{"id":1425,"date":"2022-04-27T08:47:28","date_gmt":"2022-04-27T08:47:28","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1425"},"modified":"2022-05-12T13:45:09","modified_gmt":"2022-05-12T13:45:09","slug":"al-compas-de-les-lletres","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/al-compas-de-les-lletres\/","title":{"rendered":"Al comp\u00e0s de les lletres"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Tothom sap que la creativitat en el nostre idioma no va emparada per un clima pol\u00edtic i social \u00f2ptim. No cal insistir m\u00e9s en aquest punt. Ara, el que demostra una vitalitat inesgotable, tot i que problem\u00e0tica, \u00e9s que any rere any els nostres artistes \u2014ac\u00ed caldria tamb\u00e9 incloure els cantants i els grups musicals\u2014 s’entesten a publicar obres d’una alta qualitat, mereixedores de ser reconegudes. A m\u00e9s, no nom\u00e9s els autors valencians publiquen al pa\u00eds, sin\u00f3 que cada vegada es prodiguen m\u00e9s a fer-ho en altres places editorials, fet que confirma el seu valor literari. B\u00e9, siga com vulga, el lector t\u00e9 al davant un nombre gens menyspreable d’obres dignes de ser llegides.<\/p>\n\n\n\n

Narrativa
L’inici del curs literari s’obria amb l’aparici\u00f3 de la novel\u00b7la Judici final<\/em> (Columna) de Ferran Torrent, que representava el tancament de la trilogia que comen\u00e7ava Societat limitada<\/em>. Potser no tinga la projecci\u00f3 dels altres t\u00edtols, la resol amb efic\u00e0cia, hi introdueix nous al\u00b7licient, com \u00e9s la repesca de personatges coneguts (el detectiu Butxana i el comissari Tordera), i la creaci\u00f3 d’un personatge, el mercenari irland\u00e9s Liam Yeats, que als embolics socials i pol\u00edtics afig l’infern que hi ha sota la pol\u00edtica internacional, i aporta un fons hum\u00e0 que contrasta amb el vodevil de la pol\u00edtica local.<\/p>\n\n\n\n

Al cap d’unes setmanes, i anys de silenci narratiu, el comentarista gastron\u00f2mic Vicent Marqu\u00e9s tornava a traure el cap amb dos textos ben diferents: Un quilo de coca<\/em> i El mite d’Eva<\/em> (tots dos publicats en Alfan\u00ed), que el mostren com un narrador bastant sol-vent i entretingut. T\u00e9 tirada al deliri i a la viol\u00e8ncia, i fa servir un valenci\u00e0 flexible, estripat quan li conv\u00e9. El primer t\u00edtol pertany al g\u00e8nere negre, per la banda m\u00e9s truculenta. La desaparici\u00f3 d’un quilo de coca i la investigaci\u00f3 de tr\u00e0fic d’\u00f2rgans humans serveixen per a pintar la Val\u00e8ncia m\u00e9s salvatge i m\u00e9s fosca. La segona \u00e9s una obra m\u00e9s ambiciosa i complexa. Un personatge feble es veu arrossegat cap a un viatge delirant i es veu embolicat en els ambients m\u00e9s s\u00f2rdids de l’urbs.<\/p>\n\n\n\n

El periodista Jaume Mu\u00f1oz Borr\u00e0s presentava en Afectes col\u00b7laterals<\/em> (Premsa d’Osona) un conjunt de relats divertits, ir\u00f2nics i bastant ben resolts sobre les relacions i les cab\u00f2ries dels humans situats en un escenari quotidi\u00e0 que poden derivar cap a desenlla\u00e7os irreals i inesperats.<\/p>\n\n\n\n

L’any 2007 ens ha portat un grapat de llibres estimables. De fet, l’any s’estrena de gala, perqu\u00e8 Mart\u00ed Dom\u00ednguez guanya el premi Josep Pla amb El retorn de Voltaire<\/em> (Destino), el seu llibre m\u00e9s ambici\u00f3s i complex de la trilogia dedicada al m\u00f3n de les Llums. Hi recrea amb bon pols narratiu el darrer mes de la vida de l’escriptor franc\u00e9s, que viu amb intensitat i inquietud la seua tornada a Par\u00eds i el retrobament amb els seus amics. La novel\u00b7la es pot llegir com a transposici\u00f3 de la situaci\u00f3 de l’intel\u00b7lectual actual que viu separat de la seua societat. Poc temps despr\u00e9s Josep Piera trau un llibre memorable: Puta postguerra<\/em> (Edicions 62), un combinat d’autobiografia i mem\u00f2ries, a trav\u00e9s del qual salva liter\u00e0riament un m\u00f3n gris i dram\u00e0tic que va dels anys 40 a les darreries del 60. Amb un estil subjugador i popular, construeix un relat l\u00facid en qu\u00e8, al costat de les perip\u00e8cies personals, destaca els emblemes del passat \u2014m\u00fasiques, pel\u00b7l\u00edcules, llibres, modes\u2014 que identifiquen distints moments del temps pret\u00e8rit.<\/p>\n\n\n\n

Entre altres novetats d’inter\u00e9s trobem \u00c0crates!<\/em> (Proa) de Juli Alandes, un Ilibre molt acceptable, que barreja amb fortuna realitat i ficci\u00f3. Els relats recreen episodis que tenen com a protagonistes militants i accions anarquistes en la postguerra i s’endinsen en les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquestes tingueren sobre la gent an\u00f2nima. En segon lloc, l’\u00faltima novel\u00b7la d’Esperan\u00e7a Camps, Eclipsi<\/em> (Bromera), que, despr\u00e9s d’una merit\u00f2ria aproximaci\u00f3 a la marginalitat del barri de la Coma, torna al m\u00f3n \u00edntim i es capbussa en el laberint mental d’una dona que diu prou i decideix a tota ultran\u00e7a autodestruir-se i venjar-se del m\u00f3n. El barcelon\u00ed David Nel\u00b7lo, en La geografia de les veus<\/em> (3i4), desgrana en quatre mon\u00f2legs els lligams i el desarrelament d’uns personatges que parlen des de llocs ben diversos del planeta. La prol\u00edfica i sempre interessant Isabel-Clara Sim\u00f3 ens sorpr\u00e9n amb El can\u00edbal<\/em> (Columna), una novel\u00b7la breu que gira al voltant de la impossibilitat de la passi\u00f3 amorosa, encarnada per un cuiner de fama i una prostituta colombiana. La cosa s’enreda quan es despenja el proxeneta de la protagonista. Per acabar, cal esmentar Andread\u00f2ria<\/em> (PUV), del bi\u00f2leg Pere Puigdom\u00e8nech, que enceta una col\u00b7lecci\u00f3 de narrativa cient\u00edfica. El protagonista d’aquest thriller tecnocient\u00edfic ha d’indagar la desaparici\u00f3 d’una investigadora que descobreix elements nous en el genoma.<\/p>\n\n\n\n

El dietari ha comen\u00e7at a atraure els escriptors valencians i els resultats, per ara, s\u00f3n francament \u00f2ptims. Les mostres m\u00e9s recents les aporten Rafa Gomar i Toni Moll\u00e0. Vianant<\/em> (El Cep i la Nansa), de Gomar, escrit amb considerable gruix literari, \u00e9s el dietari d’una persona contemplativa enamorada del moviment. Per aix\u00f2, el narrador \u00e9s un ferm auscultador dels detalls menuts, tant de la seua vida com de la dels altres. En aquest dietari atemporal i de factura variada, trobem des d’aforismes i an\u00e8cdotes fins a retrats de persones i recreaci\u00f3 d’atmosferes, passant per reflexions de tota mena. En canvi, la respiraci\u00f3 d’Al pas del temps. Quadern d’entre temps<\/em> (Perif\u00e8ric) de Toni Moll\u00e0 \u00e9s tota una altra. \u00c9s la primera tanda d’un dietari que abastar\u00e0 tot un any. El ritme de les anotacions bascula entre la literatura privada i la voluntat d’intervenci\u00f3 p\u00fablica. Aix\u00ed, la prosa de Moll\u00e0 es decanta cap a l’\u00e0mbit de l’assaig. La tem\u00e0tica, com no podia ser d’una altra manera, \u00e9s plural i hi llegim reflexions sobre el salvatgisme de les preteses tradicions nostres o l’ambig\u00fcitat que hi ha entre els poders econ\u00f2mics i pol\u00edtics i el periodisme, i ad\u00e9s sobre estades a Par\u00eds o als Estats Units o itineraris sobre la literatura m\u00e9s diversa.<\/p>\n\n\n\n

Poesia
A les acaballes de l’any 2006 es van publicar uns quants t\u00edtols de poesia que cal recordar. Alguns d’editats per l’editorial Bromera, com ara: Constants vitals<\/em>, llibre p\u00f2stum de Manuel Garcia Grau, en qu\u00e8 mant\u00e9 l’estil i el to combatiu dels seus \u00faltims treballs; Les muses inquietants<\/em>, una antologia dels millors poemes de Josep Ballester, amb una tirada progressiva a la narrativitat i a una visi\u00f3 profundament desolada del m\u00f3n; De l’\u00e0nima<\/em>, en qu\u00e8 Llu\u00eds Roda, per mitj\u00e0 d’un estil discursiu i imatges de l’actualitat, s’interroga sobre el tema de l’amor; i Jocs de llum<\/em>, la primera incursi\u00f3 de Lola Andr\u00e9s al catal\u00e0, una obra d’imatges i reflexions intenses que ens mostra una escriptora madura i amb un univers personal. Un altre primer t\u00edtol \u00e9s Llibre dels exilis<\/em> (Moll), de Juli Capilla, un poemari que destaca per un to prosaic i combatiu en repassar el present de la seua ciutat, Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Segurament la not\u00edcia po\u00e8tica m\u00e9s rellevant ha estat l’edici\u00f3 de La dansa de les hores<\/em> (Perif\u00e8ric) i Poesia reunida (1979-2006)<\/em> (Edicions de la Guerra), que ens mostra tota l’obra fins ara d’Antoni Ferrer i permet comprovar que la seua veu \u00e9s una de les m\u00e9s plenes de la poesia catalana, caracteritzada per poemes grandiosos, vers potent i una tirada a la religiositat i als costats m\u00e9s dolorosament humans.<\/p>\n\n\n\n

Entre les novetats cal subratllar els dos t\u00edtols de Jordi Juli\u00e0, Els d\u00e9us de fang<\/em> (Bromera) i Principi de plaer<\/em> (3i4), testimonis del nostre present, desplegats amb estil consisistent i cad\u00e8ncia narrativa. Cal esmentar a m\u00e9s L’arc de la mirada<\/em> (Perif\u00e8ric), del fil\u00f2sof Antoni Defez, i El pes de la llum<\/em> (Proa), d’Anna Montero.<\/p>\n\n\n\n

Teatre
La tardor va ser un per\u00edode molt fecund per als autors m\u00e9s bregats del teatre valenci\u00e0. Aix\u00ed, Josep Llu\u00eds i Rodolf Sirera han tret al carrer Benedicat<\/em> (3i4), una reflexi\u00f3 sobre la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva a partir de l’actuaci\u00f3 dels croats nazis, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Vatic\u00e0, contra els serbis ortodoxos, i El dia que Bertolt Brecht va morir a Finl\u00e0ndia<\/em> (PUV), una reflexi\u00f3 sobre l’art i el poder. Manuel Molins, de la seua banda, ha publicat La divina tramoia<\/em> (3i4), una delirant i divertid\u00edssima farsa sobre la transici\u00f3 pol\u00edtica, i Combat<\/em> (Arola), segurament la seua pe\u00e7a dram\u00e0tica m\u00e9s enlluernadora, amb la confrontaci\u00f3 de les dues cares de Maria Callas, tota una reflexi\u00f3 sobre la visi\u00f3 complexa i multipolar de l’\u00e9sser hum\u00e0. Les novetats m\u00e9s recents s\u00f3n Sex n’drugs n’Johan Cruyff<\/em> (3i4), de Josep Julien, i Fuga\u00e7<\/em> (Bromera), de Josep Maria Benet i Jornet.<\/p>\n\n\n\n

Assaig
Com ha passat altres vegades, l’evoluci\u00f3 conflictiva del Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha generat moltes vegades aproximacions de pes sobre la seua circumst\u00e0ncia pol\u00edtica, econ\u00f2mica. Aix\u00ed, en podem esmentar Her\u00e8ncia d’una \u00e8poca<\/em> (T\u00e0ndem), de Gustau Mu\u00f1oz, una reflexi\u00f3 de la realitat contempor\u00e0nia tant des de la perspectiva local com de la global, o Pa\u00eds complex<\/em> (PUV), de Joan Romero i Joaqu\u00edn Azagra, que \u00e9s una an\u00e0lisi en profunditat de les problem\u00e0tiques que afecten aquest pa\u00eds nostre.<\/p>\n\n\n\n

Com que enguany toquen eleccions auton\u00f2miques, L’esquerra al sof\u00e0<\/em> (Bromera) de Ximo Ferrandis ha sigut ben \u00fatil per a comprendre el panorama politic actual i radiografiar l’estat dels partits de centreesquerra: analitzar-ne les caracter\u00edstiques, els problemes i les mancances. Un altre periodista, Francesc Bayarri, desenvolupa amb veritable tensi\u00f3 narrativa en Cita a Sarajevo<\/em> (L’Eixam) una acurada investigaci\u00f3 sobre la trama pol\u00edtica que hi hagu\u00e9 darrere de l’assassinat d’un militant croata a Carcaixent, implicat en crims de guerra contra la humanitat.<\/p>\n\n\n\n

L’assaig literari el trobem en Breviari d’un bizant\u00ed<\/em> (Arola), de Josep lborra, que continua l’alta qualitat liter\u00e0ria d’Inflexions<\/em>. Les anotacions, juntament als aforismes i les par\u00e0boles, solen tenir una intenci\u00f3 paradoxal, inquisitiva o interrogant amb l’objectiu de revisar idees comunes o t\u00f2pics. No massa allunyat d’aquesta meta, Josep Franco confecciona amb escepticisme i humor un Catecisme per a agn\u00f2stics<\/em> (3i4), una mena de diccionari en qu\u00e8 repassa el nostre present.<\/p>\n\n\n\n

Una altra novetat interessant \u00e9s Simenon i la connexi\u00f3 catalana<\/em> (3i4), de Xavier Pla, orientada a seguir la irradiaci\u00f3 de l’autor del comissari Maigret en la literatura catalana, amb atenci\u00f3 especial a Ferran Canyameres, que s’obsed\u00ed a editar l’autor franc\u00e9s en uns moments poc propicis. En un cercle tem\u00e0tic trobem Com ens enganyen<\/em> (Bromera), de Joan Garcia del Muro, que constata la capacitat del m\u00f3n actual per a paralitzar consciencies inquietes. Aix\u00f2 explicaria que es puguen silenciar conflictes enormes.<\/p>\n\n\n\n

En l’\u00f2rbita m\u00e9s acad\u00e8mica el lector trobar\u00e0: Mariners que solquen el cel<\/em> (Bromera, en valenci\u00e0; i PUV, en castell\u00e0), una panor\u00e0mica assequible del m\u00f3n fascinant de la cosmologia; Hist\u00f2ria de combat<\/em> (Afers), de Josep Termes, treballs ded\u00edcats a l’obrerisme i a l’esquerra pol\u00edtica al llarg dels segles XIX i XX, Gonzalo Anaya: la passi\u00f3 educativa<\/em> (PUV), obra col\u00b7lectiva que, a banda d’estudis sobre aquest popular pedagog, cont\u00e9 en DVD, dues pel\u00b7l\u00edcules de l’autor sobre el Guernica; i un magn\u00edfic estudi molt ben il\u00b7lustrat d’Ernest van de Wetering amb el t\u00edtol de Rembrandt: el treball del pintor<\/em> (PUV).<\/p>\n\n\n\n

EL PAIS, QUADERN, 26\/04\/2007<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Font: flickr.com\/photos\/shutterhacks

Etiquetes:\u00a02007<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Panor\u00e0miques<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tothom sap que la creativitat en el nostre idioma no va emparada per un clima pol\u00edtic i social \u00f2ptim. No cal insistir m\u00e9s en aquest punt. Ara, el que demostra una vitalitat inesgotable, tot i que problem\u00e0tica, \u00e9s que any rere any els nostres artistes \u2014ac\u00ed caldria tamb\u00e9 incloure els cantants i els grups musicals\u2014 … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1425","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1425","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1425"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1425\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3250,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1425\/revisions\/3250"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1425"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}