{"id":1494,"date":"2022-04-27T09:48:42","date_gmt":"2022-04-27T09:48:42","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1494"},"modified":"2022-05-18T15:13:53","modified_gmt":"2022-05-18T15:13:53","slug":"el-potencial-de-la-pissarra","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/el-potencial-de-la-pissarra\/","title":{"rendered":"El potencial de la pissarra"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Edicions Bromera des dels seus inicis \u00e9s una aventura vinculada a l\u2019educaci\u00f3, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d\u2019ensenyament i a un ventall ample d\u2019interessos connectats amb els joves. Per\u00f2 una empresa centrada en productes digestius per a l\u2019aula est\u00e0 condemnada a l\u2019esgotament. Els ha d\u2019atendre, per\u00f2 tamb\u00e9 sap que els infants creixen, els joves maduren i demanen est\u00edmuls plurals i sensibles. Per aix\u00f2, Edicions Bromera, que vol liderar un projecte literari actual no pot ser nom\u00e9s un engranatge mercantil, ha de ser alhora iman i reflector: ha d\u2019estimular la recreaci\u00f3 de les noves sensibilitats i ser receptiva a veus, pr\u00f2pies i foranies, que exploren llenguatges i m\u00f3ns nous.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s raonable que una empresa dedicada en carn i \u00e0nima a la cultura trobe d\u2019all\u00f2 m\u00e9s oport\u00fa editar literatura on el pinyol siga l\u2019educaci\u00f3, la relaci\u00f3 ensenyant i alumne, les connexions i friccions entre els centres i els pares. Aix\u00ed, el 2006 es va publicar El professor<\/em> de Frank McCourt, on narra des d\u2019un vitalisme desenfadat i bon humor la seua llarga experi\u00e8ncia de professor. Es va estrenar en centres on pul\u00b7lulaven alumnes desganats, a l\u2019espera de tenir l\u2019edat de treballar, i alguns carregats de problemes de tota mena. En aquest clima el professor abandona el paper d\u2019autoritat que castiga i bonifica, es lleva el vestit de predicador i disfressat de company tracta de remoure les neurones a fi de despertar-los la curiositat a partir de temes poc doctes. En s\u00f3n ben il\u00b7lustratives l\u2019elaboraci\u00f3 de justificants de no assist\u00e8ncia a classe i les m\u00faltiples possibilitats que ofereix el menjar com a exercici de la imaginaci\u00f3 i la capacitat d\u2019argumentar dels estudiants.<\/p>\n\n\n\n

Avui moltes d\u2019aquelles estampes de les escoles de Nova York ja no sorprenen i fins i tot poden semblar descolorides, per\u00f2 encara mostren, tot i els problemes de reconeixement, el mestre com un desvetlador de sensibilitats que creu en l\u2019ofici i confia en la capacitat de reacci\u00f3 dels joves per moltes dur\u00edcies que duguen al damunt.<\/p>\n\n\n\n

En la nostra literatura el protagonisme de l\u2019educaci\u00f3 ha sigut menor, tret de refer\u00e8ncies a la formaci\u00f3 en col\u00b7legis religiosos o l\u2019olor a resclosit de l\u2019escola franquista. El primer t\u00edtol que trau relleu a la vida escolar \u00e9s La mestra<\/em> de V\u00edctor Labrado, a hores d\u2019ara ha esdevingut un petit cl\u00e0ssic del tema. \u00c9s la narraci\u00f3 de l\u2019actitud \u00e8pica d\u2019uns mestres que es proposaren renovar la pedagogia i valencianitzar l\u2019escola en l\u2019\u00e8poca de la transici\u00f3 i topetaren amb el mur del pensament m\u00e9s ranci. Anys despr\u00e9s, en un context m\u00e9s estable, Vicent Borr\u00e0s descriu en Notes finals<\/em> els vaivens quotidians de docents i alumnes d\u2019un centre d\u2019ensenyament mitj\u00e0 en els anys noranta del segle passat, enmig d\u2019una trama on un professor es veu implicat en cas d\u2019assassinat.<\/p>\n\n\n\n

En els darrers temps el paradigma educatiu ha canviat del cel a la terra i curiosament dues obres de teatre, publicades per Bromera, ho duen a escena. Aix\u00ed, mentre Mans quietes!<\/em>, de Piti Espanyol, en clau de humor furga en la rigidesa de llenguatges desfasats, Monopatins<\/em> (Skaters) de Manuel Molins, en canvi, dramatitza en tota la seua complexitat els conflictes educatius a trav\u00e9s dels principals protagonistes, els professors i alumnes. Dos personatges desconcertats, un sistema insegur, els d\u00e8ficits afectius, la viv\u00e8ncia de l\u2019assetjador assetjat, la imatge impactant dels volantins dels skaters escenifiquen les mutacions sofertes per l\u2019educaci\u00f3, que ha perdut els valors de centralitat que abans se li atribu\u00efa, i funciona fins a cert punt com a corretja de transmissi\u00f3 de tensions socials, enmig de les quals el col\u00b7lectiu educatiu es veu abocat, una mica a cegues, a trobar-hi respostes.<\/p>\n\n\n\n

Els llibres esmentats posen sobre la taula que el guix i la pissarra ja no s\u00f3n una nota pintoresca, sin\u00f3 un material de gran potencial literari i hum\u00e0 que va m\u00e9s enll\u00e0 de les aules i toca de ple els grans problemes que afecta la societat actual.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ILLA, n\u00fam. 55, 2010<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFel-potencial-de-la-pissarra.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents:<\/p>\n\n\n\n

 Viatge inici\u00e0tic i cat\u00e0rtic al m\u00f3n sorprenent del primer Estell\u00e9s<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pulsions en un moviment permament<\/a><\/p>\n\n\n\n

Viure \u00e9s cremar, anar cremant-se<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portades del llibres

Etiquetes:\u00a02010<\/a> Teatre<\/a> Narrativa<\/a> Frank McCourt<\/a> Manuel Molins<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Edicions Bromera des dels seus inicis \u00e9s una aventura vinculada a l\u2019educaci\u00f3, a proporcionar lectures adequades als distints nivells d\u2019ensenyament i a un ventall ample d\u2019interessos connectats amb els joves. Per\u00f2 una empresa centrada en productes digestius per a l\u2019aula est\u00e0 condemnada a l\u2019esgotament. Els ha d\u2019atendre, per\u00f2 tamb\u00e9 sap que els infants creixen, els … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1494","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1494"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3887,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1494\/revisions\/3887"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}