{"id":1479,"date":"2022-04-27T09:17:30","date_gmt":"2022-04-27T09:17:30","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1479"},"modified":"2022-05-18T15:02:30","modified_gmt":"2022-05-18T15:02:30","slug":"les-espurnes-caustiques-de-lhumor","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/les-espurnes-caustiques-de-lhumor\/","title":{"rendered":"Les espurnes c\u00e0ustiques de l\u2019humor"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Xavier Aliaga, en la primera novel\u00b7la, Si no ho dic, rebente<\/em>, se servia d\u2019una idea gen\u00e8rica dels valencians per a tractar de l\u2019educaci\u00f3 o la deseducaci\u00f3, de la pol\u00edtica municipal, del monstre de l\u2019urbanisme actual. Ara, amb Els neons de Sodoma<\/em>, sense canviar d\u2019escenari, toca uns altres temes i personatges. D\u2019una manera o d\u2019una altra, pinta les transfiguracions del m\u00f3n rural valenci\u00e0, i ho fa a trav\u00e9s del matriarcat als pobles i el seu deteriorament, un univers lligat a la vida de les parr\u00f2quies i de les festes patronals. L\u2019\u00e0mbit local \u00e9s un territori on l\u2019abisme i el xoc entre la mentalitat de les mares que defensen aferrissadament unes convencions determinades i la dels fills s\u00f3n extraordinaris, per\u00f2 en els rituals festius s\u2019integren sense grans problemes. Per als joves de la novel\u00b7la fer honors al patr\u00f3 no \u00e9s incompatible amb la seua est\u00e8tica de p\u00edrcings i tatuatges i les castanyes et\u00edliques monumentals que poden agafar en saraus nocturns. El lector que hi cerce una prosa m\u00e9s o menys documental s\u2019equivocar\u00e0 de mig a mig. B\u00e9, tampoc no caldr\u00e0 exagerar, perqu\u00e8 l\u2019autor no es pot estar de fer alguna refer\u00e8ncia a la situaci\u00f3 pol\u00edtica actual, com en el moment en qu\u00e8 afirma, sense miraments, que la televisi\u00f3 p\u00fablica dels valencians \u00e9s \u201cuna televisi\u00f3 auton\u00f2mica intervinguda pol\u00edticament\u201d. Aqueixos referents passen per les revolucions de la mirada grotesca i par\u00f2dica, que \u00e9s un dels punts forts de Xavier Aliaga. De fet, com ha dit l\u2019autor, pretenia parodiar, esmicolar les trames esot\u00e8riques que s\u00f3n moda. El seu joc, amb tot, no \u00e9s f\u00e0cil. Ja li est\u00e0 b\u00e9 distorsionar uns quants graus les situacions, per\u00f2 aspira a l\u2019equilibri, perqu\u00e8 el resultat no siga una astracanada desproporcionada, i els personatges siguen alguna cosa m\u00e9s que un pur desgavell.<\/p>\n\n\n\n

Els neons de Sodoma<\/em> \u00e9s una obra coral, per on desfilen un repertori de personatges ben estranys, per no dir extravagants: l\u2019inspector Feliu Oyono, de pares guineans, ben plantat, elegant i culte, per\u00f2 amb un fons no sempre atractiu; la reportera televisiva, perduda en la mediocritat emotiva i professional, que somnia l\u2019aventura i la passi\u00f3; el cal\u00e7asses i ambici\u00f3s alcalde; el rector \u2014tot un encert\u2014, un home que a la vellesa li apareixen problemes de fe; els escur\u00e7ons de les germanes Pitarch, les riques del poble que, per b\u00e9 que viuen corcades per l\u2019odi, hissen la bandera de la tradici\u00f3 i les convencions; els fanfarrons del poble; la reina de les festes, descarada i llesta; i finalment la colla de delinq\u00fcents, on destaca el surreal William S\u00e1nchez, un pinxo cat\u00f2lic que t\u00e9 visions amb l\u2019alt\u00edssim. La variada fauna que pobla la novel\u00b7la permet a Xavier Aliaga picotejar molts temes (com ara, a m\u00e9s dels esmentats, el racisme, el caciquisme, les drogues\u2026) i apostar per un estil r\u00e0pid i conc\u00eds, amb situacions i personatges perfilats amb dues pinzellades. La factura final \u00e9s una hist\u00f2ria esquem\u00e0tica \u2014per\u00f2 suficient, ja que tanca amb efic\u00e0cia tots els fronts oberts\u2014 en qu\u00e8 molts lectors es quedaran amb la mel a la boca, amb ganes de m\u00e9s coses. Un altre punt d\u2019inter\u00e9s \u00e9s el llenguatge \u00e0gil, expressiu i col\u00b7loquial que aporta una frescor a la narraci\u00f3. Amb les pautes que regulen la novel\u00b7la els personatges s\u00f3n sint\u00e8tics, per\u00f2 mai no s\u00f3n titelles, almenys els m\u00e9s significatius. En la seua brevetat, ofereixen matisos, un punt de relleu. Tot i ser v\u00edctimes de les circumst\u00e0ncies i de les in\u00e8rcies, no s\u00f3n passius. A la seua manera somien, es defensen, s\u2019autoafirmen. Es redimeixen. El producte funciona perqu\u00e8 s\u2019ajusta a les expectatives plantejades pel novel\u00b7lista, que pret\u00e9n que el lector s\u2019ho passe b\u00e9 i mire amb ironia i distanciament el seu entorn.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 28\/05\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFles-espurnes-caustuques-de-l-humor.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019univers dens de l\u2019alfabet<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Xavier Aliaga. Fotografia: Miquel Oliver.
Font: lavanguardia.com

Els neons de Sodoma. Xavier Aliaga. Edicions Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 2009. 151 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Xavier Aliaga<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Xavier Aliaga, en la primera novel\u00b7la, Si no ho dic, rebente, se servia d\u2019una idea gen\u00e8rica dels valencians per a tractar de l\u2019educaci\u00f3 o la deseducaci\u00f3, de la pol\u00edtica municipal, del monstre de l\u2019urbanisme actual. Ara, amb Els neons de Sodoma, sense canviar d\u2019escenari, toca uns altres temes i personatges. D\u2019una manera o d\u2019una altra, pinta les … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1479","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1479"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3861,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1479\/revisions\/3861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}