{"id":1463,"date":"2022-04-27T09:08:19","date_gmt":"2022-04-27T09:08:19","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1463"},"modified":"2022-05-12T14:57:52","modified_gmt":"2022-05-12T14:57:52","slug":"visio-tumultuosa-de-barcelona","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/visio-tumultuosa-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Visi\u00f3 tumultuosa de Barcelona"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

La relaci\u00f3 dels escriptors catalans i illencs amb Val\u00e8ncia \u00e9s sempre problem\u00e0tica i vacil\u00b7lant per les raons que els lectors saben de sobres. Per tant, la relaci\u00f3 amb el Pa\u00eds Valencia, quan n\u2019hi ha, se circumscriu a la intimitat i a la presencia puntual motivada per actes culturals. El mallorqu\u00ed Baltasar Porcel no s\u2019escapa d\u2019aquesta din\u00e0mica. En la seua biografia hi ha una an\u00e8cdota d\u2019un cert relleu relacionat amb la nostra ciutat. En les temptatives dels anys seixanta per a fer un forat en el tenebr\u00f3s clima cultural de Val\u00e8ncia, Lo Rat Penat li escenific\u00e0 una pe\u00e7a cridanera, tr\u00e0gica \u2014Els condemnats<\/em>\u2014, que reflectia el malestar vital i social del moment.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019actualitat de les lletres a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, Baltasar Porcel \u00e9s una figura singular, perqu\u00e8, al marge del seu tarann\u00e0 iconoclasta i pol\u00e8mic, \u00e9s un periodista i assagista d\u2019altura i un narrador d\u2019impuls poder\u00f3s que barreja obsessivament elements autobiogr\u00e0fics i ficci\u00f3. Pel que fa a la literatura estricta, en t\u00edtols de relleu com ara Cavalls cap a la fosca<\/em> i Les primaveres i les tardors<\/em> ha forjat un m\u00f3n m\u00edtic arrelat a la circumst\u00e0ncia local de Mallorca, per\u00f2 connectat alhora amb referents i pulsions obertament universals. D\u2019altra banda, amb Lola i els peixos<\/em>, Ulisses en alta mar<\/em>, El cor del senglar<\/em> i Olympia a mitjanit<\/em> s\u2019embranca en el guirigall de l\u2019actualitat i toca de ple sobre temes culturals i pol\u00edtics. Quan posa la ploma en la realitat de les illes els punts clau s\u00f3n els canvis socials, els desgavells urban\u00edstics i els encreuaments d\u2019interessos que converteixen la realitat de l\u2019illa en un caos de proporcions extraordin\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s habitual que un narrador nascut l\u2019any 1937 mantinga en les \u00faltimes novel\u00b7les, una darrera de l\u2019altra, el llist\u00f3 qualitatiu ben alt. En aquesta \u00f2rbita est\u00e0 Cada castell i totes les ombres<\/em>. La novel\u00b7la \u00e9s un tumult d\u2019idees, de refer\u00e8ncies culturals i pol\u00edtiques i d\u2019ironies que filtra pel sed\u00e0s de la ficci\u00f3 la convulsa realitat de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Baltasar Porcel basteix el seu castell narratiu sobre dos personatges totalment oposats amb la finalitat de pintar el circ social i pol\u00edtic que es representa en la Barcelona del present. Un personatge \u00e9s Pelai Puig Alosa, d\u2019or\u00edgens humils i professor de secund\u00e0ria, per\u00f2 dedicat com a alliberat al seu partit. \u00c9s un pocapena capficat perqu\u00e8 els seus l\u2019incloguen en les llistes parlament\u00e0ries. L\u2019altre \u00e9s Gin\u00e9s Martigal\u00e0, un empresari poder\u00f3s que, per damunt dels tripijocs dels negocis i de les mis\u00e8ries que generen, \u00e9s un home enlluernador que viu emmirallat per l\u2019aura que irradia l\u2019art. Els seguim en un llarg viatge, l\u2019un sota terra, al metro, cap a un barri fictici i marginal i l\u2019altre, a les altures, en un avi\u00f3 alemany, en companyia de la seu amant.<\/p>\n\n\n\n

Per mitj\u00e0 de sensibilitats tan diferents, l\u2019autor representa una societat immersa en una transformaci\u00f3 vertiginosa i que veu que els sues signes d\u2019identitat trontollen i es troba en una situaci\u00f3 confusa i perplexa que provoca situacions d\u2019un histrionisme ben particular. Desfilen per les p\u00e0gines un seguit considerable de personatges i d\u2019hist\u00f2ries, que esdevenen grotesques i par\u00f2diques quan la mat\u00e8ria \u00e9s pol\u00edtica i social. En un llibre com aquests que vol ser un canem\u00e0s de colors canviant, l\u2019escriptura ha de ser acumulativa, brusca i amb tons extremadament variats. Enmig del terbol\u00ed narratiu i de la incertesa o la falsa seguretat dels personatges, els veiem sempre embolicats en una recerca permanent d\u2019alguna cosa amb l\u2019objectiu de no quedar-se fora de joc.<\/p>\n\n\n\n

Una novel\u00b7la basada en les d\u00e8ries dels personatges i sense trama s\u00f2lida pot provocar que per moments el fil narratiu es ressenta, per\u00f2 el potencial narratiu de Baltasar Porcel els salva i el resultat final \u00e9s un univers literari d\u2019inter\u00e9s alt.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 06\/11\/2008<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFvisio-tumultuosa-de-barcelona.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La Val\u00e8ncia viscuda<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n\n\n\n

Vitalitat de la lletra impresa. La literatura valenciana sobreviu als efectes d’una crisi que s’acarnissa tamb\u00e9 amb el m\u00f3n de la cultura<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Cada castell i totes les ombres. Baltasar Porcel. Edicions 62, Barcelona, 2008. 414 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02008<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La relaci\u00f3 dels escriptors catalans i illencs amb Val\u00e8ncia \u00e9s sempre problem\u00e0tica i vacil\u00b7lant per les raons que els lectors saben de sobres. Per tant, la relaci\u00f3 amb el Pa\u00eds Valencia, quan n\u2019hi ha, se circumscriu a la intimitat i a la presencia puntual motivada per actes culturals. El mallorqu\u00ed Baltasar Porcel no s\u2019escapa d\u2019aquesta … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1463","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1463"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3310,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1463\/revisions\/3310"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}