{"id":1418,"date":"2022-04-27T08:33:02","date_gmt":"2022-04-27T08:33:02","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1418"},"modified":"2022-05-18T15:11:39","modified_gmt":"2022-05-18T15:11:39","slug":"la-quimera-de-la-tragedia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-quimera-de-la-tragedia\/","title":{"rendered":"La quimera de la trag\u00e8dia"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

I. Trag\u00e8dia contempor\u00e0nia. La simple enunciaci\u00f3 de l\u2019expressi\u00f3 espanta una mica, \u00e9s com si vei\u00e9s caure al meu damunt vint-i-cinc segles d\u2019hist\u00f2ria. \u00c9s com si es present\u00e9s en un puny, de sobte, tot l\u2019embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu i per ordenar una mica les meues idees iniciar\u00e9 la divagaci\u00f3 a partir de l\u2019Ant\u00edgona<\/em> d\u2019Espriu, perqu\u00e8 encarna un fet ben il\u00b7luminador per al tema que tractarem: passem en un mateix text d\u2019una versi\u00f3 fidel a la concepci\u00f3 cl\u00e0ssica de la trag\u00e8dia en l\u2019escrita el 1939 i publicada el 1955, a una altra ja obertament moderna en l\u2019edici\u00f3 de l\u2019any 1969.<\/p>\n\n\n\n

En la primera versi\u00f3 Espriu desossa la faula tr\u00e0gica cl\u00e0ssica i la redueix als elements essencials: la guerra fratricida, el dolor causat per la desaparici\u00f3 de les persones estimades. L\u2019esclat tr\u00e0gic es visualitza a trav\u00e9s del xoc frontral entre dues voluntats: Ant\u00edgona, que representa el costum de soterrar els familiars, i Creont, representant de la llei i de la ciutat, que es neg\u00e0 a soterrar Pol\u00ednices per la seua la condici\u00f3 de tra\u00efdor. En la versi\u00f3 definitiva Espriu ens regala una sorpresa final: la incorporaci\u00f3 d\u2019un personatge esc\u00e8ptic i ir\u00f2nic, el L\u00facid Conseller, que trastoca la gravetat cl\u00e0ssica i aporta una mirada nova, tot recuperant de l\u2019obra de S\u00f2focles la veu discrepant del Cor i d\u2019H\u00e8mon. En una paraula, aquest individu ambigu introdueix una ambig\u00fcitat nova a l\u2019espai ja de per si ambigu de la trag\u00e8dia.<\/p>\n\n\n\n

Ara ja hem aplegat al punt on vol\u00edem. Carles Miralles, reputat hel\u00b7lenista i autor d\u2019una edici\u00f3 cr\u00edtica molt bona de l\u2019Ant\u00edgona<\/em> d\u2019Espriu, reconeix l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aquest personatge fant\u00e0stic, per b\u00e9 que considera que amb ell l\u2019obra perd per complet la noblesa i la \u201ccloenda sentenciosa d\u2019una trag\u00e8dia cl\u00e0ssica\u201d, perqu\u00e8 \u201cel grotesc t\u00e9 la capacitat de pervertir la compassi\u00f3 tr\u00e0gica traslladant-la al m\u00f3n del rid\u00edcul i de la befa\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Davallem del mite a la realitat incerta. El Conseller reial pateix en la pr\u00f2pia pell els efectes del nou autoritarisme de Creont. I \u201cdes del nivell de la confusa vida, \u00e9s a dir, del sofriment\u201d analitzar\u00e0 els fets que passen i descriur\u00e0 els protagonistes com a personatges pat\u00e8tics, v\u00edctimes de les pr\u00f2pies paraules, de la seua il\u00b7lusi\u00f3. Les paraules d\u2019Ant\u00edgona i de Creont no s\u00f3n cap veritat absoluta, \u00fanica i exclusiva. Tampoc no ho eren en S\u00f2focles. A fi de comptes, El Conseller vol dir-nos que la vida \u00e9s un gran conflicte irresoluble, un xoc de morals i interessos, que les relacions humanes venen solcades de zones d\u2019ombra que mostren la impossibilitat de minvar les dificultats d\u2019entrendre\u2019s. Amb les reflexions del nou protagonista passem del cercle de la fatalitat pr\u00f2pia de l\u2019Ant\u00edgona<\/em> cl\u00e0ssica al cercle de la casualitat, que ja va veure Hegel amb clarivid\u00e8ncia en l\u2019Est\u00e8tica<\/em>, un dels trets m\u00e9s clarament definidors de la trag\u00e8dia moderna.<\/p>\n\n\n\n

Les trag\u00e8dies gregues posen sobre la taula que el valor moral \u00e9s vulnerable a la hist\u00f2ria i, per tant, tots els valors s\u00f3n vulnerables. D\u2019aquesta manera, del parlament del L\u00facid Conseller emanen q\u00fcestions tan medul\u00b7lars com ara: \u00bfFins a quin punt la nostra vida \u00e9s independent? \u00bfQuin paper juga la ra\u00f3 en tot aix\u00f2? I \u00bfquina mena d\u2019autonomia \u00e9s la m\u00e9s adient per dur una vida raonable? \u00bfFins quin punt \u00e9s pot suportar l\u2019atzar en la nostra vida? Fins on podem arribar per tal que la nostra vida siga \u00f2ptima des del punt de vista hum\u00e0?<\/p>\n\n\n\n

Amb el L\u00facid Conseller la trag\u00e8dia ja no forma part del passat immediat i dels personatges m\u00edtics, sin\u00f3 que de colp i volta abasta tots els ciutadans de Tebes. La trag\u00e8dia, ara, plana en l\u2019aire, \u00e9s imprevisible i pot apar\u00e8ixer i abocar-se sobre els ciutadans en qualsevol moment. \u00c9s el terror de la tirania, que no se sap mai quan estrenyer\u00e0 la soga sobre el coll dels individus. \u00c9s l\u2019angoixa i la incertesa que contamina la vida, que assetja en cada acte que fan, en cada lloc on van, en cada paraula que diuen.<\/p>\n\n\n\n

Recapitulem. L\u2019escriptura definitiva d\u2019Ant\u00edgona<\/em>, on s\u2019aconsegueix una harmonia d\u2019elements cl\u00e0ssics i moderns, aporta un conjunt d\u2019elements que formen part de la trag\u00e8dia moderna: la casualitat; la ironia, que, com mostra Shakespeare, no \u00e9s incompatible amb la trag\u00e8dia; l\u2019heroi sacrificat que assumeix el seu dest\u00ed i deixa pas a l\u2019antiheroi (L\u00facid Conseller) o la v\u00edctima passiva; i, per \u00faltim, la defensa que fa el protagonista de la seua independ\u00e8ncia i que porta de ple al tema de la identitat, un dels fonaments del drama modern.<\/p>\n\n\n\n

II. L\u2019obra d\u2019Espriu ens pot agradar m\u00e9s o menys, pot ser m\u00e9s o menys original, per\u00f2 pense que no es pot negar que siga una trag\u00e8dia. I trag\u00e8dies com la d\u2019Espriu hi ha un grapat al segle XX. Per tant, d\u2019on ve l\u2019obsessi\u00f3 de la mort de la trag\u00e8dia que deia Nietzsche? El fil\u00f2sof proclam\u00e0 la mort del g\u00e8nere perqu\u00e8 el bo d\u2019Eur\u00edpides introdu\u00ed una certa racionalitat i s\u2019evapor\u00e0 la foguerada dionis\u00edaca, que segons ell era l\u2019ess\u00e8ncia del g\u00e8nere. Darrere de la seua boutade<\/em> hi ha el plantejament d\u2019un seguit de q\u00fcestions suggerents. Per\u00f2 la versi\u00f3 de l\u2019alemany, per molt estimulant que siga i ens fascine no deixa de ser una lectura, una versi\u00f3 parcial.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019elegia m\u00e9s recent l\u2019ha escrita George Steiner en La mort de la trag\u00e8dia<\/em>, un assaig brillant ple de lectures magn\u00edfiques i interpretacions agosarades. En les primeres p\u00e0gines escriu que des dels gloriosos temps de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica \u201cla trag\u00e8dia ha callat en el teatre\u201d, encara que m\u00e9s endavant afirma que aquesta forma de teatre fixa el seu car\u00e0cter definitiu en el segle XVII. Totes les temptatives posteriors, per extraordin\u00e0ries que siguen dram\u00e0ticament, en s\u00f3n nom\u00e9s versions parcials, aproximacions. Un reflex p\u00e0l\u00b7lid del que ha de ser la trag\u00e8dia. Al final del llibre, despr\u00e9s d\u2019aquesta espectacular condemna a mort, Steiner amolla com aquell qui no vol una frase pertorbadora: \u201ctamb\u00e9 \u00e9s possible que la trag\u00e8dia s\u2019haja limitat a canviar d\u2019estil i convencions\u201d. Sense comentaris, de moment. No tot el m\u00f3n sembla que opine el mateix. No \u00e9s estrany trobar-se de tant en tant l\u2019expressi\u00f3 \u201ctrag\u00e8dia moderna\u201d, nom\u00e9s cal fer una ullada a la selva d\u2019Internet. Siga com siga, per b\u00e9 que moribunda, la trag\u00e8dia continua donant guerra.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta enyoran\u00e7a per la forma de la trag\u00e8dia antiga no \u00e9s cap novetat i si repass\u00e0rem la hist\u00f2ria podria semblar-nos m\u00e9s aviat un fenomen c\u00edclic. Sorpr\u00e8n que aquesta lamentaci\u00f3 nom\u00e9s es produesca en l\u2019\u00e0mbit d\u2019aquest g\u00e8nere. No \u00e9s gens habitual contemplar l\u00edrics contemporanis doldre\u2019s perqu\u00e8 no s\u2019escriga poesia com P\u00edndar o com els trobadors. Tampoc no ho \u00e9s la reivindicaci\u00f3 de compondre m\u00fasica com Mozart o Bach.<\/p>\n\n\n\n

La fixaci\u00f3 que de vegades s\u2019ha donat per aquest g\u00e8nere em fa pensar si la maledicci\u00f3 que perseguia el casal dels Labd\u00e0cides no s\u2019haur\u00e0 instal\u00b7lat entre les bambolines del teatre, \u00e9s com si no hi hagu\u00e9s unes altres formes d\u2019encarar-s\u2019hi. O que fos imprescindible escriure trag\u00e8dia i fer-la com ho van fer aquells escriptors fundacionals de la literatura. No vull dir de cap de les maneres que siga sobrer preguntar-se si \u00e9s possible escriure trag\u00e8dies ara, o \u00bfper qu\u00e8 en un temps tan tr\u00e0gic com el nostre no s\u2019escriuen trag\u00e8dies o no se n\u2019escriuen m\u00e9s? Quin temps no ho ha sigut, podr\u00edem afegir. \u00bfCom encendre els escenaris si els mitjans de comunicaci\u00f3 ens enceguen amb la bogeria del m\u00f3n? \u00bfPer parlar dels infortunis dels humans cal nom\u00e9s la trag\u00e8dia? \u00bfEs pot activar un sentit tr\u00e0gic de la vida al marge de la trag\u00e8dia? Independentment de la resposta concreta que es puga donar, i que cadasc\u00fa la resoldr\u00e0 segons els seus interessos, el que importa \u00e9s que la perquisici\u00f3 mateixa et du a repensar si els recursos i les perspectives poden ser adients per explorar determinats efectes i temes. I et demana escorcollar davant un problema concret qu\u00e8 i com ho van fer abans de nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Al meu modest entendre, quan parlem de trag\u00e8dia em fa la impressi\u00f3 que potser parlem massa a la lleugera, ja que segurament sense adonar-nos en parlem com d\u2019una cosa absoluta, com si fos una circumfer\u00e8ncia perfecta i tancada. Qui haja llegit Hegel, Nietzsche, Jaspers o el mateix Steiner descobrir\u00e0 que hi ha tantes concepcions d\u2019all\u00f2 que \u00e9s tr\u00e0gic com aproximacions se\u2019n fan. Peter Szondi ja va dir que el tr\u00e0gic no existeix com a ess\u00e8ncia. I abans de continuar per aquest cam\u00ed caldria deixar ben clar que el teatre tr\u00e0gic, com qualsevol g\u00e8nere, no \u00e9s un codi tancat, \u00e9s una empresa en marxa. Els cl\u00e0ssics no seguien cap recepta. Evolucionen, accepten, rebutgen i experimenten coses noves. No tenien una idea tancada del g\u00e8nere, tampoc no hem de caure nosaltres en aquesta temptaci\u00f3. Avui cap lector dubta que Shakespeare va concebre grans trag\u00e8dies. En el seu temps ho dubt\u00e0 la majoria, si m\u00e9s no dels entesos. Fins i tot Samuel Johnson en el prefaci a les seues obres en deia \u201cno s\u00f3n ni trag\u00e8dies ni com\u00e8dies, sin\u00f3 m\u00e9s aviat composicions d\u2019un altre tipus\u201d. El que nosaltres avui contemplem com una unitat indiscutible, no sempre ho era. \u00c9s comprensible que ho observem com un bloc, per\u00f2 alhora hem de ser-ne conscients dels vaivens. El mateix Peter Szondi preferia encarar la q\u00fcesti\u00f3 tr\u00e0gica des d\u2019una perspectiva m\u00e9s pragm\u00e0tica, per\u00f2 dins de l\u2019\u00f2rbita de Hegel, i la veia com una modalitat dial\u00e8ctica d\u2019aniquilament efectiu. Aix\u00f2 \u00e9s, el xoc de contraris en un proc\u00e9s dial\u00e8ctic que d\u00f3na com a resultat la fi del que, no havent de desapar\u00e8ixer, deixa amb la seua abs\u00e8ncia una ferida incurable.<\/p>\n\n\n\n

George Steiner considera que quan ens referim al \u201cteatre cl\u00e0ssic\u201d sabem a qu\u00e8 ens referim; tal volta no amb tota la precisi\u00f3, per\u00f2 amb prou claredat per recon\u00e8ixer-lo. D\u2019entrada, molts estar\u00edem d\u2019acord. Jo tamb\u00e9, com tamb\u00e9 puc estar d\u2019acord en la breu definici\u00f3 que en fa. Aix\u00ed, entre altres coses, diu \u201cel teatre tr\u00e0gic ha de tenir com a punt de partida el fet de la cat\u00e0strofe. Les trag\u00e8dies acaben malament. El personatge tr\u00e0gic \u00e9s destru\u00eft per forces que no poden ser enteses del tot ni derrotades per la prud\u00e8ncia racional\u201d. Despr\u00e9s afig que quan les causes de la desfeta s\u00f3n temporals, quan el dilema pot ser resolt per mitjans t\u00e8cnics o socials, llavors ens trobem amb el drama, per\u00f2 de cap de les maneres amb la trag\u00e8dia. \u00c9s una aproximaci\u00f3 encertada, sens dubte. I en aquestes paraules hi poden haver algunes idees neur\u00e0lgiques del g\u00e8nere. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una mica restrictiva, perqu\u00e8 t\u00e9 com a model obres que van en la l\u00ednia d\u2019Edip rei<\/em>. No totes les trag\u00e8dies compleixen sempre tots els preceptes tr\u00e0gics. El conflicte i la cat\u00e0strofe i el dolor solen ser trets definitoris d\u2019aquesta mena d\u2019obres, per\u00f2 no obliga que sempre acaben malament. I aix\u00ed no ho fan un nombre significatiu de t\u00edtols, com per exemple Les Eum\u00e8nides<\/em>, Les Suplicants<\/em> d\u2019\u00c8squil, o Filoctetes<\/em> de S\u00f2focles. Aquesta darrera obra, posem per cas, t\u00e9 un final feli\u00e7, ja que l\u2019heroi sota la protecci\u00f3 d\u2019H\u00e8rcules torna a Troia: \u201cen viatge feli\u00e7 fes-me anar, sense dany, \/ all\u00ed on em porten el magne Dest\u00ed \/ i el consell dels amics i el numen de tot \/ domador, que ho ha dut a bon terme\u201d. Per altra banda, la inevitabilitat no sempre \u00e9s un fet imprescindible. Nom\u00e9s en posarem una cas. En Els set contra Tebes<\/em>, tot i l\u2019hecatombe final, \u00c8squil estima que la mort d\u2019Edip s\u2019hauria evitat si Laios hagu\u00e9s escoltat l\u2019oracle que l\u2019advertia que per a salvar Tebes no havia de tenir descend\u00e8ncia per\u00f2, \u201csucumbint a un dol\u00e7 mal consell\u201d, no en fa ver cas. Tamb\u00e9 caldria admetre que algunes trag\u00e8dies com I\u00f3<\/em> i Alcestis<\/em> d\u2019Eur\u00edpides tenen ben poc de tr\u00e0giques i possiblement cauen del costat de la tragicom\u00e8dia. En I\u00f3<\/em> Apol\u00b7lo, el pare del protagonista, \u00e9s un violador de jovenetes, comunica oracles falsos i no sap eixir-se\u2019n dels embolics que crea. No hem de ser m\u00e9s tr\u00e0gics que els tr\u00e0gics. De fet, en la Po\u00e8tica<\/em> d\u2019Arist\u00f2til, que n\u2019\u00e9s una an\u00e0lisi b\u00e0sicament formal, els sentiments adolorits no hi apareix.<\/p>\n\n\n\n

El dolor i el patiment aterridor s\u00f3n decisius en el teatre cl\u00e0ssic, que vol mostrar, com diu Jean-Pierre Vernant, la \u201cl\u00f2gica il\u00b7l\u00f2gica que regeix l\u2019ordre de les activitats humanes\u201d, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que aquesta concepci\u00f3 haja de coincidir necess\u00e0riament amb el nostre sentit tr\u00e0gic de la vida, on hi t\u00e9 cabuda la idea de la vida com una cosa absurda, sense sentit… El desenlla\u00e7 d\u2019Ant\u00edgona<\/em> \u00e9s destructiu, aterridor, per\u00f2 no entra dins de l\u2019absurd, per tal com la protagonista assumeix amb consci\u00e8ncia la seua actitud. L\u2019hero\u00efna compleix amb un deure i no va trista a la seua mort, sin\u00f3 tot el contrari: amb pas decidit. Per un altre cant\u00f3, \u00c8squil pinta el dolor amb una for\u00e7a inesborrable, perqu\u00e8 el considera part de la vida, per\u00f2 alhora pense que creu, com oberservem en Les Eum\u00e8nides<\/em> i en Les suplicants<\/em>, que el conflicte es pot resoldre per mitj\u00e0 de la ra\u00f3 i per les institucions de la ciutat, convertides en garantia de la just\u00edcia i de l\u2019ordre social per damunt dels interessos particulars. Els cl\u00e0ssics eren de l\u2019opini\u00f3 que les desgr\u00e0cies no s\u2019han d\u2019oblidar. L\u2019horror s\u2019ha de con\u00e8ixer per poder-hi actuar. Per aix\u00f2 al costat o per damunt dels guanys que pot reportar la just\u00edcia, \u00c8squil esculpeix el crit de Cassandra en Agam\u00e8mnon<\/em> que malgrat els segles segueix esborronant la pell dels lectors. La trag\u00e8dia, pel paper c\u00edvic que exercia, tenia un valor positiu que avui, \u00e9s clar, ja no t\u00e9. L\u2019escenari, il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019un univers esquin\u00e7at i problem\u00e0tic, servia per avivar la discussi\u00f3, la den\u00fancia i la comprensi\u00f3 dels conflictes que afectaven els ciutadans.<\/p>\n\n\n\n

Per tancar aquesta relaci\u00f3 d\u2019alguns elements del teatre tr\u00e0gic, n\u2019apuntar\u00e9, expeditivament, dos m\u00e9s. El primer, imprescindible per a Steiner: la \u201cintolerable c\u00e0rrega de la pres\u00e8ncia de D\u00e9u\u201d. \u00c9s clar que la pres\u00e8ncia de la divinitat en el m\u00f3n antic, i no tan antic, \u00e9s omnipresent. Per\u00f2 l\u2019omnipres\u00e8ncia i l\u2019impacte directe sobre les obres no el veig tan clar. \u00c9s obvi el tema de la predestinaci\u00f3, del malefici sobre determinades fam\u00edlies com les d\u2019Agam\u00e8mnon i Ant\u00edgona, per\u00f2 en la perip\u00e8cia vital que decideix la seua vida no \u00e9s una pres\u00e8ncia directa. I si ens fixem en una obra citada, Filoctetes<\/em>, la intervenci\u00f3 d\u2019H\u00e8rcules \u00e9s la que evita el desastre de l\u2019heroi. Si passem a Shakespeare segurament la q\u00fcesti\u00f3 era m\u00e9s incerta, sobretot si dirigim la nostra mirada sobre algunes obres com ara El Rei Lear<\/em> o Otel\u00b7lo<\/em>. Amb tot, sense desapar\u00e8ixer del tot, la soga divina cada vegada estreny amb menys for\u00e7a els dest\u00ed dels personatges. En segon lloc, no haur\u00edem de limitar el nucli tem\u00e0tic \u00fanicament als motius m\u00e9s arrelats. Aquest no hauria de ser ni de bon tros mai un espai clos. De vegades, inclinem la balan\u00e7a cap a les obres denses amb tensions \u00e8tiques o d\u2019una forta c\u00e0rrega intel\u00b7lectual, per\u00f2 pagaria la pena no perdre de vista aquelles obres que expressen esquin\u00e7aments dolorosos en personatges an\u00f2nims, com podria el ser cas de les Troianes<\/em>. En aquest sentit, Shakespeare era tot un ent\u00e8s en la varietat de tensions en les relacions humanes.<\/p>\n\n\n\n

III. No crec que siga gens noved\u00f3s afirmar que el llenguatge dram\u00e0tic modern ha tingut com a objectiu escenificar la trag\u00e8dia<\/em> de l\u2019home contemporani. En aquesta aventura als creadors els calia un llenguatge m\u00e9s mal\u00b7leable que les limitacions tem\u00e0tiques i els esquematismes de les col\u00b7lisions entre personatges. Al drama li calgu\u00e9 eixamplar les trames, els conflictes i experimentar amb llenguatges, registres i ressorts d\u2019intensitat dram\u00e0tica (simb\u00f2lics, expressionistes, nous espais esc\u00e8nics…). Des de llavors l\u2019expressi\u00f3 del patiment hum\u00e0, l\u2019obsessi\u00f3 per la identitat personal i les tensions interiors, l\u2019alienaci\u00f3, l\u2019enfrontament de l\u2019individu amb l\u2019entorn es covaran ara sota la trivialitat, ara via introspecci\u00f3 psicol\u00f2gica, ad\u00e9s amb recerca d\u2019un llenguatge no aristot\u00e8lic que tira endavant la dramat\u00fargia alemanya amb Bertolt Brecht al cap. En aquest proc\u00e9s tumultu\u00f3s de creaci\u00f3 els autors no van perdre mai de vista la trag\u00e8dia, fins i tot es podria dir que amb una intensitat renovada (nom\u00e9s cal tenir en ment l\u2019eclosi\u00f3 de les relectures teatrals dels mites cl\u00e0ssics), per una ra\u00f3 ben senzilla: s\u2019hi troben les claus gen\u00e8tiques dels grans conflictes humans. Ara b\u00e9, la seua lectura no sempre anava encaminada a mobilitzar aquesta f\u00f3rmula teatral, sin\u00f3 m\u00e9s aviat formava part d\u2019un proc\u00e9s m\u00e9s ampli de recerca d\u2019un llenguatge tr\u00e0gic<\/em> el qual sovint integra en el drama modulacions renovadores, la barreja de registres teatrals (grotesc, humor\u00edstic…). Aquesta combinaci\u00f3 d\u2019elements dificulta en l\u2019actualitat la delimitaci\u00f3 dels g\u00e8neres i la identificaci\u00f3 d\u2019una obra amb un g\u00e8nere determinat.<\/p>\n\n\n\n

Aquella inclinaci\u00f3 cap als cl\u00e0ssics grecs \u00e9s comprensible. Despr\u00e9s de l\u2019euf\u00f2ria pel progr\u00e9s en el segle XIX arriba amb el segle XX el cataclisme. Amb les dues guerres mundials l\u2019esclat de l\u2019horror arrib\u00e0 a unes dimensions mai no conegudes. I aquest desficaci, per molt que es digu\u00e9s que era causa d\u2019un foll o de l\u2019excusa que fos, tot el m\u00f3n sabia que aquells desastres eren, dissortadament, causa i efecte, per dir-ho aix\u00ed, de la societat moderna. \u00bfCom es representa<\/em> aquesta follia? \u00bfLa trag\u00e8dia \u00e9s suficientment tr\u00e0gica per expressar virtualment aquells museus vius del terror? S\u00f3c dels que pensen que no condueix a cap lloc ofuscar-se a preguntar per qu\u00e8 els dramaturgs no foren capa\u00e7os de donar forma a aquest horror com ho feren els grecs, pel fet que preguntes aix\u00ed esdevenen m\u00e9s pertorbadores que no productives. Els cl\u00e0ssics no van escriure aquest<\/em> horror, ells van escriure el seu<\/em> horror. \u00c9s cert que es van fer obres sobre aquest tema i algunes molt dignes, com ara el c\u00e8lebre oratori de Peter Weiss sobre els judicis de N\u00fcremberg. Per\u00f2 no \u00e9s aquesta la q\u00fcesti\u00f3 fonamental que ens preguntem. Seria just creure que molts autors s\u2019ho van plantejar. Com tamb\u00e9 seria raonable suposar que alguns autors pensaren que si, no els era possible transcendir l\u2019an\u00e8cdota, potser els resultats serien m\u00e9s una par\u00f2dia que cap altra cosa. Altres simplement per respecte als morts i vius. En aquest context la proliferaci\u00f3 de versions d\u2019obres cl\u00e0ssiques no \u00e9s cap signe de frac\u00e0s; ans el contrari: per als autors que ho feren era l\u2019\u00fanica via possible d\u2019escenificar els distints rostres del terror, de visualitzar alguns dels interrogants que intervenen en conflictes d\u2019aquesta factura, de passar de l\u2019an\u00e8cdota personal a la reflexi\u00f3 general.<\/p>\n\n\n\n

El que esdev\u00e9 espectacular de l\u2019esmentat llibre de Steiner \u00e9s el fet que passe, amb excepcions, molt per damunt tota l\u2019exploraci\u00f3 de recursos de la dramat\u00fargia moderna. M\u00e9s encara quan una de les coses que valora del teatre cl\u00e0ssic \u00e9s que tradu\u00efa els mites i el pensament en llenguatge teatral. Steiner admira aquesta permeabilitat en el m\u00f3n antic, per\u00f2 les temptatives del segle ni les considera. I els homes de teatre dels primers cinquanta anys del segle XX feren esfor\u00e7os tit\u00e0nics, si m\u00e9s no en alguns moments, per transformar la vida, el pensament i les mitologies<\/em> del seu temps en pell teatral, aquest llenguatge tr\u00e0gic en un teatre de situacions l\u00edmits. Unes vegades, a trav\u00e9s de cerim\u00f2nies familiars o jocs de la veritat ens mostren la destrucci\u00f3 de l\u2019individu i una societat esquarterada per les convencions i l\u2019egoisme (Eug\u00e8ne O\u2019Neill, Arthur Miller, Edward Albee). D\u2019altres, ens enfrontem en els drames de l\u2019existencialisme amb problemes de consci\u00e8ncia i situacions desesperades on l\u2019individu ha d\u2019exercir la seua llibertat o la seua follia. Els crits tamb\u00e9 es manifesten en les estrat\u00e8gies de distanciament de Bertolt Brecht, que tot i no voler, aconsegu\u00ed moments d\u2019alta intensitat emotiva i tr\u00e0gica en La Mare Coratge i els seus fills<\/em>. Fins i tot, des de la trinxera de l\u2019antiteatre, Tot esperant Godot<\/em>, considerada pel mateix Samuel Beckett com una tragicom\u00e8dia, no deixa de ser una antitrag\u00e8dia tr\u00e0gica.<\/p>\n\n\n\n

En aquest corrent de renovaci\u00f3 del llenguatge tr\u00e0gic hem de destacar en el nostre teatre la figura de Josep Palau i Fabre, un dels pocs autors que ha reflexionat sobre la modulaci\u00f3 tr\u00e0gica i la seua evoluci\u00f3 i l\u2019ha duta a terme en diverses l\u00ednies, de les quals destaquen les obres dedicades, des d\u2019una \u00f2ptica allunyada del psicologisme, al mite de Don Joan i on la c\u00e0rrega tr\u00e0gica es basteix sobretot d\u2019aquest personatge ap\u00e0tic i desesperat, botx\u00ed i v\u00edctima, que pot fugir de la imatge de la seua figura i viu condemnat a la seducci\u00f3 compulsiva i la insatisfacci\u00f3 perp\u00e8tua.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys en l\u2019\u00e0mbit brit\u00e0nic hi ha gestos que constaten un reviscolament dels registres tr\u00e0gics, uns fets i uns autors que conec molt parcialment. Abans de continuar \u00e9s d\u2019inter\u00e8s assenyalar, encara que segurament t\u00e9 poc a veure amb els llenguatges teatrals, que algunes de les aportacions al pensament \u00e8tic en les darreres d\u00e8cades s\u2019han basat en la relectura del m\u00f3n grec, en alguns casos de la trag\u00e8dia, com ho ha fet Martha C. Nussbaum. Tornem al nostre fil. El m\u00e0xim de la defensa nova de la trag\u00e8dia l\u2019ha feta Howard Barker, un creador d\u2019obres potents i originals, obsedit a no deixar-se domesticar per la cultura dominant, i que ha escrit una defensa combativa del g\u00e8nere: rebutja la trag\u00e8dia corrent (atur, drogues, agressions) i reclama la connexi\u00f3 amb les pulsacions compulsives i tit\u00e0niques dels grans tr\u00e0gics. Reivindica explorar els secrets de la trag\u00e8dia, alguns dels quals estan encara per descobrir soterrats per la ret\u00f2rica erudita. Concep el g\u00e8nere com a desafiament a les idees rebudes. \u00c9s la forma m\u00e9s devastadora de l\u2019ordre social, la m\u00e9s fosca i, alhora, la m\u00e9s gran afirmaci\u00f3 de vida, perqu\u00e8 per estar a la vora de l\u2019abisme pot expressar l\u2019inexpressable i les emocions m\u00e9s complexes.<\/p>\n\n\n\n

El discurs tr\u00e0gic de Barker es vol allunyar de la influ\u00e8ncia shakespeaerana. Part de les seues grans peces se situen a l\u2019endem\u00e0 d\u2019una cat\u00e0strofe, ja siga postrevolucion\u00e0ria o postb\u00e8l\u00b7lica. Caracteritzades per l\u2019exc\u00e9s, la viol\u00e8ncia, les ambientacions on\u00edriques, fosques, pels jocs d\u2019identitats, les evolucions a salts (del tr\u00e0gic al grotesc) i situacions extremades per esbrinar el que els humans tenen de terrible i de magn\u00edfic, de racional i irracional. Com \u00e9s un univers que vol ser amoral i rebutja la reconciliaci\u00f3 entre les parts enfrontades, la catarsi t\u00e9 poc de paper en les seus obres. El seu t\u00edtol de m\u00e9s \u00e8xit \u00e9s Escenes d\u2019una execuci\u00f3<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ara, l\u2019autora que est\u00e0 despertant m\u00e9s inter\u00e8s \u00e9s la malaguanyada Sarah Kane, que, pel que conec, posa tota la seua passi\u00f3 en un teatre de crispacions rotundes, personatges c\u00ednics, ab\u00falics, arbitraris, com el protagonista de L\u2019amor de Fedra<\/em>. L\u2019exc\u00e9s, la gratu\u00eftat, un llenguatge entretallat, per\u00f2 tens, caracteritza aquesta obra que cau en ocasions en massa esquematismes. Aquesta violenta, passiva i revulsiva recreaci\u00f3 de l\u2019esquelet tr\u00e0gic explora comportaments inquietants. L\u2019obra, llegida a cremadent, em fa pensar que, tot i que el grau d\u2019obertura del seu objectiu literari no \u00e9s molt ample, ofereix una mirada d\u2019alta tensi\u00f3. Aqueixa \u00e9s la seua virtut, que sap inflar d\u2019una tremolor morbosa i de r\u00e0bia unes situacions que en unes altres mans serien pur exhibicionisme d\u2019avorriment i galtades.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra de Sarah Kane s\u2019inscriu en bona part en aquella l\u00ednia que vol teatralitzar la incomunicaci\u00f3 i la buidor dels personatges. El protagonista de la pe\u00e7a esmentada m\u00e9s amunt \u00e9s com un son\u00e0mbul que ni va cap avant ni cap enrere. Sap que no vol saber. Rebutja qualsevol lligam afectiu, fins i tot joc amor\u00f3s \u00e9s una simple transacci\u00f3 carnal, i a sobre, molesta. Fet i fet, \u00e9s un personatge errant en l\u2019espill buit de la seua ment. Aquesta ren\u00fancia total, i ara ja parle en general, tamb\u00e9 es reflecteix en la llengua i en ocasions pot acabar en un simple quequeig.<\/p>\n\n\n\n

Molts autors actuals opten per aquesta modulaci\u00f3 teatral, per\u00f2 ni de bon tros \u00e9s l\u2019\u00fanica possible per parlar del nostre present. Hi altres alternatives que no volen tancar portes, sin\u00f3 obrir-les, que no bandegen les interrogacions de la identitat, encara que no trobem mai cap resposta, com podrem comprovar m\u00e9s endavant.<\/p>\n\n\n\n

Entre els cr\u00edtics hi ha una certa tirada a relacionar l\u2019est\u00e8tica violenta i grotesca de Barker i Kane amb Artaud, pel fet que segurament aquesta agressivitat teatral requereix una expressivitat f\u00edsica que defuig les interpretacions m\u00e9s habituals. \u00c9s una associaci\u00f3 r\u00e0pida i \u00fatil d\u2019entrada. Per\u00f2 quan hi insisteixes m\u00e9s t\u2019adones que \u00e9s molt superficial, perqu\u00e8 per a Artaud els moviments del cos i altres recursos no eren cap mitj\u00e0 expressiu per refor\u00e7ar l\u2019obra, sin\u00f3 que ells eren l\u2019objectiu \u00faltim. Artaud anhelava l\u2019alliberament dels impulsos, el desvareig dels sentits. El deliri. Aix\u00f2 es veu molt b\u00e9 quan es pensa en l\u2019evoluci\u00f3 de Palau i Fabre, un admirador de l\u2019artista franc\u00e8s i en qui cerca inspiraci\u00f3. Pel que ell ha contat, les seues aspiracions teatrals inclinades en part cap a la trag\u00e8dia eren incompatibles amb el nucli dur de les idees d\u2019Artaud. El seu ideari, si restes la vessant m\u00e9s delirant, pot desembocar en propostes paregudes a les que fa la Fura dels Baus<\/em>, avui per avui molt allunyats del revulsiu que busquen els autors anglesos.<\/p>\n\n\n\n

El llenguatge tr\u00e0gic pot derivar en objectius contraposats, com ho podem veure en La mort i la donzella<\/em> d\u2019Ariel Dorfman, i La cabra o qui \u00e9s Sylvia<\/em> d\u2019Edward Albee. La primera, escrita durant les primeres passes de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia argentina, aspirava a trav\u00e9s de la viol\u00e8ncia i de la catarsi de la hist\u00f2ria a somoure les consci\u00e8ncies del espectadors a trav\u00e9s del terror i la pietat. En canvi, la segona, subtitulada \u201cNotes per a una redefinici\u00f3 de la trag\u00e8dia\u201d va dirigida a remoure el convencionalisme americ\u00e0. Albee esborra els l\u00edmits dels g\u00e8neres i juga amb la rialla negra i les ll\u00e0grimes, passa de la broma m\u00e9s desbocada a l\u2019estupor per fer un drama sobre el trencament de les convencions i surar els dimonis m\u00e9s secrets i estranys.<\/p>\n\n\n\n

En el nostre idioma Manuel Molins en Trilogia de l\u2019exili<\/em> elabora tres aproximacions expressives del llenguatge tr\u00e0gic. A partir de les figures de Nietzsche, Verlaine, Rimbaud i Wittgenstein recorrem les distintes etapes de la modernitat. Els personatges, pura dinamita vital i intel\u00b7lectual, duen a terme una exploraci\u00f3 personal fins els l\u00edmits de la follia en recerca de la seua veritat. Representen la crueltat de la revelaci\u00f3, per b\u00e9 que siga assoladora. Un viatge a l\u2019abisme personal, sacsejat per tensions oposades entre la racionalitat i la irracionalitat, el tr\u00e0gic i el grotesc… En l\u2019obra que protagonitza Nietzsche, Dy\u00f3nisos<\/em>, ens submergim en el m\u00f3n dionis\u00edac de la trag\u00e8dia cl\u00e0ssica, mentre en Els viatgers de l\u2019absenta<\/em> coexisteixen dues cat\u00e0strofes: una, la de Rimbaud, obsedit per rebentar les convencions, acaba en urpes d\u2019all\u00f2 que m\u00e9s odiava, estar mort i soterrat cristianament; l\u2019altra \u00e9s la tortura existencial de Verlaine fins al final de la seua exist\u00e8ncia on reconeix el secret que el perseguia. En la darrera obra dedicada al doctor Wittgenstein, La m\u00e0quina del doctor Wittgenstein<\/em>, segurament la representaci\u00f3 de la trag\u00e8dia siga m\u00e9s original i indirecta. Ac\u00ed tres personatges, l\u2019assass\u00ed, el metge i el fil\u00f2sof, representen, com la m\u00e0scara que acompanya l\u2019obra, les m\u00faltiples cares de la personalitat i el complex joc que s\u2019estableix entre la realitat i les aparences.<\/p>\n\n\n\n

En el darrer n\u00famero de la revista Pausa<\/em> Diana Gonz\u00e1lez per explicar la dimensi\u00f3 dram\u00e0tica de Sarah Kane citava Michael Maffesoli qui afirmava que el temps actual, ara no importen les causes, \u00e9s tr\u00e0gic. Quin temps no ho ha sigut? La vida \u00e9s tr\u00e0gica o nosaltres la percebem com a tr\u00e0gica? Nom\u00e9s \u00e9s pot escenificar el sentit tr\u00e0gic de la vida tr\u00e0gicament? La realitat t\u00e9 mil cares i podem parlar-ne des de moltes \u00f2ptiques diferents i totes ho seran, o podran ser, igual de v\u00e0lides. El que compta al cap i a la fi \u00e9s el fet que resultat siga penetrant, poder\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Potser la defensa en aquests moments de la trag\u00e8dia, per la complexitat que representa, \u00e9s ja un senyal positiu pel simple fet que suposa d\u2019entrada una interrogaci\u00f3 pertina\u00e7 a la realitat i amb voluntat de remoure una mica el panorama teatral que segons alguns comentaris viu una situaci\u00f3 acomodat\u00edcia. En qualsevol circumst\u00e0ncia, el m\u00e9s gratificant pel que hem vist en els autors que es decanten en algun moment pel llenguatge tr\u00e0gic, \u00e9s el fet que no cerquen una recepta establerta, sin\u00f3 m\u00e9s aviat, com han manifestat Barker o Albee, la seua pr\u00e0ctica va orientada per la voluntat de replantejar-se el g\u00e8nere o assajar intensitats amb la integraci\u00f3 de llenguatges diferents.<\/p>\n\n\n\n

No s\u00e9 si al nostre temps li convenen trag\u00e8dies en el sentit cl\u00e0ssic. Sospite que si es convert\u00eds en moneda corrent el seu efecte seria paralitzador. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que si mai ha d\u2019haver cap imperatiu aquest ha de sortir de la urg\u00e8ncia creativa de l\u2019autor i de la recerca d\u2019un llenguatge propi que mostre el fons tr\u00e0gic amb els llenguatges que considere m\u00e9s convenients. De ning\u00fa m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia
En la redacci\u00f3 d\u2019aquesta aventura, a banda dels autors esmentats, m\u2019han acompanyat i molt ben acompanyat per cert: Albin Lesky, La tragedia griega<\/em>; Martha C. Naussbaum, La fragilidad del bien<\/em>; Eugenio Trias, Drama e identidad<\/em>; Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet, Mito y tragedia en la Grecia antiga<\/em>, i, de l\u2019\u00faltim, El espejo roto<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

PAUSA, n\u00fam. 24, juliol 2006, p\u00e0gs. 43-57 (Monogr\u00e0fic: Trag\u00e8dia contempor\u00e0nia, contradicci\u00f3 o pleonasme?)<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Il\u00b7lustraci\u00f3 original de l\u2019article

Etiquetes:\u00a02006<\/a> Altres<\/a> Teatre<\/a> Manuel Molins<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

I. Trag\u00e8dia contempor\u00e0nia. La simple enunciaci\u00f3 de l\u2019expressi\u00f3 espanta una mica, \u00e9s com si vei\u00e9s caure al meu damunt vint-i-cinc segles d\u2019hist\u00f2ria. \u00c9s com si es present\u00e9s en un puny, de sobte, tot l\u2019embolic de preguntes i problemes registrats en la pell del teatre al llarg del temps. Per aquest motiu i per ordenar una … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1418","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1418"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3881,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1418\/revisions\/3881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}