{"id":1554,"date":"2022-04-27T10:32:09","date_gmt":"2022-04-27T10:32:09","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1554"},"modified":"2022-05-18T10:36:25","modified_gmt":"2022-05-18T10:36:25","slug":"la-deconstruccio-de-fuster","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/la-deconstruccio-de-fuster\/","title":{"rendered":"La deconstrucci\u00f3 de Fuster"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de ret\u00f2rica fina, i en aix\u00f2 queda tot. En aquesta ocasi\u00f3, la celebraci\u00f3 dels cinquanta anys de la publicaci\u00f3 de Nosaltres, els valencians<\/em>, de Joan Fuster, ha sigut ben fecunda, ha vingut carregada de bones edicions i de tot un seguit d\u2019estudis notables, com ara els s\u00f2lids monogr\u00e0fics que li dediquen les revistes Afers<\/em>, 71-72, i L\u2019Espill<\/em>, 40. Encara que no em puc detenir a comentar-les amb l\u2019atenci\u00f3 que mereixen, s\u00ed que paga la pena consignar el seu inter\u00e9s. Avui em centrar\u00e9 en Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana<\/em>, de Ferran Archil\u00e9s Cardona, perqu\u00e8 \u00e9s un llibre pol\u00e8mic, concebut com una impugnaci\u00f3 implacable al relat de la identitat valenciana que va armar Joan Fuster. Per damunt dels possibles desacords, \u00e9s un estudi d\u2019una categoria intel\u2219lectual ben notable que ofereix un discurs te\u00f2ric ben travat i consistent sobre la visi\u00f3 del passat, el present i el futur dels valencians que Fuster va ordir sobretot en dos textos emblem\u00e0tics, com s\u00f3n El Pa\u00eds Valenciano<\/em> i Nosaltres, els valencians<\/em>, tots dos del 1962, per\u00f2 tamb\u00e9 en tot un reguitzell d\u2019articles de premsa.<\/p>\n\n\n\n

El treball de Ferran Archil\u00e9s t\u00e9 el seu qu\u00e8: \u00e9s una an\u00e0lisi minuciosa del pensament de Fuster amb l\u2019objectiu final d\u2019ordir un contrarelat de la identitat valenciana. La tesi b\u00e0sica \u00e9s que Fuster \u00e9s va equivocar en el disseny d\u2019una pretesa nacionalitat valenciana, perqu\u00e8 el concepte de naci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s un invent modern irrefutable, per tant, l\u2019\u00fanica identitat nacional dels valencians \u00e9s l\u2019espanyola. L\u2019\u00fanica imatge que l\u2019Estat els va permetre ha sigut una imatge regional, basada en trets i t\u00f2pics culturals. Aquest punt de partida pot semblar simple, per\u00f2 el desplegament argumentatiu i te\u00f2ric i hist\u00f2ric \u00e9s espectacular i sofisticat. \u00c9s fonamenta sobre el proc\u00e9s de desmuntatge dels pilars te\u00f2rics, de les explicacions i del tramat ret\u00f2ric, que juga amb l\u00e8xic lligat als fen\u00f2mens org\u00e0nics i tot un repertori de llenguatge relacionat amb la descomposici\u00f3 i amb el llenguatge m\u00e8dic (malalties, patologies…) que fa servir el pensador de Sueca en la interpretaci\u00f3 del que s\u00f3n els valencians. Anem-hi. Fuster t\u00e9 una mirada tr\u00e0gica del poble valenci\u00e0, perqu\u00e8 \u00e9s una identitat a mig fer. La seua hist\u00f2ria, llevat de la plenitud de l\u2019etapa fundacional, es presenta tatuada de desgr\u00e0cies de tota mena, i el segle XIX, que a bona part d\u2019Europa va ser el temps de les p\u00e0tries, va suposar una nova frustraci\u00f3, ja que la Renaixen\u00e7a va esdevenir descafe\u00efnada. La ter\u00e0pia de Fuster a tant d\u2019infortuni va ser contraposar un nacionalisme modernitzador, fracassat inevitablement, segons Archil\u00e9s, pel fet els valencians ja tenien una identitat fabricada, la regional, i al mateix temps no eren tan desenvolupats com es creia. Per tal que la medecina \u2013narrativament\u2013 f\u00f3ra efica\u00e7, Fuster va imaginar un pa\u00eds fracassat i an\u00f2mal pel fet de ser provinci\u00e0 i sucursalista, agrari i no tenir burgesia ni ind\u00fastria significativa, si m\u00e9s no fins als anys seixanta. Una tesi fonamental de Fuster \u00e9s que l\u2019Estat espanyol \u00e9s un estat frustrat, inacabat per no haver pogut concloure un estat totalment unitari. Per aquest motiu les identitats perif\u00e8riques, encara que tocades, sobrevivien i podien \u201crefer\u201d la seua personalitat danyada. Una altra preocupaci\u00f3 clau de Fuster van ser les tensions entre tradici\u00f3 i modernitat i els seus efectes en la societat i en els individus i, \u00e9s clar, en les entitats prec\u00e0ries. Archil\u00e9s t\u00e9 ra\u00f3 quan diu que ac\u00ed Fuster va a recules d\u2019Ortega y Gasset, per\u00f2 m\u2019atreviria a dir que n\u2019hi ha unes altres lectures, com les derivades de la sociologia francesa, i que les prevencions respecte a les conseq\u00fc\u00e8ncies dels canvis b\u00e8sties de la modernitat s\u00f3n habituals i comprensibles. Tamb\u00e9 l\u2019encerta quan diu que el mirall espanyol i el catal\u00e0 s\u00f3n presents en el discurs nacionalista de Fuster, per\u00f2 no s\u2019hauria de descartar l\u2019ascend\u00e8ncia de teories jur\u00eddiques i papers francesos, perqu\u00e8 segurament ajuden a explicar l\u2019\u00e8poca que es va dedicar a caracteritzar antropol\u00f2gicament \u2013i no nom\u00e9s en aquest terreny\u2013 els valencians.<\/p>\n\n\n\n

El que fa Ferran Archil\u00e9s \u00e9s desarmar els conceptes de l\u2019edifici narratiu i tractar d\u2019invalidar-los tant des del punt de vista te\u00f2ric com de l\u2019hist\u00f2ric i de la coher\u00e8ncia discursiva. Li cal fer la genealogia dels conceptes i contextualitzar-los per a comprendre\u2019n el sentit i delimitar qu\u00e8 aportaven en el seu moment, quins en foren els d\u00e8ficits i com s\u2019han valorat posteriorment. Dos recursos habituals s\u00f3n, d\u2019una banda, visualitzar el que l\u2019estudi\u00f3s considera paradoxes i contradiccions fusterianes i, d\u2019una altra, usar arguments de Fuster en contra de Fuster. \u00c9s una operaci\u00f3 detectivesca amb una exegesi intensiva en qu\u00e8 desactiva una darrere de l\u2019altra la validesa de les idees de l\u2019assagista valenci\u00e0. L\u2019esfor\u00e7 de minimitzar i minar el seu pensament, el du de vegades a caricaturitzacions inoportunes.<\/p>\n\n\n\n

Siga com es vulga, a banda de les afinitats i les discrep\u00e0ncies que puga tenir cada lector, tenim al davant un gran llibre, complex, discutible en molts aspectes, perqu\u00e8 s\u00f3n opinables, per\u00f2 el repertori d\u2019idees i d\u2019arguments \u00e9s brutal i d\u2019una pot\u00e8ncia envejable. Un llibre imprescindible per a pensar i discutir. Qui vulga, i puga fer-ho, ja ha d\u2019esmolar el cervell i la ploma.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 27\/06\/2012<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFla-deconstruccio-de-fuster.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Una passi\u00f3 amorosa en la Val\u00e8ncia del quatre-cents<\/a><\/p>\n\n\n\n

Quatre d\u00e8cades de narrativa valenciana moderna<\/a><\/p>\n\n\n\n

Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portada del llibre

Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana. Ferran Archil\u00e9s Cardona. Editorial Afers. Catarroja, 2012. 430 p\u00e0gs.

Etiquetes:\u00a02012<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Assaig<\/a> Joan Fuster<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sovint les commemoracions van carregades de borrumballa, de ret\u00f2rica fina, i en aix\u00f2 queda tot. En aquesta ocasi\u00f3, la celebraci\u00f3 dels cinquanta anys de la publicaci\u00f3 de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, ha sigut ben fecunda, ha vingut carregada de bones edicions i de tot un seguit d\u2019estudis notables, com ara els s\u00f2lids monogr\u00e0fics que … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1554","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1554","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1554"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1554\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3799,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1554\/revisions\/3799"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1554"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}