{"id":1578,"date":"2022-04-27T10:45:21","date_gmt":"2022-04-27T10:45:21","guid":{"rendered":"http:\/\/calafat.cat\/?page_id=1578"},"modified":"2022-05-19T15:31:59","modified_gmt":"2022-05-19T15:31:59","slug":"viatgers-sense-retorn","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/viatgers-sense-retorn\/","title":{"rendered":"Viatgers sense retorn"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Esperan\u00e7a Camps s\u2019estren\u00e0 com a narradora el 2004. Des de llavors fins ara ha bastit una obra de dimensions estimables i que gr\u00e0cies a unes constants i a la diversitat tem\u00e0tica perfilen un univers literari ben personal. Segurament el llibre que l\u2019ha consolidada com una escriptora amb una bona m\u00e0 per a fabular, estructurar i conduir amb flu\u00efdesa el relat ha sigut El cos deshabitat<\/em> (2009). Ara, uns quants anys despr\u00e9s, trau al carrer dues obres ben diferents, per\u00f2 amb molts vasos comunicants, que toquen dos temes que interessen l\u2019autora: q\u00fcestions que cremen d\u2019un present problem\u00e0tic i personalitats esquives, abissals, que viuen en el l\u00edmit.<\/p>\n\n\n\n

En Col\u2219lecci\u00f3 particular<\/em> Esperan\u00e7a es decanta per una novel\u2219la concentrada a fi de pintar l\u2019evoluci\u00f3 de la societat valenciana des de la transici\u00f3 fins a la fallida t\u00e8cnica dels sistemes econ\u00f2mic i social actuals, per a dissecar una societat que ha viscut en una bambolla, on el desficaci disfressat de fabricaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n de xauxa moblat de rajola i bufonades fara\u00f2niques eren de distinci\u00f3. Un globus inflat fins que ha rebentat. Un m\u00f3n en qu\u00e8, sota les aparences de glamur, elogiat i esperonat per gestors econ\u00f2mics i culturals, hi corre el germen de la descomposici\u00f3, ja que a mesura que la dist\u00e0ncia entre \u201cfantasia\u201d, la nova economia embastada amb el fil de l\u2019especulaci\u00f3 bors\u00e0ria i financera, i \u201cvida real\u201d creix, la \u201cmoralitat p\u00fablica\u201d s\u2019ha degradat fins a l\u00edmits delirants. L\u2019encert del llibre \u00e9s que fuig del personatge del constructor reconvertit en gran senyor del ciment del paisatge valenci\u00e0 o d\u2019algun gestor municipal, atrapat entre el remol\u00ed del creixement i la manca de recursos. Esperan\u00e7a Camps, en canvi, ac\u00ed aposta per un fill d\u2019una fam\u00edlia benestant. Xavier Moran viur\u00e0, com a universitari que era dels anys setanta, les inquietuds del moment (anhel de llibertat, de democr\u00e0cia i unes maneres m\u00e9s o menys radicals). \u00c9s dem\u00f2crata amb principis, per\u00f2 no un radical, i, com a home que se sent i es vol culte, vola cap al m\u00f3n de l\u2019art, de l\u2019art d\u2019altura, d\u2019aquell que dansa en els corrents internacionals. L\u2019art ser\u00e0 la seua vida i el seu ofici. Com que la societat canvia, la creaci\u00f3 i el negoci de l\u2019art tamb\u00e9. Tot \u00e9s fa m\u00e9s complex, m\u00e9s ambigu, s\u2019hi escolen factors nous que exigeixen un domini refinat de l\u2019enginyeria dels nombres i de les finances. Les mutacions operen lentament, sense grans escarafalls, com si tot fos la cosa m\u00e9s natural del m\u00f3n i sense modificar el seu tarann\u00e0 d\u2019home de b\u00e9 i de senderi.<\/p>\n\n\n\n

Un altre dels punts forts de l\u2019obra \u00e9s que tot \u00e9s dit subtilment en una hist\u00f2ria que comen\u00e7a amb la preocupaci\u00f3 del protagonista per organitzar una gran festa per a la seua dona, la segona, una autora d\u2019\u00e8xit de llibres d\u2019autoajuda, que somia fer literatura de deb\u00f2. A partir d\u2019aquest motiu la hist\u00f2ria creix com una madeixa que explica la hist\u00f2ria del protagonista: les propietats dels pares, la infantesa en la casa de l\u2019Horta (reconvertida en una de moderna per dins i on l\u2019hort esdev\u00e9 jard\u00ed) i en la de D\u00e9nia, la universitat i la seua primera dona, periodista, la pres\u00e8ncia omnipresent de la mare. Mentre l\u2019escriptura teixeix la vida \u201cfeli\u00e7\u201d i luxosa, moderna i profundament ocupada de la parella protagonista, projecta l\u2019evoluci\u00f3 de la societat valenciana.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019atractiu de Col\u2219lecci\u00f3 particular<\/em> rau a teixir un ordit narratiu continuat, en qu\u00e8 tot est\u00e0 lligat en un corrent unitari: integra perspectives, personatges diversos, situacions i experi\u00e8ncies, l\u2019oscil\u2219laci\u00f3 de plans narratius, que ballen entre la primera i la tercera persones i teixits sinuosament. En el rodatge tan h\u00e0bilment pautat, acompleixen un paper dram\u00e0ticament rellevant l\u2019alternan\u00e7a i el contrast dels pensaments i les accions dels personatges principals. El relat progressa i prepara sigil\u2219losament l\u2019esclat final en qu\u00e8 l\u2019acci\u00f3 s\u2019accelera i se superposen diversos factors per a esmicolar un somni de bandera hissat sobre la disfressa de principis morals gens recomanables.<\/p>\n\n\n\n

En Naufragi a la neu<\/em>, publicada uns quants mesos despr\u00e9s, Esperan\u00e7a Camps repr\u00e9n un personatge trencat i perdut en els laberints interiors, com era Marina Mercadal, el centre absolut d\u2019Eclipsi<\/em>. Aquella figura presentava riscos interessants, per\u00f2 tamb\u00e9 temeritats, que l\u2019autora ac\u00ed mira de salvar amb la diversificaci\u00f3 de trames i efectes. Cristina, la protagonista, s\u2019autoexplora, rememora el m\u00f3n abjecte on la va dur la droga, el buit existencial que va generar. La seua personalitat \u00e9s un territori cremat, es veu incapa\u00e7 d\u2019estimar i d\u2019estimar-se a si mateixa, si m\u00e9s no aix\u00f2 diu. S\u2019autoflagel\u2219la, per\u00f2 prova d\u2019eixir-ne, encara que ho fa exterioritzant els fantasmes per mitj\u00e0 de la ficci\u00f3. Una bona part dels seus fantasmes reverteixen en Paco el Moix, un pinxo, gastat i addicte a l\u2019agulla, que somnia un colp de gr\u00e0cia impossible a la seua mis\u00e8ria. En la narraci\u00f3 de Cristina l\u2019aspror i la viol\u00e8ncia es combinen amb una trama paral\u2219lela marcada per les corrupteles pol\u00edtiques, urban\u00edstiques i financeres i se superposen en un encontre trepidant. La cosa no acaba ac\u00ed, ja que el que sustenta el to de la novel\u2219la \u00e9s la veu de la protagonista en els viatges mentals per a furgar el passat i el tobogan que recorre de dubtes, temors, futur incert i lligams amb el m\u00f3n. Tot aix\u00f2 sura en les interfer\u00e8ncies entre la realitat i la ficci\u00f3, i els jocs formals que hi assaja l\u2019autora, com ara la configuraci\u00f3 del narrador com a personatge que dubta i la parla de Cristina i de les tensions entre tots dos. Per b\u00e9 que no \u00e9s la seua millor novel\u2219la, Esperan\u00e7a Camps depura ac\u00ed progressivament el seu estil, controla amb destresa els engranatges de la fabulaci\u00f3 i ofereix una hist\u00f2ria que aconsegueix mantenir l\u2019inter\u00e9s del lector.<\/p>\n\n\n\n

EL PA\u00cdS, QUADERN, 12\/12\/2012<\/p>\n\n\n\n

Descarrega’t l’original: \"PDFviatgers-sense-retorn.pdf<\/a><\/p>\n\n\n\n

Facebook<\/a> Twitter<\/a>  Comparteix a<\/a><\/p>\n\n\n\n

Articles recents: <\/p>\n\n\n\n

Quan la realitat dansa en la ficci\u00f3<\/a><\/p>\n\n\n\n

Saltant d\u2019una travessa a l\u2019altra<\/a><\/p>\n\n\n\n

El teatre de Manuel: la tralla que allibera<\/a><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Portades del llibres

Col\u00b7lecci\u00f3 particular. Editorial Moll, Palma, 2012. 137 p\u00e0gsNaufragi en la neu. Editorial Bromera Alzira, 2012

Etiquetes:\u00a02012<\/a> El Pa\u00eds<\/a> Narrativa<\/a> Esperan\u00e7a Camps<\/a><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Esperan\u00e7a Camps s\u2019estren\u00e0 com a narradora el 2004. Des de llavors fins ara ha bastit una obra de dimensions estimables i que gr\u00e0cies a unes constants i a la diversitat tem\u00e0tica perfilen un univers literari ben personal. Segurament el llibre que l\u2019ha consolidada com una escriptora amb una bona m\u00e0 per a fabular, estructurar i … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1578","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1578"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1578\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4239,"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1578\/revisions\/4239"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/calafat.cat\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}