{"id":1467,"date":"2022-04-27T09:14:05","date_gmt":"2022-04-27T09:14:05","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1467"},"modified":"2022-05-17T14:53:27","modified_gmt":"2022-05-17T14:53:27","slug":"amistats-venerades","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/amistats-venerades\/","title":{"rendered":"Amistats venerades"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Isabel-Clara Sim\u00f3 \u00e9s una de les signatures m\u00e9s conegudes i prol\u00edfiques de la literatura en catal\u00e0. La seua prosa \u00e9s clara, feta amb ofici, i no perd mai de vista la sofisticaci\u00f3 ni el tall incisiu. La novel\u00b7lista d\u2019Alcoi ha fet de l\u2019escriptura una declaraci\u00f3 de vida. Escriure ficci\u00f3 \u00e9s, com diu l\u2019autora, actuar com un d\u00e9u petit que manega la vida dels altres i pinta universos, alhora que \u00e9s \u201cun miserable captaire que est\u00e0 al marge i no vol estar-ho\u201d. Tot
plegat, escriure \u00e9s un ver\u00ed que l\u2019obliga a veure el m\u00f3n a trav\u00e9s de la lletra impresa. Al llarg de la ja extensa traject\u00f2ria com a periodista i narradora ha conegut, segons les seues paraules, un nombre immens de persones, algunes de gran v\u00e0lua. I per aquesta ra\u00f3 li calia consignar-ho. Li urgia fer reconeixement personal de les que m\u00e9s empremta li han deixat. Per tant, Els racons de la mem\u00f2ria fuig de la literatura intimista i s\u2019acosta a
l\u2019evocaci\u00f3 de persones i de moments significatius lligats a la biografia liter\u00e0ria d\u2019Isabel-Clara Sim\u00f3. En la llista de personatges que hi desfilen predomina la gent de lletres, per\u00f2 no hi falten els artistes pl\u00e0stics i els pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n

El punt fort de llibre rau en el fet que l\u2019autora parla sense embuts en la llengua, i s\u2019expressa amb total sinceritat. Aix\u00ed, al costat de l\u2019admiraci\u00f3 o el respecte per un personatge, en fa surar els punts d\u00e8bils i les desavinences. En aquest sentit, no tenen p\u00e8rdua els passatges dedicats a Joaquim Molas i els \u201cmoletes\u201d, Josep Pla, Marta Pesarrodona o Jordi Pujol, a qui deixa fet un nyap. La veneraci\u00f3 recau, entre altres, en Salvador Espriu, Joan Fuster, Ricard Salvat, Montserrat Roig i Pere Calders.<\/p>\n\n\n\n

Encara que l\u2019autora alcoiana resideix des l\u2019any 1967 al Principat, viu amb un peu al seu pa\u00eds d\u2019origen, sempre atenta a les coses que hi ocorren. Per aix\u00f2 no podien faltar pagines emotives a la seua ciutat, al seu pare i a l\u2019estada a Val\u00e8ncia, on la figura fulgurant de Fuster \u2014acompanyat de la de l\u2019amatent Sanchis Guarner, que sovint feia la feina de formigueta\u2014 li canvi\u00e0 la vida, a ella i a molts altres, perqu\u00e8 els descobr\u00ed una llengua,
un pa\u00eds i una manera determinada de fer cultura. Cap al final de llibre, l\u2019autora desat\u00e9n el seu consell i desarma el lector en abocar-li una experi\u00e8ncia personal: la p\u00e8rdua del
fill. I fa ben fet, perqu\u00e8 s\u00f3n els instants m\u00e9s intensos i commovedors.<\/p>\n\n\n\n

Els racons de la mem\u00f2ria ofereix diversos nuclis tem\u00e0tics d\u2019inter\u00e9s. El m\u00e9s cridaner fa refer\u00e8ncia a la vida liter\u00e0ria en el nostre idioma. El gremi, com a tot arreu, \u00e9s sanguinari, com deia Fuster. A l\u2019autora, la coexist\u00e8ncia d\u2019interessos i d\u2019objectius diferents i contraposats no li fa nosa, ja que, segons com, les diverg\u00e8ncies poden ser productives. El
que li provoca amargor i una recan\u00e7a profunda \u00e9s que, per les circumst\u00e0ncies del pa\u00eds, aquelles difer\u00e8ncies esdevinguen muralles insalvables i que alguns creadors de relleu acaben arraconats i oblidats. La manca de sincronia entre el m\u00f3n dels literats i la pol\u00edtica i sectors socials fa que la vida cultural travesse a hores d\u2019ara un moment poc grat. Un altre punt rellevant \u00e9s veure a trav\u00e9s de la traject\u00f2ria d\u2019Isabel-Clara Sim\u00f3 una radiografia, parcial \u00e9s clar, dels afanys dels escriptors des dels anys setanta fins a l\u2019actualitat. La voluntat de ser escriptora professional l\u2019ha duta a conrear l\u2019article d\u2019opini\u00f3 i a col\u00b7laborar en r\u00e0dio i televisi\u00f3, i participar i contactar amb tota mena activitats i associacions.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fanic que lamente del llibre \u00e9s que curtege en exc\u00e9s i que, d\u2019alguns noms, se\u2019n diga massa poc. Tant se val. Els racons de la me-m\u00f2ria ofereixen prou est\u00edmuls per passar una bona estona i con\u00e9ixer una mica m\u00e9s les ombres i les llums de la nostra vida liter\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN 02\/04\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFamistats-venerades.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Els fulgors del vertigen<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Isabel-Clara Sim\u00f3. Fotografia: Jes\u00fas Ciscar.
Font: ccaa.elpais.com

Els racons de la mem\u00f2ria. Isabel-Clara Sim\u00f3. Edicions 62, Barcelona, 2009. 147 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a><\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Isabel-Clara Sim\u00f3 \u00e9s una de les signatures m\u00e9s conegudes i prol\u00edfiques de la literatura en catal\u00e0. La seua prosa \u00e9s clara, feta amb ofici, i no perd mai de vista la sofisticaci\u00f3 ni el tall incisiu. La novel\u00b7lista d\u2019Alcoi ha fet de l\u2019escriptura una declaraci\u00f3 de vida. Escriure ficci\u00f3 \u00e9s, com diu l\u2019autora, actuar com … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1467","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1467"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3723,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1467\/revisions\/3723"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}