{"id":1473,"date":"2022-04-27T09:15:27","date_gmt":"2022-04-27T09:15:27","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1473"},"modified":"2022-05-12T15:09:54","modified_gmt":"2022-05-12T15:09:54","slug":"galeries-despills","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/galeries-despills\/","title":{"rendered":"Galeries d\u2019espills"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Salvador Company, flamant guanyador del premi Joanot Martorell de Gandia, basteix amb Silenci de plom<\/em> i els llibres anteriors un territori geogr\u00e0fic propi, Benborser, poblaci\u00f3 a tocar de Val\u00e8ncia i on va n\u00e0ixer Eveli Volero, escriptor in\u00e8dit i personalitat fonedissa. Tots dos, encara que no ho dominen tot, s\u00f3n les fonts que nodreixen la ficci\u00f3. Aquest espai literari escenifica la tensi\u00f3 entre l\u2019afany de con\u00e9ixer i la naturalesa esmunyedissa de la realitat, els abismes i els desconcerts del saber.<\/p>\n\n\n\n

Silenci de plom<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la densa, formada per una concentraci\u00f3 de substrats de tota mena. D\u2019entrada, la trama es teixeix sobre tres esferes. En la primera el protagonista rememora eleg\u00edacament la seua dona desapareguda anys enrere, mentre investigava un cas de corrupci\u00f3 urban\u00edstica, amb implicacions de la m\u00e0fia russa, i desemboca en l\u2019assassinat d\u2019un regidor i de la seua fam\u00edlia. El bullit de la construcci\u00f3 juga a favor de l\u2019autor, fet que li permet fer una par\u00f2dia afortunada del cas valenci\u00e0. Al seu costat trobem el narrador, que viu a Anglaterra amb la parella i el fill i que tradueix una novel\u00b7la de pol\u00edtica ficci\u00f3, on la necessitat de conservar el secret de l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un mineral clau per la superviv\u00e8ncia fa que l\u2019estat entre en conflicte amb els seus ciutadans. Una ficci\u00f3 que serveix com a comentari de la circumst\u00e0ncia valenciana. Al mig de les dues hi ha l\u2019exegesi del llarg poemari titulat 212 de Volero que evoca la viv\u00e8ncia d\u2019haver passat pels camps d\u2019extermini nazi. L\u2019an\u00e0lisi \u00e9s un combat per a dilucidar tots els elements que integren la seua escriptura: la seua mat\u00e8ria, les refer\u00e8ncies hist\u00f2riques i liter\u00e0ries, l\u2019exploraci\u00f3 dels significats i la reconstrucci\u00f3 de la vida o les vides del pare de l\u2019escriptor, que \u00e9s el fonament del poema. La comprensi\u00f3 del poema du, inexorablement, a tractar la personalitat de Volero, amant de l\u2019ambig\u00fcitat.<\/p>\n\n\n\n

El narrador hi fa un paper ben actiu i mira de descobrir les veritats que hi ha al darrere de les aparences. Com un detectiu expert, aconsegueix confessions acompanyades generalment tamb\u00e9 d\u2019ombres noves. En aquesta aventura del narrador desfilen infidelitats, desaparicions, impostures. I sobre aquestes desgr\u00e0cies ha de refundar la seua vida.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat tot el que diu el protagonista, en realitat sabem ben poc del que \u00e9s rellevant. Per no saber no en sabem el nom i els dels seus ni el lloc on viu. El protagonista no es presenta obertament; ens parla des de la penombra. \u00c9s comprensible, per tant, que aquesta immersi\u00f3 en una reflexi\u00f3 permanent sobre la identitat i la incertesa, l\u2019estranyament i l\u2019exili, prenga la forma, per usar una expressi\u00f3 de l\u2019autor, d\u2019una mise en ab\u00eeme i cresca enmig dels emmirallaments que projecten les galeries d\u2019espills que constitueixen les diferents esferes de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ambig\u00fcitat \u00e9s el fil que embasta Silenci de plom<\/em>. De fet, no n\u2019hi ha un centre, sin\u00f3 tres. M\u00e9s ben dit: no n\u2019hi ha cap. El lector, a mesura que avan\u00e7a en l\u2019espiral de la ficci\u00f3, lliga caps i comparteix tamb\u00e9 els buits del narrador, i a poc a poc s\u2019apropa a all\u00f2 que s\u2019amaga: el misteri. Una ficci\u00f3 d\u2019aquesta mena ha de ser acompanyada de sinuositats, reserves i apla\u00e7aments. Company demostra una manera singular de voler combinar sofisticaci\u00f3 i accessibilitat. Encara que aquest darrer aspecte planteja dubtes respecte als procediments. En tot cas, Silenci de plom<\/em> funciona com un rellotge d\u2019alta precisi\u00f3 per tal que el conjunt de tots els mecanismes acabe fent rodar plenament la complexitat i els jocs narratius de l\u2019obra. \u00c9s un c\u00famul d\u2019idees i de sabers literaris. Una bona not\u00edcia per als degustadors sense complexos de la literatura.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 15\/01\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFgaleries-d-espills.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La bellesa de la convulsi\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019obertura de mires enmig de la trag\u00e8dia<\/a><\/p>\n\n\n\n

Dietari: dues vides que s\u2019autoalimenten<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Silenci de plom. Salvador Company. Edicions 62, Barcelona, 318 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Salvador Company, flamant guanyador del premi Joanot Martorell de Gandia, basteix amb Silenci de plom i els llibres anteriors un territori geogr\u00e0fic propi, Benborser, poblaci\u00f3 a tocar de Val\u00e8ncia i on va n\u00e0ixer Eveli Volero, escriptor in\u00e8dit i personalitat fonedissa. Tots dos, encara que no ho dominen tot, s\u00f3n les fonts que nodreixen la ficci\u00f3. Aquest espai … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1473","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1473","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1473"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1473\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3325,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1473\/revisions\/3325"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1473"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}