{"id":1410,"date":"2022-04-27T08:31:41","date_gmt":"2022-04-27T08:31:41","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1410"},"modified":"2022-05-19T14:26:00","modified_gmt":"2022-05-19T14:26:00","slug":"entrevista-a-vicent-alonso-els-temes-de-montaigne-son-tambe-els-nostres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/entrevista-a-vicent-alonso-els-temes-de-montaigne-son-tambe-els-nostres\/","title":{"rendered":"Entrevista a Vicent Alonso: \u00abEls temes de Montaigne s\u00f3n tamb\u00e9 els nostres\u00bb"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Vicent Alonso, nascut a Godella, l’any 1948, \u00e9s professor de literatura catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres m\u00e9s representatius trobem, en poesia, Del clam de Jas\u00f3<\/em> (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular<\/em> (2004). Ha tradu\u00eft, entre altres, Tristan Tzara i Baudelaire, per\u00f2 la seua aventura m\u00e9s arriscada en aquest \u00e0mbit \u00e9s la versi\u00f3 dels Assaigs de Montaigne<\/em>, dels quals l’editorial Proa ha tret ara el primer volum i, durant els pr\u00f2xims mesos, els dos seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

Pregunta. Per qu\u00e8 ha tradu\u00eft Montaigne?
Resposta. Tenia un deute personal amb ell, ja que \u00e9s un escriptor amb qui he mantingut, i mantinc, una relaci\u00f3 familiar. L’utilitze per a les classes i per a les meues coses. Amb els estudiants, m’agrada molt comparar-lo amb passatges de Fuster o Pla. El vaig comen\u00e7ar a traduir fa uns quants anys, perqu\u00e8 l’amic Vicent Raga m’ho va proposar, per\u00f2 ho havia deixat c\u00f3rrer fins que, com que m’havia alliberat d’algunes ocupacions p\u00fabliques i tenia temps, vaig tornar-hi. Sam Abrams, que coneixia el meu treball, em pos\u00e0 en contacte amb l’Isidor C\u00f2nsul, que m’empent\u00e0 a dedicar-m’hi exclusivament. I aix\u00f2 \u00e9s tot.<\/p>\n\n\n\n

P. El considera un escriptor actual?
R. Em sembla que aix\u00f2 no es pot dubtar. La seua manera d’escriure, per exemple, \u00e9s un espill per als assagistes actuals. Aquesta manera de fer, que Ferran S\u00e0ez Mateu, utilitzant una reflexi\u00f3 del mateix Montaigne, ha qualificat recentment com a \u00abpensament a les palpentes\u00bb, \u00e9s molt pr\u00f2pia d’una fam\u00edlia d’assagistes contemporanis que no debades reconeixen Montaigne com a mestre. \u00c9s una escriptura que transcriu el proc\u00e9s que et duu fins al final. I el final no \u00e9s mai final, sin\u00f3 l’inici d’un altre proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

P. L’assaig \u00e9s pesar, provar, clarificar.
R. Certament. Hem de ser conscients de les pr\u00f2pies limitacions, no nom\u00e9s de les que tenim, com a individus, sin\u00f3 tamb\u00e9 les que defineixen el g\u00e8nere hum\u00e0, per dir-ho a la manera de Montaigne. En aquest sentit, la fragmentarietat \u00e9s una limitaci\u00f3, una exig\u00e8ncia, per\u00f2 que al final caracteritza la teua manera de fer i de veure el m\u00f3n. La teua cosmovisi\u00f3 pot tenir, si vols, una aparen\u00e7a unit\u00e0ria, per\u00f2 els fragments la constitueixen.<\/p>\n\n\n\n

P. En qu\u00e8 m\u00e9s ens \u00e9s pr\u00f2xim?
R. Em fa la sensaci\u00f3 que els temes de Montaigne, pr\u00e0cticament tots els seus temes, s\u00f3n tamb\u00e9 els nostres. I \u00e9s clar, tamb\u00e9 en la reivindicaci\u00f3 de la intimitat i de les idees que se’n deriven. Intimitat i sinceritat han d’estar \u00edntimament lligades.<\/p>\n\n\n\n

P. A contracorrent, Montaigne se serveix de les coses m\u00e9s \u00edntimes i intranscendents per parlar de la identitat humana, del jo.
R. En efecte, el jo es constitueix a partir d’aquestes coses. Alg\u00fa ha dit que la literatura de Montaigne \u00e9s un espill que reflecteix l’experi\u00e8ncia de la realitat. El jo, la privacitat, \u00e9s el filtre a trav\u00e9s del qual passen aquestes dades que ens arriben del m\u00f3n de l’experi\u00e8ncia. Un dels punts m\u00e9s interessants de la literatura de Montaigne \u00e9s precisament aix\u00f2, que quan diu que vol parlar d’ell mateix, no vol dir que parlar\u00e0 de les coses que formen part de la seua vida privada. No es tracta d’aix\u00f2. Construir el jo vol dir que siga capa\u00e7 de filtrar les dades que li arriben de la realitat i, m\u00e9s important encara, que expressar-ne el resultat \u00e9s precisament la millor manera de construir la intimitat.<\/p>\n\n\n\n

P. Qu\u00e8 s\u00f3n els assaigs?
R. Literatura d’idees \u00e9s una bona manera de definir el g\u00e8nere que Montaigne inaugura en el Renaixement i que arriba fins ara mateix amb unes possibilitats de creixement incre\u00efbles. El te\u00f2ric franc\u00e8s Thibaudet estima que el que distingeix l’assaig que Montaigne inaugura no \u00e9s tant la coher\u00e8ncia com la seua humanitat, la seua capacitat d’enganxar humanament el lector. Sempre que mire textos de Pla, em fa la impressi\u00f3 que estic en aquest mateix territori.<\/p>\n\n\n\n

P. Amb qu\u00e8 els lligaries?
R. Hi ha tantes maneres! Una de les poques refer\u00e8ncies d’El quadern gris<\/em> a Montaigne ens recorda que aquest t\u00e9 una idea molt precisa de la insignificant posici\u00f3 de l’home sobre la terra. Aix\u00f2 \u00e9s Pla. Pla i Montaigne al mateix temps. Aquesta desconfian\u00e7a davant de la transcend\u00e8ncia \u00e9s tamb\u00e9 una reivindicaci\u00f3 de la humanitat que hem d’exigir als procediments, tamb\u00e9 a la literatura. Qu\u00e8 interessa a Montaigne demostrar exactament? Que, per comprendre les coses, d’una banda, hem de tenir en compte opinions diferents, i de l’altra, hem de partir de les coses concretes i no dels conceptes abstractes. No tenim altre remei, perqu\u00e8 la natura humana no ens permet fixar cap cosa com a definitiva.<\/p>\n\n\n\n

P. Montaigne, en algun passatge, es burla dels fil\u00f2sofs, perqu\u00e8 menyspreen la carn.
R. No solament els fil\u00f2sofs miren encantats el cel sense adonar-se del que tenen davant. Montaigne critica m\u00e9s aviat una actitud, el fet que el coneixement ha de ser vitalment aprofitable. De qu\u00e8 serveixen les teories si despr\u00e9s som incapa\u00e7os d’entendre i conviure amb el m\u00f3n? De qu\u00e8 serveixen les teories sobre el dolor si despr\u00e9s som incapa\u00e7os de resistir una situaci\u00f3 concreta? O de qu\u00e8 serveixen totes les teories sobre la mort si despr\u00e9s, a la pr\u00e0ctica, no acceptem el fet de la mort com un fet essencialment hum\u00e0, etc., etc.<\/p>\n\n\n\n

P. La mort com una viv\u00e8ncia estrictament humana \u00e9s un punt clau en Montaigne.
R. Haur\u00edem de matisar-ho, perqu\u00e8 Montaigne no \u00e9s un pensador d’idees fixes. Tamb\u00e9 el pensament, com la vida, \u00e9s ondoyant, canvia constantment. El pensament de Montaigne \u00e9s tamb\u00e9 un pensament en progr\u00e9s. D’aix\u00f2, te n’adones sense dificultats quan te’l mires de cap a peus. Les posicions sobre la mort, de vegades, estan lligades a les reflexions de S\u00e8neca i despr\u00e9s entren en joc altres tipus de posicions. Aix\u00f2 mateix passa amb all\u00f2 tan citat de voler \u00abpintar-se ell mateix\u00bb, del jo com a protagonista del seu llibre. De fet, en els assaigs recollits en el llibre primer, aix\u00f2 \u00e9s quasi imperceptible i, m\u00e9s tard, va apareixent a poc a poc i es reformula de maneres diferents.<\/p>\n\n\n\n

P. Montaigne es presenta com un home poc dogm\u00e0tic.
R. Ell reivindica la llibertat d’opini\u00f3 davant dels fets de l’experi\u00e8ncia. I carrega contra aquells que se sotmeten a les opinions d’altri, perqu\u00e8 els \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil comportar-se amb l’opini\u00f3 d’altri que d’acord amb les pr\u00f2pies opinions. El que sobta \u00e9s com s’ho va fer per traure el cap dins d’aquell embolic que eren les guerres de religi\u00f3 i la seua pr\u00f2pia relaci\u00f3 amb els inquisidors.<\/p>\n\n\n\n

P. Els altres pesen molt. I els costums?
R. L’escriptor denuncia que el costum ens lleva la capacitat de l’opini\u00f3. La submissi\u00f3 als h\u00e0bits t’impedeix moltes vegades la llibertat del judici, perqu\u00e8 sotm\u00e8s com est\u00e0s als h\u00e0bits, de pensament o de comportament, ets incapa\u00e7 de trobar nous elements en la comprensi\u00f3 del m\u00f3n. I, per aix\u00f2, li agradava tant contrastar maneres de comportaments diferents, fins i tot recorria a costums d’altres societats, els del Nou M\u00f3n, per exemple, que s’havia descobert feia relativament poc. Per aquest motiu l’apassionava tant un personatge com Plutarc i els historiadors cl\u00e0ssics. A tots aquests els agradava rec\u00f3rrer societats diverses i, amb exemples, fer-ne ben not\u00f2ries les difer\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

P. L’escriptor va de la vida a la literatura i el traductor, de la literatura a la vida. Quins maldecaps t’ha dut la traducci\u00f3?
R. No s\u00e9 si estaria massa d’acord amb el moviment que proposes, per\u00f2 he de dir-te que no m’he plantejat la traducci\u00f3 des d’un punt de vista te\u00f2ric. Puc dir que he actuat amb conson\u00e0ncia amb la meua sensibilitat com a lector. De fet, aquesta era l’\u00fanica cosa a qu\u00e8 podia aspirar. Si m’ho he tret de les mans o no, aix\u00f2 ja ho direu vosaltres. He constru\u00eft en catal\u00e0 els Assaigs<\/em> de Montaigne en la mesura de les meues possibilitats com a lector, i com a escriptor. En aquest sentit, cal dir que he hagut de modificar bastant l’estructura sint\u00e0ctica original per fer-lo m\u00e9s comprensible al lector contemporani.<\/p>\n\n\n\n

P. En quina direcci\u00f3?
R. M’era inexcusable reduir l’\u00fas extensiu dels pronoms, reduir els per\u00edodes sint\u00e0ctics extremadament llargs i esmolar la brusquedat excessiva del franc\u00e8s de Montaigne. Tinc una certa passi\u00f3 per la literalitat, per\u00f2 aquesta no ha d’anar en contra de la comprensi\u00f3 del text. I m\u00e9s encara en el cas de Montaigne, perqu\u00e8 ell construeix els textos a partir de fils argumentals o tem\u00e0tics evidents. Si aquest fil no el segueixes, et perds i se’t fa dif\u00edcil entendre res. Cal imitar la naturalitat de Montaigne, per\u00f2 al mateix cal preservar-ne el fil argumental i el fil de la comprensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

P. I el teu idioma, per on l’has dut?
R. El catal\u00e0 que he utilitzat \u00e9s un \u00abcatal\u00e0 matisadament valenci\u00e0\u00bb, per seguir la ja famosa expressi\u00f3 de Joan Francesc Mira. La meua versi\u00f3, aix\u00f2 s\u00ed, \u00e9s una manifestaci\u00f3 natural, com tantes altres, de la unitat de la llengua catalana. Precisament en aquesta diversitat \u00e9s on ens hem de reflectir tots a trobar-nos com a parlants d’una llengua \u00fanica, formant part d’una \u00fanica cultura, que necessita enfortir-se. Tinc l’agradable sensaci\u00f3 que l’esfor\u00e7 ha valgut la pena, perqu\u00e8 Montaigne t\u00e9 un gruix enorme, i, com tamb\u00e9 diu Pla, al seu costat gent com Voltaire, per exemple, semblen tan prims com una orella de gat.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 07\/12\/2006<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFels-temes-de-montaigne-son-tambe-els-nostres.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Vicent Alonso

Assaigs, Llibre I. Michel de Montaigne. Proa, Barcelona, 2006. 543 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02006<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Entrevistes<\/a> Michel de Montaigne<\/a> Vicent Alonso<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicent Alonso, nascut a Godella, l’any 1948, \u00e9s professor de literatura catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia, poeta, assagista i traductor. Entre els seus llibres m\u00e9s representatius trobem, en poesia, Del clam de Jas\u00f3 (2002) i, en prosa, el dietari Trajecte circular (2004). Ha tradu\u00eft, entre altres, Tristan Tzara i Baudelaire, per\u00f2 la seua aventura m\u00e9s arriscada en aquest … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1410","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1410"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1410\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4119,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1410\/revisions\/4119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}