Ignasi Mora \u00e9s d\u2019aquells escriptors que sol estirar al m\u00e0xim la corda narrativa. Primerament, amb personatges marginals, f\u00f3ra de la de circulaci\u00f3 habitual, ja foren personatges sota el patr\u00f3 de Bernhard, personatges purs o m\u00edstics, cisellats amb una psicologia i un realisme l\u00edric pr\u00f2xims a Dreyder. A partir de Maig<\/em>, Mora fa un salt sobre el precipici i se situa a l\u2019altra banda del que havia fet fins aleshores: explora l\u2019univers de l\u2019amoralitat.<\/p>\n\n\n\n En la l\u00ednia de jugar amb les convencions, l\u2019autor escriu ara tamb\u00e9 un llibre singular sobre la gesti\u00f3 d\u2019una malaltia terrible, el Parkinson, perqu\u00e8 no \u00e9s una novel\u00b7la, ni un assaig, ni un dietari. Per\u00f2 treballa amb anotacions, el gros del llibre, que semblen notes d\u2019un dietari, introdueix, en la tercera part i en la quarta, relats de personatges, t\u00edpics de l\u2019univers d\u2019Ignasi Mora: individus un punt estranys que viuen en l\u2019excentricitat, els quals hi aporten perspectives noves i injecten perplexitats que, en m\u00e9s d\u2019un punt, capgiren aspectes tractats abans. I, si fa no fa, la mascletada final pot servir de met\u00e0fora de l\u2019actitud del narrador-malalt. Per si no en tenim prou, en la segona part escriu, amb una ironia sense p\u00e8rdues, un testament i diversos obituaris per tal que puguen ser del gust del consumidor.<\/p>\n\n\n\n Diu l\u2019autor que ha escrit el llibre \u201cper desdramatitzar les malalties i fins i tot batejar-les amb una mica d\u2019humor, que \u00e9s tan esc\u00e0s arreu\u201d. I ho fa amb prosa, directa, l\u00facida i tallant. Aboca sobre el paper el proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 de la malaltia, de la seua evoluci\u00f3, el canvi permanent i la irreversibilitat del temps, dels quals la gent comen\u00e7a a ser plenament conscient quan cau a les mans de les m\u00faltiples madames catalogades per la medicina. A trav\u00e9s de flaixos, sensacions, an\u00e8cdotes, paraules que voregen la profunditat i la filosofia, tot just al costat de desc\u00e0rregues agosarades i provocadores. El bistur\u00ed de l\u2019escriptor \u00e9s directe i de, tant en tant, trau la seua artilleria de sabotejador contra les convencions o les mentalitats que uniformitzen els sentiments o adormen l\u2019horror de la realiatat. En aquesta din\u00e0mica, no estalvia la provocaci\u00f3 ni projectils grossos sobre la ignor\u00e0ncia dels metges, tot i els avan\u00e7os, i sobretot contra els hospitals, que, a banda del costat hum\u00e0, projecten una ombra inquietant: s\u00f3n una \u201cf\u00e0brica de dolor i mort lenta, i per tant, de la indecisi\u00f3 humana\u201d. O \u201cens duen a l\u2019hospital com duien els jueus a la cambra de gas: esperant que alg\u00fa ens salve\u201d.<\/p>\n\n\n\n Des d\u2019un to generalment amable, solcat pel somriure i, de vegades, per la rialla oberta, ens condueix pel vi\u00e0tic de la soledat del moribund, per dir-ho a l\u2019estil de Norbert Elias, encara que amb la finalitat de no plegar-se a la por \u2014tot i habitar-la\u2014, a la passivitat i, per tant, es planta amb \u201cuna voluntat f\u00e8rria de subvertir la decad\u00e8ncia\u201d. Sap que la malaltia \u00e9s una amant absorbent, tir\u00e0nica, per\u00f2 li permet de veure el m\u00f3n amb uns altres ulls i veure un grapat de coses d\u2019all\u00f2 m\u00e9s simples que abans li passaven desapercebudes. Ignasi Mora no ens estalviar\u00e0 les punxes de la trag\u00e8dia, per\u00f2 sap que el drama i el goig s\u00f3n un continu sense fronteres clares o dues cares de la mateixa moneda. Per aix\u00f2, des la r\u00e0bia de la vitalitat no es deixar\u00e0 enxampar per les urpes de la senyora insaciable, i proclamar\u00e0 des dels budells de la decad\u00e8ncia un cant i una acci\u00f3 per la joia de viure. I fins al final. Perqu\u00e8, com diu Ignasi Mora, n\u00e0ixer \u00e9s comen\u00e7ar a morir, per\u00f2 \u201ctamb\u00e9 comencem a viure\u201d fins al darrer al\u00e9.<\/p>\n\n\n\n EL PA\u00cdS, QUADERN, 19\/05\/2011<\/p>\n\n\n\n Descarrega’t l’original: Facebook<\/a> Twitter<\/a> Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n Articles recents:<\/p>\n\n\n\n Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n C\u00e9zanne: poesia i pensament fets pintura<\/a><\/p>\n\n\n\n El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n Ignasi Mora \u00e9s d\u2019aquells escriptors que sol estirar al m\u00e0xim la corda narrativa. Primerament, amb personatges marginals, f\u00f3ra de la de circulaci\u00f3 habitual, ja foren personatges sota el patr\u00f3 de Bernhard, personatges purs o m\u00edstics, cisellats amb una psicologia i un realisme l\u00edric pr\u00f2xims a Dreyder. A partir de Maig, Mora fa un salt sobre el … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1532","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1532","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1532"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1532\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4229,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1532\/revisions\/4229"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"PDF](\"http:\/\/calafat.cat\/modules\/file\/icons\/application-pdf.png\")
la-joia-de-viure-a-pesar-de-tot.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/calafat.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/05\/la-joia-de-viure-a-pesar-de-tot-1.jpeg\")
Viure amb la senyora Parkinson. Ignasi Mora. Editorial Moll, Mallorca, 2011. 84 p\u00e0gs..
Etiquetes:\u00a02011<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Ignasi Mora<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"