{"id":1486,"date":"2022-04-27T09:43:30","date_gmt":"2022-04-27T09:43:30","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1486"},"modified":"2022-05-18T14:36:30","modified_gmt":"2022-05-18T14:36:30","slug":"sis-mons-i-un-pais","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/sis-mons-i-un-pais\/","title":{"rendered":"Sis mons i un pa\u00eds"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El llibre de Xavier Serra, per inusual, representa un gest valent. \u00c9s un combat personal contra la tradici\u00f3 de silencis, com diu Piera, que tant caracteritza els valencians. Citar\u00e9, per ben encertat, aquell passatge de Josep Pla on diu que l\u2019\u00fanica via d\u2019atenuar l\u2019oblit i de crear mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u201c\u00e9s recordar el que alguns homes -\u00e9s a dir, el poble- han fet una mica m\u00e9s enll\u00e0 dels interessos particulars, immediats i petits\u201d. Certament, aquest \u00e9s el prop\u00f2sit de Xavier Serra en explorar els punts m\u00e9s representatius dels biografiats tot centrant-se en la d\u00e8cada dels setanta. Uns moments de gran transcend\u00e8ncia, perqu\u00e8 el r\u00e8gim, encara que ben falcat, iniciava la seua agonia. Era un temps d\u2019incerteses, per\u00f2 tamb\u00e9 de recerca i d\u2019esperances. Era un temps on bullia una mentalitat nova per a uns temps diferents.<\/p>\n\n\n\n

Un clima i unes inquietuds que transiten pels retrats literaris de sis personatges que han tingut repercussi\u00f3 sobre la cultura, la pol\u00edtica i l\u2019economia del pa\u00eds. En el cas de Josep Lozano, comenta l\u2019origen biogr\u00e0fic d\u2019alguns elements de la seua obra i tracta sobretot la gestaci\u00f3 d\u2019un llibre ja m\u00edtic, Crim de Germania<\/em>, on apareixen sublimades les reivindicacions de l\u2019esquerra valencianista, un llibre escrit a cavall entre Val\u00e8ncia i Par\u00eds, ciutat en qu\u00e8 pencava per sobreviure i poder estudiar en una universitat que vivia la ressaca del somni revolucionari. Pel que fa a Francesc P\u00e9rez Moragon, descriu com s\u2019origin\u00e0 i es dugu\u00e9 a terme una obra de refer\u00e8ncia, la Gran Enciclopedia de la Regi\u00f3n Valenciana<\/em>, de la que fou el cap de redacci\u00f3, i desvetla que Fuster va ser-ne el director en l\u2019ombra. Quan hagu\u00e9 d\u2019abandonar l\u2019empresa arran d\u2019un conflicte laboral, pass\u00e0 a treballar per a Acci\u00f3 Cultural i a l\u2019Editorial Tres i Quatre, i despr\u00e9s dirig\u00ed durant els dos primers anys la revista El Temps.<\/p>\n\n\n\n

El periple de Josep Maria Soriano Bess\u00f3 \u00e9s ben singular: comen\u00e7\u00e0 com a periodista i ha acabat de banquer. En el primer ofici airejava, com a corresponsal de la premsa de Barcelona en un moment en qu\u00e8 els peri\u00f2dics d\u2019ac\u00ed eren una tomba, els problemes valencians i els moviments emergents. La seua vinculaci\u00f3 amb el cristianisme de base el dugu\u00e9, a ell i a altres inquiets, a promoure el cooperativisme en l\u2019habitatge i a poc a poc en altres sectors fins a crear dues empreses ins\u00edgnia: Consum i Caixa Popular.<\/p>\n\n\n\n

Interessant resulta el retrat del jurista Llu\u00eds Aguil\u00f3 L\u00facia, n\u00e9t del fundador de la Dreta Regional Valenciana, que va ser mal vist en l\u2019obscuritat del franquisme per la Val\u00e8ncia benestant a qu\u00e8 pertanyia. L\u2019ambient liberal de la fam\u00edlia, la biblioteca de casa i la curiositat paterna pel pa\u00eds marcaren la seua personalitat. Nomenat lletrat de les Corts, des d\u2019aquesta talaia t\u00e8cnica ha orientat el dret emanat del Parlament valenci\u00e0. Quan he llegit, en un moment de la narraci\u00f3, que el jurista escriu un dietari des de jove, els ulls se m\u2019han obert com a plats. Me l\u2019imagine, havent concl\u00f2s un dia valent de discussions i estires i afluixes pol\u00edtics, en la solitud del despatx, mirant de traure\u2019n l\u2019aigua clara, l\u2019entrellat de tot plegat.<\/p>\n\n\n\n

El personatge que segueix \u00e9s el pintor Manuel Boix. A banda de la perip\u00e8cia personal, hi ha un dibuix breu i encertat, fet amb tra\u00e7os marcats, dels corrents de renovaci\u00f3 pl\u00e0stica dels anys seixanta i del valor de l\u2019obra del pintor, de l\u2019origen biogr\u00e0fic d\u2019unes icones determinades de la seua obra (agulles de cosir, cucs de seda, els coloms, la pilota) i de l\u2019equip format diverses vegades amb Heras i Armengol. La nota ex\u00f2tica l\u2019aporta l\u2019angl\u00e9s Robert Archer, el qual, rodant per Europa i necessitat de diners, va anar a caure a Borriana, on va ser collidor de taronja. De retorn al seu pa\u00eds, va llegir per casualitat uns versos d\u2019Ausi\u00e0s March en angl\u00e9s i decid\u00ed estudiar-lo. \u00c9s el darrer editor de l\u2019obra completa de March i ha introdu\u00eft aires renovadors en el seu estudi i en el de la poesia hisp\u00e0nica de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n

Xavier Serra elabora Biografies parcials<\/em> amb voluntat d\u2019estil i de deixar un bon gust, amb l\u2019objectiu de posar en relleu l\u2019energia i el perfil singulars dels seus personatges sobre un fons hist\u00f2ric ben explicat. L\u2019energia i la profunda humanitat que respira el llibre et deixen amb ganes de voler saber m\u00e9s coses dels protagonistes.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 19\/03\/2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFsis-mons-i-un-pais.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

El cam\u00ed de la poesia valenciana dels setanta fins ara<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Xavier Serra. Font: editorialafers.blogspot.com

Biografies parcials (Els 70 al Pa\u00eds Valenci\u00e0). Xavier Serra. Editorial Afers, Catarroja, 2009. 217 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02009<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Xavier Serra<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llibre de Xavier Serra, per inusual, representa un gest valent. \u00c9s un combat personal contra la tradici\u00f3 de silencis, com diu Piera, que tant caracteritza els valencians. Citar\u00e9, per ben encertat, aquell passatge de Josep Pla on diu que l\u2019\u00fanica via d\u2019atenuar l\u2019oblit i de crear mem\u00f2ria col\u00b7lectiva \u201c\u00e9s recordar el que alguns homes … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1486","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1486","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1486"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3809,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1486\/revisions\/3809"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}