{"id":1459,"date":"2022-04-27T09:07:21","date_gmt":"2022-04-27T09:07:21","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1459"},"modified":"2022-05-19T14:40:20","modified_gmt":"2022-05-19T14:40:20","slug":"viatge-al-centre-del-desconcert","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/viatge-al-centre-del-desconcert\/","title":{"rendered":"Viatge al centre del desconcert"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La trilogia que Joan Francesc Mira (Val\u00e8ncia, 1939) dedica a la seua ciutat \u00e9s una empresa valenta per la intenci\u00f3 i per l\u2019estil exuberant, ac\u00ed volgudament assag\u00edstic. Com en les dues primeres, el substrat m\u00edtic i de refer\u00e8ncies recorre i sembra l\u2019obra. Si abans era la literatura de Joyce i la figura d\u2019Heracles i La Divina Com\u00e8dia<\/em> de Dante, ara \u00e9s el mite de Faust de la m\u00e0 de Goethe.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e8cdota que posa en marxa l\u2019acci\u00f3 \u00e9s un accident desafortunat que pateix Manuel Salom, el protagonista, quan es dirigia a fer classe. Mentre explica els sentits de la hist\u00f2ria decideix desertar del seu treball, mesos abans de la seua jubilaci\u00f3. La guspira que desencadena la seua determinaci\u00f3 es deu a una paradoxa: un historiador dedicat a comentar els corrents socials i pol\u00edtics del segle XIX i XX arriba a la conclusi\u00f3 que no hi ha forma humana de comprendre el nostre m\u00f3n. Salom m\u00e9s aviat observa la hist\u00f2ria com un terbol\u00ed de forces enfrontades i en transformaci\u00f3 constant. L\u2019obsessi\u00f3 per arribar al fons de les coses i la seua impossibilitat enlla\u00e7a de ple amb el mite f\u00e0ustic, aix\u00ed com tamb\u00e9 amb la pres\u00e8ncia de la ci\u00e8ncia moderna que en el seu intent d\u2019establir una explicaci\u00f3 coherent de l\u2019univers aporta noves perplexitats. Altres lligams amb Goethe els trobem en la defensa de la cultura cl\u00e0ssica i en les relacions del matrimoni. Irene, la dona, encarna la passi\u00f3 per les lletres gregues, tal vegada l\u2019autor haja volgut simbolitzar el seu declivi.<\/p>\n\n\n\n

Salom claudica del seu m\u00f3n. Es despulla de les antigues propietats i es proposa dedicar-se a tenir cura de la dona i viure de la manera m\u00e9s invisible possible. I tria per viure c\u00f2modament un pis davant de la disneylandia valenciana, que per altra banda l\u2019irrita profundament a causa de la grandiloq\u00fc\u00e8ncia escenogr\u00e0fica i la seua buidor. Si ho fa \u00e9s per tal que la seua dona gaudesca de la llum, de les vistes i perqu\u00e8 pot contemplar aqueixa nova ciutat i el tr\u00e0fec comercial. Renuncia a la seua condici\u00f3 de professional de la hist\u00f2ria, per\u00f2 no es pot estar d\u2019interrogar-se sobre tot all\u00f2 que li produeix estupor i desconcert. El desarrelament del protagonista va acompanyat d\u2019itineraris pel barri de Velluters i de Jerusalem per mostrar-nos la seua progressiva lletjor i les tumultuoses transformacions. A m\u00e9s, recrea, i amb gran encert, la nova ciutat, on es fa dif\u00edcil una vida de ve\u00efnat i de carrer.<\/p>\n\n\n\n

El protagonista \u00e9s contemplatiu. Els vaivens del seu cervell metrallen el lector amb una allau d\u2019idees, refer\u00e8ncies hist\u00f2riques i pol\u00edtiques, i connexions d\u2019all\u00f2 m\u00e9s diverses i estimulants. L\u2019esperit f\u00e0ustic mou el personatge a veure amb tristesa, mala bava i ironia, per\u00f2 tamb\u00e9 amb vivacitat, tot el que es mou al seu davant. Aquest conglomerat de factors fa un llibre dens per\u00f2 amb una lectura completament vertiginosa. Una obra d\u2019uns esfor\u00e7os i resultats extraordinaris.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 27\/11\/2008<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFviatge-al-centre-del-desconcert.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Joan F. Mira. Fotografia: Carme Esteve. Font: iec.cat

El professor d\u2019hist\u00f2ria. Joan F. Mira. Editorial Proa, Barcelona, 2008. 308 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02008<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Joan Francesc Mira<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La trilogia que Joan Francesc Mira (Val\u00e8ncia, 1939) dedica a la seua ciutat \u00e9s una empresa valenta per la intenci\u00f3 i per l\u2019estil exuberant, ac\u00ed volgudament assag\u00edstic. Com en les dues primeres, el substrat m\u00edtic i de refer\u00e8ncies recorre i sembra l\u2019obra. Si abans era la literatura de Joyce i la figura d\u2019Heracles i La Divina … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1459","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1459","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1459"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1459\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4150,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1459\/revisions\/4150"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}