{"id":1431,"date":"2022-04-27T08:48:36","date_gmt":"2022-04-27T08:48:36","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1431"},"modified":"2022-05-19T14:53:47","modified_gmt":"2022-05-19T14:53:47","slug":"del-blanc-i-negre-al-tecnicolor","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/del-blanc-i-negre-al-tecnicolor\/","title":{"rendered":"Del blanc i negre al tecnicolor"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Josep Piera amb m\u00e9s de trenta anys d\u2019escriptura i m\u00e9s de trenta llibres publicats \u00e9s a hores d\u2019ara un dels escriptors m\u00e9s significatius de la literatura en catal\u00e0. Es don\u00e0 a con\u00e9ixer al principis dels setanta com a poeta i cap setanta volgu\u00e9 tocar tamb\u00e9 les cordes de la prosa i des de llavors ha defensat i practicat la literatura del jo, aquella que recrea viv\u00e8ncies i cavil\u00b7lacions personals. El seu primer llibre en prosa va ser El cingle verd<\/em>, un dietari l\u00edric dels neguits vitals i literaris dels setanta. Amb Estiu grec<\/em>, Un bell\u00edssim cad\u00e0ver barroc<\/em>, Ac\u00ed s\u2019acaba<\/em> tot desenvolupa un periple literari singular, lligat al viatge, i que va m\u00e9s enll\u00e0 de la cr\u00f2nica turista, perqu\u00e8 amb important component vital s\u00f3n resseguiment dels p\u00f2sits hist\u00f2rics i les afinitats culturals que Gr\u00e8cia, N\u00e0pols i Sic\u00edlia comparteixen amb Val\u00e8ncia. Darrerament amb El temps feli\u00e7 ha tornat a l\u2019escriptura de la mem\u00f2ria m\u00e9s pura.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta llarga traject\u00f2ria, d\u2019una manera o una altra relacionada amb els mecanismes de la mem\u00f2ria, la podem veure ara i ac\u00ed com una entrenament meticul\u00f3s que ha condu\u00eft Josep Piera a dur a terme les mem\u00f2ries que ara estrena amb tant expressiu com eloq\u00fcent t\u00edtol: Puta postguerra<\/em>. En aquesta ocasi\u00f3 l\u2019autor redueix i equilibra una certa tirada seua a convertir sovint el jo en l\u2019amo totpoder\u00f3s de la creaci\u00f3. Ac\u00ed, en canvi, el narrador transita obertament per \u00e0mbits compartits amb els lectors. La mateixa obertura del llibre ens ho adverteix: ens trobem davant d\u2019un aventura on la literatura esdev\u00e9 hist\u00f2ria, i la hist\u00f2ria, literatura. Amb tals prop\u00f2sits el llibre aconsegueix un abast que potser altres llibres seus no tenien \u2013encara sempre a tingut bastants lectors–, perqu\u00e8 un grup hum\u00e0 es fonamenta amb la mem\u00f2ria. I en aquest sentit les mem\u00f2ries dels escriptors, pel parcials i personals que puguen a arribar a ser, s\u00f3n un pont fabul\u00f3s per acostar-nos-hi. I m\u00e9s encara en un pa\u00eds on n\u2019hi tan poques i on sembla que l\u2019amn\u00e8sia siga una recepta general. Per aix\u00f2, i a banda de les bondats liter\u00e0ries, que les t\u00e9 i moltes, \u00e9s, per aquesta ra\u00f3, un llibre \u00fatil i reconfortant.<\/p>\n\n\n\n

Amb les p\u00e0gines que ens regala Josep Piera veiem com la mem\u00f2ria aporta sentit a uns fets que quan es produeixen s\u00f3n a\u00efllats i dispersos. Els records permeten als humans carregar de sentit els fets viscuts. \u00c9s ben palmari que la mem\u00f2ria \u00e9s limitada i feta de fragments, i que segurament, com diuen els experts, t\u00e9 m\u00e9s a veure amb el present i el futur que no amb el propi passat. \u00c9s possible, i inevitable, que siga en certa mesura una rehabilitaci\u00f3 del passat, un confessionari on es perdonen els pecats. No ho negarem. Ara, com sempre, hi ha graus. I aix\u00f2 \u00e9s el que compta: limitar els l\u00edmits d\u2019aquest proc\u00e9s. Per aquest motiu, ac\u00ed l\u2019autor aposta per la honestedat, la credibilitat, i \u00e9s veu en el fet que la fantasia que participava clarament en altres obres, ac\u00ed no hi \u00e9s. \u00c9s clar que fa servir la imaginaci\u00f3 i la literatura per\u00f2 amb l\u2019objectiu de remarcar la veritat dels fets narrats. Fet i fet, amb Puta postguerra l\u2019autor vol convertir el seu imaginari del passat en literatura i s\u2019esfor\u00e7a per fuigir d\u2019edulcorants, autosatisfaccions gratu\u00eftes i no menyst\u00e9 la duresa, quan cal.<\/p>\n\n\n\n

El mecanisme que fabrica i gestiona la \u201creverberaci\u00f3\u201d dels fets \u00e9s el llenguatge col\u00b7lectiu que recull en el llenguatge personal les hist\u00f2ries dels altres homes. Aix\u00ed, el xiquet i l\u2019adolescent, que va ser el narrador, obri els ulls a la vida a trav\u00e9s de les viv\u00e8ncies que li transmeten el llenguatge dels pares, familiars, amics, professors… Com aix\u00f2 no li \u00e9s suficient, li cal veure el que fan i sobretot fixar-se en el llenguatge que expressen les seues \u201caccions\u201d, i contrastar-lo amb el que fan. Aix\u00f2 explica el degoteig constant de lessico famigliare<\/em> \u2013per dir-ho en termes de Nat\u00e0lia Ginzburg\u2014 i les paraules de la tribu –o tribus, si tenim en compte rectors, monges…–, perqu\u00e8 tenen un paper essencial per a la caracteritzaci\u00f3 de la persona, –i d\u2019una \u00e8poca, de retop–, unes vegades per a identificar i d\u2019altres per a diferenciar. En aquest sentit, el repertori de paraules, expressions, dites, m\u00e0ximes, sent\u00e8ncies dels familiars, coneguts o an\u00f2nimes \u00e9s ben llarga i extraordin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Josep Piera, com ho diu en m\u00e9s d\u2019una volta, no mira cap enrere amb recan\u00e7a, sin\u00f3 amb una evocaci\u00f3 vital. Fa el solen ser les persones, per\u00f2 amb art, rigor, emoci\u00f3 i paci\u00e8ncia per tal de bastir unes mem\u00f2ries de primer ordre. Perqu\u00e8 les persones no s\u00f3n la primera persona, comencen a tenir identitat quan acumulen i fan seues tones i tones de records. L\u2019autor diu: \u201cpense que el passat \u00e9s el temps de la mem\u00f2ria, el temps que sobreviu, el temps dels mots. E passat ens fa ser, sentir-nos ser, i recon\u00e9ixer-nos vius\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Amb aquests fins i dispositius, Puta postguerra<\/em>, que s\u2019obri amb l\u2019any 1947, es proposa projectar el temps del narrador, aquell en qu\u00e8 obri els ulls a la vida i inicia un aprenentatge extens i pen\u00f3s. Un univers antic, est\u00e0tic i rural, d\u2019olors intenses i necessitats prim\u00e0ries; un temps de pors i silencis, de sotanes, rosaris i processons, un temps on les aules dels infants eren la casa, el carrer i el camp. A mida que creixen cauen sota la tutela dels religiosos que es delien per omplir els seus cervells tendres de terrors i devocions fantasioses. Tot i aix\u00f2, el xiquet que va ser Piera viu entre dues paral\u00b7leles que mai no es toquen: la religiositat de la mare i la la\u00efcisme del pare. T\u00edpic, per altra banda. En aquest temps sense temps de la infantesa, el xiquet troba el seu parad\u00eds als estius de la Drova. A mesura que avancen les anus cinquanta, la soga del r\u00e8gim afluixa i alguns comencen a respirar una mica, encara la gelada del 56 i la riuada 57 tornen a afonar les esperances. Amb tot, en aquesta d\u00e8cada la vida, com el cine, passa del banc i negre al color, i, m\u00e9s tard, al tecnicolor. De fet, les refer\u00e8ncies al cinema, aix\u00ed com als deliris del llegendari religi\u00f3 i al algunes notes na\u00eff a partir de la natura, li permeten a l\u2019autor acolorir la narraci\u00f3 en moltes ocasions. La vida, si m\u00e9s no la vida dels joves, canvia al ritme de la m\u00fasica, el cine i la moda que arriba de fora. A finals dels cinquanta, el cine d\u2019aventures deixa pas a uns personatges m\u00e9s pr\u00f2xims, com ara els que representava James Dean, que el xiquet de les mem\u00f2ries s\u2019esfor\u00e7ava per imitar.<\/p>\n\n\n\n

Amb les anys seixanta la puta postguerra comen\u00e7a a evaporar-se, i s\u00f3n els anys d\u2019\u201dinici\u00e0tics alliberaments individuals\u201d, primer t\u00edmids, despr\u00e9s m\u00e9s descarats. \u00c9s el principi del trencament dels tab\u00fas sexuals, religiosos. S\u00f3n ben encertades les observacions dedicades als somnis i deliris, frustracions i sofriments que va comportar la no educaci\u00f3 sexual dels joves. Es passa de viure en el no temps a dansar, per t\u00edmid que f\u00f3ra, al ritme de la \u201cvida\u201c que arribava de l\u2019exterior, ja f\u00f3ra m\u00fasica, cinema, literatura, turistes… En aquests anys el mar pass\u00e0 a ser platja amb l\u2019arribada del turisme. Apareix la televisi\u00f3, una publicat mai no vista, els cotxes, les \u201cpandilles\u201d i els guateques. I Par\u00eds esdev\u00e9 en un imam irresistible per la gent d\u2019ac\u00ed. Si hi ha cap term\u00f2metre que reflectisca els canvis mentals d\u2019aquell temps, aquest \u00e9s la figura de l\u2019estrangera, pel que t\u00e9 de realitat i sobretot pel que t\u00e9 de mite. Els canvis de pells de la societat que hem insinuat s\u00f3n l\u2019escenari de les acceleracions i mutacions que viu l\u2019adolescent i jove Piera, marcada per una malaltia sense diagn\u00f2stic, les crisis intenses, la necessitat de fugir del dest\u00ed marcat per les circumst\u00e0ncies i l\u2019obsessi\u00f3 per trobar el seu cam\u00ed: ser ell. Quan un llibre com aquest \u00e9s com cal, esdev\u00e9 un calaix fant\u00e0stic sense fons on hi pot par\u00e9ixer de tot: retrats, evocacions, crueses, desgavells, idees sobre milanta q\u00fcestions que mostren un temps, un lloc. I tamb\u00e9 d\u2019un escriptor que enmig de crisis, in\u00e8rcies i tossuderia, germina una galeria de fantasies, neguits i fermeses que es convertiran m\u00e9s tard en realitat.<\/p>\n\n\n\n

He llegit amb gust i inter\u00e9s Puta postguerra<\/em> perqu\u00e8 radiografia amb justesa un lloc, un temps i unes vides, i no tant pel que sociologia puga tenir, sin\u00f3 pel que t\u00e9 de vida. Pintada amb un paleta de tons ampla (ingenu, tr\u00e0gic, cruel, humor\u00edstic…) i dirigida per una prosa vers\u00e0til, colorista, sensual i efectiva, atenta als indicis evocadors i descriure les escenes i situacions amb pinzellades r\u00e0pides. Una de les virtuts de l\u2019obra \u00e9s la considerable aportaci\u00f3 de llenguatge popular, que mai no resulta pintoresc, sin\u00f3 m\u00e9s aviat el contraria, ja que s\u2019integra amb el registre culte en un mateix impuls creatiu. Per tot el que hem dit Puta postguerra<\/em> esdevindr\u00e0 un llibre de refer\u00e8ncia pel que diu i com ho diu. Un llibre, tot plegat, a recordar i rellegir.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 15\/03\/2007<\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Ren\u00e0ixer de les cendres<\/a><\/p>\n\n\n\n

El periple d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Puta postguerra. Josep Piera. Edicions 62, Barcelona, 2007. 318 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02007<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Josep Piera<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Piera amb m\u00e9s de trenta anys d\u2019escriptura i m\u00e9s de trenta llibres publicats \u00e9s a hores d\u2019ara un dels escriptors m\u00e9s significatius de la literatura en catal\u00e0. Es don\u00e0 a con\u00e9ixer al principis dels setanta com a poeta i cap setanta volgu\u00e9 tocar tamb\u00e9 les cordes de la prosa i des de llavors ha … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1431","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1431","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1431"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1431\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4166,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1431\/revisions\/4166"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}