{"id":1488,"date":"2022-04-27T09:43:47","date_gmt":"2022-04-27T09:43:47","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1488"},"modified":"2022-05-12T15:27:37","modified_gmt":"2022-05-12T15:27:37","slug":"valenciana-sa-de-prosa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/valenciana-sa-de-prosa\/","title":{"rendered":"Valenciana, SA de prosa"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Fa poc, en el n\u00famero 45 de Car\u00e0cters<\/em>, Marc Romera en parlar dels impulsos i les aportacions dels nous narradors catalans ho feia sense trepitjar-se el dits i no establia barreres temporals fixes. Partia de dos estadis, el format pels escriptors joves<\/em> ja madurats (inclo\u00efa des de Punt\u00ed, Sala, Moliner i Albert S\u00e0nchez Pi\u00f1ol fins a Sebasti\u00e0 Alzamora, Francesc Ser\u00e9s i Pere Guix\u00e0) i el compost per narradors m\u00e9s recents (on anomenava, entre altres, Najat El Hachmi, Ll\u00facia Ramis, Edgar Cantero, Melcion Comes, Mart\u00ed Sales i Joan Miquel Oliver). B\u00e9, doncs jo tamb\u00e9, per tractar la narrativa valenciana d\u2019ara m\u2019arrecerar\u00e9 en l\u2019ambig\u00fcitat i, si molt conv\u00e9, l\u2019eixamplar\u00e9, perqu\u00e8 l\u2019objectiu d\u2019aquest article encara \u00e9s m\u00e9s problem\u00e0tic per la ra\u00f3 de tallar la narrativa en catal\u00e0 en peda\u00e7os i pel simple fet que al Pa\u00eds Valenci\u00e0 voler fixar fornades d\u2019autors encara \u00e9s un p\u00e8l, o dos, m\u00e9s embolicat. Darrerament, corre la brama pels blogs que l\u2019aixeta de narradors va en cam\u00ed d\u2019exhaurir-se per la calamitosa etapa hist\u00f2rica en qu\u00e8 viuen les terres valencianes; opini\u00f3 que ha sigut contestada per una onada d\u2019optimisme arrel de l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un escriptor jove amb un cert pedigr\u00ed medi\u00e0tic, com \u00e9s cas el m\u00fasic Xavier Sarri\u00e0, i del premi atorgat a Xavier Aliaga i del fet que Manuel Baixauli ha provocat un gran efecte amb L\u2019Home manuscrit<\/em>, un llibre amb el m\u00e8tode de boca a orella que ja va, si no vaig errat de comptes, per la sisena edici\u00f3. El que escriu aquestes ratlles ser\u00e0 m\u00e9s modest, no far\u00e0 cas ni als uns ni als altres, i es limitar\u00e0 a jugar amb el que hi ha. Aix\u00f2 s\u00ed, cal constatar que des de fa temps al Pa\u00eds Valenci\u00e0 pocs narradors sorgeixen amb una edat primerenca, ho fan m\u00e9s aviat amb certa maduresa.<\/p>\n\n\n\n

A part dels noms indiscutibles de Ferran Torrent i Joan F. Mira, els narradors que es troben ara en un punt dol\u00e7 s\u00f3n els nascuts en les primeres passes dels seixanta del segle passat. Crec que poca gent posar\u00e0 en dubte que autors com Baixauli, Mart\u00ed Dom\u00ednguez i Vicent Us\u00f3 posseeixen universos narratius amb forta personalitat, i caldria afegir-hi Francesc Bod\u00ed i Esperan\u00e7a Camps.<\/p>\n\n\n\n

Una bona part dels autors que s\u2019han donat a con\u00e9ixer en el nou mil\u00b7lenni han nascut en la segona part de la d\u00e8cada dels seixanta i en la d\u00e8cada seg\u00fcent. El primer tram el conformen Joan Gar\u00ed, Urb\u00e0 Lozano, Carles Bellver, Albert Garcia Pascual, Carles Cort\u00e9s, Silvestre Vilaplana i Gemma Pascual. Al segon trobem Salvador Company, Xavier Aliaga, Juli Capilla, Josep Mart\u00ednez Sanchis, Lliris Pic\u00f3, Anna R\u00fabio i Fandos, Rafael Claver Fos, Francesc Gisbert, Jordi Colonques, Xavier Sarri\u00e0, Francesc Bononad, Maria Torres i Palau i Marc Pallar\u00e8s. Seria injust no esmentar la literatura orientada als joves on, a banda d\u2019alguns noms citats, cal tenir presents autors com ara Llu\u00eds Miret, Ximo Cerd\u00e0 i Manuel Matoses. Ja s\u00e9 que la llista \u00e9s extensa, per\u00f2 conv\u00e9 remarcar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un nom considerable d\u2019autors, d\u2019ambici\u00f3 i objectius molt variable, capficats en dir la seua, tot i haver unes circumst\u00e0ncies adverses, fet que motiva que autors que no se situen en les primeres l\u00ednies han de rec\u00f3rrer a les noves tecnologies o a l\u2019autoedici\u00f3 per tal de fer p\u00fabliques les seues obres.<\/p>\n\n\n\n

Avui en dia no es f\u00e0cil trobar grups generacionals que defensen uns objectius i una voluntat est\u00e8tica enfrontada obertament als pares literaris, per\u00f2 es poden detectar unes \u00e0nsies i unes orientacions en la narrativa que es produeix ara al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i que, d\u2019entrada, les podem sintetitzar en quatre punts. En els darrers anys ha sorgit la necessitat de tocar, i si conv\u00e9 amb fermesa, els maldecaps que afecten la societat actual. I se\u2019n porta la palma el tema de l\u2019especulaci\u00f3 urban\u00edstica, i, en general, tot all\u00f2 que esdev\u00e9 un dissolvent del paisatge i d\u2019un rostre hist\u00f2ric i cultural determinat del pa\u00eds, mentre el discurs oficial crea un pa\u00eds de xauxa paral\u00b7lel a la depredaci\u00f3. Hi ha una veritable obsessi\u00f3 per assenyalar el deliri d\u2019uns sectors que per tal de munyir beneficis r\u00e0pids no els importa assolar el propi h\u00e0bitat. Entre les aproximacions de Ferran Torrent i Joan F. Mira han volgut dir-ne alguna cosa Francesc Bod\u00ed, Joan Gar\u00ed, Salvador Company i Francesc Gisbert. En la l\u00ednia m\u00e9s pol\u00edtica destaca l\u2019encert de Si no ho dic, revente<\/em> de Xavier Aliaga qui amb un filtre burlesc i grotesc tracta el naufragi de l\u2019ensenyament p\u00fablic i la imposici\u00f3 de la llei de l\u2019imperi del ciment en els ajuntaments. La literatura que es mou en aquestes coordenades explota una perspectiva realista, encara que no sempre siga aix\u00ed. En seria el cas de Silenci de plom<\/em> on Salvador Company \u2013un dels autors m\u00e9s ambiciosos i consistents- integra aquesta tem\u00e0tica enmig d\u2019una intensi\u00f3 estil\u00edstica i de reflexi\u00f3 metaliter\u00e0ria que t\u00e9 com a punt d\u2019atracci\u00f3 un microcosmos i una mena d\u2019Houdini literari entestat en crear una aura enigm\u00e0tica al voltant de la seua identitat. Tamb\u00e9 juga a l\u2019equ\u00edvoc, per b\u00e9 que sense moure\u00b4s d\u2019uns referents m\u00e9s versemblants, el Francesc Bod\u00ed de Soroll de la resta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Un altre iman tem\u00e0tic \u00e9s la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, la recreaci\u00f3 de la guerra, la postguerra i l\u2019exili (Francesc Gisbert i Marc Pallar\u00e8s), on potser destaca per ser noved\u00f3s l\u2019enfocament de veure\u2019n els seus efectes des del present (Joan Gar\u00ed i Salvador Company).<\/p>\n\n\n\n

La mirada global de les coses que marca la informaci\u00f3 actual \u00e9s perceptible en autors joves. Aix\u00ed, Xavier Sarri\u00e0 en els relats Hist\u00f2ries del parad\u00eds<\/em>, escrit en un estil directe per\u00f2 sense adoctrinar, ofereix una mirada pol\u00edtica sobre la injust\u00edcia social, la viol\u00e8ncia i la pobresa a escala internacional. La petjada de la cultura de masses \u00e9s total en l\u2019obra de Maria Torres i Palau, composta per mon\u00f2legs trenats segons la mirada d\u2019actors cinematogr\u00e0fics o de personatges de cel\u00b7luloide. La concepci\u00f3 del llibre en forma de ventall, de galeria de personatges lligats per un motiu, tamb\u00e9 la contemplen en la catalogaci\u00f3 de car\u00e0cters de dona que configura Singular femen\u00ed<\/em> d\u2019Urb\u00e0 Lozano.<\/p>\n\n\n\n

La preocupaci\u00f3 per les relacions entre cultures i el maltractament a les dones s\u00f3n els fonaments del darrer llibre de Carles Cort\u00e9s, qui conrea una literatura de personatges. Un cam\u00ed semblant segueix Lliris Pic\u00f3 que s\u2019ha centrat en l\u2019educaci\u00f3 femenina, la maternitat i els conflictes de parella.<\/p>\n\n\n\n

Un segon eix el formen la voluntat est\u00e8tica i la construcci\u00f3 d\u2019artefactes imaginatius. L\u2019obra m\u00e9s emblem\u00e0tica en aquest moment \u00e9s la Manuel Baixauli, que confecciona personatges obsedits en crear universos propis i explora l\u2019irreal i l\u2019estupefacci\u00f3 com a ingredients de la vida humana. Una literatura on el toc de pedra \u00e9s m\u00e9s la intenci\u00f3 est\u00e8tica que no la versemblan\u00e7a tamb\u00e9 la practiquen Vicent Us\u00f3, Salvador Company. La preocupaci\u00f3 formal dels narradors du a cal\u00e7ar les trames amb g\u00e8neres distints. Aix\u00ed Baixauli dialoga amb l\u2019assaig i el teatre; Company amb la ci\u00e8ncia ficci\u00f3 i l\u2019exegesi liter\u00e0ria; Lozano amb el gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic, els mecanismes del g\u00e8nere polic\u00edac i el relat breu; i Bononad proposa una experimentaci\u00f3 que mobilitza el di\u00e0leg amb altres llenguatges art\u00edstics i l\u2019acoblament dels g\u00e8neres.<\/p>\n\n\n\n

La voluntat d\u2019explorar altres \u00e0mbits domina L\u2019home de Melbourne<\/em> de Juli Capilla, que beu de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 i s\u2019alimenta de la intriga per reflexionar sobre la identitat i la clonaci\u00f3, la llibertat i el control. La literatura fant\u00e0stica t\u00e9 un pes definitori en els relats de Carles Bellver que tamb\u00e9 s\u2019ha submergit en un terreny pr\u00f2xim: la follia.<\/p>\n\n\n\n

La realitat valenciana preocupa, per\u00f2 hi ha el temor que l\u2019atmosfera local asfixie la ficci\u00f3 i, per aquest motiu, els novel\u00b7listes fan l\u2019esfor\u00e7 d\u2019ennavegar-se en altres geografies. I, precisament en aquesta aventura, Francesc Bod\u00ed aconsegueix amb la m\u00e0gia d\u2019Havanera<\/em> el seu millor llibre.<\/p>\n\n\n\n

Un dels drames de la narrativa en catal\u00e0 \u00e9s atraure lectors i alguns ho resolen per la via del g\u00e8nere i una escriptura correcta, cisellada amb ofici i sense perdre de vista els camins m\u00e9s o menys convencionals. Aix\u00ed, posem per cas, Silvestre Vilaplana convert\u00ed en una ocasi\u00f3 la vida i l\u2019obra de Joanot Martorell en una trama d\u2019aventures i en una altra mir\u00e0 d\u2019imitar la recepta del complot hist\u00f2ric amenitzat amb la traca de simbologies i profecies religioses. Una altra opci\u00f3 que s\u2019ha fet servir, i no seria d\u2019estranyar que cada vegada es fera m\u00e9s, \u00e9s el psicotriller<\/em> o la carn de psiquiatria.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal apuntar que l\u2019humor i la ironia han temptat bastant els narradors en els darrers anys. Urb\u00e0 Lozano ha trobat una f\u00f3rmula encertada en Plagis<\/em>, on gr\u00e0cies a una estructura afortunada i una trama de creuaments i paral\u00b7lelismes tira endavant una novel\u00b7la divertida on retrata diverses generacions. En aquesta t\u00f2nica trobem, amb un to pujat de graus, una tirada a narrar el desficaci o des del desficaci com la que practiquen Claver i Colonques.<\/p>\n\n\n\n

En la narrativa valenciana podem plantejar tots els problemes que vulguem, i uns quants m\u00e9s, i un n\u2019\u00e9s la recerca d\u2019estratagemes per captar lectors sense perdre la dignitat narrativa, perqu\u00e8 aix\u00ed, sense trames potents, tampoc els llibres no trauen el cap en el mercat tant rebolicat del llibre en catal\u00e0. Per\u00f2 per als narradors que no viuen de la tirania dels tiratges, la gens buc\u00f2lica situaci\u00f3 valenciana pot fins i tot engrescar-los a apostar per jugades singulars. I el resultat de tot plegat \u00e9s que a hores d\u2019ara els prosistes tenen un domini de l\u2019idioma i de l\u2019ofici que els permet fer-lo ballar al ritme que els conv\u00e9, amb flexibilitat i sense vergonya, si cal, i els facilita la incursi\u00f3 per \u00e0mbits de tota mena i condici\u00f3. I d\u2019aquesta manera poden fer sonar la corda greu de la literatura sense perdre el comp\u00e0s i el ritme per tal que el lector gaudisca de la lectura. En aquesta ruta s\u2019ha avan\u00e7at bastant. Si no perdem de vista que es movem en un cercle redu\u00eft, la cosa no est\u00e0 gens malament.<\/p>\n\n\n\n

CAR\u00c0CTERS, n\u00fam. 47, abril de 2009<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original:\u00a0\"PDFvalenciana-sa-de-prosa.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a>\u00a0Twitter<\/a>\u00a0\u00a0Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Interior d’una llibreria valenciana. Fotografia: J. Cu\u00e9llar. Font: elpuntavui.cat

Etiquetes:\u00a02009<\/a> Car\u00e0cters<\/a> Panor\u00e0miques<\/a> Narrativa<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa poc, en el n\u00famero 45 de Car\u00e0cters, Marc Romera en parlar dels impulsos i les aportacions dels nous narradors catalans ho feia sense trepitjar-se el dits i no establia barreres temporals fixes. Partia de dos estadis, el format pels escriptors joves ja madurats (inclo\u00efa des de Punt\u00ed, Sala, Moliner i Albert S\u00e0nchez Pi\u00f1ol fins a Sebasti\u00e0 Alzamora, … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1488","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1488","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1488"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1488\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3352,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1488\/revisions\/3352"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1488"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}