El desfici creatiu \u00e9s ben perceptible en la ja llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Jordi Coca, interessat en embarcar-se en cada obra nova en un \u00e0mbit no transitat encara. Ho podem comprovar si llegim obres tan interessants i diferents com L\u2019emperador<\/em>, Sota la pol<\/em>s, Louise, un conte sobre la felicitat<\/em> o Cara d\u2019\u00e0ngel<\/em>, o la mateixa novel\u00b7la que ara ens disposem a comentar. La seua obra \u00e9s una experimentaci\u00f3 constant. El terme explica a la perfecci\u00f3 l\u2019escriptura del nostre narrador, sempre, \u00e9s clar, que no el redu\u00efm nom\u00e9s als jocs de ruptura i extravag\u00e0ncia de certs moments avantguardistes. Ho diem perqu\u00e8 el lector de les \u00faltimes novel\u00b7les de Jordi Coca es troba de colp i volta en una nova dimensi\u00f3, perd peu, perd la seguretat pel fet de moure\u2019s enmig d\u2019un discurs allunyat del model tradicional, perqu\u00e8, d\u2019una banda, la veu narradora s\u2019atomitza i es dispersa en distintes veus; i d\u2019una altra, s\u2019empren els recursos de la repetici\u00f3 i de la circularitat, especialment d\u2019una imatge emblem\u00e0tica com \u00e9s una dona baixant una escala que, sens dubte, recorda un Nu baixant una escala<\/em> de Marcel Duchamp. Aquesta mena de procediments ens remet al nouveau roman<\/em>, per\u00f2 amb uns altres objectius. Jordi Coca cerca expressar l\u2019ambig\u00fcitat, la indecisi\u00f3, el tedi, per\u00f2 no vol perdre\u2019s en una escriptura en espiral o laber\u00edntica. A m\u00e9s, vol i aconsegueix una prosa l\u00edmpida, precisa i \u00e0gil, al servei de la introspecci\u00f3, de la voluntat de copsar els detalls menuts i els corrents canviants, sovint imperceptibles, que mouen el comportament hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Al darrere de la dispersi\u00f3 narrativa podem intuir un personatge insatisfet i al qui amb tota certesa no li agrada ser all\u00f2 que \u00e9s. En un moment del llibre la veu femenina ens diu que \u201cpotser en el fons nom\u00e9s vull parlar de no res. De no res. No res. De no res\u201d. Aquesta impressi\u00f3 moment\u00e0nia ens pot ser \u00fatil. Qu\u00e8 vol dir aquest \u201cno res\u201d? Pot dir parlar de \u201ccoses\u201d sense transcend\u00e8ncia, perqu\u00e8 realment no s\u00f3n importants. Aquest \u201cno res\u201d pel fet de motivar a imaginar personatges i vides genera alguna mena de sentit a aquest \u201cno res\u201d, que s\u2019ompli de for\u00e7a c\u00e0rrega existencial. El neguit impulsa la narradora a explorar els racons m\u00e9s recondits de la seua vida i de la seua fantasia, on apareixen sentiments de culpa, obsessions sexuals, el desarrelament, l\u2019apatia, l\u2019horror al buit i la seua temptaci\u00f3. Aquest diagn\u00f2stic segurament explica que la narraci\u00f3 s\u2019encadene alhora en doble direcci\u00f3: la protagonista es despulla, s\u2019ausculta i alhora s\u2019emmascara.<\/p>\n\n\n\n Sorres blanques<\/em> tracta d\u2019una dona d\u2019una trentena d\u2019anys, casada amb un personatge bastant m\u00e9s major que no ella. Un emprenedor camale\u00f2nic que \u00e9s enginyer, arquitecte, diplom\u00e0tic, home de negocis que roda per tot el m\u00f3n, i un seductor permanent. Aquest triomfador li ofereix una vida de luxe. No obstant aix\u00f2, o precisament per aix\u00f2, per tenir una vida sense \u201cvida\u201d, ella acaba per tenir la certesa de ser un pe\u00e7a m\u00e9s de l\u2019aparador de trofeus de seu marit. Els seus afanys fan figa. Pensa a separar-se, per\u00f2 no acaba de dur-ho a terme. \u00c9s una eterna indecisa. Viu atrapada en un univers que la fascina i la paralitza. Aquest \u00e9s el primer tram d\u2019un viatge en qu\u00e8 la narradora repensa la seua vida. Per\u00f2 aquesta suposada reconstrucci\u00f3 no \u00e9s gens convencional, perqu\u00e8 es projecten hist\u00f2ries distintes \u2013que cal entendre que s\u00f3n prolongacions dels somnis i fracassos, anhels i frustracions\u2014que abasten temps diferents i ciutats que travessen el m\u00f3n (Par\u00eds, Nova York, Las Vegas, una illa ex\u00f2tica)\u2014com ara una actriu jove su\u00efcida que viu a Par\u00eds, una compositora enamorada d\u2019un compositor, una dona que t\u00e9 una relaci\u00f3 l\u00e8sbica… El resultat de tot plegat, amb la barreja ostentosa de realitat i ficci\u00f3 i la multiplicaci\u00f3 de la figura femenina, esdev\u00e9 una exploraci\u00f3 de les emocions i de les contradiccions humanes. Les viv\u00e8ncies narrades semblen agullonades de tristesa i desolaci\u00f3, d\u2019abandonament i solitud d\u2019un personatge que t\u00e9 la necessitat de decidir i d\u2019assumir responsabilitats i alhora \u00e9s veu incapa\u00e7 d\u2019aconseguir-ho.<\/p>\n\n\n\n Sorres blanques<\/em> \u00e9s un joc d\u2019espills, f\u00e8rtil en el\u00b7lipsis, que reflecteix hist\u00f2ries juxtaposades que no les podem encaixar a la manera d\u2019un trencaclosques; resten soltes, disperses. L\u2019estructura que trama Jordi Coca, a banda d\u2019anades i vingudes, est\u00e0 poblada de forats negres que obliguen el lector a lligar all\u00f2 que no est\u00e0, perqu\u00e8 sovint es mou en terres movedisses Sap i no sap, per\u00f2 \u201csap\u201d i en dubta. \u00c9s en aquest interregne de voler i no poder, de poder i no voler o no saber, de mostrar i amagar per part de la protagonista, on es juga el ritme i la pot\u00e8ncia d\u2019aquesta agosarada partida narrativa de Jordi Coca. Els riscs als quals s\u2019exposa la novel\u00b7la s\u00f3n ben alts. De fet, en alguns punts de la novel\u00b7la les repeticions entrebanquen la progressi\u00f3 de la hist\u00f2ria i s\u2019arriba a tenir la impressi\u00f3 que la hist\u00f2ria no avan\u00e7a i roda sobre ella mateixa. Equilibrar circularitat i progressi\u00f3 \u00e9s certament complicat, per\u00f2 sortosament Jordi Coca a partir d\u2019un instant \u2013que em sembla localitzar cap al final de la segona part\u2014 desencalla la faula i avan\u00e7a amb seguretat, gr\u00e0cies sobretot a una mec\u00e0nica narrativa molt ben modulada i ben dirigida per un estil viva\u00e7. En definitiva, Sorres blanques<\/em>, tot i certs problemes, \u00e9s un llibre que paga la pena llegir i tenir en compte pel nombre d\u2019obstacles que s\u2019imposa l\u2019autor i \u00e9s capa\u00e7 de superar.<\/p>\n\n\n\n CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 39, abril 2007<\/p>\n\n\n\n Descarrega’t l’original: Facebook<\/a> Twitter<\/a> Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n Articles recents: <\/p>\n\n\n\n Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El desfici creatiu \u00e9s ben perceptible en la ja llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Jordi Coca, interessat en embarcar-se en cada obra nova en un \u00e0mbit no transitat encara. Ho podem comprovar si llegim obres tan interessants i diferents com L\u2019emperador, Sota la pols, Louise, un conte sobre la felicitat o Cara d\u2019\u00e0ngel, o la mateixa novel\u00b7la que ara ens disposem … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1435","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1435","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1435"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1435\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4077,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1435\/revisions\/4077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1435"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"PDF](\"http:\/\/calafat.cat\/modules\/file\/icons\/application-pdf.png\")
imatges-multiples-d-una-vida-canviant.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/1-17.jpeg\")
Sorres blanques. Jordi Coca. Edicions 62. Barcelona, 2006. 191 p\u00e0gs.
Etiquetes:\u00a02007<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Narrativa<\/a> Jordi Coca<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n