{"id":1402,"date":"2022-04-27T08:29:46","date_gmt":"2022-04-27T08:29:46","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1402"},"modified":"2022-05-12T12:51:49","modified_gmt":"2022-05-12T12:51:49","slug":"una-literatura-emergent","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/una-literatura-emergent\/","title":{"rendered":"Una literatura emergent"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha conegut, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, una expansi\u00f3 molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d\u2019ara hi ha una vida liter\u00e0ria estimable, i a m\u00e9s d\u2019una intensitat creixent. Les circumst\u00e0ncies concorden a dir-nos que al nostre pa\u00eds s\u2019ha creat un clima que ha perm\u00e9s la incorporaci\u00f3 progressiva d\u2019un nombre important d\u2019escriptors que cultiven tots els g\u00e8neres literaris i en molts casos amb una compet\u00e8ncia remarcable. Nom\u00e9s us convide a contemplar amb un realisme m\u00ednim el pa\u00eds, i ja em direu si no \u00e9s un fet abans impensable que ac\u00ed s\u2019hagen escrit coses amb l\u2019alta qualitat que ho han fet Joan Francesc Mira, Josep Iborra, Josep Piera, Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Enric S\u00f2ria, Ferran Torrent, Jaume P\u00e9rez Montaner, Vicent Alonso, Marc Granell…<\/p>\n\n\n\n

Dir aix\u00f2 no vol dir que tirem les campanes al vol, ni de bon tros. La literatura ensopega amb un os dif\u00edcil de rossegar. Un mur que ara per ara no hi ha forma de travessar. La falta de reconeixement p\u00fablic de tot all\u00f2 que siga en catal\u00e0 fa que els escriptors semblen invisibles. Els poders p\u00fablics actuals mantenen un silenci petri, per no dir un menyspreu absolut, respecte a la nostra cultura. \u00d2bviament no la poden ignorar del tot, per\u00f2 no reconeixeran p\u00fablicament l\u2019obra dels nostres escriptors. Ni tan sols l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. Per\u00f2 deixem a banda aquestes q\u00fcestions i parlem nom\u00e9s d\u2019all\u00f2 m\u00e9s important: la literatura.<\/p>\n\n\n\n

Ara ja es pot dir que la literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de fa uns anys es caracteritza per una veritable pluralitat de veus, d\u2019aguts desacords ideol\u00f2gics i literaris, que naveguen en un mateixa llengua. Un dels avan\u00e7os m\u00e9s notables \u2014i vitals\u2014 ha estat que els nostres autors han adquirit un grau d\u2019escriptura acceptable i una llengua cada vegada m\u00e9s flexible. En els llibres del anys setanta, la llengua era sovint r\u00edgida, encarcarada; els autors \u2014com era l\u00f2gic\u2014 encara no controlaven la maquin\u00e0ria dels registres, i vacil\u00b7laven a l\u2019hora de fer servir les formes gramaticals i l\u00e8xiques. Sempre podrem trobar incongru\u00e8ncies, per\u00f2 per regla general s\u2019ha aconseguit el domini de la llengua \u2014condici\u00f3 imprescindible per aconseguir una prosa saludable. Els escriptors valencians han bastit a trav\u00e9s dels fragments del nostre naufragi ling\u00fc\u00edstic una llengua liter\u00e0ria que cont\u00e9 els accents de l\u2019oralitat. I aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d\u2019emprar modismes i col\u00b7loquialismes, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d\u2019espr\u00e9mer del magma de l\u2019idioma una modalitat d\u00factil i d\u2019una estimable vivacitat expressiva, que com ha dit Enric S\u00f2ria \u00e9s resort clau perqu\u00e8 una llengua liter\u00e0ria funcione.<\/p>\n\n\n\n

Narrativa
La narrativa i en concret la novel\u00b7la ha estat una de les grans obsessions de la nostra cultura, perqu\u00e8 en el m\u00f3n actual \u00e9s la columna mestra de tota literatura i perqu\u00e8 la seua complexi\u00f3 requereix unes condicions i uns est\u00edmuls gens f\u00e0cils de trobar en una cultura menuda com la nostra. El \u201cprotoplasma\u201d d\u2019una cultura \u2014com va dir Carles Soldevila\u2014 nom\u00e9s pot generar-se per l\u2019excitaci\u00f3 m\u00faltiple, omnipresent i invasora de la prosa. En les circumst\u00e0ncies valencianes actuals, la discontinu\u00eftat i els abandonaments poden ser habituals. Amb tot, en l\u2019actualitat, tenim una n\u00f2mina extensa d\u2019autors i de t\u00edtols d\u2019inter\u00e9s. Des dels seus inicis en els anys setanta Joan Francesc Mira, Josep Piera, Josep Lozano, Ferran Torrent han constru\u00eft una obra respectable. Posteriorment, s\u2019han afegit Josep Franco, Manel Joan i Ariny\u00f3, Toni Cucarella, Vicent Josep Escart\u00ed, Josep Palomero, Ignasi Mora, Rafa Gomar, Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Xulio Ricardo Trigo, Francesc Bod\u00ed, Carme Miquel o Joaquim Caturla. Entre les incorporacions dels darrers anys, cal recordar, Vicent Us\u00f3, Francesc Bayarri, Francesc Viadel, V\u00edctor G\u00f3mez Labrado, Salvador Company…<\/p>\n\n\n\n

La narrativa dels darrers anys, simplificant molt les coses, la podem agrupar en tres grans blocs: la novel\u00b7la hist\u00f2rica, la llarga nit de la postguerra i el m\u00f3n actual, ent\u00e9s des de la transici\u00f3 fins el present.<\/p>\n\n\n\n

Novel\u00b7la hist\u00f2rica
S\u2019ha dit que una de les r\u00e8mores de la literatura catalana \u00e9s que hi ha carretades i carretades de novel\u00b7la hist\u00f2rica. I el que convindria \u00e9s m\u00e9s ficci\u00f3 sobre l\u2019actualitat immediata. No anem a entrar-hi a discutir. Nom\u00e9s dir que la ficci\u00f3 de la hist\u00f2ria no \u00e9s un patrimoni exclusiu de la literatura catalana; sol ser una mina fabulosa d\u2019inspiraci\u00f3 en totes les literatures. La hist\u00f2ria, ens agrade o no, \u00e9s una de les grans constants tem\u00e0tiques de la novel\u00b7la, perqu\u00e8 el g\u00e8nere parla de la prosa de la vida, de la quotidianitat, dels grans somnis i dels grans fracassos. I aquesta \u00e9s inevitablement la mat\u00e8ria primera de l\u2019esdevenir hist\u00f2ric, ja siga pret\u00e8rit o present. Per aix\u00f2, la recreaci\u00f3 del passat \u00e9s una via saludable \u2014si m\u00e9s no, tan saludable com qualsevol altra\u2014 ja que gr\u00e0cies a la ficci\u00f3 ens immergim en mons que han marcat el nostre.<\/p>\n\n\n\n

Alguns dels moments estel\u00b7lars de la narrativa valenciana es troben en obres que remenen ombres i llums del passat. \u00c9s un territori on molts escriptors valencians es trobem a gust i on s\u2019ha tocat temes de tota mena. Autors com Vicent Josep Escart\u00ed (amb Dies irae<\/em>) i Josep Palomero (amb Els secrets de Meissen<\/em>, que ha sigut duta al cinema) han aconseguit moments brillants en aquest g\u00e8nere. Ara, els llibres que han concitat m\u00e9s unanimitats en el per\u00edode que tractem s\u00f3n t\u00edtols escrits per Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Joan Francesc Mira i Josep Lozano.<\/p>\n\n\n\n

Les confid\u00e8ncies del comte Buffon<\/em> i El secret de Goethe<\/em> de Mart\u00ed Dom\u00ednguez, publicades el 1998 i el 1999, entusiasmaren els lectors i la cr\u00edtica. Mart\u00ed ha sabut trobar una f\u00f3rmula afortunada de fer-nos viatjar al passat. Fa novel\u00b7les d\u2019idees lleugeres i atractives que ens duen de ple, en un cas, al cor de la Il\u00b7lustraci\u00f3 per mitj\u00e0 de la pell d\u2019un cient\u00edfic, i, en l\u2019altre, al principi del segle XX per recrear la figura genial de Goethe. Tots dos, llibres centrats en personatges enamorats de la ci\u00e8ncia i la cultura, ens fan part\u00edcips d\u2019an\u00e8cdotes i situacions del bo i millor de la Fran\u00e7a del XVIII i del viatge de l\u2019escriptor alemany per It\u00e0lia. Tot aix\u00f2 pautat amb gr\u00e0cia i bona m\u00e0 a trav\u00e9s de noticies i reflexions (hist\u00f2ria, bot\u00e0nica, filosofia, m\u00fasica, literatura, pintura) que mantenen la tensi\u00f3 del lectors sense rec\u00f3rrer a efectes cridaners.<\/p>\n\n\n\n

La passi\u00f3, pel poder i altres coses, \u00e9s tamb\u00e9 el motor de Borja Papa<\/em> de Joan Francesc Mira, unes mem\u00f2ries liter\u00e0ries del fabul\u00f3s personatge que va ser Roderic de Borja, fabulades a partir d\u2019una rigorosa informaci\u00f3 documental. El mateix Mira afirma que \u201cun 90 per cent \u00e9s hist\u00f2ria i fets perfectament documentats\u201d. Hist\u00f2ria encarnada en una literatura pura i dura. Joan Francesc Mira es vol posar en el cervell d\u2019Alexandre VI, perqu\u00e8 vol fer con\u00e9ixer la personalitat fascinant d\u2019aquell home vital i incommensurable, ambici\u00f3s i obsedit a convertir el seu llinatge en un dels pilars m\u00e9s poderosos d\u2019Europa i al mateix temps fer de l\u2019Esgl\u00e9sia un basti\u00f3 inapel\u00b7lable per damunt de les fluctuacions pol\u00edtiques i dels interessos de les grans fam\u00edlies de Roma. Estem davant d\u2019una intel\u00b7lig\u00e8ncia extraordin\u00e0ria i de l\u2019escenografia de l\u2019alta pol\u00edtica; d\u2019un home pragm\u00e0tic amb bon ull i m\u00e0 esquerra per tractar tant els afers humans com els pol\u00edtics i els religiosos. A trav\u00e9s dels seus records del papa coneixem l\u2019interior del Vatic\u00e0, les idees pol\u00edtiques, els moviments i vaivens estrat\u00e8gics dels territoris d\u2019It\u00e0lia i de les dinasties europees. Tot un m\u00f3n i un per\u00edode de temps recreat amb el nervi d\u2019un gran narrador.<\/p>\n\n\n\n

Va ser Josep Lozano un dels narradors que va posar en circulaci\u00f3 en catal\u00e0 la tem\u00e0tica hist\u00f2rica amb una novel\u00b7la ja m\u00edtica, Crim de Germania<\/em>, que \u00e9s de nou not\u00edcia perqu\u00e8 l\u2019autor l\u2019ha reescrita i l\u2019ha completada amb dos nous relats. Una ficci\u00f3 muntada com a successi\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries que ofereixen una visi\u00f3 complexa de la guerra de les Germanies. Amb m\u00faltiples perspectives i on finalment els somnis col\u00b7lectius i les aspiracions dels individus s\u00f3n arrossegats pel vendaval de les circumst\u00e0ncies. El llibre \u00e9s un veritable compendi literari, on trobem a partir de la integraci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ria i ficci\u00f3 un seguit d\u2019estils i g\u00e8neres. En El Mut de la Campana<\/em>, publicada fa un parell d\u2019anys, tamb\u00e9 estem davant de bona literatura, encara que els personatges no estiguen a l\u2019altura de la prosa del llibre; es llig b\u00e9 gr\u00e0cies a una maquin\u00e0ria liter\u00e0ria ben engreixada i encaminada cap un final espectacular. Amb bon olfacte per l\u2019escenografia i els efectes, Josep Lozano pinta una Val\u00e8ncia acolorida, on conviuen esclats de vitalisme pag\u00e0 amb rampells de fanatisme i intoler\u00e0ncia religiosa. La prosa de Lozano \u00e9s sempre neta, elegant, per\u00f2 en aquestes obres aconsegueix amb una naturalitat enlluernadora la integraci\u00f3 de l\u2019idioma antic, culte i popular, en una llengua viva i actual.<\/p>\n\n\n\n

Uns altres escriptors que practiquen el g\u00e8nere, amb una certa intenci\u00f3 divulgativa d\u2019explicar un episodi concret, que de vegades pot tenir aires d\u2019aventura, s\u00f3n el poeta Manuel Garcia Grau amb El papa male\u00eft<\/em>, on relata els avatars del Papa Luna en l\u2019afer del Cisma d\u2019Occident; Silvestre Vilaplana que amb Les cendres del cavaller<\/em> que recrea les desgr\u00e0cies i les aventures del cavaller Joanot Martorell obsedit per restituir l\u2019honor de la fam\u00edlia; Joan Andr\u00e9s Sorribes amb Joan Andr\u00e9s Sorribes Noverint universi<\/em>, empla\u00e7ada en l\u2019entorn de la Morella medieval, i La creu de Cabrera<\/em>, que recrea la primera guerra carlina. Ben singular resulta La veu d\u2019Odil\u00f3<\/em> de l\u2019historiador Ferran Garcia-Oliver situada en els primers instants dels cristianisme. Una proposta ben interessant \u00e9s la que assaja Vicent Us\u00f3 en Les ales enceses<\/em>: una hist\u00f2ria d\u2019amor arravatat situada en una poblaci\u00f3 marina del segle XVII enmig d\u2019una atmosfera m\u00edtica i m\u00e0gica. Per damunt de la hist\u00f2ria, ressalta el domini narratiu de l\u2019autor per a crear ambients i efectes narratius, amb el seu estil potent i abarrocat, per\u00f2 que creix amb una extraordin\u00e0ria naturalitat.<\/p>\n\n\n\n

La llarga nit de la postguerra
Les repercussions de la guerra civil havien inspirat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 els nostres narradors, i dels llibres que paga la pena destacar \u00e9s una vegada m\u00e9s un t\u00edtol de Joan Francesc Mira, Viatge al final del fred<\/em>, on trescava per la terrible experi\u00e8ncia dels maquis. Per\u00f2 no ha sigut fins fa ben entrats els \u00faltims anys 90 del segle anterior quan s\u2019inici\u00e0 a tot l\u2019Estat espanyol, per raons que ara no venen al cas, un renovat inter\u00e9s per la guerra i la postguerra. Aquesta febre per recuperar la hist\u00f2ria tamb\u00e9 arrrib\u00e0 a la literatura, per\u00f2 la veritat \u00e9s que els resultats no s\u00f3n tan brillants com caldria esperar, si m\u00e9s no en aquells llibres que tracten directament el tema. Aquesta etapa \u00e9s molt llarga i \u00e0mplia i s\u2019ha donat des de perspectives, estils i ambicions diversos.<\/p>\n\n\n\n

Toni Cucarella ha escrit dos llibres bons amb el franquisme com a rerafons. En L\u2019\u00faltima paraula<\/em> per mitj\u00e0 de l\u2019humor grotesc i d\u2019un joc h\u00e0bil del temps narratiu ens conta les perip\u00e8cies de dos franquistes en un m\u00f3n que ja no \u00e9s el seu. En Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts<\/em> ens transporta a un barri pobre de X\u00e0tiva amb l\u2019objectiu de crear un microcosmos d\u2019una gent escanyada, alguns d\u2019ideologia republicana, que assumeixen la desgr\u00e0cia i un futur sense perspectives. Les supersticions i la pobresa es barregen amb les fac\u00e8cies dels homes del barri. Un llibre coral que cisella amb precisi\u00f3 i tendresa unes vides trencades.<\/p>\n\n\n\n

Un altre escriptor rellevant \u00e9s Vicent Us\u00f3 que comen\u00e7\u00e0 a destacar amb La taverna del Cau de la lluna<\/em>. Amb L\u2019her\u00e8ncia del vent<\/em> recrea a trav\u00e9s d\u2019una pila de personatges l\u2019atmosfera asfixiant de la postguerra, tot fent que la ranc\u00fania obligue uns protagonistes a tramar una venjan\u00e7a personal. Per\u00f2 on trobem els moments m\u00e9s brillants \u00e9s sens dubte en Cr\u00f2nica de la devastaci\u00f3<\/em>, una novel\u00b7la sobre la guerra, per\u00f2 en terra de ning\u00fa, amb la finalitat de capbussar-se en les reaccions de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 quan es veu l\u2019ull del remol\u00ed
de la viol\u00e8ncia. Una immersi\u00f3 en climes desesperats, cruels, per\u00f2 reflexiva i l\u00edrica, escrita amb un tra\u00e7 absorbent i corprenedor. I amb un principi i, sobretot, un final extraordinaris.<\/p>\n\n\n\n

Un llibre especial \u00e9s 10.193-Escuma de mar<\/em> de Manuel Joan i Ariny\u00f3 que \u00e9s l\u2019adaptaci\u00f3 liter\u00e0ria i resumida del relat d\u2019un republic\u00e0 exiliat en un camp de concentraci\u00f3 nazi.<\/p>\n\n\n\n

Una de les aportacions m\u00e9s rellevants en la recreaci\u00f3 liter\u00e0ria dels t\u00e8rbols anys de la dictadura s\u00f3n La guerra de quatre<\/em> i Quan an\u00e0vem a l\u2019estraperlo<\/em> de V\u00edctor G\u00f3mez Labrado, qui, una mica en la l\u00ednia de Leonardo Sciascia, amb l\u2019ajut de testimonis orals fa una cr\u00f2nica novel\u00b7lada de distints episodis dels anys quaranta del segle XX. En el primer cas, segueix la perip\u00e8cies de diverses persones implicades en la resist\u00e8ncia armada de la ciutat de Val\u00e8ncia. Amb la pres\u00e8ncia del comandant jutge Broco, d\u2019infausta mem\u00f2ria, veiem l\u2019engranatge repressor del franquisme. En el segon t\u00edtol a trav\u00e9s del protagonisme de la bicicleta i d\u2019un jove estraperlistes en fa un cr\u00f2nica vital i alhora dram\u00e0tica de les urg\u00e8ncies b\u00e0siques del immediats anys de la postguerra.<\/p>\n\n\n\n

Altres obres d\u2019inter\u00e9s que novel\u00b7len la guerra i postguerra respectivament s\u00f3n Les guerres perdudes<\/em> de Francesc Bod\u00ed i Aigua en cistella<\/em> de Carme Miquel. Es d\u00f3na el cas que hi ha unes quantes obres que van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest interval de temps per tal d\u2019oferir-nos un visi\u00f3 m\u00e9s amplia, amb voluntat d\u2019abastar tot el segle XX, ja siga per mitj\u00e0 d\u2019una fam\u00edlia, com ocorre en N\u00f2mina de dubtes<\/em> de Miquel Mart\u00ednez, i Aix\u00f2 \u00e9s llarg de contar<\/em> de Josep Franco. En canvi, Veus de la ciutat<\/em> d\u2019Ignasi Mora, amb Gandia al fons, encadena tot un seguit de mon\u00f2legs, sobris i l\u00edrics, que recorren el segle i retracten vides menudes que comparteixen les dificultats per a viure i la fragilitat de les il\u00b7lusions. Del mateix autor cal recordar la delicada Mela<\/em> i Un corrent interminable<\/em>, un diari fictici.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n actual
La hist\u00f2ria recent i la ciutat de Val\u00e8ncia \u00e9s un altre focus d\u2019inspiraci\u00f3 importat en la narrativa valenciana. La transici\u00f3, per la seua transcend\u00e8ncia per a la hist\u00f2ria m\u00e9s recent, \u00e9s l\u2019escenari d\u2019algunes novel\u00b7les, com Les pot\u00e8ncies de l\u2019\u00e0nima<\/em> de Josep Franco, que a trav\u00e9s de la mirada del seu protagonista ens fa un rep\u00e0s dels anys seixanta fins els vuitanta del segle passat amb uns ulls cr\u00edtics i ir\u00f2nics; L\u2019avi\u00f3 del migdia<\/em> i Febrer<\/em> del periodista Francesc Bayarri, on es pinten respectivament les il\u00b7lusions i frustracions d\u2019uns joves del voltant de Val\u00e8ncia als anys setanta, i uns anys despr\u00e9s, en concret l\u2019any del 23-F, on els personatges desenganyats mostren el seu desencant amb desgavells i un humor esmolat.<\/p>\n\n\n\n

Una problem\u00e0tica intacta narrativament era la descripci\u00f3 dels barris marginals dels extraradis de Val\u00e8ncia. La primera aproximaci\u00f3 l\u2019ha duta en davant amb efic\u00e0cia el periodista Jordi Sebasti\u00e0 en Un assumpte de perif\u00e8ria<\/em>, un viatge cru i efica\u00e7 a un barri marginal situat a Burjassot, i la segona, Quan la lluna escampa els morts<\/em> d\u2019Esperan\u00e7a Camps, \u00e9s una ficci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries creuades per recrear el dest\u00ed tr\u00e0gic d\u2019una bona part de la poblaci\u00f3 que viu a la Coma, un altre barri de marginaci\u00f3 extrema.<\/p>\n\n\n\n

Si hi ha cap escriptor que ha popularitzat la ciutat de Val\u00e8ncia i rodalies, aquest n\u2019\u00e9s Ferran Torrent, un dels autors m\u00e9s llegit en catal\u00e0. A partir dels anys 90 abandona el detectiu Butxana \u2014recuperat fa uns anys amb Cambres d\u2019acer inoxidable<\/em> \u2014 amb projectes novel\u00b7l\u00edstics on prova nous recursos i perspectives. I, encara que per alguns cr\u00edtics la seua literatura ha perdut la frescor inicial, cal dir que ha madurat en molts altres aspectes, com l\u2019escriptura, la t\u00e8cnica narrativa i trames combinades i pensades en cada llibre. El seu fort continuen sent els di\u00e0legs, les ambientacions i les descripcions de personatges. La seua ficci\u00f3 segueix de manera pr\u00f2pia les transformacions socials urban\u00edstiques, pol\u00edtiques i de mentalitat al llarg dels anys. Al seu estil i des del prisma de l\u2019humor \u00e9s un petit sism\u00f2graf dels canvis produ\u00efts en el nostre m\u00f3n. Despr\u00e9s de L\u2019illa de l\u2019holand\u00e9s<\/em> i La mirada del tafur, Torrent projecta un bloc narratiu ambici\u00f3s sobre la ciutat de Val\u00e8ncia amb Societat limitada<\/em> i Esp\u00e8cies protegides<\/em> per a parlar de la pol\u00edtica, el m\u00f3n empresarial i immobiliari, la corrupci\u00f3 i la prostituci\u00f3 o els tripijocs dels negocis del futbol. S\u00f3n llibres d\u2019estructura complexa per les trames i tons que orquestra, per\u00f2 condu\u00efts amb l\u2019efectivitat pr\u00f2pia del narrador valenci\u00e0 per construir un vodevil sobre l\u2019actualitat. El seu darrer producte contrasta amb la parafern\u00e0lia dels llibres anteriors. La vida en l\u2019abisme<\/em> es centra nom\u00e9s en les viv\u00e8ncies d\u2019un jove en crisi que s\u2019embolica per una temporada en el m\u00f3n del joc de cartes, fascinat per un tafur, emborratxat per l\u2019atzar i els abismes del risc.<\/p>\n\n\n\n

Una altra imatge de Val\u00e8ncia \u00e9s la que desfila en la narrativa de Joan Francesc Mira, tant del m\u00f3n grotesc a Els treballs perduts<\/em> com a Purgatori<\/em>, on sense abandonar la ironia, s\u2019allunya de la mirada sat\u00edrica del primer per oferir una mirada profundament humana en qu\u00e8 explora els processos del dolor, de la decad\u00e8ncia i de la mort. Amb el contrast d\u2019un germ\u00e0 ric, que s\u2019ha fet a ell mateix, i guiat per un xofer guine\u00e0 per\u00f2 que coneix fil per randa la ciutat, el narrador \u2014un metge que viu volunt\u00e0riament al marge de m\u00f3n\u2014 redescobreix la ciutat amb ulls innocents, una ciutat sorprenent. La for\u00e7a de l\u2019escriptura de Mira, un dels millors narradors de la literatura catalana actual, no rau en la trama, sin\u00f3 en la for\u00e7a del que diu i de l\u2019estil que fa que siga un flux narratiu inesgotable tot el que ocorre en la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

Entre els autors m\u00e9s nous cal remarcar Santiago Forn\u00e9s, Francesc Viadel i Salvador Company. El primer en La dona infidel<\/em> ens mostra una Val\u00e8ncia desenfada com a rerafons d\u2019una hist\u00f2ria de recerca de la identitat, d\u2019amors i desamors enmig d\u2019un conjunt de sorpreses liter\u00e0ries. Francesc Viadel se serveix de les convencions del g\u00e8nere polic\u00edac en L\u2019advocat i el diable<\/em> per parlar-nos de l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i de la instal\u00b7laci\u00f3 de la m\u00e0fia russa al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Salvador Companys \u00e9s en aquests moments l\u2019escriptor jove m\u00e9s ambici\u00f3s per la complexitat dels seus primers llibres i per capacitat de crear un microclima literari. Lawn tennis<\/em>, el seu millor llibre, \u00e9s un conjunt de relats que amb trames originals plantegen els efectes de la guerra en l\u2019actualitat, com una experi\u00e8ncia dolorosa i viva per a moltes persones. Per cloure aquest apartat cal fer refer\u00e8ncia a Rafa Gomar, que, des el seu primer fins a Viure al ras<\/em> i Batecs<\/em>, ha confirmat que \u00e9s un bon contista pel domini del g\u00e8nere i per la capacitat de crear tot un seguit de personatges i situacions que des de la ironia o els dramatisme ens mostren la vida actual.<\/p>\n\n\n\n

Literatura del jo
La ficci\u00f3 narrativa \u00e9s la columna vertebral de literatura, per\u00f2 es moltes m\u00e9s coses que la ficci\u00f3 en estat pur. \u00c9s, per exemple, dietaris, mem\u00f2ries, viatges… La seua for\u00e7a rau en el fet que, a banda de les reflexions, les lectures i les observacions penetrants sobre els temes m\u00e9s variats, registra els matisos menuts, els petits faits vrais<\/em>, que, com digu\u00e9 Sthendal, posseeixen la veritat superior dels detalls, i que com a menuts g\u00e8rmens expressen amb m\u00e9s intensitat les experi\u00e8ncies vitals que no les grans paraules. Josep Piera va ser un dels primers escriptors a defensar i conrear, als anys vuitanta, aquesta mena de literatura en la nostra llengua, i al llarg dels anys ha aconseguit una prosa personal i subtil. Una bona part del seus t\u00edtols s\u00f3n literatura de viatges on ha resseguit i reflexionat sobre all\u00f2 que s\u2019anomena mediterrane\u00eftat i ha testimoniat amb passi\u00f3 les sorpreses que li han portat les persones i els llocs que ha visitat. Amb una prosa suggerent, l\u00edrica i sensual, ha escrit llibres tant interessants com Un bell cad\u00e0ver barroc<\/em>, on narra la seua llarga estan\u00e7a a N\u00e0pols, Seduccions de Marraqueix<\/em>, A Jerusalem<\/em> i El temps feli\u00e7<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Unes mem\u00f2ries imprescindibles per con\u00e9ixer una bona part de la Val\u00e8ncia del segle XX les constitueixen els llibres El carrer de Rubiols<\/em> i La ciutat trista<\/em> de Frederic Mart\u00ed Guillamon, on descriu des de la seua infantesa en temps de guerra fins el 1966. A trav\u00e9s del periple personal ens du per la Val\u00e8ncia del centre i del l\u2019Eixample alhora que ens regala una topografia impagable de la vida cultural i social valenciana, especialment de la Val\u00e8ncia burgesa. Fins fa no res el dietari era un g\u00e8nere poc freq\u00fcentat. Darrerament, Enric S\u00f2ria, Joan Gar\u00ed i Vicent Alonso ens han ofert t\u00edtols d\u2019un inter\u00e9s notable i d\u2019una alta qualitat liter\u00e0ria. El g\u00e8nere \u00e9s un calaix de sastre, un cos multiforme (des de l\u2019aforisme al petit assaig) que permet als autors ficar el nas en tots els temes que els interessen. Els tres autors citats tenen tirada important cap a l\u2019assaig, per aix\u00f2 els tornarem a esmentar m\u00e9s endavant.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assaig
Durant molt de temps l\u2019assaig era una de les nostres assignatures pendents. Aquest g\u00e8nere, per la seua implicaci\u00f3 en la realitat circumdant, \u00e9s imprescindible per a tota cultura viva i connectada als interrogants del present. A hores d\u2019ara, per\u00f2, la situaci\u00f3 ha canviat i molt. Ara hi comencem a contemplar una diversitat agradosa de temes, orientacions i estils.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assaig \u00e9s un g\u00e8nere obert, sense massa fronteres. L\u2019assagista, com deia Fuster, \u00e9s un agitador d\u2019idees \u2014d\u2019idees generals\u2014 que incideix sobre problemes de l\u2019actualitat, unes vegades posant el dit en temes espinosos, d\u2019altres, revisant prejudicis o t\u00f2pics que de tant repetits han esdevingut veritats inamovibles. A casa nostra, d\u2019una manera o d\u2019una altra, la concepci\u00f3 i la pr\u00e0ctica d\u2019aquesta categoria liter\u00e0ria anaven lligades molt a la idea que Fuster en tenia. Per aix\u00f2, se\u2019l veia com un g\u00e8nere fonamentat en la brevetat i en la voluntat d\u2019estil. \u00c9s aix\u00f2, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s coses. Com ha dit Gustau Mu\u00f1oz, seguint les idees d\u2019Adorno i Luk\u00e1cs, tamb\u00e9 hi caldria admetre tota mena d\u2019estudis, recerques i indagacions erudites on hi ha una dosi significativa de meditaci\u00f3 cultural, d\u2019interpretaci\u00f3 i voluntat generalitzadora. De fet, \u00e9s una composici\u00f3 el\u00e0stica, camale\u00f2nica que es manifesta entre nosaltres a trav\u00e9s de formes i intencions ben variades, com ara l\u2019aforisme, el fragment breu, l\u2019article, el dietari, el viatge, l\u2019estudi, etc.<\/p>\n\n\n\n

Si com hem dit ad\u00e9s, l\u2019assaig est\u00e0 circumscrit a la hist\u00f2ria, era inevitable que durant molt de temps el tema estrella f\u00f3ra la reflexi\u00f3 sobre el pa\u00eds. La passi\u00f3 pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s el centre neur\u00e0lgic, per\u00f2 no \u00fanic, de l\u2019obra reflexiva de Joan Francesc Mira, l\u2019assagista m\u00e9s persistent i s\u00f2lid en l\u2019\u00e0mbit de la cultura catalana, que ja siga amb articles o llibres \u00e9s un agitador de idees generals d\u2019estil \u00e0gil i atractiu, am\u00e9 i ir\u00f2nic. Els seus grans t\u00edtols s\u00f3n Cr\u00edtica de la naci\u00f3 pura<\/em>, on exposa les condicions que caracteritzen les nacions, Sobre la naci\u00f3 dels valencians<\/em>, un llibre valent i pol\u00e8mic que es capbussa de ple en la realitat valenciana per indagar el com i per qu\u00e8 d\u2019un pa\u00eds instal\u00b7lat en una identitat difusa i confusa, de nom imprec\u00eds i abocat a la desintegraci\u00f3. Altres t\u00edtols atractius en serien: Sobre \u00eddols i tribus<\/em>, Cultures i lleng\u00fces i nacions<\/em> i Literatura, m\u00f3n, literatures<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Amb el temps el tema del pa\u00eds s\u2019ha enrobustit amb noves perspectives. Un altre llibre decidit \u00e9s Alacant contra Val\u00e8ncia<\/em> del metge i poeta Emili Rodr\u00edguez-Bernabeu des d\u2019on aborda la situaci\u00f3 de la cultura catalana al sud del pa\u00eds, les tensions amb Val\u00e8ncia, i exposa els problemes fonamentals d\u2019Alacant. Alfons Cuc\u00f3, per la seua banda, ha estudiat el fenomen de la naci\u00f3 no sols ac\u00ed sin\u00f3 en altres coordenades geogr\u00e0fiques, com \u00e9s ara l\u2019europea. Pau Viciano ha revelat les interpretacions pol\u00edtiques que s\u2019han fet de la nostra Edat Mitjana, i, el que \u00e9s m\u00e9s rellevant encara, ha analitzat amb profusi\u00f3 el pes que el passat m\u00e9s remot i el medieval han tingut per historiadors francesos, espanyols i catalans a l\u2019hora de definir les distintes identitats nacionals. Sense eixir-nos de l\u2019\u00e0mbit historiogr\u00e0fic, cal esmentar la investigaci\u00f3 il\u00b7luminadora de Roig i blau<\/em> del malaguanyat Alfons Cuc\u00f3 en qu\u00e8 aborda la tortuosa transici\u00f3 valenciana. Situat en un altre nivell, paga la pena citar Els temps moderns. Societat valenciana i cultura de masses al segle XX<\/em> d\u2019Adolf Beltran, llibre que persegueix mostrar la introducci\u00f3 de la modernitat a Val\u00e8ncia en alguns moments claus del segle XX. Un altre autor que reflexiona sobre la situaci\u00f3 del nostre entorn \u00e9s Gustau Mu\u00f1oz que, en Intervencions. Entre cultura i pol\u00edtica<\/em> i A l\u2019inici del segle<\/em>, es centra en temes de pol\u00edtica i cultura, per\u00f2 sempre tenint present el context econ\u00f2mic i pol\u00edtic internacional aix\u00ed com els corrents de pensament m\u00e9s interessants del panorama mundial.<\/p>\n\n\n\n

Una \u00f2ptica diferent \u00e9s la que proposen Rafael Ninyoles i Josep Vicent Boira, que amb arguments geogr\u00e0fics, econ\u00f2mics i d\u2019estrat\u00e8gies de futur tracten de defensar la necessitat d\u2019un arc mediterrani necessari per al desenvolupament del Pa\u00eds Valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

De les mans del periodista Joan Oleaque ha eixit un dels llibres m\u00e9s esborronadors i inquietants que ha donat la nostra cultura i que desgraciadament no ha tingut el ress\u00f2 que \u00e9s mereixia. Des de la tenebra<\/em> \u00e9s un relat minuci\u00f3s i brutal del cas Alc\u00e0sser i una an\u00e0lisi del comportament de determinats mitjans de comunicaci\u00f3. Seu tamb\u00e9 \u00e9s En \u00e8xtasi<\/em>, una descripci\u00f3 de l\u2019anomenada ruta del bakalao.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de la tem\u00e0tica valenciana, han aparegut llibres que aborden de ple preocupacions molt generals, com per exemple el desenvolupament sostenible (Ernest Garcia), el feminisme i la modernitat des d\u2019una perspectiva filos\u00f2fica (Neus Campillo), o una an\u00e0lisi cr\u00edtica del cosmopolitisme (Jordi Sebasti\u00e0) o el tema de la immigraci\u00f3 (Aitana Guia).<\/p>\n\n\n\n

En el terreny literari i art\u00edstic, els assaigs m\u00e9s interessants tal volta siguen Un cristall habitat<\/em> i Contra la modernitat i altres quimeres<\/em>. El primer, de Joan Gar\u00ed, \u00e9s una incursi\u00f3 brillant sobre els sentits de l\u2019espill i de la figura del doble en distintes arts al llarg del temps. El segon, d\u2019Enric Balaguer, analitza tres aspectes \u2014la identitat del jo, l\u2019horror i la crueltat i el llenguatge\u2014 que ha preocupat alguns dels creadors m\u00e9s representatius del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a l\u2019editorial Bromera i la Universitat de Val\u00e8ncia ara s\u2019editen textos ben interessants del m\u00f3n de la ci\u00e8ncia en la nostra llengua. Per citar alguns exemples esmentarem els estudis sobre les vicissituds de la f\u00edsica i la relativitat que han escrit Ramon Lapiedra i Vicent Mart\u00ednez Sancho respectivament. Un cas especial en aquest terreny \u00e9s el de Mart\u00ed Dom\u00ednguez que setmanalment escriu articles amens on es donen la m\u00e0 la literatura i la biologia (Bestiari).<\/p>\n\n\n\n

Amb tota certesa els moments de gl\u00f2ria del g\u00e8nere cauen en el seu cant\u00f3 m\u00e9s literari. I una de les manifestacions que apareix \u00e9s el dietari. Si Enric S\u00f2ria en Mentre parlem<\/em> sorprengu\u00e9 per la for\u00e7a liter\u00e0ria i la penetraci\u00f3 de les seus observacions, ara, onze anys despr\u00e9s, amb La lentitud de la mar<\/em> no ha defraudat les expectatives; ha pujat el llist\u00f3 encara m\u00e9s, amb un prosa memorable, incisiva i precisa, amable i emotiva per parts iguals. El llibre \u00e9s un conjunt de petits compendis d\u2019idees sobre temes variad\u00edssims, en qu\u00e8 all\u00f2 que preval \u00e9s la mirada comprensiva, vital i obsessiva per explicar i explicar-se tot el que l\u2019interessa i l\u2019envolta. A m\u00e9s, S\u00f2ria \u00e9s autor d\u2019altres altres llibres d\u2019assaigs, centrats sobretot al voltant del la literatura: Incitacions<\/em> i L\u2019espill de Janus<\/em>. \u00daltimament Vicent Alonso s\u2019ha mostrat com un observador subtil com es pot veure en els articles sobre literatura i altres q\u00fcestions recollits a Les paraules i els dies<\/em>, per\u00f2 sobretot en el notable diari titulat Trajecte circular<\/em> on registra viv\u00e8ncies, records, reflexions. D\u2019aquestes \u00faltimes s\u00f3n molt encertades les referents als mecanismes amb els quals conformem la identitat i els jocs i les disfresses que mou la creaci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Un del escriptors m\u00e9s veterans, Josep Iborra ha tret fa poc una petita joia titulada Inflexions<\/em>, un recull d\u2019aforismes, anotacions i reflexions breus. La literatura, la m\u00fasica i els referents b\u00edblics s\u00f3n alguns puntals que condueixen la mirada i la prosa de Josep Iborra, tota una mina d\u2019observacions intel\u00b7ligents i agudes. Caldria no oblidar, d\u2019altra banda, els dietaris escrits per Ferran Garcia-Oliver, Toni Moll\u00e0 i Emili Piera.<\/p>\n\n\n\n

Poesia
Les inquietuds i els resultats en la poesia valenciana des de fa temps s\u00f3n prou alts. La poesia bascula entre dos pols: una poesia com a intent de comprensi\u00f3 i expressi\u00f3 de la realitat i una altra que cerca de comunicar la seua visi\u00f3 de la vida d\u2019una altra manera, sempre fugint de qualsevol discurs ordenador de les coses. Al marge de les opcions est\u00e8tiques, els autors poden compartir temes i aspiracions. La barb\u00e0rie, la injust\u00edcia s\u00f3n temes que podem trobar en autors ben diferents, com ara Antoni Ferrer, Marc Granell, Manel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3, Isidre Mart\u00ednez Marzo, Manuel Garcia Grau, Antoni G\u00f3mez… A banda d\u2019aquest tema s\u2019ha produ\u00eft un renovada preocupaci\u00f3 social i c\u00edvica. Una poesia de conscienciaci\u00f3 i de den\u00fancia, per\u00f2 tractant de fugir dels excessos de la poesia social. Aix\u00f2 ho podem veure, a banda de Marc Granell o Antoni Ferrer, ja citats, en poetes de promocions m\u00e9s joves com ara Ramon Ramon, Maria Josep Escriv\u00e0, Josep Llu\u00eds Roig, J\u00falia Zabala, Antoni G\u00f3mez, etc.<\/p>\n\n\n\n

Maria Beneyto, Llu\u00eds Alpera, Jaume P\u00e9rez Montaner i Antoni Ferrer no sols continuen en plena activitat, sin\u00f3 que han produ\u00eft poemes d\u2019altura. Amb m\u00e9s de setanta anys, Maria Beneyto ha escrit Elegies de pedra trencadissa<\/em> i Bressoleig a l\u2019insomne de la ira<\/em>, on aconsegueix la seua veu m\u00e9s ferma. Una l\u00edrica de densitats tr\u00e0giques que parla de la desintegraci\u00f3 de la vida i de la brevetat de les coses, i que arriba en el segon llibre a un vers rabi\u00f3s, testimoni d\u2019una rebel\u00b7lia que no troba mai recompensa. Despr\u00e9s de Fronteres<\/em>, el punt m\u00e9s alt de la seua obra, Jaume P\u00e9rez Montaner ha tret L\u2019oblit<\/em>, un llibre intens que segueix la seua l\u00ednia de vers potent i imatjat per aprofundir en la tensi\u00f3 individu i societat, vida i poesia. Antoni Ferrer,complementa el seu magn\u00edfic Cant espiritual<\/em> amb un Cant temporal<\/em> vigor\u00f3s,fonamentat com tota la seua obra en el cristianisme i la cultura cl\u00e0ssica, que va des de la meditaci\u00f3 sobre la condici\u00f3 humana, amb versos de den\u00fancia i el sentiment religi\u00f3s amb versos d\u2019una densitat metaf\u00edsica, fins la darrera part bastida a l\u2019entorn de la natura del poeta i el seu m\u00f3n m\u00e9s immediat.<\/p>\n\n\n\n

Els poetes de la generaci\u00f3 dels setanta Gaspar Ja\u00e9n i Urban i Marc Granell han mantingut una traject\u00f2ria espaiada, per\u00f2 sense interrupcions. Gaspar Ja\u00e9n i Urban ens proposa en Del temps present<\/em> versos poderosos i evocadors per recuperar la mem\u00f2ria personal per passar despr\u00e9s, en P\u00f2ntiques, a una mena de poesia hist\u00f2rica, i recrear l\u2019univers de l\u2019obra
hom\u00f2nima d\u2019Ovidi, concebuda a l\u2019exili, on ens presenta l\u2019escriptor allunyat de la seua terra per ser cr\u00edtic amb la corrupci\u00f3 pol\u00edtica i no acceptar la decad\u00e8ncia de Roma. La insatisfacci\u00f3 amb la realitat qui amb m\u00e9s energia l\u2019ha expressada \u00e9s potser Marc Granell. A m\u00e9s de la seua poesia completa, ha publicat Versos per a Anna<\/em>, un oasi en la seua obra, ja que canta l\u2019esclat vital de l\u2019amor i les transformacions que aquest comporta. Amb Corrent de fons<\/em> torna a la poesia esencisada, pessimista. Poeta de la consci\u00e8ncia, dels topants de la realitat, basteix una poesia existencial i d\u2019abast social a base de fuetades adolorides i vers punyent. A m\u00e9s, \u00e9s un inspirat poeta per a joves.<\/p>\n\n\n\n

Josep Piera amb El nom de la mar<\/em> retorna a la poesia despr\u00e9s de catorze anys en una \u00e0lbum de viatges i estampes de viv\u00e8ncies i records de persones estimades, cisellat amb la finor i la profunditat que li \u00e9s pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

Salvador J\u00e0fer i Joan Navarro, defensors d\u2019una poesia demi\u00fargica, han reaparegut despr\u00e9s de molts anys de silenci amb la publicaci\u00f3 respectivament de Desert<\/em> i Magrana<\/em>, tots dos escrits en prosa. Navarro en Magrana<\/em>, amb el tra\u00e7 en\u00e8rgic que el caracteritza, per\u00f2 amb un estil m\u00e9s ser\u00e9 i sobri, converteix la seua poesia en una interrogaci\u00f3 inquisitiva, en una constant exploraci\u00f3 sobre les paradoxes de la vida. En un l\u00ednia propera la podem seguir en l\u2019obra de Manuel Rodr\u00edguez Castell\u00f3, que ha aconseguit un bon nivell en Humus<\/em>, i Pere Bess\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Vicent Alonso amb els anys ha constru\u00eft una l\u00edrica de m\u00e9s amplitud, reticent, per\u00f2 plena de reverberacions suggestives. En Cercles de la mirada<\/em>, una emotiva interioritzaci\u00f3 de la realitat, parla, entre altres coses, de l\u2019abs\u00e8ncia i de la por, per\u00f2 sobretot \u00e9s un cant a la plenitud, a la bellesa. El llibre seg\u00fcent, Del clam de Jas\u00f3<\/em>, suposa moltes novetats. \u00c9s un poemari en prosa en forma d\u2019escenes i records entre el passat i el present. El resultat final \u00e9s un gran llibre i una intensa reflexi\u00f3 sobre el temps, els l\u00edmits i voluntats humans.<\/p>\n\n\n\n

Els poetes que sorgiren en la d\u00e8cada dels vuitanta del segle passat que han modulat una veu pr\u00f2pia m\u00e9s remarcable s\u00f3n Teresa Pascual, Anna Montero, Vicent Berenguer, Enric S\u00f2ria, Ramon Guillem, Llu\u00eds Roda, Isidre Mart\u00ednez Marzo, Josep Ballester…<\/p>\n\n\n\n

En el cercle de la poesia figurativa destaquen Enric S\u00f2ria amb Comp\u00e0s d\u2019espera<\/em> i L\u2019instant etern<\/em> que ens mostren un poeta ascendent, d\u2019una enorme personalitat i un rigor\u00f3s control de l\u2019ofici. Amb una pluralitat de formes expressives, S\u00f2ria explora el que t\u00e9 d\u2019inescrutable l\u2019experi\u00e8ncia del temps, la tensi\u00f3 soterrada que es troba en les coses, all\u00f2 que no sentim i en el canvi perdura. Vicent Berenguer s\u2019inici\u00e0 amb un estil imatjat, per\u00f2 progressivament s\u2019ha decantat per una veu m\u00e9s despullada, sense menysprear la imatge o la gosadia verbal. El seu darrer llibre El poeta no confia en la ciutat<\/em> parla de la irremeiable fragilitat de l\u2019instant i de la confusi\u00f3 com a un s\u00edmbol del desconcert interior.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Roda evoluciona d\u2019uns postulats experimentals inicials cap a una veu, la Buirac d\u2019amor<\/em>, crua, reflexiva i de tonalitats m\u00e9s greus i vers rotund; una poesia l\u00facida, punyent per explorar els viaranys de la vida. L\u00ednia preservada en Elogi de la llibertat<\/em>, ara per mitj\u00e0 de l\u2019aforisme o la prosa po\u00e8tica.<\/p>\n\n\n\n

Poesia d\u2019intimitats i exploraci\u00f3 de la condici\u00f3 femenina \u00e9s la que desenvolupen Teresa Pascual i Anna Montero. La primera en Curriculum vitae<\/em> i El temps en ordre<\/em> elabora un lirisme cada vegada m\u00e9s auster i alhora m\u00e9s profund. Concebuts com a revisi\u00f3 i indagaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia i interessada l\u2019autora en el tema de la veritat, reflexiona sobre la provisionalitat de les coses i ent\u00e9n la vida com un deute permanent. Per la seua part, Anna Montero, perfecciona una veu depurada i insinuant, de to t\u00e8nue i atmosfera delicada, en Com si torn\u00e9s d\u2019enlloc<\/em> i serenitat de cercles<\/em>, on motius de la natura o quotidians s\u2019obri cap \u00e0mbits d\u2019evocacions entrella\u00e7ades i inesgotables.<\/p>\n\n\n\n

Isidre Mart\u00ednez Marzo \u00e9s un poeta de talent i d\u2019un extraordinari domini del g\u00e8nere, com ho demostra la diversitat de registres i recursos que fa servir. Cam\u00ed de tornada<\/em> i Els ad\u00e9us<\/em> ens mostren una poesia subtil, d\u2019exaltaci\u00f3 \u00edntima i amb c\u00e0rregues de profunditat. Quan s\u2019acosta a una actitud cr\u00edtica sobre els aspectes m\u00e9s s\u00f2rdids de la condici\u00f3 humana, com fa La tristesa de S\u00f2crates<\/em>, no perd mai el rigor ni cau en l\u2019exc\u00e9s demag\u00f2gic.<\/p>\n\n\n\n

Ramon Guillem tamb\u00e9 exerceix un bon domini de la t\u00e8cnica en la Terra d\u2019aigua<\/em> i elabora una poesia d\u2019interioritzaci\u00f3 per fer un cant a la natura i a les coses b\u00e0siques amb una visi\u00f3 desolada de la vida. En Solatge de sols<\/em>, en canvi, l\u2019amor aporta una vitalitat renovada. En Maregassa<\/em> incideix en el seua mirada per\u00f2 amplia el seu registre gr\u00e0cies al poema en prosa. En el seu darrer llibre Celebraci\u00f3 de la mirada<\/em>, assaja una veu m\u00e9s sensible al m\u00f3n extern, amb evocacions de moments i experi\u00e8ncies que interessen al poeta. L\u2019\u00faltima poesia de Josep Ballester, La mar<\/em>, connecta clarament amb l\u2019obra de Navarro i Jaume P\u00e9rez Montaner. Els seus versos giren al voltant del vagareig de la vida, de l\u2019exili i l\u2019alteritat… que canalitzat per mitj\u00e0 de m\u00faltiples referents literaris pinta una visi\u00f3 negra de l\u2019home. Versos de qualitat els ofereixen autors dignes de tenir en compte com Xulio Ricardo Trigo i Manuel Garcia Grau.<\/p>\n\n\n\n

Antoni Albalat representa la vessant m\u00e9s experimental de la poesia valenciana actual. Llibre de voliaines<\/em> i Tractat del caos<\/em> mostren una poesia juganera, ir\u00f2nica, que combina els recursos visuals m\u00e9s variats, el registre inform\u00e0tic amb una poesia discursiva.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta \u00f2rbita d\u2019una poesia fonamentada en l\u2019exploraci\u00f3 de les imatges, centrada en el m\u00f3n ca\u00f2tic, podem esmentar els poetes que s\u2019estrenen en els anys noranta com Josep Ribera, que ofereix un m\u00f3n de desig i autodestrucci\u00f3, fet amb refer\u00e8ncies cl\u00e0ssiques i cient\u00edfiques, per\u00f2 sempre a trav\u00e9s d\u2019unes estructures ben marcades, com observem en el seu millor llibre, Plenamar<\/em>. Una visi\u00f3 inconformista i de vegades grotesca del m\u00f3n actual la pinta Elies Barber\u00e0 en un llibre de gran for\u00e7a imaginativa i un desplegament significatiu de formes i temes com \u00e9s Equilibrista<\/em>. Altres autors a tenir en compte s\u00f3n Begonya Mezquita, Joan Gregori…<\/p>\n\n\n\n

Un grup significatiu de poetes dels noranta que aposta per una est\u00e8tica m\u00e9s figurativa pot ser Ramon Ramon, Josep Llu\u00eds Roig, Maria Josep Escriv\u00e0, Antoni G\u00f3mez, J\u00falia Zabala o Iban L. Llop. La traject\u00f2ria de Ramon Ramon es defineix per una mirada conscient i descarnada, de talls incisius i colpidors que dissecciona les febleses humanes sense compassi\u00f3. Una mostra clara n\u2019\u00e9s Cor desmoblat<\/em>. Josep Llu\u00eds Roig tamb\u00e9 aposta per una veu crua en ocasions, encara que no tan tallant com la de Ramon Ramon. A banda de la introspecci\u00f3, en el seu millor llibre per ara, Oasi breu<\/em>, aposta per poetitzar realitats problem\u00e0tiques del moment.<\/p>\n\n\n\n

Maria Josep Escriv\u00e0 \u00e9s una de les escriptores joves que m\u00e9s bona recepci\u00f3 t\u00e9 al Principat. Els seus millors instants, com podem veure a Tots els noms de la pena<\/em>, es caracteritzen per la concisi\u00f3, la recerca del mat\u00eds i la capacitat de suggerir mitjan\u00e7ant el paisatge i els objectes humils. El dolor i la plenitud de les coses enmig de la seua consumaci\u00f3 s\u00f3n el tema d\u2019aquest poemari, on a m\u00e9s fa un vers m\u00e9s incisiu i tracta aspectes m\u00e9s socials.<\/p>\n\n\n\n

Final
Arribats en aquest punt i despr\u00e9s de tot el que hem dit, es pot concloure que, malgrat totes les dificultats i els entrebancs, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 s\u2019ha desenvolupat una pr\u00e0ctica liter\u00e0ria que ara ja cultiva g\u00e8neres abans desatesos, com ara els distints \u00e0mbits de l\u2019assaig, amb uns objectius i uns resultats destacables. A m\u00e9s, la n\u00f2mina de novel\u00b7listes ha augmentat significativament amb noves tem\u00e0tiques i ambicions renovades. I all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s important de tot, la qualitat liter\u00e0ria ha crescut d\u2019una manera molt notable.<\/p>\n\n\n\n

RELS, n\u00fam. 6, hivern 2005, p\u00e0g. 49-57 (Monogr\u00e0fic)<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFuna-literatura-emergent.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada de la publicaci\u00f3

Etiquetes:\u00a02005<\/a> Altres<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha conegut, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la instauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia, una expansi\u00f3 molt considerable. Amb totes les febleses i mancances que vulguem, a hores d\u2019ara hi ha una vida liter\u00e0ria estimable, i a m\u00e9s d\u2019una intensitat creixent. Les circumst\u00e0ncies concorden a dir-nos que al nostre pa\u00eds s\u2019ha creat un … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1402","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1402"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1402\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3213,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1402\/revisions\/3213"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}