2019incombustible flama\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Joan-Elies Adell, d\u00e8sset anys m\u00e9s jove que Joan Navarro, \u00e9s un del poetes emergents valencians que m\u00e9s acceptaci\u00f3 est\u00e0 aconseguint. De fet, La degradaci\u00f3 natural dels objectes<\/em> ha merescut el Premi Jocs Florals de Barcelona. La qualitat de la seua obra ja era palesa en t\u00edtols anteriors, com ara Encara una olor, una reflexi\u00f3 acurada sobre la creaci\u00f3 po\u00e8tica i el seu significat a partir de l\u2019experi\u00e8ncia quotidiana. Amb el nou llibre s\u2019observa un pas m\u00e9s en la configuraci\u00f3 d\u2019una veu i un territori propis. Tem\u00e0ticament es fonamenta en la mem\u00f2ria, en concret en el records dels objectes que envolten l\u2019escriptor i han conformat la seua traject\u00f2ria vital i, com no podia ser d\u2019una altra manera, aquests comencen a fer-se malb\u00e9, a degradar-se. Els poemes concebuts com a estampes, amb imatges solvents i vers epigram\u00e0tic, mediten sobre la natura de les coses i la passi\u00f3 que es gasta en elles, sobre la possibilitat de con\u00e9ixer-les b\u00e9 i sobre els problemes que planteja traslladar tot aix\u00f2 al paper. L\u2019autor de vegades descriu els objectes en la seua fisicitat estricta: \u201cles coses s\u00f3n simples coses, en el seu deteriorament\u201d, sense transcend\u00e8ncia ni profunditat. Per\u00f2 els objectes sovint es carreguen de viv\u00e8ncies, somnis, desitjos. Aix\u00ed quan parla de les m\u00e0quines diu \u201cja no ens podem \/ imaginar la vida sense elles. Les desitgem \/ massa intensament quan no les tenim. Fent-nos \/ adonar dr\u00e0sticament que hem renunciat a la quimera\u201d.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 26\/05\/2005<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Buscar-se en la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dos universos narratius<\/a><\/p>\n\n\n\n

La recepci\u00f3 de Maragall en els escriptors del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan Navarro \/ Joan-Elies Adell. Fotografia: Roberto Gabrielli. Font: blogs.catradio.cat

Magrana. Joan Navarro. Edicions Brosquil. Val\u00e8ncia, 2004.
La degradaci\u00f3 natural dels objectes. Joan-Elies Adell. Editorial Proa, Barcelona, 2004

Etiquetes:\u00a02005<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Poesia<\/a> Joan Navarro<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els primers llibres de poemes de Joan Navarro van ser ben significatius perqu\u00e8 amb el llenguatge al\u00b7lucinat i les seus imatges llampants tradu\u00efen el desassossec vital i social del Pa\u00eds Valenci\u00e0 als anys setanta. Posteriorment el seu lirisme esdevindria m\u00e9s complex, m\u00e9s filos\u00f2fic com al darrer llibre publicat La pa\u00fcra dels crancs de l\u2019any 1986. En conseq\u00fc\u00e8ncia, … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1379","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1379"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4097,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1379\/revisions\/4097"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}