{"id":1471,"date":"2022-04-27T09:15:09","date_gmt":"2022-04-27T09:15:09","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1471"},"modified":"2022-05-19T15:04:24","modified_gmt":"2022-05-19T15:04:24","slug":"entre-dues-passions","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/entre-dues-passions\/","title":{"rendered":"Entre dues passions"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Vicent Us\u00f3 \u00e9s un narrador solvent, amb destresa notable per conferir veus individuals, mon\u00f2legs, climes crispats, i sobretot habilitat per orquestrar, dosificar la narraci\u00f3 cap un final sempre rotund, com veiem en La taverna del Cau de la Lluna<\/em> (2001) i L\u2019her\u00e8ncia del vent<\/em> (2002). L\u2019autor t\u00e9 bona m\u00e0 per fer vibrar la corda del dolor, per\u00f2 tamb\u00e9 per a l\u2019humor com es pot veure en el segon t\u00edtol esmentat, on a trav\u00e9s dels ulls del secretari d\u2019un ajuntament de postguerra observem l\u2019escletxa brutal que existeix entre la vida i el soterrament grotesc d\u2019un prohom de la ciutat i la descripci\u00f3 solemne que en fa la premsa oficial del r\u00e8gim. Per aquest lector el seu llibre m\u00e9s emblem\u00e0tic i valent \u00e9s Cr\u00f2nica de la devastaci\u00f3<\/em> (2002), on, tot i haver serrells sense estar ben resolts, toca amb fortuna el tema espin\u00f3s de l\u2019infern que s\u00f3n els confrontaments b\u00e8l\u00b7lics. \u00c9s una obra que em va esborronar per la seua veritat liter\u00e0ria i em va sorprendre pel fet que els moments m\u00e9s memorables resulten precisament aquells on es cou la trag\u00e8dia. En Les ales esteses<\/em> (2005) el lector pot gaudir de l\u2019esclat exultant del llenguatge, perqu\u00e8 es troba amb un bon domini dels recursos narratius i la confecci\u00f3 d\u2019una prosa elaborada, repleta de sinuositats, que contagia el lector del goig que mostra l\u2019autor en una fabulaci\u00f3 nodrida de m\u00e0gia. Al mateix temps no obstant, pot constatar un cert desequilibri entre l\u2019esquelet de la hist\u00f2ria i els vels de l\u2019estil.<\/p>\n\n\n\n

Encara que Vicent Us\u00f3 \u00e9s un autor bastant apreciat per la cr\u00edtica, em sembla que \u00e9s un escriptor poc llegit. Si m\u00e9s no f\u00f3ra del Pa\u00eds Valenci\u00e0, no \u00e9s el que sol dir-se un escriptor popular, massa conegut, i em fa la impressi\u00f3 que amb El m\u00fasic del bulevard Rossini<\/em>, que ha aconseguit per segona vegada ser finalista del Premi Sant Jordi, aspira atraure un p\u00fablic m\u00e9s ample, sense perdre la seua veu. I per aquest motiu controla la seua explosi\u00f3 verbal a fi de fer prevaldre la trama, integrada per diversos ingredients: una hist\u00f2ria d\u2019amor, la fascinaci\u00f3 pel poder transformador de la m\u00fasica, el drama de la immigraci\u00f3 i la diversa realitat del lloc d\u2019arribada. D\u2019entrada, un material prometedor. La novel\u00b7la narra com Tadeusz, polon\u00e9s i d\u2019origen humil, tocat per l\u2019\u00e0ngel de la m\u00fasica, pot assistir a un conservatori, i, quan li arriba l\u2019oportunitat de demostrar la seua v\u00e0lua, la ruptura sentimental i la posterior mort del pare fan que se li ensorren totes les il\u00b7lusions. Aconsegueix restablir el lligam afectiu amb la seua n\u00f2via i llavors se li fa insuportable deixar morir el seu deliri pel viol\u00ed. En el duel entre l\u2019estimada i les muses, s\u2019inclina per l\u2019art. Somnia que aviat triomfar\u00e0 i tornar\u00e0 a retrobar la seua amada. Tadeusz confia que les m\u00e0fies li concertaran audicions amb alguna orquestra en l\u2019Europa occidental i, com no podia ser d\u2019una manera, cau en la seua teranyina. El jove encara t\u00e9 una mica de sort, nom\u00e9s li demanen una bona part del que guanya com a m\u00fasic de carrer; altres companys de viatge les passen m\u00e9s magres: han de delinquir o s\u2019han de prostituir. Una davallada a la desesperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Quan tanques el llibre, tens un regust entre amarg i dol\u00e7, perqu\u00e8 no trobes all\u00f2 que esperaves: la hist\u00f2ria d\u2019amor i els personatges s\u00f3n massa prims i l\u2019enc\u00eds de la m\u00fasica a penes \u00e9s apuntat. L\u2019autor es troba c\u00f2mode en la descripci\u00f3 de detalls o de personatges secundaris o en les seues paraules, que solen estar b\u00e9. Us\u00f3 \u00e9s un escriptor competent que sap encaixar b\u00e9 les peces variades que tragina i ofereix moments d\u2019inter\u00e9s, com ara la travessia de l\u2019autob\u00fas per Europa cap a las terra promesa i un final ben efica\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 14\/05\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFentre-dues-passions.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

L’aura contaminada de Val\u00e8ncia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

El m\u00fasic del bulevard Rossini. Vicent Us\u00f3. Edicions Proa, Barcelona, 2009. 118 p\u00e0gs

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Vicent Us\u00f3<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicent Us\u00f3 \u00e9s un narrador solvent, amb destresa notable per conferir veus individuals, mon\u00f2legs, climes crispats, i sobretot habilitat per orquestrar, dosificar la narraci\u00f3 cap un final sempre rotund, com veiem en La taverna del Cau de la Lluna (2001) i L\u2019her\u00e8ncia del vent (2002). L\u2019autor t\u00e9 bona m\u00e0 per fer vibrar la corda del dolor, per\u00f2 tamb\u00e9 per … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1471","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1471"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4204,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1471\/revisions\/4204"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}