{"id":1404,"date":"2022-04-27T08:30:09","date_gmt":"2022-04-27T08:30:09","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1404"},"modified":"2022-05-12T12:56:34","modified_gmt":"2022-05-12T12:56:34","slug":"carles-jorro-totes-les-lletres-duna-entesa-cordial","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/carles-jorro-totes-les-lletres-duna-entesa-cordial\/","title":{"rendered":"Carles Jorro: totes les lletres d\u2019una entesa cordial"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila com a llibreter m\u2019adone del seu pes en la meua vida de lector, supose que tamb\u00e9 en la de molts altres lectors de la ciutat de Val\u00e8ncia. Carles \u00e9s una persona molt discreta i diligent, amb una paci\u00e8ncia inesgotable, si m\u00e9s no amb aquest lector. Si no vaig massa errat assistesc a la Llibreria 3 i 4 des de l\u2019any 1978 o 1979. Al principi, nom\u00e9s de tant en tant. Per\u00f2 quan m\u2019establ\u00ed definitivament a Val\u00e8ncia el 1985 la llibreria 3 i 4 va esdevenir la meua llibreria de refer\u00e8ncia, perqu\u00e8 m\u2019entenien, sabien de qu\u00e8 parlava, especialment Carles Jorro, amb qui amb el temps vaig establir una entesa cordial, per a mi gratificant. I tamb\u00e9 beneficiosa. Entre altres coses, no s\u00e9 massa ben b\u00e9 perqu\u00e8, part de les coses que he demanat de vegades han costat en arribar. I Carles es preocupava, insistia i tornava a insistir per fer-se amb els el llibres que volies. Aquesta perseveran\u00e7a no ha amainat amb el temps, si no que a voltes semblava que creixia. Recorde, far\u00e0 ara dos anys o una cosa aix\u00ed, que ens costa d\u00e9u i ajuda fer-nos amb un llibre publicat a Sud-am\u00e8rica. Cost\u00e0 mesos aconseguir-lo a causa de malentesos de mena diversa i al fet que les persones que duen els enc\u00e0rrecs nom\u00e9s lligen lletres, i no veuen ni t\u00edtols ni autors. Per tant, amb una lletra equivocada ja tot se\u2019n en orris. Despr\u00e9s de molta paci\u00e8ncia i un grapat de telefonades, el llibre apleg\u00e0. Davant d\u2019aquest fet, vaig remugar: \u201cFotre! Si ni tan sols es paren a pensar i veure si s\u2019han equivocat. No els sonen ni els autors de la seua editorial\u201d. Carles, comprensiu i amb m\u00e9s ra\u00f3 que un sant, em correg\u00ed i em digu\u00e9 que no era aix\u00f2, que calia pensar que aquelles persones segurament tenien molta m\u00e9s faena que aquella que podien fer. La seua atenci\u00f3 no s\u2019ha limitat a les comandes. En alguna ocasi\u00f3 m\u2019ha arribat a deixar algun llibre que no trobava i ell tenia en la seua casa.<\/p>\n\n\n\n

Quan era jovenet tenia una certa tirada cap la bibliofilia, tenia d\u00e8ria per tenir repertoris bibliogr\u00e0fics aix\u00ed com els anuaris que abans editava ISBN. Per aix\u00f2, em resultava molt simp\u00e0tica la figura de Carles, perqu\u00e8 controlava les refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques en diferents \u00e0mbits i llegia \u2013com m\u2019agradava fer a mi\u2014 els suplements literaris dels distints peri\u00f2dics per saber les novetats i tenir en compte els llibres de refer\u00e8ncia i les prefer\u00e8ncies dels seus clients. D\u2019altra banda, a mesura que li tenia m\u00e9s confian\u00e7a, vaig descobrir en ell un lector apassionat amb un olfacte literari refinat, sobretot en literatura estrangera. I compartim passi\u00f3 o inter\u00e9s per autors, com ara, John Berger, Paul Auster, Margaret Atwood, Anthony Powel i Don Delillo. Alguns d\u2019aquests autors \u2013Atwood i Delillo\u2014els vaig llegir gr\u00e0cies la seua insist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Les afinitats i el temps fan fer que la relaci\u00f3 cordial amb el llibreter fos una cosa m\u00e9s. No s\u00e9 b\u00e9 que vol \u201cuna cosa m\u00e9s\u201d. El que si s\u00e9 \u00e9s que a partir d\u2019un moment s\u2019establ\u00ed una certa confian\u00e7a entre els dos i comen\u00e7aren a parlar de llibres; de temes d\u2019actualitat, fonamentalment cultural; de viatges i menjars, uns dels temes predilectes de Carles…<\/p>\n\n\n\n

Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila caic en el compte que m\u2019ha acompanyat en la meua passi\u00f3 per la lletra impresa. Suportar els maniosos dels llibres no \u00e9s f\u00e0cil, per aix\u00f2, per a mi, era una tranquil\u00b7litat saber que sempre hi hauria una m\u00e0 amiga a la llibreria 3 i 4, Carles Jorro — tamb\u00e9 els treballadors de la llibreria, els divertits i afables Empar i Vicent–, disposat a buscar, aconseguir i posar damunt del taulell les teues quimeres.<\/p>\n\n\n\n

En m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 he pensat que m\u2019hagu\u00e9s agradat eixamplar la meua relaci\u00f3 amb Carles fora de la vigil\u00e0ncia m\u00e0gica i fixa dels llibres. No ha pogut ser. Coses de la vida. Per\u00f2 no perd l\u2019esperan\u00e7a; ara que tindr\u00e0 m\u00e9s temps, qui sap. Per\u00f2 el que s\u00ed ha sigut ho guardar\u00e9 en la meua mem\u00f2ria i ho trobar\u00e9, encara que ell no hi siga, en cada rac\u00f3 de la llibreria.<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Llibreria Tres i Quatre. Imatge de la inauguraci\u00f3 (12\/03\/1968). Font: mesvilaweb.cat

Etiquetes:\u00a02006<\/a> Homenatges\/Presentacions<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara que em diuen que Carles Jorro es jubila com a llibreter m\u2019adone del seu pes en la meua vida de lector, supose que tamb\u00e9 en la de molts altres lectors de la ciutat de Val\u00e8ncia. Carles \u00e9s una persona molt discreta i diligent, amb una paci\u00e8ncia inesgotable, si m\u00e9s no amb aquest lector. Si … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1404","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1404","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1404"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1404\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3217,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1404\/revisions\/3217"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1404"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}