{"id":1484,"date":"2022-04-27T09:43:08","date_gmt":"2022-04-27T09:43:08","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1484"},"modified":"2022-05-19T15:31:44","modified_gmt":"2022-05-19T15:31:44","slug":"ser-sense-ser","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/ser-sense-ser\/","title":{"rendered":"Ser sense ser"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El cos deshabitat<\/em> comen\u00e7a amb una obertura que recorda Em dic Vermell<\/em> d\u2019Orhan Pamuk. Acaba de faltar en un accident el narrador i des de la mort inicia el seu relat. \u00c9s un bon colp d\u2019efecte que Esperan\u00e7a Camps sap aprofitar i fer cr\u00e9ixer. Ja tenim un jugador. A continuaci\u00f3, ens presenta l\u2019altre, la dona, trasbalsada, que seguirem en les reaccions posteriors a la trag\u00e8dia: la vetla, el soterrament i la soledat i els pes de la casa deserta. Tots dos repassen la pel\u00b7l\u00edcula de la seua vida. La novel\u00b7la s\u2019encadena com una combat a dues veus que escenifiquen les disc\u00f2rdies, el desamor, que defineixen la seua relaci\u00f3, per\u00f2 malgrat aix\u00f2 aconsegueixen una certa manera de conviure\u2014\u00e9s un dir\u2014 sense ferir-se \u2014tamb\u00e9 \u00e9s un dir. Una com\u00e8dia de grans efectes teatrals, que permet a cadasc\u00fa fer la seua. Si m\u00e9s no, \u00e9s aix\u00f2 el que pensen. S\u00f3n com el cel i la terra: ell, escriptor, exprogre i descurat, viu obsedit pel m\u00f3n de paraules i arrossega un amor de joventut no correspost. Ella, per contra, fuig dels compromisos i de furgar massa en les preguntes serioses, i la fascinen les convencions socials, el glamour, la sensaci\u00f3 vital de les formes. Tot i la voluntat, no poden escapar del ressentiment i dels retrets. La seua relaci\u00f3 deixa al descobert tot un seguit de pors i d\u2019impot\u00e8ncies que fan que els dos es troben relativament c\u00f2modes en el coix\u00ed de la impostura.<\/p>\n\n\n\n

Una altra esfera tem\u00e0tica \u00e9s la literatura, la d\u00e8ria i el goig per escriure, que t\u00e9 com a contrapartida la desesperaci\u00f3 dels moments de sequera. No hi falten els dubtes i la interrogaci\u00f3 sobre el sentit de tot plegat, ja que plana sobre el novel\u00b7lista la pregunta indefugible de si la seua obra no deu ser una mentida immensa, perqu\u00e8 moltes de les viv\u00e8ncies i de les intensitats que ha fabricat no tradueixen una experi\u00e8ncia viscuda, sin\u00f3 buits i desitjos no acomplerts. L\u2019eix clau \u00e9s la mort, ja que \u00e9s l\u2019estat \u2014o el no-estat\u2014 des d\u2019on parla el narrador: ens descriu les sensacions f\u00edsiques i an\u00edmiques, els contactes amb la mort al llarg de la vida, com s\u2019imaginava que seria el col\u00b7lapse definitiu i la realitat \u00faltima, que res no t\u00e9 a veure amb la prevista. El fet de ser sense ser el fa agosarat i li permet dir les coses de manera directa; gaudeix, ara, de ser cruel amb ell i amb els altres. Gran part de la credibilitat de la novel\u00b7la \u00e9s fer viable la veu des de la mort, i l\u2019autora se\u2019n surt b\u00e9, ja que l\u2019estira i la manipula amb convicci\u00f3 i desimboltura.<\/p>\n\n\n\n

He volgut deixar per al final el caramel de la trama, un \u00e0mbit d\u2019intriga i d\u2019inc\u00f2gnites. El protagonista confessa aviat que ha assassinat el seu ve\u00ed, un alemany ja gran, culte i bona persona, per\u00f2 que en realitat havia sigut un jove metge nazi. Ho fa perqu\u00e8 una omnipresent i invisible organitzaci\u00f3, que captura aquella mena de criminals de guerra, l\u2019obliga a executar-lo. Com a recompensa, li ser\u00e0 perm\u00e9s fer-ne una novel\u00b7la i guanyar un premi de prestigi. Tot va a la perfecci\u00f3 i, fins i tot, es troba c\u00f2mode en el seu paper. Els dubtes li sorgeixen despr\u00e9s: no deu ser una trampa del mateix ve\u00ed, que ja est\u00e0 fart de viure? La m\u00e0 invisible que tot ho ha dirigit no deu voler desfer-se de la seua persona perqu\u00e8 no n\u2019hi haja cap prova? Aquest \u00e9s l\u2019esquer de la novel\u00b7la per a mantenir les expectatives del lector.<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019obra d\u2019Esperan\u00e7a Camps veiem una progressi\u00f3 fant\u00e0stica i comprovem que es troba a gust en la pell i en la ment d\u2019un personatge. En aquesta novel\u00b7la s\u2019encara amb situacions de complexitat extraordin\u00e0ria. Alguns lectors potser dubtaran de l\u2019\u00fas que hi fa d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 tan dif\u00edcil com \u00e9s el nazisme, que nom\u00e9s toca per damunt. Afortunadament El cos deshabitat<\/em> aposta tamb\u00e9 per altres eixides que ajuden a mantenir la trama. El m\u00e9s valu\u00f3s del llibre \u00e9s, sens dubte, una prosa que t\u00e9 molla i un estil amb nervi, capa\u00e7os de donar prou consist\u00e8ncia als personatges. L\u2019autora \u00e9s efica\u00e7 a l\u2019hora de pautar la hist\u00f2ria, de dominar la tensi\u00f3, ja que la puja, l\u2019atura, la repr\u00e9n i la carrega de graus segons conv\u00e9 al dramatisme de la hist\u00f2ria. En definitiva, El cos deshabitat \u00e9s una novel\u00b7la que juga molt b\u00e9 a contar una hist\u00f2ria que roda amb naturalitat amb l\u2019objectiu d\u2019aconseguir els seus fins.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 05\/03\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFser-sense-ser.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

El cos deshabitat. Esperan\u00e7a Camps. Edicions Proa, Barcelona, 2009. 246 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Esperan\u00e7a Camps<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cos deshabitat comen\u00e7a amb una obertura que recorda Em dic Vermell d\u2019Orhan Pamuk. Acaba de faltar en un accident el narrador i des de la mort inicia el seu relat. \u00c9s un bon colp d\u2019efecte que Esperan\u00e7a Camps sap aprofitar i fer cr\u00e9ixer. Ja tenim un jugador. A continuaci\u00f3, ens presenta l\u2019altre, la dona, trasbalsada, que seguirem … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1484","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1484"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4238,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1484\/revisions\/4238"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}